Pere barchfield, docente de EAE.

1. DEL 6 AL 12 DE SETEMBRE DEL 2014 L'ECONÒMIC 15
En quin termini paguen les
administracions públiques?
iversos estudis con-vergeixen
en un ma-teix
punt: les adminis-tracions
públiques no
estan pagant encara
D
dins dels terminis marcats per la llei.
Un estudi recent de la Plataforma
Multisectorial contra la Morositat
(PMcM) revela que el termini mitjà de
pagament de les administracions de
l’Estat espanyol és d’uns 111 dies,
quan el termini legal és de 30 dies.
Cal fer notar que la normativa que
estableix els terminis legals de paga-ment
de la llei de contractes de les ad-ministracions
ha estat sotmesa a
molts canvis en els últims vint anys.
Els legisladors s’han dedicat a modifi-car
i refondre els textos legals, de ma-nera
que, si no n’ets un expert, és molt
fàcil desconèixer els entrellats de la
legislació. Un punt de gran transcen-dència
per determinar el termini real
de pagament és el que es denomina
dies a quo, locució llatina que signifi-ca
data a partir de la qual comença a
comptar-se el termini.
L’antiga llei 13/1995 establia que el
sector públic tenia l’obligació de pa-
gar dins dels dos mesos següents a la
data de l’expedició de les certifica-cions
d’obres que acreditin la realit-zació
del contracte. La derogada llei
30/2007 dictava que l’administració
tenia l’obligació d’abonar el preu dins
dels seixanta dies següents a la data de
l’expedició dels corresponents docu-ments
que acreditin la realització del
contracte, i, quan no procedia l’expe-dició
de certificació d’obra i la data de
rebut de la factura o sol·licitud de pa-gament
equivalent es prestava a dub-te
o sigui anterior a la recepció de les
mercaderies o a la prestació dels ser-veis,
el termini de seixanta dies s’ex-plicava
des d’aquesta data de recepció
o prestació. Amb posterioritat, la llei
15/2010 va fer importants modifica-cions
de la llei 30/2007, i es va afegir
un paràgraf que afavoria el contra-ctista,
ja que establia que quan no
procedís l’expedició de certificació
d’obra i la data de rebut de la factura
es prestava a dubte, el termini de
trenta dies s’explicaria des d’aquesta
data de recepció o prestació. El reial
decret legislatiu 3/2011 va ratificar
l’obligació de pagar dins dels trenta
dies següents a la data de l’expedició
dels corresponents documents que
acreditin la realització del contracte.
Ara bé, la llei 11/2013, de 26 de juliol,
de mesures de suport a l’emprenedor,
va introduir uns importants canvis en
la determinació de dies a quo per
computar el termini de pagament. En
primer lloc introdueix la norma que
l’administració haurà de pagar dins
dels trenta dies següents a la data
d’aprovació dels documents que
acreditin la conformitat amb el que es
disposa en el contracte dels béns lliu-rats.
En segon lloc la reforma legisla-tiva
estableix que l’administració
haurà d’aprovar les certificacions
d’obra que acreditin la conformitat
amb el que es disposa en el contracte
dins dels trenta dies següents al lliu-rament
efectiu dels béns, excepte
acord exprés en sentit contrari esta-blert
en el contracte i en algun dels
documents que regeixin la licitació.
Aquesta regla va permetre l’acord en-tre
administracions i contractistes
per allargar el període d’aprovació de
les certificacions i en conseqüència el
de pagament real de les factures, la
qual cosa va obrir la porta a abusos
contractuals, ja que no es fixava cap
límit per al termini d’aprovació.
Davant les protestes de la PMcM que
la llei deixava una escletxa legal que
afavoria tot tipus d’abusos amb els
petits contractistes, la llei 13/2014, de
14 de juliol, ha introduït un enunciat
en l’article que regula el termini que
té l’administració per aprovar les cer-tificacions,
frase que indica que
l’acord no pot ser manifestament
abusiu per al creditor en el sentit de
l’article 9 de la llei 3/2004. No obstant
això, l’actual norma continua deixant
una via de fuita que segueix posant en
risc la seguretat jurídica de la
contractació pública i afavorint
l’allargament dels terminis de paga-ment.
El més desitjable per evitar
abusos seria introduir un termini mà-xim
per a l’aprovació de les certifica-cions
que mai pogués superar els
trenta dies i que no es pogués ampliar
per acord entre les parts, norma que ja
existeix en les operacions B2B.
PERE
BRACHFIELD
Professor de EAE Business School
El més desitjable per evitar
abusos seria introduir un
termini màxim per
aprovar les certificacions
que no pogués superar els
30 dies i que no es pogués
ampliar per acord
Un estudi recent de la
PMcM revela que el
termini mitjà de pagament
de les administracions de
l’Estat espanyol és d’uns
111 dies, quan el termini
legal és de 30 dies
ES DIU, ES COMENTA
DRAGHI INTENTA EVITAR
UNA ALTRA RECESSIÓ
MARIO DRAGHI
PRESIDENT DEL BCE
Els riscos hi són. La recupe-ració
El BCE ha fet servir la seva
munició massa aviat i ha
rebaixat massa els tipus d’interès. Ara
es troba en una trampa de liquiditat, i
en aquest punt no pot fer
gran cosa
HANS WERNER SINN
PRESIDENT DE L’INSTITUT IFO ALEMANY
CHRISTINE LAGARDE
DIRECTORA GERENT DE L’FMI
La reducció de tipus és una
sorpresa, però el més relle-vant
és que el Banc Central Europeu
inundarà de diners Europa. Però el
crèdit no s’estimularà si no
es fan reformes
ROBERT TORNABELL
CATEDRÀTIC DE BANCA D’ESADE
perd pistonada i pot
refredar les inversions, i els riscos geo-polítics
més grans podrien tenir un
impacte negatiu en la con-fiança
Des de l’FMI, acollim amb
una gran satisfacció les me-sures
adoptades pel BCE, que ajudaran
a contrarestar els perills plantejats per
un llarg període de baixa
L’ENQUESTA DE LECONOMIC.CAT inflació
LA PERCEPCIÓ DE LA REFORMA ÉS NEGATIVA
És negativa
Fomenta els
contractes
eventuals
66,7%
L'atur depèn de
la conjuntura
20,7%
És positiva. Contribueix
a crear
ocupació
12,6%
En l’últim número hem
preguntat
Com valora la reforma
laboral?
I la setmana vinent
Creu que si Catalunya
esdevingués independent
l’economia se’n
ressentiria?
Ja pot respondre a
www.leconomic.cat/enquesta