Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Què sabem de cada substància?

170 views

Published on

«Què sabem de cada substància?». Curs d’agents de Salut. Fundació Autònoma Solidària. Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra, 17 de novembre de 2010.

Published in: Health & Medicine
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Què sabem de cada substància?

  1. 1. Curs de drogues Què en sabem de cada substància? Perspectiva biopsicosocial de les substàncies: l’alcohol, la cocaïna, el tabac, el cànnabis, les drogues de síntesi i el LSD.
  2. 2. ET DROGUES?
  3. 3. Què és una droga?  És capaç de modificar una o més funcions de l'organisme relacionades amb la conducta, el judici, el comportament, la percepció o l’estat d'ànim.  Independentment de si està acceptada o no per la nostra cultura  És susceptible de crear dependència, ja sigui psicològica, física o ambdues.
  4. 4. Com les substancies modifiquen la percepció, la sensació i les emocions?  El cervell es comunica a través dels neurotransmisors  Les drogues posseeixen una estructura química similar a certs neurotransmisors que els permeten enganyar al cervell. El cervell no pot distingir entre la sustancia endogena de la exogena (droga)  Les substancies modifiquen la quantitat i qualitat de les interaccions neuronals –obrint i tancant portes- alterant l’experiencia en l’individu
  5. 5. Trastorn per dependència de substàncies  3. La substància es pren amb freqüència en quantitats majors o durant un període més llarg del que inicialment es pretenia.  4. Existeix un desig persistent o esforços infructuosos de controlar o interrompre el consum de la substància.  5. S’inverteix molt temps en activitats relacionades amb la obtenció de la substància, en el consum de la substància o en la recuperació dels efectes de la substància.  6. Reducció d’importants activitats socials, laborals o recreatives degut al consum de la substància.  7. Es continua prenent la substància tot i tenir consciència de problemes psicològics o físics recidivants o persistents, que semblen causats o exacerbats pel consum de la substància.
  6. 6. Trastorn per dependencia de substàncies Els criteris per al diagnòstic de dependència de substànciessón: Un patró desadaptatiu de consum de la substància que suposa un deteriorament o malestar clínicament significatius, expressat per tres (o més) dels ítems següents en algun moment d’un període continuat de 12 mesos:  1. Tolerància, definida per qualsevol dels ítems següents:  a. una necessitat de quantitats marcadament creixents de la substància per aconseguir la intoxicació o l’efecte desitjat  b. l’efecte de les mateixes quantitats de substància disminueix clarament amb el consum continuat.  2. Abstinència, definida per qualsevol dels ítems següents: a. la síndrome d’abstinència característica per a cada substància.  b. es pren la mateixa substància (o una molt semblant) per alleujar o evitar els símptomes d’abstinència.
  7. 7. Síndrome d’abstinència  Per altra banda, deixar de consumir indueix el síndrome de l'abstinència: conjunt de molèsties emocionals i físiques de duració variable i que depèn en manifestació i intensitat de la droga. Evitar l'abstinència també és una de les causes de busca i recaiguda de la substància (reforç negatius).
  8. 8. Tolerància  Es manifesta per la necessitat d’anar augmentant les quantitats consumides per obtenir els mateixos efectes que abans produïen dosis petites.
  9. 9. El desig de consum  El concepto de craving o desig de consum s’entén per alguns autors com un dels components essencials de la dependencia i el seu paper en el manteniment de la abstinencia.  La definición més ampliamente aceptada: el craving és “el deseo de experimentar los efectos de una sustancia psicoactiva que ha sido provada previmante” (UNDCP y WHO, 1992). =S’activa la memoria de recompensa
  10. 10. Quines son les substancies que generen major dependència? Classificació de les drogues segons el grau de dependència (OMS):  Grup 1: Opioides i derivats  Grup 2: Barbitúrics, benzodiacepines i alcohol  Grup 3: Psicoestimulants (Cocaïna i anfetamina)  Grup 4: Cannabis i derivats, mescalina, LSD, drogues de disseny i nicotina.
  11. 11. Consum i dependencia Factors: - Tipus de substancia (i quantitat i frqüència del consum) i a via d’administració (oral, fumada, inhalada, injectada) - La persona: aspectes físics (sexe, pes, edat) i psicològics (habilitats, capacitats, vulnerabilitat, impulsivitat) - El context de consum (tolerancia o rebuig social envers la substancia, sola o acompanyada) i factors familiars i culturals
  12. 12. Tríada de factors INDIVIDU SUBSTÀNCIAENTORN
  13. 13. Intoxicació  La sobredosi -o intoxicació aguda- són una sèrie d'efectes adversos que es produeixen a l'organisme en superar la quantitat de substància que aquest és capaç d'assimilar. El coma etílic es produeix quan hi ha sobredosi. Existeixen intoxicacions agudes que poden causar fins i tot la mort.
  14. 14.  La realitat constata que no totes les persones que prenen drogues acaben tenint consums problemàtics.  El que està clar és que dins la nostra societat de consum alguns consums de substàncies poden esdevenir problemàtics, pel que s’accepta que el consum de substàncies porta riscos implícits en si mateix.
  15. 15.  Des de sempre la humanitat s’ha relacionat amb les drogues, ja que han estat presents en el nostre món i societat. Prendre o no prendre drogues és una decisió de cada individu. La millor manera d’optar amb llibertat i decidir per un mateix és tenir informació.
  16. 16. I TU, QUÈ EN PENSES?
  17. 17. Classificació de les substàncies segons efectes  Psicoestimulants  Depressors  Al.lucinògens
  18. 18. Què son els psicoestimulants?  Els psicoestimulants son: - Capaços d’estimular la conducta - Reduir els llindars d’alerta o vigilia - Respondre més rapidament als estímuls exògens i exògens.
  19. 19. Classificació dels psicoestimulants Amfetamines i anàlegs Alcaloides naturals Metilxantines Dextroanfetamina Metanfetamina (MDA) Metilenedioximet- anfetamina (MDMA) Cocaïna Nicotina Teobromina Teofilina Cafeina Teïna
  20. 20. PSICOESTIMULANTS Alcaloides naturals La NICOTINA
  21. 21.  El tabac és una planta del gènere Nicotiana tabacum de la família de les solanàcies igual que la patata o el tomàquet.  A partir de les seves fulles, preparades de diferents maneres, es fumen, s'aspiren, es beuen o es masteguen.  Es pot cultivar en diferents climes.
  22. 22. Breu història del tabac  El tabac procedeix d'Amèrica i el seu ús es va estendre per Europa a partir de la colonització d'aquest continent pels espanyols.  Va ser portada a Espanya per Francisco Hernando de Toledo.  Es va estendre ràpidament el seu consum pel valor terapèutic que es creia que tenia.  Davant del gran nombre de consumidors , va ser prohibit el seu consum pel zar M.Federovich que va ordenar martiritzar a qualsevol fumador fins que no confessés qui li havia proporcionat el tabac. El papa Urbano VII expulsava de l'Església al que fumava en llocs pròxims a les diòcesi.  A partir del segle XVII deixa d'estar prohibit i creix el seu consum de forma gradual i a partir del segle passat s'accepta socialment.
  23. 23. El tabac  Els elements que formen el tabac són: 1.- La nicotina 2.- Els quitrans i agents cancerígens 3.- El monòxid de carboni, que es troba en quantitats molt elevades en el fum del tabac. Té una gran afinitat amb la hemoglobina, el que provoca que disminueixi la capacitat de la sang per transportar oxigen. 4.-Els elements irritants: són les substàncies responsables de la tos típica del fumador i de l'estimulació de les glàndules secretores de la mucosa, que són les que alteren els mecanismes de defensa del pulmó.
  24. 24. La nicotina  La nicotina (C10H14N2): És l'alcaloide responsable de la major part dels efectes del tabac sobre l'organisme i és el que provoca la dependència física. La vida mitja de la nicotina a la sang és de menys de dues hores i així que es va reduint la seva concentració apareixen els símptomes que desperten el desig d'un nou cigarret.
  25. 25. Absorció de la nicotina 1.- S’absorbeix ràpidament per la mucosa nasal, oral i respiratoria . Des del pulmó es realitza l’absorció a tot l’organisme. ( de un 79 a un 90 % ) i en menor mesura a través de la mucosa bucal i dels plexos sublinguals ( 4 a 40 % ) i de la pell. L’ absorció és variable i depenent de varis factors: - la temperatura - el pH cutanis, - el grau d'humitat - La higiene personal. - Es fa amb extraordinària rapidesa.
  26. 26. Acció de la nicotina  La nicotina actua com a neurotransmissor (com l'acetilcolina, ACh) del receptors nicotínics, involucrats en el control voluntari del moviment, la memòria i atenció, el son i l’alerta, i el dolor i l’ansietat.
  27. 27. La nicotina  La nicotina és la responsable de la dependencia al tabac.  És una sustancia psicoactiva que té com principal acción la activació de dos centres cerebrals: 1.- El Sistema Mesolímbic Dopaminérgic 2.- El Locus Coeruleus
  28. 28. Metabolització de la nicotina  La major part es metabolitza al fetge transformant-se en metabòlits inactius (la cotinina)  Només el 7 % de la nicotina és excretada per via renal sense transformar-se junt amb la cotinina. També passa a la llet materna i travessa la barrera placentària.
  29. 29. TABAC  Més dones que homes  El patró de consum es similar entre els dies feiners i laborables  Tabac de liar  “A sobre no col·loca”
  30. 30. La abstinencia de la nicotina  Irritabilitat  Mals de cap  Desig vehement per fumar
  31. 31. simpàtic de l'organisme. La inhalació del fum del tabac provoca cert nombre de trastorns orgànics: - Els més immediats són de tipus neurovegetatiu com mals de cap, nàusea, acceleració del trànsit intestinal. - La regular absorció i inhalació de fum de tabac durant varis anys provoca la bronquitis crònica, fenomen principal d'irritació, però que es pot complicar amb lesions obstructives. - El càncer de pulmó, que creix en número amb el consum del tabac, es creu que es degut a l'acció del 3-4-benzopirè, que és un factor cancerigen. - Els problemes cardio-vasculars i dels vasos sanguinis. - El tabaquisme matern influeix en el creixement del fetus, de manera especial en el pes de l'acabat de néixer. També incrementa el nombre d'avortaments espontanis, complicacions durant l'embaràs, el part i naixements prematurs.
  32. 32. ALCOHOL DEPRESSORS del SNC
  33. 33. Historia de l’alcohol  Les begudes alcohòliques són conegudes des de fa molts segles: - Els seus inicis daten al cinquè mil.leni a.C en les pintures rupestres. - En un papir egipci del 3500 a.C apareix un dels primers registres de l’elaboració del vi, i s’hi cita la cervesa. - Els grecs oferien begudes alcohòliques als deus i als soldats abans d'entrar en combat; també el feienservir per facilitar les relacions i banquets on s'intercanviaven idees filosòfiques, polítiques. De fet, rendien culta al Déu Dionís.
  34. 34. Historia de l’alcohol - Els romans van contribuir a la difusió del vi per tot Europa així com el cultiu de la vinya, i la veneració pel Deu Bacus. - La biblia descriu a Noè embrigat i els seu fill Cam enrient-se d’ell.
  35. 35. Historia de l’alcohol - Els àrabs al 800 d.C van descobrir la destil·lació a l’any 800, i la van introduir a Europa. Tanmateix, hi ha manuscrits que mostren que ells egipcis ja usaven petits aprells per a la destil.lació. - Al segle VII Mahoma prohibeix el consum de vi als seus deixebles. A Espanya serà Ramon Llull el primer en descobrir el procés de la destil.lació de l’acohol al s.XIII.
  36. 36. Historia de l’alcohol - L’alcohol obtingut s’usava per finalitat religiosa i com a cosmètic. De fet, la paraula alcohol prové de l’arab, primitivament significava: “finíssima pols de antimoni”, i era un producte per pintar-se ulls i celles.
  37. 37. Historia de l’alcohol - A l'Edat mitjana les begudes alcohòliques es van associar a la salut i al benestar. - El vi estava al poder de l’esglèsia. Tenia un ús religiós, o s’usava com a disolvent en la preparació de perfums, o medicament. - A partir del s.XIV és accesible a tota a societat degut a la comercialització.
  38. 38. Historia de l’alcohol - 1498, a Amèrica, li oferiren a Colón per beure chichs, que és una cervesa de blat de moro - 1857 Pasteur descobreix els microrganismes que fan posible la fermentació. - A partir de la Revolució Industrial, el consum va començar a incrementar-se notablement.
  39. 39. Consum  El consum, anys enrera, era, bàsicament, diari, es a dir, quan es menjava en família i en petites reunions.  Ara els hàbits han canviat i es consumeix per part de la gent jove en grans quantitats sobretot als caps de setmana.  Actualment té un ús social generalitzat i molt estès i genera molts ingressos a l’Estat a través dels seus elevats impostos
  40. 40. ALCOHOL  Difusió absoluta en el context  Centralitat en els context de celebració  Estratègies per a beure més barat  Abstèmia vs desbarrar  A les restriccions legals: imaginació
  41. 41. Pautas del consumo de alcohol en España  Espanya es un de los principals països consumidors d’alcohol.  El consum d’alcohol de manera habitual es del 53.2%.  El consum és major entre los homes (70.8%) que entre les dones (36.7%) i en edats d’entre 36-45 anys (80.1%).  Ha aumentat el consum els caps de setmana i el consum de cerveza  El 2.8% dels homes i el 0.3% de las dones son bebedors de riesc  El 5.4% de la població adulta té problemes relacionats amb l’alcohol.  La mortalitat relacionada amb l’alcohol és del 6%.
  42. 42. EFECTES DE L’ALCOHOLISME  Podem considerar que existeixen dos tipus de intoxicació deguda al consum d’alcohol: :  INTOXICACIÓ AGUDA  INTOXICACIÓ CRÓNICA
  43. 43. INTOXICACIÓ AGUDA  És l’ocasionada per l’ingesta massiva d’alcohol. L’absorció de l’alcohol per l’organisme está determinada per :  La graduació: concentració d’alcohol en la beguda.  La composició química de les begudes  La presencia de menjar a l'estomac.  El pes de l’individu: a menys pes més absorció.  El sexe: les dones son més sensibles.  La habituació: els estats avançats d’acoholisme redueixen la tolerancia.
  44. 44. L’alcohol  Susbtància depressora del SNC que té com a principal component, l'etanol (C2H5OH)
  45. 45. L’acohol  El alcohol entra al torrent sanguini des de: 1.- L’ estómag, on s’absorbeix una petita quantitat. 2.- L’intestí prim n’absorbeix la majoria. 3.- La sang transporta l’alcohol a tot el cos. 4.- En el fetge es converteix en agua, dióxid de carbonoi i energia (½ onza d’alcohol pur/hora) 5.-En el cervell el procés de raonament disminueix conforme l’alcohol afecta a les neurones. A més alta la concentración de l’alcohol major el nombre de neurones afectades.
  46. 46. L’alcohol  L’alcohol (o Etanol) és un agonista parcial de la GABA (inhibeix l’activitat cerebral) i antagonista del NMDA (activador cerebral)  OH (alcohol): modulador del neuroreceptor GABAa, que en baixes concentracions produeix un estat d’excitació en l’individu. Per altra banda, produeix un augment gradual de les seves concentracions, aumenta l’efecte produït per GABA, inhibint el sistema nervios central.  L’alcohol és bifàsic
  47. 47.  GABAa: Neuroreceptor del neurotransmisor GABA, juntament amb altres moduladors alostèrics com la molécula de OH (alcohol).  GABA: Principal neurotransmisor inhibitori del sistema nervios central.
  48. 48. Els efectes de l’acohol  “El puntet”: euforia, riure fàcil, exaltació de l’amistat, sensació de seguretat. Disminució dels reflexes i capacitat de reacció.  “El pet”: parla pastosa, doble visió, somnolència, caminar maldestre. Pot aflorar: agressivitat, mareigs, nàusees i vòmits.  Coma etílic: pèrdua de consciencia, alteració de les funcions vitals i en ocasions, coma o parada cardio-respiratoria.
  49. 49. Els efectes de l’acohol
  50. 50.  Una vegada absorbit l’alcohol succeiexen una serie de reacciones. Los efectos, según la cantidad, pasan por: 1. FASE PRODRÓMICA: ( 0,25 gr./l -0,3 gr./l ) L’individu percep un canvi en l’estat mental. Determinats tests psicomotors detecten alteracions que afecten a la percepció dels sentits i a una disminució dels reflexos. 2. EXCITACIÓ: ( 0,3 gr. / 1,5 gr./l ) Perdua de l’inhibició i de l’autocontrol amb paralisis progresiva dels processos mentals més complexos. És el primer estat que pot comportar canvis de personalitat. 3. INCOORDINACIÓN: ( 1,5 gr. /l - 3 gr./l) Tremolor, confusió mental, incoordinació motriu. Generalment, la persona acaba adormint-se. 4. COMA Y MUERTE (+3 gr./l).
  51. 51. L’ alcoholisme  L’alcoholismo és un trastorn crónic i progresiu. És un trastorn primari, i a vegades secundari a problemes emocionals.  La OMS defineix l’alcoholismoe com l’ingesta diària d’alcohol superior a 50 grams en les dones i 70 grams en els homes.
  52. 52. L’alcohol  L’etanol s'obté per: - Fermentació de grans o fruites i per acció de llevadures microscòpiques, sent els sucres continguts en el suc són trasnformats en alcohol (vins, cervesa o cava). Conté d’un 7 a un 12% de etanol. - Destil·lació, es a dir, per l’eliminació amb calor de part de l’aigua que contenen les beguades fermentades. (ginebra, whisky, rom) De graduació més alta, fins al 95%.
  53. 53. El policonsum  Entre els consumidors de sustàncies psicoactives s’ha extès el fenòmen del policonsum.  En el 2001, la majoria de persones que havien consumit en els 12 últims mesos cocaïna havien consumit també en el mateix periode alcohol en un 95,2%.
  54. 54. La toxicidad cocaína y/o anfetaminas  en presencia de alcohol
  55. 55. El policonsum: Cocaïna i OH  Les raons que justificaquen el consumo de la combinació d’alcohol i cocaïna son variades:  Uns quants casos refiereixen que el consum d'altes dosis de cocaïna s'acompanya d'una hiperestimulació que Posteriorment comporta un estat de disfòria que s'atenua AMB l'alcohol. porta a un estat de disfòria que s'atenua amb l'alcohol. De la mateixa manera alguns justifiquen aquest consum combinat interpelant al fet que l'alcohol disminueix l'ansietat o que ajuda a induir el somni durant el "crash" (Mayer, 1984). A més la presència de l'alcohol incrementa els efectes euforitzants de la cocaïna en intensitat i durada. D'altra banda hi ha la creença que l'administració de psicoestimulants com la cocaïna pot disminuir alguns dels efectes subjectius i conductuals desagradables de l'alcohol. Es considera que els estimulants poden antagonitzar els efectes atàxiques de l'alcohol. (Aston-Jones et al, 1984)
  56. 56. Efectes de l’alcohol  Els seus efectes depenen: - Edat i gènere - Pes i estat físic - Temps entre consum i consum - Barreja amb altres begudes o substàncies - La capacitat metabòlica del fetge - La personalitat i l’estat d’ànim
  57. 57. BEGUDES ENERGÈTIQUES  En difusió  Substitutes de estimulants  Consum en context laborals
  58. 58. CÁNNABIS  Tendència a l’estancament  Pèrdua de centralitat  Els menors de 20 anys són els que fumen més impetuosament  Normalització social
  59. 59. PSICOESTIMULANTS Alcaloides naturals La COCAïNA
  60. 60. La cocaïna La cocaína és una sustancia (alcaloide) extreta de la planta Eritroxilon coca, que creix abundantement a Sudamèrica (Bolívia i Perú) .
  61. 61. ERYTROXILUM COCAFLORES SOLITARIAS CON 5 SÉPALOS Y 5 PÉTALOS Fulles de coca COCAïNA  Les primeres experiències sobre el seu consum tenen al menys cinc mil anys i son anteriors a l‘Imperi Inca.  Fins el s.XVII la cocaïna era exclusivament un costum indígena que es considerava acceptable sempre que es relacionés amb el treball.
  62. 62. Historia del consum de cocaïna  Mategazza (1859) obtingué el premi a la millor comunicació científica.  En el 1859 Albert Nieman caracterizà el primer alcaloide de les fulles de coca anomenànt-lo: cocaína  L'any 1862 els laboratoris Merck d'Alemanya van obtenir els primers grams d'aquest alcaloide.  Promocionà la creació del Vi Coca Mariani por A. Mariani. “Apoya el ascético retiro de la santidad”. Papa León XIII
  63. 63. Les begudes amb cocaïna: en 1893 Angelo Mariani patentà “extracte de coca diluït en vi ("vin Mariani“) amb un deliciós sabor I poder de pujar l’estat d’ànim que es popularitzà arreu d’Europa.
  64. 64.  La beguda refrescant “Coca-Cola” contenia restes de cocaïna fins el 1904  Introduïda en 1886 per el Dr. John Smith Pemberton (Atlanta), la venia a la seva farmacia (9 botelles/dia)
  65. 65. Historia del consum de cocaïna Freud, S. en la seva obra "Uber Coca" indica sis camps terapèutics de la cocaïna:  Estimulant  Trastornos gàstrics  La caquexia  Cura de morfinómans i alcohòlics  Tractament de l’asma  Afrodisíac  Aplicacions locals.
  66. 66. DECLARACIONS DE FREUD en l’ ús de la COCAÏNA El propi Freud s’autoadminstrà cocaïna i escrigué a la seva promesa Martha Bernays amb una nota en la que le deia: “¡Ay de tí princesa mía, cuando vaya!. Te besaré sin parar y te haré comer hasta que engordes. Y si me plantas cara, veremos quien puede más, una linda jovencita que no come lo suficiente o un hombretón salvaje con cocaína en el cuerpo" Freud tratà a un colega seu el Dr. Fleischl amb cocaïna, el primer drogadicte a la cocaïna Freud va ser durament criticat per aquestes tècniques
  67. 67. Formes de presentació Les fulles de coca: és la forma de consum habitual a Sudamèrica y es sol consumir mastegant-se (es sol alcalinizar amb cendra o calci ceniza o calci el medi bucal per facilitar la absorció) o en infusió. Aquest producte conté del 0,5 al 1,5%.
  68. 68. Formes de presentació  La pasta de coca, la base de coca o “basuco” és el primer producte que se extreu en el procés de la manufacturació de la cocaína. S’obté afegint a les fulles de coca ácid sulfúric, keroseno o parafina, fins produir el sulfat de cocaína.  Aquest preparat conté un 40-90% de sulfat de cocaïna.  Es consumeix fumada i mesclada amb tabac o marihuana.
  69. 69. Formes de presentació  Tractant-se la base de coca amb àcid clorhídric s’obté, mitjançant oxidació en el clorhidrat de cocaïna, la cocaïna.  Conté un 12-75% de clorhidrat de cocaïna.  Se consumeix per vía nassal i donada la seva facilitat en dissoldre's amb aigua, endovenosa.
  70. 70. “Ladrillos” 32.000 ε/kilo 50-60 ε/g
  71. 71. Formes de presentació La cocaína base (free base, base, crack) s’obté barrejant el clorhidrato de cocaïna amb una solución básica (d’amoníaco o bicarbonato sódico) que es filtra o es dissol amb éter fins la seva evaporació.  Este presenta en forma cristalizada formant petites pedres.  Conté aproximadamente del 10-80% de alcaloide cocaïna.  Té la propietat de fondres a 98ºC i arribar al punt d’ebullició de 250ºC sent apta per ser inhalada en recipients calentats o fumada.
  72. 72. CRISTALLS DE COCAïNA
  73. 73.  CRACK: sólido irregular amarillento de aspecto de porcelana o mármol en forma gránulos como la “leche en polvo” que se deshacen al presionarlos Mayor pureza: 80-100% Se fuma o INH por calentamiento
  74. 74. “REBUJAO”: base de coca y heroína, más barato (6 ε)
  75. 75. LONCHAS 180 ε/día El drogadicto de hoy en día lleva corbata, maletín, Visa oro y coche último modelo RAYAS
  76. 76. Clínica de consumo de la cocaïna com a droga d’abús 1.- Fase de consum agut (estimulación central o rush): - Exaltació de l’estat d’ ànim - Euforia - Elevació de humor - Augment d’energía - Augment de l’estat d’alerta - Major activitat psicomotora - Major capacitat de realitzar tasques simples i repetitives - Dismunució de subjetiva sensación cansament - Disminució de la gana i la son - Taquicardia, hipertermia, hiperglucemia, vasoconstricció - Midriasis y rabdomiolisis (lesió del teixit muscular)
  77. 77. Vía de consumo Inicio de acción Pico de acción Duración de acción Fumada 3-5 seg 1-3 min 5-15 min Intravenosa 10-60 seg 3-5 min 20-60 min Vía intranasal/VO 1-5 min 15-20 min 60-90 min CRISTALES DE COCAÍNA COCAÍNA NEGRA
  78. 78. Mecanismes d’acció de la cocaïna  Bloqueja la recaptació de la dopamina, la serotonina (euforia) i la noradrenalina (augment de la freqüencia cardíaca, midriasis, vasocontricció, increment de les secrecions gàstriques i salivars, suduració, augment de la pressió arterial i de la vigilancia)  Bloqueja els canals de sodi depenents de voltatge, provocant la propietat de l’anestesia local.
  79. 79. - Áreas multifocales hipoperfusión de distribución desorganizada y predominio lóbulos frontales y temporales  alteraciones conductuales y cognitivas - El compromiso áreas temporales  alteraciones de memoria reciente - El compromiso áreas temporales hemisferio izquierdo  alteraciones de lenguaje - El compromiso de ambos lóbulos frontales  alteraciones conductuales ABUSO DE COCAÍNA
  80. 80. Risc del consum de cocaïna Risc i conseqüències del consum de cocaïna  Addicció, abús i intoxicacions  Alteracions cardiovasculars i neurològiques: infart de miocardi, hemorràgies cerebrals i trombosis cerebrals.  Alteracions de l’estat d’ànim: canvis bruscos de l’humor, depresió, irritabilitat, ansietat i agresivitat.  Insomni.  Impotencia, alteracions menstruales, infertilitat.  Paranoia.  Al.lucinacions i psicosis.
  81. 81. Intoxicació aguda de cocaïna  En l’ intoxicació aguda de la cocaína poden aparèixer al.lucinacions visuals i tàctils i trastorns convulsius.  Les alteracions de la conducta més freqüents son: loquacidad del lenguaje, episodis d’euforia/disforia e hiperdinamisme generalizat amb agressivitat, labilitat i incontinencia emocional i trastorn paranoide.
  82. 82. COCAÏNA  Pèrdua de l'aura de droga d'èxit  Baixada dels preus  La qualitat està en relació amb el venedor  Fumar-la amb tabac  Augment de consum en l’àmbit laboral  Referències a cocaïna base
  83. 83. COCAÏNA  Continuar la difusió de la cocaïna  Popularització  Apareix abans de la festa  No només per anar de festa  Intensificació de les sortides  Adolescents  Economia
  84. 84. SPEED  Apreciat pels “alternatius”  Relativament barat  Raves, festivals i concerts
  85. 85. MDMA  Difusió de la presentació del pols i cristall  Apreciada pels més joves  Estancament de les pastilles(festivals/raves)  Preus dispars
  86. 86. M-CPP  Apareix el 2005. Venuda com a MDMA  Experiències negatives  2007. Consums recreatius de m-CPP  Gairebe desapareguda
  87. 87. Mefedrona  Apareix al Regne Unit i França el 2007  Arriba a Catalunya el 2009  Efectes similars a la MDMA.
  88. 88. 2CB O NEXUS  Consum experimental  Poca difusió  Oferta intermitent  Consumidors per part de iniciats  presentació en pastilles
  89. 89. BOLETS AL·LUCINÒGENS  Tendència a l’estancament  Perden l’aura de droga natural  Consums en context determinats  Autocultiu
  90. 90. LSD  Augment durant el 2007  Presentació líquid  Finalitats lúdiques  Minoria amb finalitats psiconàutiques
  91. 91. KETAMINA  Augment del consum  Especialment en raves hard-teck  Apareix en altres contexts  Consum intramuscular  “Koketa” / “Trifàsics”  Es presenta com a droga principal  Primers casos de tractament
  92. 92. OPIACIS  El consum d’opi guarda relació amb l’estació anual  Heroïna fumada per a controlar els efectes estimulants  Pèrdua del imaginari?
  93. 93. ALTRES SUBSTÀNCIES  GHB  Òxid nitrós  Substàncies volàtils  RC’s  Smarts Drugs

×