2. La histamina és una molècula
vital, un transmissor que
pertany a les anomenades
molècules amines biògenes i
que està present en molts
aliments de forma natural així
com en les nostres cèl·lules.
Amines biògenes: compost
format per la transformació
de aminoàcids que estant en
els aliments . Aquesta
transformació és deguda a
l’acció d’uns enzims generats
per microorganismes
3. LA histamina està present en la
majoria dels teixits del cos humà, i s’ha
demostrat que:
Intervé en la inflamació del sistema
Immunològic( al·lèrgies)
Actua com a neurotransmissor entre
les neurones.
Controla la secreció del àcid gàstric en
el sistema digestiu.
Té influència en el creixement cel·lular.
Regula la contracció dels músculs
suaus en els pulmons estomac i úter.
Dilata els vasos sanguinis ajudant a la
disminució de la pressió arterial i
permet que les cèl·lules del
sist.inmunitari (cèl·lules cebosses o
mastòcits: ,que actuen en el sistema
immunitari i al·lèrgic) i els fluids es
transportin fins a la lesió o infecció.
4.
5. La histamina interactua
quan s’uneix a un dels
quatre receptors que hi ha a
la superfície de la cèl·lula.
H1 Aquest és el
responsable dels
símptomes més comuns de
l'al·lèrgia i donen una
resposta més adequada als
cossos estranys
Aquets són atacats pels
antihistamínics, també
anomenats antagonistes
com ( Zirtec, claritin allegra)
6. H2 involucrats en la
secreció de l'àcid
gàstric.
Intervenen en
l’acceleració de la
freqüència cardíaca.
Aquest son bloquejats
pels antagonistes
utilitzats com a
antiàcids( Tagamet,
pepcid)
Aquest bloqueig ajuda
a curar les ulceres
pèptides degut ala
disminució de l'àcid
gàstric en el estomac
7. H3 Són els receptors intermediaris de les interaccions entre la
histamina i les neurones del cervell i del sistema nerviós
perifèric.
9. Tipus:
Receptor d histamina H1
Receptor d’histamina H2
Receptor d’histamina H3
Receptor d’histamina H4
Es troba en el múscul llis,
endotel.li i en el teixit del
sistema Nerviós central
(SNC)
Localitzat en les cèl·lules
parietals
En el teixit del SNC,
especialment en els
ganglis bassals i el
hipocamp i còrtex
És troba principalment en
el Timo, intestí prim, còlon i
melsa
10. Medicaments que
interactuen amb els
mecanismes fisiològics
Serveixen per reduir o
eliminar els efectes de
les al·lèrgies. També
anomenats principis
actius que actuen
bloquejant els receptors
d’histamina
Aquest terme només es
designa en els receptors
H1 (antagonistes)
11. De primera generació:
Acaben produint efectes
adversos als fàrmacs.
Acció sedant i hipnòtica
Exemple Cetà rizina EFG
(zyrtec )
De segona generació:
No produeixen tants efectes
adversos, són molt més
selectius, no solen produir
sedació ni somnolència.
Exemple: Ranitidina EFG
(zantac)
Administrats per via tòpica o
sistemàtica
12. Els de tercera generació: Són derivats de la segona generació el
seu objectiu és augmentar l’eficàcia sobre els símptomes al·lèrgics
i disminuir les reaccions adverses
13. Normalment la ingesta d’aliments
no provoca cap problema ja que
és processada i metabolitzada
per l’enzim Dinamo Oxidasa (
DAO). Però quan la ingesta
d’aliments amb histamina és
concentrada, al no poder-se
eliminar, pot provocar en
l’organisme un quadre tòxic o
intolerància. Exemple
d'intolerància ( les al·lèrgies)
Exemple de trastorn alimentari (
histaminosis alimentària)
L
14. Histaminosis alimentària
Deficiència de l’enzim DAO
o desequilibri entre la
histamina ingerida pels
aliments i la capacitat de
metabolitzar-la.
Degut això la histamina es
metabolitza de forma més
lenta, s'acumula en el cos i
causa diferents símptomes
El dèficit de l’enzim (DAO) o l’excés d’histamina en sang
pot provocar diferents tipus d'intoleràncies:
16. Histamina endògena: alliberada per les cèl·lules de
l’individu
Degut a un procés al·lèrgic.
Degut a histaminosis no al·lèrgica ( HANA )
Allibera histamina cèl·lula a cèl·lula no té res a veure amb
la ingesta d’aliments.
Histamina exògena: produïda per la ingesta d’aliments.
Histaminosis tòxica, aliments amb gran quantitat
d’histamina que no és poden degradar en l'intestí
( peix en mal estat )
Histaminosis enteral, produïda per fàrmacs antihistamínics
Que desactiven els enzims de l’estómac ( sempre es don
amb pacients amb HANA )
17. Primer: fer-se un
diagnòstic i analítica (
prova d’activitat de
l’enzim DAO ), per
determinar si hi ha
dèficit.
Segon: una dieta
personalitzada, és l'únic
tractament per
l ’histaminosis alimentari
18. Taronja, llimona, mandarina, pomelo, kiwi, pinya, papaia, gerds, advocat, plàtan,
maduixa, prunes.
Xocolata i derivats ( conilla, cola-cao, bombons…)
Vaca: Llet i derivats (formatge, iogurt, actimel, cacaolat, natilles, nata, xocolata de
llet, puré de patata artificial, gelats, flam, crema catalana…).
Soja: Llet de soja i derivats, ( miso, tempe, tamari, tofu, lecitina de soja, brots de
soja, iogurt de soja, salsa de soja…).
Cafè, te, alcohol, cervesa, vi, vinagre i confitats.
Peix blau i marisc.
Fruits secs (nous, cacauets, ametlles).
Porc i embotits, carn de la nevera de més de 48 hores.
Blat i derivats ( pa, pasta, cereals, pizzes, pastisseria, bollaries, farines,
arrebossats…)
Tomàquet, pebrot, albergínia, patata, espinacs i bledes. I verdures fermentades
com el xucrut.
Sucre blanc i additius ( glutamat o E-621, aspartam, gelats, pastissos, xuixes…)
Envasats en extracte, fumats, conserves o fermentats.
En menys quantitat també n’hi ha a la clara de l’ou, alguns llegums com els
cigrons.
També els bolets si no són frescs… i olives
19. . :
Poma, pera, mango, coco, litxis, magrana, raïm, meló (si és molt madur no s’aconsella),
síndria, fruites del bosc, figues, préssec, cireres, albercoc, nectarines…
Llet d’arròs, de sèsam, de coco, d’avena, llet d’euga, llet de cabra o d’ovella…
Formatge d’ovella o de cabra FRESC.
Iogurt d’ovella o de cabra.
Garrofa.
Pa d’espelta, pasta d’espelta, farina d’espelta…
Sucre integral, estèvia o mel.
Infusions d’herbes que no portin teïna.
Peix blanc: llenguado, palaia, rap, lluç, halibut, bacallà, perca, calamars, pop, sèpia,
congre, turbot, gall, truita de riu, llobarro, mero, orada, rajada, cap-roig… Vigilar la
conservació del peix.
Enciam, endívies, escarola, créixens, canonges, rúcula, cols de brucel·les, coliflor, col
llombarda, bròcoli, bròquil blanc, carxofes, pastanaga, moniato, cogombre, all, ceba,
porro, carbassó, carbassa, espàrrecs, remolatxa, mongeta, naps, ravenets, àpid…
Xai, vedella, conill, senglar, pollastre, indiot…
Rovell de l’ou ( vigilar amb la clara de l’ou )
Algues
Llegums: pèsols, llenties, faves, mongeta seca, azukis
20. Xevi Verdaguer, psiconeuroimmunòleg, posturòleg i
fisioterapeuta. Ha desenvolupat part de la seva trajectòria en un
context de medicina global, col·laborant amb metges i hospitals
per aconseguir tractaments eficaços per a determinades
malalties. La seva base: la importància de l'alimentació en la
salut humana, entenent l'estómac com un "segon cervell", i la
rellevància de la histamina -per excés o per defecte- en el
benestar de les persones. Segons paraules del mateix convidat,
"a l'intestí es fabriquen la majoria de neurotransmissors i la
histamina actua com a hormona, neurotransmissor i regula
funcions fisiològiques a l'estómac".
