2. La tasca de prevenir el consum de drogues no es basa només a l’educació en la família.
Per a que sigui realment efectiu, s’ha de basar en un model integral i multidimensional
en la que participin tots els referents educatius del nen/a amb possibilitats d’influir en
el seu desenvolupament i la seva actitud envers la vida. Aquestes actuacions s’han de
portar a terme des de l’entorn familiar però també des de l’escola, els diferents sectors
comunitaris,etc. Ja que com més gran sigui la coordinació entre tots aquets sectors de
la societat, millors resultats obtindrem.
En molts casos l’abús de truges poden ser el resultat d’una situació familiar conflictiva i
d’abandonament físic o emocional dels fills. Però també és cert que en alguns casos
l’abús de drogues és degut a l’entorn amb qui passa més temps l’adolescent, és a dir,
l’escola, els amics,... Una persona pot consumir certes drogues per no sentir-se
desplaçat del grup, perquè creu que així es sentirà millor, per fer-se l’interessant...
Però s’equivoca, les drogues no és la solució a cap problema.
Per un altre banda, si que és cert que hi ha diferents tipus i nivells de drogues,
seguidament us explicarem algunes d’aquestes drogues, les seves característiques i
sobretot les conseqüències que comporta abusar d’elles.
3. L’abús de les drogues és un problema preocupant en la societat occidental, està
caracteritzada per el seguiment del plaer immediat, la inseguretat i la falta de
perspectiva envers el futur.
Les drogues són substàncies que
administrades per qualsevol via afecten
al sistema nerviós central entre d'altres
òrgans, produint dependència i altres
alteracions.
Totes les drogues modifiquen el
funcionament del sistema nerviós. El
cervell és l'òrgan més gran de l'encèfal i
la seva capa més externa és l'escorça. En
ella té l'origen la major part de les funcions superiors com el pensament o el
llenguatge. Les drogues modifiquen el comportament i la personalitat de les persones
que les consumeixen. Així com també la seva dependència i pot arribar a provocar un
síndrome quan s’interromp bruscament el seu consum.
Les drogues poden ser consumides per dues vies:
Via oral: ingestió de la substància per la boca.
Via parenteral: quan s’administra per una altre via que no es la digestiva.
Generalment a través d’injeccions.
Hi ha diferents drogues que redueixen o augmenten l’activitat de l’escorça cerebral.
Estimulants: com la cocaïna i les amfetamines, aquestes augmenten l'activitat
de l'escorça cerebral.
Depressores: com l'alcohol i alguns psicofàrmacs, aquestes redueixen l’activitat
de l’escorça cerebral.
Ara parlarem d’algunes d’aquestes drogues.
4. ALCOHOL
És la droga més consumida en qualsevol edat,
en tots els grups socials i sexes.
El consum, fa deu anys enrere, era, bàsicament,
diari, es a dir, quan es menjava en família i en
petites reunions..
Ara els hàbits han canviat i es consumeix per
part de la gent jove en grans quantitats
sobretot els caps de setmana. Està demostrat
que a la llarga produirà un grau d'alcoholisme
precoç ja que, les dependències alcohòliques més greus es produeixen a edats més
joves.
EFECTES:
El consum de begudes alcohòliques té conseqüències greus per l'organisme. Després
d'alguns minuts d'haver ingerit una beguda alcohòlica, l'etanol es absorbit ràpidament
per l'aparell digestiu (principalment el duodè) i a continuació es dissolt a la sang des
d'on actua sobre els diferents òrgans del cos. Un dels òrgans més perjudicats és el
fetge, que ha de convertir l'alcohol en una substància que no resulti perillosa pel cos.
El fetge oxida l'alcohol gràcies a un mecanisme fisiològic.
L'alcohol si l'associem als accidents de trànsit és la primera causa de mortalitat entre
els joves de 15 i 25 anys i és la segona causa de mortalitat associada a les malalties
degeneratives del fetge entre les persones de 40 a 60 anys.
Podem diferenciar els efectes:
A curt termini: l'alcohol no és un estimulant del sistema nerviós central, és un
depressor, doncs, a la sensació inicial d'eufòria li segueix un estat de
somnolència amb visió borrosa, falta de coordinació muscular, augment del
temps de resposta, disminució de la capacitar d’atendre i pèrdua del control
emocional. Si el consum és excessiu produeix vòmits, baixa la temperatura
corporal, mal de cap i si les dosis han estat molt elevades poden produir coma i
en alguns casos la mort.
5. A llarg termini: Si el consum és crònic se l'anomena alcoholisme. Les
manifestacions apareixen quan la quantitat de begudes alcohòliques que es
prenen diàriament dóna a l'organisme una quantitat d'alcohol alta. La
dependència ve quan la tassa d'alcohol sanguínia baixa, i la necessitat de beure
es converteix en una necessitat tant psíquica com física. En les dones
embarassades pot donar lloc al síndrome alcohòlic-fetal que es caracteritza per
malformacions i baix coeficient mental del bebè.
DEPENDÈNCIA:
La retirada de l'alcohol d'un pacient desencadena un aparatós síndrome d'abstinència
que ha de ser tractat urgentment per un metge. Les conseqüències es produeixen
entre les dotze i setze hores consecutives que no es prenen begudes alcohòliques i es
presenta un estat nerviós molt accentuat, inquietud i gran ansietat. Després de varies
hores pateixen vòmits, nàusees, tremolors i una gran irritabilitat.
Desintoxicació: Poques són les persones que poden deixar de beure pel seu
propi compte. Hi ha institucions especialitzades, com poden ser Alcohòlics
Anònims, que és una associació d'homes i dones que permeten compartir les
seves experiències comunes per ajudar-se mútuament.
.
6. TABAC
La planta del tabac és una planta solácea, que
procedeix del Centre i el Sur d’Amèrica. Amb la
revolució industrial es va produir un consum
massiu fins a rribar a convertir-se en un dels
principals problemes socio-sanitaris del mon
desenvolupat. Actualment el tabac, és la droga que
més consumida en el món i que causa més
problemes de salut.
COMPONENTS:
Nicotina: la nicotina té un efecte estimulant. Augmenta l'activitat, l'atenció i la
memòria. També augmenta el ritme cardíac i la pressió sanguínia, i redueix l'apetit. A
dosis elevades provoca nàusees i vòmits.
Alquitran: és produeix per la combustió del tabac i està demostrat que és una
de les principals causes de las diferents formes de càncers atribuïdes al
tabaquisme (de pulmó, de laringe, etc)
Monòxid de carbó: De la combustió del tabac i el paper, substitueix a l’oxigen
els glòbuls vermells, per lo tant el teixits de l’organisme reben menys oxigen.
EFECTES:
A CURT TERMINI:
-Produeix relaxació
-Sensació de concentració
-Disminució de la capacitat pulmonar
-Fatiga prematura
-Minva els sentits del gust i l’olfacte
-Mal alè
7. -Color groguenc de dits i dents
-Tos i expectoracions, sobretot a llevar-se
A LLARG TERMINI:
-Causa grans perjudicis sobre el sistema respiratori i circulatori.
-És causa d’una gran varietat de càncer. No només de pulmó, sinó també de laringe,
esòfag, ronyó, bufeta...
DEPENDÈNCIA:
La nicotina crea addició a l'inhalar el fum. Si la pràctica és reiterada acaba per
consolidar-se. A partir d'aquest moment es pot parlar de dependència de la nicotina. Si
es treu bruscament l'entrada de nicotina a la sang es produeix la síndrome del tabac,
que es manifesta com una intranquil·litat o excitació, augmenta la tos, l'ansietat i
l'agressivitat, el mal humor, la falta d'atenció al conduir, l'augment de pes, etc. Alguns
fumadors ho deixen pel seu compte, sense cap mena de tractament, només amb una
forta motivació. N'hi ha que fan servir, els primers dies, xiclets de nicotina que
substitueixen la necessitat de fumar. Hi ha fumadors amb una dependència més forta,
que van a centres especialitzats on s'integren en programes especials i reben suport
farmacològic i psicològic.
8. CÀNNABIS
Els cannabinoides es un compost derivat de la planta
anomenada Cannabis sativa, que es conrea en zones
de clima càlid i sec com a part d'Àsia, Àfrica, i zones
centrals del Nord i Sud d'Amèrica.
Tècnicament es classifica com un al·lucinogen menor.
Entre els constituents actius de la planta està el (THC),
responsable de gairebé tots els efectes nocius d'aquesta substància.
El cànnabis pot ser consumit per dues maneres:
Fumada
Ingerida
EFECTES:
A curt termini: A curt termini i en dosis baixes sol produir sensacions de
benestar i tranquil · litat amb augment de la gana, eufòria, congestió ocular i
dificultats per als processos mentals complexos, alteracions de la percepció
temporal i sensorial. Quan els seus efectes remeten es passa a un estat de
somnolència i depressió.
Si la dosi és molt elevada augmenten els seus efectes nocius donant un estat de
confusió mental, gran somnolència i potser situacions de pànic.
A llarg termini: Apareix l'estat de desmotivació amb alteració en les capacitats
de concentració i memòria. Un altre problema són els efectes nocius sobre el
pulmó, superiors al del tabac . Pot causar alteracions en els sistemes
9. reproductors masculí i femení. Posteriorment com a efecte típic de les drogues
apareix el quadre de tolerància,cal més dosi per aconseguir els efectes
desitjats.
DEPENDÈNCIA:
El Cànnabis no provocativa Una dependència física.
Respecte a la dependència Psicològica només apareix en els consumidors crònics.
realment la dependència Psicològica probablement és doni, perquè abans la persona
presentava algun trastorn psíquic (Depressió, Ansietat, etc). És important destacar que
la dependència realment és social, ja que la persona creu que només obtindrà la
sensació de felicitat quan esta en un grup i consumeix cànnabis.
Per superar una dependència d’aquest tipus es necessitarà teràpia psicològica.
LEGISLACIÓ
El Codi Penal no castiga el consum de drogues. Tanmateix, es castiga qualsevol activitat
que pogués considerar com a tràfic de
substàncies estupefaents, és a dir la venda,
l'intercanvi, el convit, el lliurament, etc. Això
significa qu e el simple fet de convidar un amic
a consumir algun tipus de substància
considerada droga és castigat pel Codi Penal,
amb penes que poden oscil·lar entre un i tres anys en el supòsit de drogues com són la
marihuana, l'haixix, i de tres a nou anys en el cas de tractar-se de l'heroïna, cocaïna,
drogues de síntesi, etc. Que el propi consum no estigui penat, no significa que no es
castigui per la via administrativa.
