2. D1: Portada
D2: Índex
D3: Introducció
D4: Conceptes bàsics
D5: Droga
D6: Vies de consum
D7: Tolerància
D8: Dependència o farmacodependència
D9: Ús terapèutic
D10: Modulació del missatge nerviós
D11: Què són els opioides i els opiacis?
D12 i D13: Els pèptids opioides
D14, D15, D16: Receptors d’opioides
D17: Tipus d’opioides agonistes
D18: Un altre tipus de droga: l’LSD
D19, D20: Història de l’LSD
D21, D22, D23: Què és l’LSD?
D24, D25, D26, D27, D28: Efectes de l’ LSD sobre el sistema nerviós
D29: Conclusió
D30: Webgrafia
3. En aquest treball hem presentat els conceptes bàsics de droga, dependència, tolerància i ús
terapèutic. També hem explicat tot el procés opiotic relacionat amb els receptors opiacis,
els opiacis i les encefalines (pèptids opioides). Finalment, hem focalitzat sobre l’explicació
d’una de les drogues més consumides, però alhora una de les més desconeguda pels
científics, degut a que encara no s’ha descobert ben bé què produeix en el sistema nerviós
per arribar a produir al·lucinacions en els individus que la consumeixen.
4.
5. 1) Droga:
Estimulant
Augmenta els nivells d'activitat
motriu i cognitiva, reforça la vigília
(augment de la dificultat en
adormir-se) i l'estat d'alerta i
l'atenció. Cocaïna, cafeïna,
nicotina i amfetamina.
Al·lucinogen
Al·lucinacions, alteracions de les
percepcions, de la coherència del
pensament i regularitat de l'estat
d'ànim, però sense confusió mental o
trastorns de la memòria.
LSD, peiot…
Narcòtic
Provoca son o disminució
intel·lectual. Morfina.
Depriment
Disminueix l’ activitat del sistema
nerviós central, inhibint la seva
activitat. Alcohol, morfina,
metadona i heroïna
Efectes de les drogues sobre l’organisme
Substància vegetal, mineral o animal que té
diferents efectes sobre l’organisme i que un
cop dins d’aquest pot modificar o alterar les
seves funcions.
Les drogues poden classificar-se en:
Droga tova
Aquella que té un
baix grau additiu.
Cànnabis
Droga dura
Aquella que és
fortament additiva.
Cocaïna i l'heroïna
6. Fumada
Haixix o
tabac
Via oral
LSD o
alcohol
2) Vies de consum
de les drogues:
Aspirada
Cocaïna o
Speed
Inhalada
Inhalants
Injectada
Heroïna (no
sempre)
7. 3) Tolerància:
Fenomen d'adaptació de l'organisme a la droga, de manera que aquest ja no respon a
la quantitat rebuda i exigeix volums cada vegada majors per obtenir l'efecte desitjat.
Quan ingerim una substància, l'organisme pot assimilar o eliminar-la. Al
ingerir una droga, l’ organisme corre el risc d'acostumar-se amb
aquesta, de tal manera que l’organisme ja és tolerant a la substància.
Per tant, la tolerància és...
8. 4) Dependència o farmacodependència:
Estat psíquic o físic, causat per l'acció recíproca entre un organisme viu i un fàrmac.
Aquest organisme, presenta modificacions del comportament i altres reaccions, que
comprenen un impuls a prendre el fàrmac de forma contínua o periòdica.
La dependència presenta el
desenvolupament de l'addicció a una
droga en particular que augmenta
progressivament fins al punt en que
domina la vida del subjecte.
Aquest perd interès en el seu treball,
estudis, família i allò que no sigui el
aconseguir i consumir la droga.
L'addicció és molt específica, fins i tot
pot arribar a ser més intensa que la
fam o la set.
9. 5) Ús terapèutic:
Les drogues són matèries primeres biològiques que s’ utilitzen de manera directa o
indirecta, per a l’ elaboració de medicaments.
Això es possible, ja que la seva composició química ens ofereix una acció farmacològica
útil per a la teràpia ja que pot inhibir certs missatges de dolor, estrés...
10.
11. Els opiacis són tots aquells productes
derivats de l’opi: morfina, codeïna,
tebaïna, papaverina....
L’opioide engloba les substàncies
endògenes (formades a l’interior de
l’organisme) o exògenes (s’obtenen del
medi extern) que s’uneixen als receptors
opioides. Els opioides endògens
permeten modificar les transmissions
dels missatges de dolor a través de
l’organisme i inhibir-los (analgèsia) en el
sistema nerviós central. També poden
provocar hipnosi i eufòria (Sensació de
benestar).
Planta d’opi
Receptor
opioide
12. Els pèptids opioides o lligants poden ser activats per un neurotransmissor, hormona o fàrmac i
activen els receptors opioides (μ (mu), δ (delta) i k (kappa)) acoblant-se a ells.
Les 3 grans famílies de pèptids opioides són:
Dinorfines
Pèptids opioides provinents
de la prodinorfina. Estan al
SNC, però sobretot a
l’hipotàlem, al bulb raquidi i a
la medul·la espinal. Activen
sobretot el receptor opioide k.
Endorfines
Pèptids opioides formades
per la glàndula pituïtària i
hipotàlem en moments
d'excitació, dolor, ingesta
d'aliments picants i també
amb l'amor. S'assemblen
als opiacis ja que són
analgèsics i causen benestar.
Encefalines
Pèptid opioide que intervé quan
hi ha dolor i en processos que
poden fer malbé els teixits del
cos. Hi ha diversos tipus però els
principals són la leucina
encefalina i la metionina
encefalina. És analgèsic i es
troba a la hipòfisi, cervell i tracte
gastrointestinal.
Fig 3: Sinapsi entre dues neurones en
la que estan entrant pèptids opioides
per activar els receptors opioides
(encerclats en la imatge) .
Fig 1: L’activitat física causa benestar
ja que se secreten endorfines .
Fig 2: Acció d’ endorfines, encefalines i
dinorfines en contra del dolor.
13. Aquests pèptids opioides activen uns receptors transmembranosos que pertanyen a una
família anomenada: receptors acoblats a la proteïna G.
Proteïna G
Lligant (pèptid opioide)
Receptor
opioide
Aquests receptors
acoblats a la proteïna G
poden ser diversos però
els més importants són:
Receptor opioide μ (mu)
Receptor opioide k (kappa)
Receptor opioide δ(delta)
Intervenció de la proteïna G en el procés
de modulació del missatge opioide.
14. Són receptors que actuen sobretot en el SNC. Els opioides són agonistes d’aquests receptors
μ, kappa i delta, és a dir, són lligants que activen aquests receptors ja que inhibeixen el
missatge de dolor, estrés... Aquests receptors que es troben a la neurona presinàptica i a la
post sinàptica. Quan s’activen per l’acció d’algun opioide donen els següents fenòmens:
Tallen el missatge del dolor, estrés... en el
botó presinàptic on es troben els
receptors. Ho fa tancant els canals de
calci, per tant, la neurona presinàptica no
pot alliberar els neurotransmissors cap al
botó postsinàptic fent que no es
transmeti el missatge. Això es fa ja que els
pèptids opioides s’acoblen al receptor.
Congelen l’acció de la neurona
postsinàptica fent obrir els canals de
potassi. Això fa que hi hagi
hiperpolarització, fent que
l’excitatibilitat de la neurona
postsinàptica s’atenuï ja que de tant
hiperpolaritzada que està no hi ha cap
estímul que pugui despolaritzar-la.
Pèptid opioide o lligant
(endorfina, encefalina...)
activador del receptor opiaci
Receptor opiaci
(kappa, μ...)
Proteïna G
Es tanquen
els canals
de calci en
el botó
presinàptic
Congelació de la
neurona
postsinàptica per
Hiperpolarització:
obertura dels
canals de potassi
15. Receptor mu (μ)
-Analgèsia supraespinal
-Sedació.
-Nàusees, vòmits.
-Augment de temperatura corporal
-Tolerància
-Depressió respiratòria
-Dependència.
Receptor kappa (k)
-Analgèsia espinal
-Sedació.
-Miosis
-Tolerància dèbil
-Depressió respiratòria dèbil
Receptor delta (δ)
-Analgèsia dèbil supraespinal
-Sedació.
-Activa els músculs llisos.
-Tolerància dèbil
-Depressió respiratòria
-Nàusees, vomits
-Funcions secretores endocrines i
exocrines
Les funcions dels 3 tipus de receptors opiacis més importants són...
16. Fig 1: En aquest cas en que hi ha
dolor a la mà, els opioides
analgèsics activen els receptors μ
atenuant el missatge de dolor.
Dolor
Receptor
opiocid μ
Opioide
analgèsic
Cap al
cervell
Des del
cervell
Medul·la
espinal
17. Fàrmacs que s’uneixen als seus receptors opioides (afinitat). Un cop units desencadenen
reaccions que produeixen una reacció en l’organisme. Depenent d’aquest efecte que fan
sobre l’organisme els podem classificar per:
Agonistes purs
Són molt selectius sobre els
seus receptors opioides,
sobretot sobre els receptors μ i
tenen una màxima activitat
intrínseca (capacitat de produir
un efecte sobre l’organisme).
Morfina, heroína, metadona...
Agonistes-antagonistes purs
Actuen sobre més d’un tipus de receptor opioide
concretament sobre el mu i el k. Sobre el k són
agonistes (produeixen reacció) i en el μ es comporten
com a agonistes parcials o com a antagonistes.
L’analgèsia es produeix mitjançant l’acció dels dos
receptors. Narolfina, butorfanol, pentasocina...
Agonistes parcials
Actuen sobre els receptors alfa amb poca
activitat intrínseca. Buprenorfina.
Antagonistes purs
Opiacis que mostren afinitat pels receptors
opioides però que no tenen activitat
intrínseca (no produeixen efecte sobre
l’organisme). La seva afinitat es dona sobre
els tres receptors opiaici principals.
Diprenorfina, naloxona...
18.
19. La capacitat per alterar la ment del LSD va ser descoberta als anys 40 . Els científics van
començar a estudiar els seus efectes, buscant les possibles aplicacions en medicina.
Els psiquiatres de l'època, van veure en el LSD una manera de desenterrar allò que es
trobava ocult en el subconscient perquè pogués accedir a la consciència.
La seva utilitat no va resultar ser elevada,
mentre que es va veure que podria ser una
substància perillosa, ja que pot produir
psicosi i predisposar una persona a
accidents o la mort.
20. Als anys 70 i 80, l‘ LSD s’utilitzava poc, però a mitjans dels
90 va tornar a l’ èxit degut als adolescents i adults joves.
El 1943, Albert Hofmann va descobrir l’ LSD. Als anys 60, el doctor Timothy Leary, va ser
fonamental a l'hora de popularitzar l'ús d'aquesta droga. Tant la marihuana com el LSD es
van convertir en una manera de revelar-se contra el sistema, com més s'oposava el Govern
a l'ús d'aquestes, més populars eren.
Anys 40
Ús poc elevat
Anys 70 i 80
Ús molt poc elevat
Anys 90
Ús molt elevat
Adolescents
Adults joves
L’ LSD va començar a perdre popularitat a causa dels
"mals viatges" que provocava, ja que la gent podia
acabar fent coses perilloses, com llançar-se des de dalt
d'un edifici pensant que podien volar
Albert Hofmann
Timothy
Leary
21. Droga que més es relaciona amb el terme “al·lucinogen“, ja que es una droga que causa
efectes al·lucinògens. L’ LCD es una droga que es consumeix de forma oral o en contacte
amb l’ull.
Banya de Sègol (fong originari de la LCD)
Característiques: material clar o blanc , inodor i soluble en l’ aigua.
Origen: sintetitzat per l'àcid lisèrgic (compost derivat del fong del sègol).
Funció: droga més potent que altera l'estat d'ànim i la percepció.
Legalització: és una droga il·legal a Andorra.
22. Efectes
• Augment pressió arterial
• Augment ritme cardíac
• Mareig
• Inapetència
• Sequedat bucal
• Sudoració
• Nàusea
• Tremolors
• Variació de les emocions
• Sinestèsia (sentir colors i veure sons)
• Al·lucinacions
• Distorsió de moviment
• Pas del temps molt lent o el canvi de
forma del cos)
• Malson, ansietat i desesperació
(bogeria, mort o de perdre el
control)
• Tolerància a la substància
Conseqüències
• Psicosi (pèrdua de la realitat)
• "Flashbacks“ (reaparició espontània
de sensacions similars a experiències
viscudes quan es va usar la droga)
• Ansietat
• Depressió
• Profundes pertorbacions visuals
vívides i al·lucinacions que poden
durar per anys, amb o sense
antecedents previs de trastorns
psicològics
• Trastorn perceptiu persistent per al ·
lucinògens
• Accidents
23. Les al·lucinacions
Distorsionen o transformen les formes i moviments , i poden donar lloc a una percepció
que el temps passa molt lentament o que el cos del subjecte està canviant de forma.
Efectes al·lucinògens
Són impredictibles i varien segons la quantitat ingerida i la personalitat, l'estat d'ànim, les
expectatives i voltants del subjecte. Els efectes comencen entre els 30- 90 minuts després
de ser ingerida i poden durar fins a 12 hores. La seva potencia màxima es dona entre les
3-5 primeres hores.
Ens referim a les experiències causades per la LSD com a "viatges“ o “mals viatges”.
Aquests inclouen tant aspectes plaents com desagradables.
24. A la meitat del "viatge" hi ha un moment més intens que la resta. El seu efecte més fort
és visual.
Meitat del
“viatge”
(6a hora)
El temps passa o bé molt
ràpid o molt lent.
Es veuen patrons,
formes, colors i textures
Els colors són
més forts
Els llums són
més brillants
Els objectes estàtics es
mouen i son de mides
diferents a la realitat.
En algunes ocasions els estímuls no visuals es manifesten en forma de colors, és a dir,
quan escoltes cert so, veus un color en particular.
25. Experiment: Fet al gener del 2014, per una dona que després d'ingerir LSD va dedicar
les següents hores a realitzar diversos autoretrats, de manera que es pogués comprovar
com els efectes de les drogues canviaven la percepció de la realitat. Així, mentre al
principi feia traços sobris i de colors freds, a les poques hores acabava fent dissenys de
vius colors i molt dispersos.
15 minuts després 2 hores després 4 hores després
6 hores després 9 hores després
26. “Viatges”
Els consumidors experimenten una gran felicitat i
eufòria, tot és bell, interessant i màgic. Es tornen
emocionals, somiadors i contemplatius.
El resultat de l'experiència ha estat descrit en
múltiples ocasions com reveladora de veritats
universals i espirituals.
“Mals viatges”
La pèrdua de control pot fer veure que el viatge no
s'acaba. Pot causar pànic, vèrtig, idees d’alguna
persecució, desorientació...
Els metges solen aplicar medicaments lleus contra
l'ansietat o tranquil·litzants en casos desesperats,
però acabat el viatge, no solen haver efectes
secundaris greus.
Es recomana que la ingesta de LSD es faci en grups, ja que els consumidors tendeixen
a perdre una mica el judici durant l'experiència. Un lloc tranquil i persones
experimentades són una combinació més segura.
La majoria dels consumidors son conscients que sempre hi ha la possibilitat de passar un
mal viatge. Les seves causes es desconeixen, depenen de cada persona. S'ha identificat
que un lloc o context estressants poden provocar-lo.
27. L’LSD té una estructura química similar a la de la serotonina (neurotransmissor que regula
estats d'ànim, gana, control muscular, sexualitat, son i percepció sensorial). Els efectes de
LSD estan causats per l’estimulació dels receptors de serotonina que es troben en els
botons sinàptics de les neurones situades en una àrea del cervell coneguda com a Nuclis
de Raphe.
L’LSD inhibeix la funció de la serotonina ja que s’uneix als receptors presinàptics de la
serotonina (fa un efecte de tap en aquests), fent que la serotonina no pugui travessar
aquests receptors. La serotonina regula la funció dels canals Na+ i K+ que despolaritzen la
membrana i exciten la neurona postsinàptica perquè l’estímul es propagui per aquesta,
però l’LSD no ho permet. Com que la serotonina esta implicada en el control de les
sensacions, son, atenció i estat d’ànim, es podria explicar l’acció de l’LSD que les
distorsiona o inhibeix.
Només 0.25 micrograms de LSD per cada quilo de pes
corporal produeix efectes
Nuclis de
Raphe
Estructura química de la
serotonina
Estructura química del’LSD
28. Hi ha persones que asseguren que el cervell reté molècules de LSD i les allibera amb el
temps, provocant un viatge anys després i sense haver consumit res.
Funcionament normal de la serotonina i els seus
receptors corresponents (en vermell, acció de l’LSD)
LSD no permet
que la serotonina
s’acobli al seu
receptor
29. En aquest treball hem pogut conèixer les principals drogues, els tipus de drogues que hi ha
i les funcions que fan en el organisme de qui les consumeix. També hem pogut conèixer el
procés opioide enfocant sobretot en l’àmbit analgèsic. Podem resumir aquest procés en:
pèptid opioide --> activa el receptor opioide (hi ha tres tipus: kappa, delta i mu) -->
es tanquen els canals de calci --> no hi ha acció dels neurotransmissors en la neurona
postsinàptica --> s’activen els receptors opioides del botó de la neurona postsinàptica-->
s’obren els canals de potassi a la neurona postsinàptica --> hiperpolarització que provoca
l’ “adormiment” de la neurona postsinàptica = no hi ha traspàs del missatge de dolor a
través de l’organisme.
Finalment, hem pogut conèixer en profunditat la droga d’LSD sabent que es una droga
al·lucinògena que prové de la banya de sègol. Es consumeix per via oral i que tapona els
receptors dels botons post i presinaptics que reben la serotonina, ja que la serotonina i
l’LSD tenen una estructura química molt semblant.
