7. La idea de bojeria sempre ha existit (desde fa molts milers d’anys). Els primers casos de malalties psicòtiques es remontan al any 2000 a.C. Antigament
8. Un estudi recent ens permet veure que en aquells temps la població coneixia els trastorns psicòtics. Tot i que els coneixements no eren tant complexos com ara. Nosaltres podem determinar diferents tipus d'esquizofrènia. Any 2000 a.C
9. Antigament l’esquizofrènia era coneguda com a “Demenciaprecoz” a mitjans del segle XIX. Bénédict va ser qui la va crear. Història
10. EmilKraepelin va dividir en transtorns la paraula “demenciaprecoz”. La divisió figurava com a “Hebefrenia” i “Catatònia” En el 1898...
11. L’esquizofrènia no rep el tracte que hauria de tenir. Actualment és molt mal interpretada ja que la gent pensa que els afectats tenen doble personalitat. Actualment...
12. Molts efectes de l’esquizofrènia poden ser escoltar veus i d’altres però mai un canvi de personalitat.
13. A mitjans del s.XX molts pacients amb esquizofrènia van ser sotmesos a l'eugenesia degut a que es considerava un defecte hereditari. Eugenesia: Aplicació de les lleisbiològiques de la herència al perfeccionamient de la espècie humana
16. Tipus de transtorns: Tipuserotomaniàtic: Trastorndelirant que que consisteix en que el subjectacreu que una persona està enamorada d’ell. Tipusmegalòmanu: Trastorndelirantcentrat en una exageració de la pròpia capacitat, poder, coneixement o identitat. Tipuscelotípic: Trastorndelirant que consisteix en que el subjectaestàconvençut de que la parella ésinfidel. Esquizofrèniaparanoide
17. Tipuspersecutori: Trastorndeliranton el subjecte o algúproperestàsentmaltractatd’alguna forma. Tipussomàtic: Trastorntdelirantcentrat en la convicció del subjecte té algundefecte , trastorn o malaltia corporal. Esquizofrèniaparanoide
19. Persones que la pateixen: Adolescents o adultsjoves Persones amb una personalitat tímida isolitària Esquizofrèniahebefrènica
20. Quadreclínic: Reducció del moviment Mantenimentvoluntari de posturesinapropiades Resistènciaalsintents de mobilització Automatització a l’ordre Esquizofrèniacatatònica
21.
22. Aquestaesquizofrèniacompleixelscriteris generals de la esquizofrènia, però que no s'ajusta a ninguna esmentadafins ara, o be presenta característiques de varies. En aquests casos es pot donar: Depressió Postha Esquizofrènia indiferenciada
25. Característiques: Afectivitatfredai reservada Conducta iaparença rara Ideació referencial amb idees estranyes o fantàstiques Pensamentsobsessiussexuals o agresius Il·lusionssomatosensorials Transtornesquizopàtic
26. Característiques: Elsdelirisconstitueixen la únciaimés notable característica clínica. Elsdelirisestanpresentscom a mínimdurant tres mesositenen que ser claramentpersonals Poden haversímptomesdepressius Transtorndelirant
27. Característiques: El iniciagut es defineixperl’apariciód’unestatclaramentpsicòtic, anormal, en un període de dos semanes o menys Presència de símptomesesquizofrènicstípics Presènciad’estrèsagut No hi ha causa orgànica o demència Transtornpsicòticagut
29. L’esquizofrènia és una malaltia que tendeix a ser crònica i amb el temps els símptomes poden repetir-se i cada recaiguda comporta l’empitjorament general de la malaltia. Les persones que la pateixen cal que evitin l’aparició d’aquestes recaigudes i per això hauran de prendre de manera continuada la medicació antipsicòtica que el seu psiquiatra els hagi prescrit.
30. FARMACOLOGIA 1. Antipsicòtics Exerceixen modificacions principalment al cervell i poden servir per fer desaparèixer les al·lucinacions i, en dosis terapèutiques, no presenten efectes hipnòtics.
31. Tipus d’antipsicòtics Clàssics o típics: importants pel control dels símptomes psicòtics (al·lucinacions i del·liris). Confereixen un major risc d'efectes secundaris, com símptomes parkinsonians i una incapacitat per estar aturat. Atípics: semblen ser més eficaços que els anteriors, produeixen menys efectes adversos clínicament importants. En aquest cas sol ser, entre d’altres, augment de pes o aparició de convulsions.
32. 2. Benzodiazepines Les benzodiazepines s’utilitzen soles o amb antipsicòtics, administradas a dosis molt elevadas amb la finalitat de reduïr l’agitació, els transtorns de pensament i les al·lucinacions. Sol ser més efectiva combinada amb els antipsicòtics.
33. 3. Rehabilitació La rehabilitació psicosocial ajuda a superar als malalts d’aquesta enfermetat a superar les habilitats socials afectades. Els programes tracten de tècniques per a solucionar problemes de la vida diària, administració dels diners, ús del transport públic i aprenentatge de activitats socials per interectuar millor amb altres persones.
34. 4. Psicoterapia individual La psicoterapia individual són sessions programades amb regularitat en les quals el pacient conversa amb el seu psicòleg o psiquiatra. D’aquesta manera el pacient es pot comprendre millor a sí mateix al poder compartir les seves experiències amb una persona capacitada per entendre’l i amb una visió objectiva. Resulta més útil un cop el tratament amb medicaments ha aliviat els síntomes psicòtics.
35. 5. Terapia electrocombulsiva La terapia electrocombulsiva va tenir aparició al 1934, encara que, degut als seus efectes que produeixen un deterorament de la memoria i un elevat augment a patir riscos de lesions osteomusculars durant la combulsió produida per la corrent elèctrica. L’Assosiació d’EEUU de Psiquiatria recomana aquest mètode en cas que la psicosis no s’hagi pogut tractar amb medicaments psicòtics.
36. 6. Educació familiar La colaboració amb la família en la rehabilitació té dos objetius fonamentals: prevenir las recaigudes i fomentar comportamients que duuïn a una rehabilitació satisfactòria. Es necessàri que els familiars coneguin els serveis disponibles per assistir-lis durant el període post-hospitalització. Això ajuda a aprendre estratègies de l’enfermetat i tècniques per solucionar problemes.
37. 7. Terapia de grup La terapia de grup utilitza tècniques de discusió en grup i lectures d’ajuda i ha mostrat major eficàcia que la psicoterapia individual millorant les relacions socials i el funcionament global. Aporta una sèrie de beneficis en les habilitats socials del pacient psicòtic: ofereix un context realista, igualitari, segur i neutral on es desenvolupen interaccions que milloren l’aprenentatge interpersonal i que el pacient pugui demanar ajuda a un membre del grup i no només al terapeuta.
38. 8. Grups d’autoajuda Els grups d’autoajuda, per familiars que tenen que patir amb un pacient esquizofrènic, són cada cop més comuns. Aquests grups són terapèutics a nivell de recolzament de diferents membres. Poder compartir experiències i situacions similars proporciona fortalesa.
