Revista xiprell 2017 corregit

CONTINGUTS
Aportació de l’Honorable Sr. Conseller Martí March 3
Aportació Sr. Batle de Calvià, D. Alfonso Rodriguez 4
Editorial 5
Ya cumplimos treinta años 7
Escola Activa 10
Las actividades en nuestra escuela 12
In Memoriam 15
L’Escola ara : l’activitat continua 16
Les vivències dels nostres alumnes 18
El cas de na Cèlia 29
Entrevista a Mª Antònia Bennàsar 30
Joan Ferrà, ex director del CEPA Calvià 32
La visió dels nous alumnes 33
La Formació Professional a l’Escola d’Adults 34
The power and joy of learning 36
Tens cara de... 38
Saps qui és qui 39
Passatemps 41
Oferta formativa 42

Revista Xiprell CEPA Calvià
3
Saluda de l’Honorable Sr. Conseller d’Educació i Universitat
Com a conseller d’Educació i Universitat,
suposa tot un honor sumar-me a la
celebració del vostre trentè aniversari.
Són tres dècades apostant per
l’aprenentatge al llarg de la vida, per la
formació, una eina essencial per millorar
l’educació de les persones adultes a les
Illes Balears.
Vull aprofitar aquest espai per
encoratjar-vos a continuar amb la vostra
feina, de la qual us podeu sentir ben
orgullosos. Els CEPA són centres adreçats
a un alumnat, les persones adultes, que
no és el predominant en el sistema educatiu i això requereix habilitats formatives obertes i
flexibles, que s’adaptin a les necessitats de la societat en què vivim, però també a les peculiaritats
del tipus d’alumnes que omplen les vostres aules, que tant hi poden venir per completar o ampliar
la seva formació bàsica com per adquirir competències professionals o aconseguir titulacions
acadèmiques que els permetin accedir a estudis superiors o inserir-se en el mercat laboral.
La vostra feina, i d’això segur que en sou ben conscients després de tots aquests anys, constitueix
per a moltes persones una segona oportunitat, l’obertura d’un camí cap a l’ocupabilitat, la inclusió
social i la igualtat d’oportunitats. I heu d’estar ben segurs que compliu un objectiu essencial per a
aquest Govern: permetre el retorn al sistema educatiu d’aquells que l’han abandonat
prematurament. En aquest sentit, per a moltes persones representau l’única oportunitat d’accedir
a la formació i a l’adquisició o l’actualització de competències i coneixements bàsics
imprescindibles.
Enhorabona per la feina feta i molts d’ànims i coratge per a la que continuareu fent.
Martí X. March Cerdà
Conseller d’Educació i Universitat

4
30 anys de compromís amb la ciutadania de Calvià
Amb motiu del trentè aniversari del Centre d’Educació de Persones Adultes de Calvià, em donen
l’oportunitat d’adreçar-vos unes paraules. I vull que, en primer lloc, aquestes paraules serveixin
per felicitar la direcció del centre i tot el professorat i alumnat que ha passat per les aules al llarg
d’aquests 30 anys.
Tenc el gran honor –i la gran responsabilitat, és clar– de ser el batle d’un
municipi que ha estat i vol seguir essent pioner en molts dels seus àmbits, i
l’àmbit educatiu n’és un, sense cap dubte. I és en aquesta dimensió en la
qual vull situar la tasca del CEPA de Calvià al llarg de tots aquests anys.
L’any 1986 obria les seves portes el Centre d’Educació de Persones Adultes
de Calvià i amb els anys es convertia en el primer centre d’aquestes
característiques que oferia un cicle de formació professional i el primer que
tenia una secundària semipresencial a les Illes Balears. D’aquesta manera, el
municipi esdevenia el primer en tenir un centre per donar una segona
oportunitat a la gent que, per circumstàncies relacionades amb la nostra
economia, havien deixat els estudis massa d’hora. A més, al llarg dels anys ha anat adequant la
seva oferta formativa a l’evolució de la realitat socioeconòmica del nostre municipi.
El CEPA de Calvià s’ha convertit, doncs, en un referent a les nostres Illes i tenim l’orgull que sigui
en el nostre municipi. Un municipi que aposta fermament, amb decisió, per donar segones i
terceres oportunitats a la nostra gent que vulgui seguir amb la seva formació i a les persones
nouvingudes que vulguin formar part del nostre futur. Som molt conscients de la necessitat de
millorar els espais del centre per tal d'oferir les millors condicions als qui gaudiu d'aquestes noves
oportunitats formatives.
Un país té un millor futur si té una ciutadania preparada. És a les nostres mans donar-li les eines
per fer-ho possible.
Vull, com a batle de Calvià, donar-vos les gràcies per tots aquests anys de feina, i vull encoratjar-
vos perquè seguiu jugant el paper decisiu que heu jugat tots aquests anys en el progrés del nostre
municipi. Nosaltres serem al vostre costat.
Molts d’anys!
Alfonso Rodríguez Badal
Batle de Calvià

5
EDITORIAL
El Centre d’Educació de Persones Adultes de Calvià o Escola d’Adults, com se la coneix
popularment, comença la seva activitat en 1986. Inicialment, el projecte de creació comptà
amb el recolzament del Ministeri d’Educació i Ciència, l’Ajuntament de Calvià, el Sindicat
d’Hoteleria de la UGT, la Federació d’Ensenyament de la UGT, FUNDESCOOP, INEM i la
Patronal d’Hoteleria.
Al llarg dels 30 anys de la seva existència, l’Escola ha evolucionat i s’ha adaptat als canvis
socials, legislatius i a les necessitats culturals i laborals de la població del municipi. En
aquest sentit, podem dividir aquests anys en tres grans períodes.
Una primera etapa aniria de l’any
1986 a l’any 1988. Durant aquests anys
l’Escola té com a objectiu prioritari
donar resposta a les necessitats de
formació inicial de la població del
municipi. Per tal motiu, la seva oferta
formativa estarà constituïda per
cursos d’alfabetització, Graduat
Escolar, tallers d’anglès i alemany i
tallers d’oci i temps lliure com ara,
cuina, tall i confecció, i fotografia. En
aquesta etapa, la seu de l’Escola es
traslladarà del local de l’UGT de
Magaluf, on es va ubicar en un principi, al Centre Cívic de Peguera.
En una segona etapa que va des de 1989 a 1995, l’oferta formativa del Centre d’Adults
s’incrementa amb cursos de preparació per a les proves lliures d’FP, català i d’espanyol
per a estrangers. És durant aquest segon període, concretament el curs 90/91, quan la seu
de l’escola se situarà a Can Verger. L’ampli espai del casal de Can Verger i els seus
meravellosos jardins, donaran cabuda a un major nombre d’alumnes i possibilitaran la
celebració de festes amb una nombrosa assistència.
La darrera etapa de l’Escola comprèn de l’any 1995 a l’actualitat. El curs 95-96 l’escola
passa a ser un Centre d’àmbit territorial amb la incorporació del municipi d’Andratx, la
qual cosa fa més complexa l’organització i incrementa el nombre d’alumnes. A partir
d’aquest moment, les institucions implicades en el projecte educatiu de l’escola seran
l’Ajuntament de Calvià, l’Ajuntament d’Andratx i la Conselleria d’Educació. En aquest
període es torna a canviar la seu del centre, que es traslladarà a la ubicació actual, el
Centre de Serveis de Magaluf. També durant aquests anys, es produeixen dos grans canvis
en l’oferta formativa de l’Escola a causa de la modificació del sistema educatiu i per
l’objectiu del centre d’adequar-se a les necessitats de la població que atén. Un primer canvi
important es produeix el curs 98-99 amb la desaparició del Graduat Escolar i l’inici de
l’Educació Secundària per a Persones Adultes (ESPA). En aquest sentit, el nostre centre va
ser pioner a oferir la modalitat d’ESPA Semipresencial basada en l’atenció
individualitzada i un ampli ventall d’hores de tutories, que possibiliten una
temporalització i un itinerari educatiu adequat a les possibilitats i necessitats de cada
alumne. L’altre gran canvi es donà el curs 2000- 2001. Aquest curs el CEPA Calvià es
convertirà en el primer Centre d’Educació d’Adults a oferir un Cicle de Formació
Professional i, a més, també serà la primera vegada que s’oferirà aquesta modalitat

6
educativa amb una temporalització especial adaptada a les necessitats de la població
adulta d’una zona dedicada al turisme. El primer cicle que s’implantà a l’Escola fou el de
Cures Auxiliars d’Infermeria el curs 2000-2001. El curs 2001-2002 s’incrementà aquesta
oferta amb el cicle de Comerç, que es va suprimir dos anys després, a fi d’oferir un nou
cicle, el de Sociosanitària; cicle summament necessari amb la promulgació i posterior
desenvolupament de la Llei de Dependència.
En el curs 2015-16 es matricularen al CEPA Calvià 900 alumnes dels quals uns 68% eren
dones i 32% homes. En l’actualitat cursen estudis uns 800
alumnes. El claustre està integrat per professors de la
Conselleria d’Educació, de la Cooperativa Sotavent i
professors contractats per l’Ajuntament d’Andratx.
L’oferta formativa la constitueixen els cursos de Formació
Inicial, l’ESPA Presencial i Semipresencial, els cicles d’FP
de Grau mitjà de Cures Auxiliars d’Infermeria i
Sociosanitària, els cursos de preparació per a les proves
lliures de català, Grau Superior i Accés a la UIB, els cursos
d’espanyol per a estrangers, els cursos d’anglès i
informàtica, i els tallers de memòria, dibuix i pintura, tall i
confecció i audiovisuals. Amb l’objectiu d’adaptar-se als
canvis tecnològics del segle XXI i d’aprofitar les
possibilitats de les Noves Tecnologies, el CEPA compta
amb una aula virtual que facilita el seguiment del curs als alumnes d’uns municipis
(Calvià i Andratx) de gran dispersió geogràfica i temporalització laboral marcada pel
turisme.
En aquests 30 anys han passat pel CEPA Calvià al voltant de 30.000 alumnes i s’han
expedit 125 Certificats d’Escolaritat, 1598 títols de Graduat Escolar, 649 títols de
Secundària, 481 títols de Grau mitjà de Formació Professional, a més de possibilitar
l’aconseguiment de títols de català i l’entrada de nombrosos alumnes en cicles d’FP de
Grau Superior i la Universitat. Alhora, l’Escola ha realitzat nombroses sortides culturals,
conferències i celebracions; ha convocat cinc concursos de relats breus amb la publicació
posterior dels mateixos i ha organitzat nombrosos cicles culturals al voltant del dia del
llibre.
Quant al futur de l’Escola, pensam que ha d’anar cap a la integració de la Formació
Professional Reglada, l’Ocupacional i la Contínua i cap a la implantació d’un sistema
organitzatiu i curricular flexible i obert adaptat a les necessitats de la població adulta i als
ràpids canvis de la societat actual.
Molts d’anys i el nostre agraïment a tota la comunitat educativa de l’Escola!
Francisca Muñoz Solomando.
Directora CEPA Calvià

7
Ya cumplimos treinta años. Los comienzos de la escuela
La Escuela de Adultos de Calviá, inicialmente concebida como un proyecto de
alfabetización, comenzó su actividad en marzo de 1986 para responder a las
necesidades educativas, formativas y de ocio de una gran parte de la población del
municipio. Hemos de tener en cuenta que, en aquel momento, no existía una oferta
dirigida a los adultos en los ámbitos señalados. Calviá no contaba con ningún instituto
de bachillerato ni de formación profesional, tampoco había ningún centro cultural
público que pudiera ofrecer una mínima programación de actividades formativas y de
ocio.
En su mayoría, estos nuevos ciudadanos de Calviá habían tenido que emigrar a edades
tempranas. Muchos de ellos se habían visto obligados a interrumpir su formación
básica para comenzar a trabajar, por lo que no habían podido obtener las titulaciones
académicas mínimas (graduado
escolar o certificado de estudios).
Los mayores venían con carencias
formativas más acentuadas
todavía, siendo muy común
encontrar personas analfabetas
totales o funcionales.
Por supuesto, entre la población
originaria de Calviá, básicamente
concentrada en Calviá Villa y
Capdellá, también encontrábamos
personas adultas sin las
titulaciones básicas. Así lo
demostraba un estudio del Padrón
Municipal, que sirvió de base para
poder argumentar la necesidad de
implantar en el municipio unas
actividades que dieran respuesta a
estas carencias formativas de parte de la población.
El proyecto nace de la mano del Ayuntamiento de Calviá y de la Delegación Provincial
del MEC, que consiguen aunar en torno a él a los principales agentes sociales presentes
en la zona: las federaciones de Hostelería y Enseñanza de UGT y la Patronal Hotelera.
También participan el INEM y FUNDESCOOP.
Se comienzan las actividades con un equipo de profesionales (maestros,
monitores y un trabajador social) aportados por el ayuntamiento y el MEC; que se
tenían que encargar, por una parte, de programar los cursos y actividades
complementarias necesarios para atender a la población de destino y, por otra, de
realizar una campaña de información y matrícula. Todo se hizo en un tiempo
relativamente corto, pudiéndose aprovechar el tercer trimestre del curso escolar
1r equipo de la Escuela de Adultos. Diario Última Hora.
Septiembre de 1986.

8
1985/86, con actividades lectivas, una conferencia en la recién inaugurada Casa de
Cultura y Biblioteca de Magaluf, una excursión a Es Trenc y una cena de fin de curso en
Es Capdellá.
Todas estas actividades fueron posibles por el gran esfuerzo realizado por los
profesionales que participaban y porque se consiguió un número de alumnos
matriculados muy aceptable. También contribuyó a posibilitar el inicio de esta
andadura la colaboración efectiva de las entidades que reforzaban el proyecto: UGT
cedió su local de Magaluf como sede administrativa de la Escuela y como aula, y la
patronal hotelera intermedió para que se
pudiera hacer la publicidad y captación de
alumnos en los hoteles y para ceder
instalaciones que se utilizaron como aulas
(comedores de personal, locales destinados a
los comités de empresa, etc.). También las
administraciones (ayuntamiento y MEC)
pusieron a disposición toda la infraestructura
pública que pudiera utilizarse para este fin:
los colegios públicos de Calviá y Capdellá
acogieron los primeros cursos, las
depuradoras de Santa Ponsa y Peguera
cedieron un local para clases, etc.
En este primer trimestre del curso escolar
1985/86 se impartieron clases de
alfabetización, de neolectores y de
preparación para la obtención del certificado
de estudios y del graduado escolar. Dado que
el curso no había sido completo, no se podían
expedir estos títulos, pero sirvió este período
para poder evaluar (profesores, alumnos y administraciones) si se había acertado o no
en la implantación de este programa.
El curso escolar 1986/87 (primer curso completo que se imparte en la Escuela)
comienza con una renovada ilusión. Por una parte, la de los profesionales que
participan, que anhelan conseguir llegar a toda esa población que manifiesta
inquietudes formativas, tanto en la modalidad reglada como en la no formal. Por otra,
la de los alumnos que habían tenido la oportunidad de iniciar clases el curso anterior,
conocedores, por tanto, de la escuela y cuyo testimonio podría ser el mejor reclamo
para captar nuevos alumnos.
En este primer momento, la Escuela de Adultos de Calviá, además de su labor
formativa, juega también un gran papel como elemento dinamizador de las
inquietudes de la población de Calviá. Muchas de las personas que acuden a nuestras
aulas confiesan que, además de lo que puedan aprender, están iniciando nuevas
actividades que pensaban que nunca podrían hacer, están conociendo a personas

9
diferentes a las de su entorno habitual y, además, encuentran un ambiente propicio y
receptivo, donde mostrar sus inquietudes y hacer propuestas.
Desde la Escuela tratamos de dar salida a esas inquietudes y propuestas programando
nuevos cursos (corte y confección, fotografía, cocina, idiomas, etc.) y ampliando la
programación de actividades extraescolares que, además, servirían como reclamo para
nuevos alumnos. Con nuestras acciones contribuímos también a la puesta en marcha
de nuevos servicios municipales, y a la consolidación de otros (centros culturales,
bibliotecas, servicios sociales, etc.)
Con lo que sí se contaba era con una potencial demanda de estas actividades, pues el
perfil de la población de Calviá estaba cambiando notablemente. Los inmigrantes,
mayoritariamente peninsulares, comenzaban a superar a la población autóctona. Estos
nuevos calvianers se iban asentando en las zonas costeras, ya que trabajaban
básicamente en la hostelería y actividades afines. Vivían en los propios hoteles o en
pequeños apartamentos situados cerca de los centros de trabajo. A comienzos de los
años 80 se fueron conformando nuevos núcleos de población (Son Ferrer, Galatzó) con
una oferta de viviendas dignas para estos trabajadores, con lo que, una vez cumplida
su jornada laboral, podían salir del ámbito del centro de trabajo y programar su
tiempo de ocio de manera diferente.
Alfonso Martínez Gómez

10
ESCOLA ACTIVA
L’Escola d’Adults de Calvià va
iniciar la seva activitat a
principis de març de 1986 a
Magaluf, a un local cedit pel
sindicat d’Hotelería d’UGT,
situat a les Galeries Navarro. Era
una sala de dimensions
reduïdes que havíem de
compartir. Normalment, els
matins estava a la nostra
disposició i l’aprofitàvem per a
les reunions i preparació de
materials i classes. A l’horabaixa
es dividia en dos espais, separats per unes cortines. En una part atenien les
consultes del sindicat i a l’altre nosaltres fèiem les classes d’Alfabetització i
Neolectors. Per a tota la gestió de matrícules, elaboració de material, etc.
comptàvem amb una màquina d’escriure i una petita fotocopiadora.
A finals del curs 87/88, un dia de juny, els responsables municipals ens varen
mostrar unes instal·lacions a la platja de Torà, a Peguera. Era l’antic col·legi
d’aquesta localitat, que es convertiria en la nova seu de l’Escola a partir del curs
88/89. Comptava amb espai per al treball del professorat i l’administració, a més
de dues aules. Va ser inaugurat amb una gran festa. Amb aquest nou espai es va
millorar molt la gestió, sobretot en l’atenció als alumnes quan venien a matricular-
se. Amb les dues aules també es va poder augmentar l’oferta formativa.
El curs 1990/91 s’inicia amb un nou trasllat de
la seu de l’Escola, que queda instal·lada al
Casal de Can Verger (Calvià). Amb la sortida
dels serveis municipals que hi havia a l’edifici
(Educació, Cultura i Manteniment) es va
aconseguir tenir una àmplia zona
administrativa i d’ús dels professors, a més
d’espais per a les classes d’Alfabetització i
per als tallers de Català i Confecció. Així mateix, l’ampla zona de pati i jardí es va
utilitzar per a tota classe d’esdeveniments, sobretot per a les festes d’inici i final de
curs.
De nou la seu de l’Escola es trasllada. En aquest cas és a Magaluf, al número 6 de
l’Avinguda de Sa Porrassa, on segueix estant actualment. En principi, era un espai
bastant reduït, dedicat a zona administrativa, de professors i 2 aules. Amb el
temps, els espais per a l’Escola s’han anat ampliant a mesura que l’edifici
quedava buit pel trasllat dels serveis municipals (Policia Local, Serveis Socials,
Medi Ambient). D’aquesta manera, amb el temps, s’ha aconseguit tenir 11 aules i

11
diversos espais més per als Departaments, la
Direcció, la Secretaria i una Sala de Professors.
Aquest edifici es complementa amb un altre
situat molt a prop, a l’Avinguda de les
Palmeres; on es va acondicionar una part de
la antiga Escoleta de Magaluf, que es dedica
als Cicles Formatius. Amb aquests dos edificis,
que tenen un equipament bastant important
(ordinadors i pissarres digitals a les aules) i
algunes mancances estructurals, s’ha aconseguit concentrar a Magaluf part de
l’oferta formativa, la qual estava dispersa per tot el municipi: Graduat, Proves
d’Accés, Català, Cicles Formatius, etc.
Però com podem entendre fàcilment, tota l’activitat que l’Escola ha
desenvolupat al llarg dels anys no s’ha pogut fer només en aquests edificis. Des
del primer moment es feia necessari disposar de locals alternatius. Vàrem tenir una
bona resposta, tant per part de les administracions com d’empreses i institucions
privades. Durant bastants cursos teníem aules a locals cedits per hotels
(Guadalupe, Tobago, Trinidad, Panamá), per associacions de veïnats, i fins i tot al
magatzem d’un bar a Son Ferrer i a les depuradores de Sta. Ponça i Peguera. A
mesura que el municipi compta amb més infraestructures educatives i d’oci,
l’Escola utilitza espais a col·legis (Ses Rotes,
Xaloc, Puig de Sa Ginesta, Cas Saboners,
Jaume I, Son Ferrer, Ses Quarterades, Es
Capdellà, Migjorn, IES Calvià), a centres
culturals i biblioteques (Son Ferrer, El Toro,
Sta. Ponça, Galatzó, Magaluf) i a Es
Generador. Amb la incorporació dels
cursos de Memòria, les classes
s’imparteixen en els mateixos locals de les
associacions de Persones Majores.
Amb aquest panorama, el títol d’escola activa ens pot fer pensar només en una
Escola itinerant, en moviment, com de “cul de mal seient”. Però volem donar a
aquest títol també un altre sentit: el d’escola amb inquietuds. Una activitat i unes
inquietuds que ens movien a intentar arribar a tots els ciutadans que podien
necessitar els nostres serveis, independentment dels mitjans disponibles; per oferir-
los la possibilitat de tenir una segona oportunitat o totes les que fossin necessàries.
Amb aquest esperit inquiet afrontam el futur de l’Escola, que esperam sigui llarg i
profitós.

12
LAS ACTIVIDADES EN NUESTRA ESCUELA
- ¡Gracias!. -¿Por qué?. –Porque es la primera vez
que he acudido a una conferencia. Los primeros
años, esta era una situación habitual en la que
alumnos, mayoritariamente mujeres, nos
confesaban que era la primera vez que acudían a
una actividad que rompía con la cotidianeidad de
trabajo-casa y casa-trabajo, sin más opciones.
Un día cualquiera, en el lugar menos esperado, nos encontramos con alguien que nos
evoca el sabor de aquellas paellas que se hacían en las excursiones que organizábamos.
Otro, al que no le importaba el humo producido por el fuego, te recuerda las torradas
que se hacían en Can Verger para el inicio del curso. Hay quien, trasladando sus
recuerdos al Baile de Gala y la Fiesta de la Primavera, te dice que nunca se lo pasó
mejor. Qué decir de esa vecina que te pregunta ¿vais a volver a hacer corte y
confección?, porque añora aquellas clases en las que preparaban prendas para
carnavales, desfiles o para ocasiones especiales que se les presentaban en el ámbito
privado o familiar. Pero no solo de comidas, bailes y otros entretenimientos hemos
disfrutado en esta Escuela.
En varias ocasiones, de la mano de Gaspar Valero, hemos ido conociendo algo más este
gran municipio con sus Itineraris per Calvià. Juan Recio ha llenado nuestras aulas de
humor y creatividad. Un conseller, Sr. Damià Pons, y un alcalde, Sr. Alfonso Rodríguez,
nos han dejado magistrales lecciones en sendas inauguraciones de cursos escolares.
El Ilmo. Sr. D. Jeroni Albertí, en un alarde de generosidad, nos ilustró sobre las
vicisitudes acaecidas en el proceso de constitución de la comunidad autónoma, en una
conferencia que la Escuela organizó con motivo del XX Aniversari de l’Estatut
d’Autonomia. El no menos ilustre Mestre Tomeu Esteve, maestro de cocina y de
grandes cocineros, nos deleitó con su gran sapiencia sobre gastronomía popular, no sin
antes alabar las bonanzas de unas migas
preparadas por algunos de los alumnos que
asistieron a su charla.
Escritores como Pere Morey, Tana Marcé y Jaume
Oliver han compartido con alumnos y profesores
confidencias sobre su labor creativa, comentando
algunas de sus obras. También, personalidades de
la vida pública municipal como la Sra. Margarita Nájera y el Sr. Antoni Pellicer nos
acercaron a sus preferencias literarias comentando sendos libros en un ciclo de
actividades organizadas en torno al Día del Libro. Ha sido una contínua corriente de

13
aire fresco, cargado de sapiencia, de buen saber
hacer, de cercanía a la realidad que nos rodeaba;
que ha venido del exterior y que ha invadido las
aulas a lo largo de estos años.
El terreno al que llegaba esta corriente no estaba
baldío. Esas personas que venían a la Escuela para
progresar en el trabajo y en la vida a través de la
mejora formativa y de la consecución de unos títulos
académicos que se les exigían, atesoraban
experiencias múltiples y variadas. Sólo había que ayudarles a exteriorizarlas de igual
manera que se les ayudaba en las clases con la instrucción académica. Nos dimos
cuenta muy pronto, en el día a día de las clases; por lo que era tarea de quienes
teníamos responsabilidades el poner los medios. No se tardaría en comenzar el
trabajo.
Ya, durante el segundo curso escolar (1986/87), se puso en marcha una revista escolar
con el nombre de Xiprell. En ella, alumnos como Juan Ramón Álvarez, David Pérez,
Manuela Zuzama y tantos otros, pudieron dejar constancia de su nivel creativo y de
sus inquietudes. Memorables artículos como El Cronicón Calvianer, reflexiones sobre
las condiciones laborales en hostelería, pasatiempos, etc., fueron muestra de ello.
El curso siguiente ve la luz un trabajo de equipo que no, por sencillo en su composición,
era menos importante. Los alumnos de Alfabetización y Neolectores se presentan y
muestran al resto de compañeros y ciudadanos de Calviá sus orígenes . Este trabajo lo
editó el Ayuntamiento con el título de Orígenes.
Coincidiendo en el final del siglo XX preparamos un bloque de actividades, entre las
que destacó un trabajo narrativo realizado por alumnos. Fueron 12 personas, hombres
y mujeres de diferentes edades y procedencias, reflejo de la diversidad social de
Calviá, quienes nos contaron cómo habían vivido la parte que les había tocado del siglo
XX. También se publicó el libro con el nombre de Calvià fi de segle.
La constatación de la existencia de unas inquietudes por contar cosas, y hacerlo con la
palabra escrita, nos obliga a continuar en la línea de facilitar una salida al exterior a
esos creadores anónimos necesitados de la
oportunidad que les puede brindar un momento y un
entorno propicios.
Dicho y hecho. Se pone en marcha el Concurs de
Relats Breus de l’Escola d’Adults de Calvià. Durante
sus nueve ediciones, los participantes pudieron narrar
historias ambientadas en el desembarco del rey
Jaume I, hablar de la paz y la convivencia, celebrar el
XX aniversario de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, crear una historia a
partir de la visión de un cuadro, introducirnos en el mundo de la ciencia y el misterio,
recordar historias vividas en la escuela..... Cada una de las ediciones contó con sus

14
premios, fiesta de entrega y edición del correspondiente libro por parte del
Ayuntamiento.
Acabada esta etapa, quizás por agotamiento de la fórmula, se pensó en continuar
alentando la participación con otro formato. Al final se decide volver a editar una
revista escolar que, en reconocimiento a aquellos pioneros de hace 30 años, se le ha
llamado Xiprell. Una revista de la que ya se puede disfrutar de su 3er número, este
monográfico dedicado al 30 aniversario de la Escuela.
Pero también, desde la Escuela de Adultos, se ha participado en otro tipo de
actividades que se realizaban en el municipio; siendo en ocasiones precursores o
colaboradores activos en sus inicios. Participamos en las primeras ediciones del Dia del
Llibre a Calvià, del Dia de l’Arbre. Desde nuestros
talleres de Corte y Confección se elaboraron los
disfraces de las primeras ediciones de Sa Rua de
Calvià y de las diferentes ruas que se celebraban a
lo largo del municipio, así como los primeros
atuendos de varias de las collas participantes en las
Festes del Desembarc, e incluso, los hábitos de
algunas de las cofradías del municipio que
comenzaban su actividad. Con exposiciones de trabajos y desfiles de modelos se
empiezan a celebrar los finales de curso, en ocasiones de la mano del IFOC y del
propio IES Calviá; que derivaron en la celebración del Baile de Gala y posterior Fiesta
de la Primavera. También colaboramos en la puesta en marcha de los primeros centros
culturales y bibliotecas que se iban creando en el municipio, organizando actividades
en sus locales o acudiendo a las que estas entidades programaban.
Han sido multitud de actividades con una motivación principal: ofrecer a los
ciudadanos que han venido a nuestro encuentro, convirtiéndose en alumnos, una
participación efectiva y la posibilidad de desarrollar unas capacidades que, unidas a la
instrucción académica que estaban recibiendo, les permitieran conseguir el éxito que
buscaban y una satisfacción personal por el trabajo realizado durante su paso por esta
escuela; convirtiéndose en verdaderos ciudadanos activos y participativos.
Por nuestra parte, no se trataba solo de cubrir el
expediente programando unas actividades que
justificaran nuestro trabajo. Humildemente pienso
que la Escuela de Adultos de Calviá, con la
programación de estas actividades, ha contribuido
activamente al proceso de cohesión social que este
municipio ha venido experimentando en los últimos
años; más allá de haber podido conseguir que
muchos ciudadanos pudieran ver cubiertas sus espectativas personales.
Alfonso Martínez. Coordinador de Actividades del CEPA Calvià

15
IN MEMORIAM
Caminante, son tus huellas
el camino y nada más;
caminante no hay camino,
se hace camino al andar.
Al andar se hace camino
y al volver la vista atrás,
se ve la senda que nunca
se ha de volver a pisar
Golpe a golpe, verso a verso...
María Rigo Pons (maestra y primera directora de la Escuela de Adultos), Felip
Cirer (maestro), Emilia Cuevas (profesora de Corte y Confección),Joan Coll
(professor), Francisco González, David Pérez, Josefa Gambao, Vicente Chinchilla,
Lola Pujol, Rodrigo Quesada, Juanjo Llodrà, Matilde Cañadas, Eduardo Magaña,
Bárbara García, Antonio Tallón...(alumnos).
Uno a uno fuisteis llegando a nuestras vidas y a esta gran família que se
comenzaba a formar. Pasásteis dibujando vuestros propios caminos, como
enseñantes o como alumnos, dejando en cada caso una profunda huella difícil de
olvidar.
También, uno a uno, nos fuisteis dejando huérfanos de vuestra grata
compañía, de vuestro incansable trabajo; haciendo que esos caminos, por
desgracia, fueran demasiado cortos para algunos de vosotros. El infortunio, en
forma de crueles enfermedades o fatales accidentes, os fue apartando muy pronto
de ellos y, en consecuencia, de nosotros.
Esta gran familia que es la Escuela de Adultos de Calviá, que os ha
visto pasar dejando una profunda huella, haciendo camino día a día, vuelve la
vista atrás y reconoce esa senda que nunca volveréis a pisar, pero que ha
quedado muy marcada entre nosotros.
Siempre estaréis en nuestro recuerdo.
Comunitat educativa CEPA Calvià

16
L’ESCOLA ARA....L’ACTIVITAT CONTINUA
L’escola continua viva i activa després de trenta anys. La prova són les contínues activitats que
cada curs organitzen els diferents departaments. Enguany, els de Ciències Socials i Comunicació
juntament amb més de trenta-cinc alumnes, han visitat els edificis més emblemàtics de la Palma
marinera, la que antigament era el centre neuràlgic de l’economia de l’illa. Quan el port de
Mallorca era un del més importants de la Mediterrània, on arribaven productes d’arreu del món
que es distribuïen després cap a altres punts d’Europa.
La visita, liderada per Magdalena Torrens, membre de l’acadèmia de llengües ELEUSAL Mallorca i
guia autoritzada pel Consell de Mallorca, ens va oferir una visió poc coneguda d’aquest indrets de
Ciutat.
Sortint del passeig del Born, va situar l’antic
emplaçament de la ciutat baixa, envoltada per les
murades, contínuament amenaçada per les
contínues inundacions de la riera que ho arrasaven
tot, i que finalment va ser desviada fins a la seva
actual ubicació, al passeig de Mallorca, durant el
segle XVII.
Un poc més endavant ens vam trobar amb la
majestuosa simplicitat de Sa Llotja, edifici construït
per l’arquitecte Guillem Sagrera, escultor mallorquí
del segle XV, que va rebre l’encàrrec de construir un lloc apropiat per a les tasques i necessitats
dels mercaders. Les obres van començar durant el regnat de Martí l’Humà. El resultat va ser un
edifici senzill de composició equilibrada y base rectangular, sostingut per uns pilars que semblen
altes palmeres en moviment. Per a la seva construcció es van transportar tones de pedra de
Felanitx i Binissalem, de reconeguda vàlua.
A uns cinquanta metres de Sa Llotja, ens trobem l’edifici del Consolat de Mar, seu actual del
Govern Balear. El Consolat es va fundar el 1326 i era la seu del tribunal de jurisdicció dels
assumptes marítims, encara que no per molt de temps.
Les nostres passes ens van conduir a la plaça de
les Drassanes i al barri del Puig de Sant Pere, amb
l’aljub d’Es Baluard, que subministrava aigua a tot
el barri. Va ser l’arquebisbe català Berenguer de
Palou qui va encarregar la construcció de
l’església de la Santa Creu, iniciada al segle XIV.
Avui només queden el campanar i la capella de
Sant Llorenç. L’església que avui podem visitar és
el resultat d’una reconstrucció començada a
mitjans del segle XV, que es va perllongar fins al
segle XVIII.

17
Abans d’arribar a la Santa Creu travessem un carreró estret que en la seva època va ser la seu dels notaris
de la ciutat: el carrer dels Apuntadors. Els “apuntadors” eren els encarregats de subscriure totes les
mercaderies que arribaven i sortien del port de Palma de i cap a destinacions d’arreu del món
.
La importància dels vaixells a l’època era molta, i la pirateria una activitat molt comuna a la
Mediterrània. Tant era així que els monarques atorgaven als seus lleials les anomenades “patents
de cors”, documents que permetien la pirateria. El botí obtingut es repartia en tres parts: una per
al rei, una altra per al capità i una per a la marineria.
La visita ens va entusiasmar i tots vam tornar a casa amb una visió romàntica i diferent dels
corsaris i de la ciutat de Palma.
Isabel Ródenas, professora d’Anglès

18
LES VIVÈNCIES DELS NOSTRES ALUMNES
Diario de un luchador, por Isidro Arcos.
Isidro es uno de los estudiantes del CEPA Calvià con más recorrido escolar. Llegó ya
hace años con una mínima base de alfabetización que con su tesón e inteligencia natural
ha conseguido rebasar y finalmente, este curso, ha conseguido su titulo de Enseñanza
Secundaria.
Me llamo Isidro Arcos Muñoz y soy el mayor de cuatro hermanos. Nací en 1946 en
Fortanarejo, un pueblo de la provincia de Ciudad Real. Me crié en la finca El Alcornocal, a
diez kilómetros del pueblo. En la finca no había escuela, y de la de Fontanarejo recuerdo
que los muchachos que tenían la suerte de asistir algún día u hora me comentaban que
tenían que saber el Padrenuestro y cantar el Cara al sol.
Llegué a Palma con veintitrés años, casado y con una hija. Después llegaron dos más.
Trabajé en el transporte público de Palma. En la
actualidad estoy jubilado.
Soy una persona bastante activa y con
inquietudes. Mi forma de ver la vida es vivirla y
participar en ella, aunque siempre ha sido en la
calle. Nunca había participado en aulas, bajo una
tutela de disciplina académica que tantas veces
había oído. Mi interés por lo que no conocía pero
había oído tantas veces,como institutos, universidad, etc. Mi vida estaba llena de práctica
y poca teórica. Echaba de menos y me preguntaba cómo sería eso de ir a clase, y asistir
todo un curso académico. Un aula, compañeros y compañeras, profesores y
profesoras…lo he pensado muchas veces en mi vida.
Nada es fácil si se tiene una familia numerosa, como para cargar más el carro con
estudios. Un poco de caguitis tenía: miedo a no saber nada, ser el más torpe de la clase,
etc. Todo eran ideas que se me pasaban por la cabeza. Me pregunté qué pasaría si
buscara un centro para cursar los estudios primarios.
Lo primero: pensar qué hacer y dónde acudir. Tenía que ser un lugar cerca de mi casa,
fácil de aparcar, horarios flexibles, ambiente serio entre el profesorado y que fuera
público. Tuve información de otros centros, y el que más se adaptaba a mis necesidades
era el Cepa Calvià. Creía y sigo pensando que es el más adecuado para estar y
evolucionar como persona. Una gran puerta. De esto hace ya unos cuantos años y
pienso que la experiencia ha sido positiva, ha cumplido mis expectativas en cuanto a
profesores, alumnado, ambiente y organización.
Recuerdo el primer día de clase: todos jóvenes, hasta los profesores. Al menos desde mi
punto de vista. Desde el de mis compañeros sería distinto. Había una gran diferencia de
edad. Alumnos que pensaban que yo era el profesor. Les costaba entender que una
persona mayor no tuviera nada mejor que hacer que venir a clase. La manera de situarse
en clase, la situación del grupo: el mayoritario en las mesas del centro. Ni atrás ni en las

19
primeras. Me di cuenta de que también era el lugar de los empollones. Las mesas de
atrás para los que menos interés tenían. Las mesas de delante estaban ocupadas por
aquellos que más ganas tenían pero estaban menos preparados. Mi primer año en la
mesa de delante y totalmente solo me encantó. Estaba muy bien en esa ubicación. Se
ajustaba a la realidad.
Durante los primeros días de clase las cosas que ocurrieron fueron interesantes. Cada día
era diferente. Para mí era ir adelante: distinto profesor, otras formas. Todo era nuevo.
Reconozco que me enganché.
La clase en grupos. Juntos pero no revueltos. A preguntas de los profesores se formaban
debates: ¿es lo mismo ver que mirar?, ¿es más rápido el oído o la vista?, ¿es lo mismo
oír que escuchar?, ¿qué es el arte?, las obras de Lope de Vega, las jarchas, etc. Todo
muy natural, pero generaban unos exquisitos debates.
Recuerdo la pregunta de un profesor: quién era Jose Antonio Primo de Rivera. Un alumno
contestó: “un torero”. En medio del silencio sonó una carcajada, que sonó tan fuerte como
mal. El alumno de la carcajada
fui yo. Pedí disculpas al
profesor y a los alumnos por lo
sucedido. Reconozco que fue
un momento malo para mí.
En clase me costaba seguir el
ritmo de los demás, pero
siempre tuve el apoyo de los
compañeros. Fue bonito y de
agradecer la actitud del grupo.
El paso por la escuela me ha
hecho ver que todo tiene un sentido y la relación que tienen las cosas entre sí. La
Economía, el mar, la tierra y la minería; patrones de corrientes migratorias desde sus
orígenes. Arte, pintura, fotografía, cine, color, etc. Las diferentes lenguas, religiones,
formas de creer en algo; las matemáticas en la vida… todas estas materias son difíciles
de entender si no pasas por la escuela. En la calle sabes que existen, pero que tengan
tanta relación no lo creía. Nada es porque sí.
Mi agradecimiento a la escuela y a los que la componen.
Gracias,
Isidro Arcos

20
Colaboración del alumno Juan Ramón Álvarez, aparecida en el número 2 de la revista Xiprell
(1ª época), marzo-abril de 1987.

21
Juan Ramón Álvarez...
que en 1986 era jefe de sector del H. Palma Nova, podría
representar el perfil de la mayoría de alumnos de la 1ª promoción
de Graduado Escolar de la Escuela de Adultos. Trabajador de
hostelería, de mediana edad, con familia, de gran profesionalidad e
inquietudes por la superación personal. Después de obtener el
Graduado Escolar, fue uno de los alumnos que propuso la
continuación con un nivel superior, que la Escuela no tenía en
aquel momento. Así, el curso 87/88, se organizó un grupo de
postgraduado, a la espera de poder articular una salida más
apropiada para las inquietudes de estos alumnos.
Muchos de ellos vieron colmadas sus expectativas con la puesta en
marcha del curso de Acceso a la Universidad para Mayores de 25 años (curso escolar 1990/91).
Juan Ramón fue uno de los alumnos que aprovechó esta otra oportunidad que se le brindaba
con un resultado muy positivo.
Por supuesto, no se quedó ahí. El curso 1993/94 finalizó sus estudios universitarios y obtuvo el
título de Graduado Social Diplomado por la Escuela Universitaria de Graduados Sociales de
Baleares, adscrita a la UIB.
No todos los alumnos que han pasado por esta escuela han completado una trayectoria
formativa tan brillante, pero sí han tenido la oportunidad de poder llegar a conseguir las metas
marcadas. Un Certificado de Estudios o un Graduado Escolar que les han posibilitado obtener
una mayor estabilidad en un trabajo. Un título de FPI o de FP de Grado Medio o de Formación
Ocupacional, que les ha permitido cambiar de trabajo a la vez que tener posibilidades reales de
promoción laboral o de continuidad en un itinerario formativo propio. El reconocimiento de
unos niveles de catalán certificados por la Administración indispensables también para el acceso
o la consolidación de un puesto de trabajo.
Junto a estas realidades, en cuanto a la consecución de logros personales en el campo formativo
aplicado a la vida laboral, no menos importante para la gran mayoría de las personas que los
han conseguido, es la satisfacción personal por el logro de una meta que podían ver muy lejana
e, incluso, inalcanzable.
Esta circunstancia les lleva a elevar su autoestima, pero también a valorar los esfuerzos que en
determinadas ocasiones realizan otras personas, las propias instituciones públicas, etc., para que
quienes quieran puedan.
Juan Ramón Álvarez es un fiel representante de ese espíritu de superación personal, de
aprovechamiento de las oportunidades que se te pueden brindar en la vida. Hemos de sentirnos
orgullosos de que él y tantos otros como él, encontraran en esta institución, en esta Escuela, la
respuesta que buscaban a unas determinadas inquietudes. A la vez, también es motivo de
orgullo comprobar que la propia institución ha mantenido y renovado día a día el espíritu de
servicio que la debe caracterizar, indispensable para que los ciudadanos que acuden a ella
puedan encontrar una respuesta a sus demandas.

22
Entrevista a Rafael Delgado Montoro, alumno de informática,
por Immaculada Cruz (3ºB ESPA).
¿Dónde naciste?
En Granada.
¿Cuándo llegaste a Mallorca?
En el año 1969, tenía 14 años. Vine con mi padre, el mismo día
que llegué, encontré trabajo. Me quedé solo. Mi padre era albañil y
se fue a trabajar a otra parte de la isla. Venía a verme los fines de
semana, cuando él tenía libre.
¿Dónde vivías?
En aquel entonces los hoteles nos daban alojamiento. Vivíamos los
hombres en una planta y las mujeres, en otra. Las habitaciones
eran para 4 o 6 personas, también había otras más grandes donde
cabían unos 20 o 30, dependía del hotel. Había unas normas que
teníamos que cumplir, no podíamos llegar más tarde de las 12 de
la noche, si no, no podíamos entrar. También daban habitaciones a
los matrimonios e, incluso, vivieron niños allí.
¿Cuál fue tu primer trabajo?
De botones, en el hotel Atlantic.
¿En qué consistía?
En abrir y cerrar la puerta del hotel y, cuando había entradas, iba a abrir la puerta del
coche y cogía los bolsos de las señoras, los acompañaba a las habitaciones y les abría
las cortinas. También hacía una cosa bastante curiosa. Si había que dar algún recado a
un cliente y no se encontraba en el hotel, me daban una pizarra con un mensaje escrito y
yo iba a la playa a buscar al cliente para que lo leyera. Otra tarea que hacía era llevar
cada día los pasaportes de los clientes a la guardia civil, llevaba unos y traía otros.
¿Qué más trabajos has hecho?
Trabajé de “pasa vinos” en el comedor; luego, fui ascendiendo hasta camarero, y, hasta
que me he jubilado, con 63 años, he trabajado de lo mismo.
¿Ha crecido mucho Magaluf?
Sí, ha crecido una barbaridad, cuando yo llegué aquí solo había hoteles. No había
guarderías ni colegios, ni institutos. No había aceras ni calles y para el servicio de
correos, venía dos veces por semana una especie de furgoneta para desempeñar la
función que hace correos, que en aquel momento era muy necesaria, pues había muchos
trabajadores peninsulares y enviábamos todo el dinero que ganábamos se lo enviábamos
a los padres. En los hoteles nos daban cama y comida a los trabajadores. Apenas había

23
dinero que ganábamos se lo enviábamos a los padres. En los hoteles nos daban cama y
comida a los trabajadores. Apenas había pisos para poder vivir. Veníamos a echar la
temporada y después nos íbamos a nuestros pueblos. Ahora hay gente que vive aquí todo
el año y tenemos todos los servicios que necesitamos. Magaluf ha crecido muchísimo.
-En estos años, ¿crees que los trabajadores han mejorado en cuanto a las condiciones de
trabajo?
- Sí, claro que se han mejorado las condiciones de los trabajadores, la forma de trabajar
es más segura. Ahora hay muchas inspecciones de trabajo; antes era habitual que
muchos trabajadores no estuviesen asegurados y no pasaba absolutamente nada.
-En tu opinión, ¿la formación ayuda a encontrar trabajo o a mejorar las condiciones del
que ya lo tiene?
-Sí, la formación ayuda a encontrar trabajo; ahora entran a trabajar a los hoteles muchos
chicos y chicas de la escuela de hostelería. Yo entré a trabajar sin formación ninguna,
pero con muchas ganas de aprender. Poco a poco aprendí el oficio y fui ascendiendo.
También aprendí inglés.
-Rafael, muchas gracias por compartir estos recuerdos con nosotros.
-A vosotros, encantado.

24
Me llamo Pilar Moreno, estoy casada y tengo tres hijos.
En el año 2007, hace 10 años, decidí estudiar el grado medio de Técnico en Curas Auxiliares de
Enfermería. Estaba muy asustada porque trabajaba de mañana y mis
hijos eran pequeños. Pensaba que no iba poder con todo, aun así,
decidí intentarlo.
No sabía dónde se cursaba el grado medio de TCAE. Pues bien, me fui
una mañana a la Conselleria de Educación, y allí me informaron dónde
podía estudiarlo y en qué horarios horarios se impartía. También vi que
en el Cepa Calvià se hacían las clases por la tarde, y surgió mi primer
problema ¿Dios, dónde está este centro? Yo vivo en Palma y soy
granadina, mejor dicho, chauchinera, y no sé dónde está Calvià. Así que
fui al centro una mañana con una amiga que es mallorquina y me matriculé.
Comencé las clases en Paguera y también, un día a la semana, en un colegio de Palmanova. Fue
muy duro, pero al final lo logré gracias a mi marido y mis hijos, ya que me apoyaron mucho.
Recuerdo que cuando me daban las notas y los exámenes, mis hijos competían conmigo a ver
quién sacaba mejor nota.
Mis profesores eran Jose Luis, Alicia y Vicente. Hice las prácticas en Son Dureta y me di cuenta de
que los alumnos del Cepa Calvià estábamos muy bien vistos allí por el personal Sanitario. Cuando
terminé el grado medio de TCAE, me matriculé para sacarme el certificado de catalán. ¡Pobrecilla
Coloma!, ¡Qué paciencia tenía conmigo!, ya que con mi acento a veces la pobre tenía que adivinar
lo que decía. Logré sacarme el certificado A. Fue muy duro para mí, pero la verdad es que nunca
perdí la ilusión porque la profe me animaba y me decía que yo podía.
En el 2012 me matriculé para hacer el grado medio de Sociosanitario. Tuve unos profes muy
buenos, Vanessa, Virtudes, Antonio y, la mejor, Juana, como persona y como profe, porque nos
entendía muy bien a todos, a los jóvenes por jóvenes y a los mayores como mayores. Es decir,
tenía mucha empatía con nosotros. Realicé las prácticas en Amadip. Mi sorpresa fue que la
cuidadora que me asignaron también había estudiado en
el Cepa Calvià. En Amadip hicimos las prácticas cinco
alumnos del Cepa y nos contrataron a dos. En el 2015 me
matricule en el B de Catalán. Mi profe era Imma, una
excelente profesora. Con ella aprendí mucho. Le estoy
muy agradecida por haberme dedicado tiempo incluso
fuera de clase. Y en el 2015 aprobé el B1 y el B2 de
catalán. La verdad es que mi paso por este centro me ha hecho crecer profesional y
personalmente. He conocido mucha gente, he hecho muy buenas amigas, me he sentido muy
bien, y, lo mejor de todo, es que he salido muy bien preparada.
Gracias a Maria José, la secretaria que a la pobre siempre la estaba mareando. ¡Qué paciencia que
tiene! Gracias al CEPA Calvià, a la dirección, a los profes.
Pilar Moreno

25
MADRE E HIJA: UN PASO QUE MODIFICÓ SUS VIDAS
El motivo que nos impulsa a escribir este relato, es compartir con
todos vosotros la experiencia que hemos vivido madre e hija en el
centro educativo CEPA Calvià y a la vez agradecer al equipo de
profesores y equipo en general todo su apoyo y dedicación.
Todo empezó cuando yo comencé a estudiar el FP de Técnico en
Atención Socio Sanitaria. Mi experiencia fue tan positiva que fui animando a mi madre para que
ella se decidiera a retomar los estudios que había dejado en su juventud por motivos familiares.
Al acabar el primer año, mi madre se matriculó y empezó el curso y yo empecé segundo año.
Aunque no coincidíamos en el aula, en casa compartíamos momentos de estudios y nos
ayudábamos la una a la otra. Los cursos fueron trascurriendo y con mucho esfuerzo y dedicación
íbamos alcanzando nuestra meta.
Hoy en día nos sentimos muy satisfechas de los estudios que realizamos, conseguimos tener el
título de Técnico en Atención Socio Sanitaria y el título de Técnico en Curas Auxiliares de
Enfermería, de lo que nos sentimos inmensamente orgullosas.
Personalmente fue una experiencia muy positiva para las dos. Hizo que compartiéramos
momentos de estudio y que trabajáramos juntas y nos apoyáramos la una a la otra.
Los años que pasamos en el CEPA Calvià quedarán para siempre en nuestro recuerdo de una
forma entrañable y muy positiva.
Es una experiencia que recomendaríamos a todo el mundo, ya que nos enriqueció mucho,
profesional y personalmente.
Gracias a mis estudios y a la dedicación de mis profesores tengo la gran suerte de tener trabajo
como Auxiliar de Enfermería en la Clínica Juaneda desde hace 2 años y mi madre no descarta
dedicarse a ello en un futuro.
Con este relato os dejamos constancia de nuestro paso por CEPA Calvià.
Todo nuestro agradecimiento a este gran equipo humano.
Isabel Sagrera Massanet (Madre)
Magdalena Pons Sagrera (Hija)

26
EXPERIÈNCIES DE L’IRAN
Me llamo Ferry, nací en 1946 en Teherán, capital de Irán (Persia). Nuestro idioma se
llama Farsio. Mi padre era militar y mi madre ama de casa. Tengo una hermana mayor, y
un hermano menor. Tuvimos una casa en el norte de la ciudad, al lado de las montañas.
En invierno había mucha nieve y hacía mucho frío, especialmente en nuestra zona. En
invierno jugábamos con la nieve y nos divertíamos. En verano hacía mucho calor,
solíamos jugar en el jardín y nadábamos con nuestros amigos en la piscina. Éramos muy
felices. Cuando tuve 18 años terminé la educación secundaria. Después fui a Londres
para aprender inglés y administración. Al cabo de tres años volví a mi país. En aquella
época había muchas compañías internacionales trabajando.
El shah de Persia empezó a modernizar el país y cambió el sistema antiguo por un
sistema moderno para que todos los ciudadanos pudieran trabajar juntos. Las mujeres por
primera vez pudieron votar, trabajar al lado de los hombres y ganar el mismo dinero que
ellos. Tenían mucha más libertad que
ahora.
En esta época empecé a trabajar por las
mañanas en el Banco Nacional de Irán y
por las tardes estudiaba en la universidad
para ser banquera y contable.
En 1974 conocí a mi marido en una fiesta
de mi compañera de trabajo. Él era
escocés y trabajaba para una compañía de
petróleo.
En 1976 nos casamos. Éramos felices y teníamos todo lo que queríamos hasta que todo
cambió: los islamistas por un lado y los comunistas por otro empezaron numerosas
manifestaciones en contra del shah para que se fuera del país. Al cabo de 6 meses Irán
fue peligroso para los extranjeros que trabajaban ahí. Mi marido era extranjero y tuvimos
que marcharnos. En agosto de 1979 con nuestra hija de 6 meses dejamos todo lo que
teníamos y salimos de ahí para siempre y lo perdimos todo.
Poco después hubo una revolución y el shah también tuvo que salir con su familia y sus
ojos llenos de tristeza. Murió un año después en el exilio.
Los islamistas, ayudados por Estados Unidos y Francia, ganaron la guerra y mataron a
muchísimos comunistas.
Después de vivir en numerosos países, ahora vivo en Mallorca ya sin mi marido.
Fereshteh Hamilton (Estudiante de español del Cepa Calvià)

27
LOVELY SIXTIES: The experience of Layla, the first woman tour guide in Mallorca
When Layla Hanley first arrived in Mallorca from her home country Ireland, she was exhausted.
The journey from Victoria Station in London to the island had taken two entire days. After the
train, she took a boat in Calais, two more trains to Paris and another one which took her to the
Spanish border. In Hendaya she transferred to a new train to Barcelona, where she finally crossed
the Mediterranean on a ferry to her destination: Palma. It was 1962. Layla wasn’t a tourist in our
island. Neither was she on a business trip. She had been hired by Thomas Cook, the first and most
important worldwide Travel Agent at the moment, with the peculiarity that she was the first
woman working as a tour guide in Mallorca.
The island was really a paradise. There were only two traffic lights in the town and she soon
realised she would need her own way of transportation to visit her customers around the city, so
she bought a nice motorbike which made it easier for her to move. The fact of not having a driving
license wasn’t a problem. The Irish police sent her one. That’s how she could start visiting her
costumers in the most luxurious hotels: Palmanova, Morocco, Atlantic- in Magalluf-, and many
others.
This lively short, grey-haired woman came to our class a Friday morning and answered to all our
questions.
What kind of tourists came to the island?
Well, mainly higher class, and there were no families. Only couples, very quiet people with enough
money to spend in everything. The hotels would offer very good service and food by then, with
live music orquestras. For example, the Cristina hotel, which
was very famous by then and received the top actors and
actresses of the time, had two maîtres who used to prepare
their desserts and other first quality meals in front of their
customers.
That meant that those tourists did not need go out for lunch
or dinner, even to nightclubs, since they had the hotel
orchestras which would be playing every night. And all these privileges for very convenient prices.

28
Where were those first tourists from?
Mainly from England and France. Few Germans. It was later, in the 70´s, that Americans
discovered the island and started to drag people here. It was the time of the Reina Constanza and
the Nixe Palace hotels in Cala Mayor, and Son Vida. I met many famous people, such as the king
Juan Carlos and family and their nannies; Haile Selassie, the last Emperor of Ethiopia; the princess
Gabriela de Saboya, who supposedly was the truly king Juan Carlos’ love and many American stars
who played at the many films which were shot in Mallorca.There were very few hotels, then…
In Palma really few, but beautiful. The Mediterraneo, the Phoenix, Victoria, Alsina, Bahia Palace,
and the ones in Cala Mayor.
Which cultural differences surprised them most?
Well, they had no problems. They loved
bullfights (corridas de toros) and flamenco.
And the excursions that we organized to Coves
del Drac, Formentor, etc. They enjoyed
everything here.
It must be really shocking if you compare the
atmosphere back in the old times and
nowadays…
Yes, of course. Now it is so massified. Although
the customers had everything they wanted in
the hotels, the concept “all included” didn’t
exist and the service was very important.
Seeing the crowded beaches nowadays, the heavy traffic in Palma and the kind of tourism which
arrives to the island , it is difficult to think that almost fifty years ago this island was the favourite
destination for a little group of English and French people who found here their secret paradise.
Interview by English students of workshop 2

29
EL CAS DE NA CELIA: D’alumna a professora del CEPA Calvià
Hola, el meu nom és Celia i fa anys feia feina a una empresa de construcció.
La crisi que va patir aquest sector també va arribar a la meva empresa i, de
sobte, em vaig trobar sense feina. Durant uns mesos vaig intentar trobar
una nova feina, però en aquella època hi havia molt pocs llocs de treball i
les condicions eren molt precàries. Davant aquesta situació vaig decidir
iniciar un nou camí i vaig acudir al CEPA Calvià. Ja el coneixia perquè, anys
enrere, havia fet amb ells un curs de català nivell B. Finalment, després
d’examinar els diferents estudis que ofereixen, em vaig apuntar a l’accés a la universitat per a
majors de 25 anys, un curs que durava set mesos. Gràcies a les classes del CEPA Calvià vaig estar
preparada per superar les proves de la UIB i, al curs següent, vaig començar la carrera d’Educació
Primària. Després de quatre anys de molt esforç em vaig graduar i ara sóc mestra al CEPA Calvià.
Impartesc classes d’alfabetització de persones adultes i de castellà per a estrangers i m’encanta la
meva feina, ja que tenc l’oportunitat de conèixer persones a les quals puc ensenyar, però també
és cert que jo també aprenc molt d’elles, ja que a classe hi són presents moltíssimes cultures. Em
sent molt satisfeta de poder ajudar a aquelles persones que, igual que jo en el seu moment, volen
un canvi en les seves vides.
Celia San José
Antiga estudiant i professora del CEPA Calvià

30
Entrevista a Maria Antònia Bennàsar, professora del CEPA i membre de la
Cooperativa Sotavent.
Acab d’arribar al CEPA Calvià. És el meu primer any com a professor
del Departament de Comunicació aquí. Duc, amb aquest, 10 anys a
la formació d’adults. Encara em queda molt per aprendre, i, per
conèixer més del centre i de la pràctica docent, decidesc fer un
parell de preguntes a la meva companya de castellà, Maria Antònia.
La imatge que em va transmetre el primer dia era la d’una dona
ferma, amb caràcter. Després d’observar-la un temps, veig que
s’implica molt amb els alumnes i que la impressora treu fum quan ella és al centre.
¿Quan vares arribar al centre?
Vaig arribar el curs 91-92. En aquell moment només feia classes alfabetització.
Maria Antònia, veig que avui dia hi ha molta gent jove al centre. Alguns amb ganes d’aprendre i
de superar-se, d’altres bastant desmotivats, han fracassat al sistema educatiu i no tenen ganes de
repetir l’experiència. Això ha estat sempre així?
En absolut. El perfil de l’alumnat estava format per gent de més de 20 anys que no havien tengut
l’oportunitat d’acabar els seus estudis. Com molts d’altres espanyols havien hagut de començar la
seva vida laboral massa prest. En general, mostraven molt d’interès per aprendre i recuperar el
temps perdut. A més, l’illa gaudia d’un bon moment econòmic. Es treballava molt durant la
temporada turística i després els mesos restants pràcticament tothom cobrava l’atur. Això els
permetia poder estudiar i assistir a les classes sense “interrupcions “ al manco al llarg de sis mesos.
Com a exemple, sempre me’n recordaré de dues alumnes que varen començar amb nosaltres els
estudis que en aquell temps denominàvem pregraduat. Tot i ser mares de famílies nombroses i
haver de treure la casa endavant, varen arribar a treure’s el graduat, i, fins i tot, aprovaren l’accés
a la universitat.
El perfil de l’alumnat d’alfabetització era majoritàriament dones immigrants de la Península, amb
una mitjana de 65 anys, principalment d’Andalusia i Albacete, que no sabien llegir ni escriure.
Els estudiants d’espanyol com a llengua estrangera també eren molt diferents dels actuals. Quasi
tots eren europeus amb poder adquisitiu que venien per gust a viure a l’illa després de la seva
jubilació. Ara són treballadors en actiu, o que cerquen feina, de tots els continents, de totes les
edats, de totes les classes socials, que volen aprendre la llengua per a integrar-se en la societat i
per a millorar laboralment.
Els alumnes d’accés a la universitat eren majors de 30 anys, ara, en canvi, molts estan a punt de
complir els 25. Quan vaig començar a fer aquestes classes, jo tenia 27 anys i la majoria em
superava en edat, ara, després de 25 anys, fins i tot els pares dels alumnes són més joves que jo.
Tenim una àmplia oferta formativa, des d’alfabetització a l’accés a un cicle superior o a la
universitat. No sé si sempre ha estat igual, o ha anat canviant al llarg dels anys.
No, l’oferta formativa s’ha anat adequant a les necessitats dels calvianers. S’han incorporat
ensenyaments nous, com l’accés a cicles superiors, d’altres han desaparegut o s’han traslladat,
Els alumnes d’accés a la universitat eren majors de 30 anys, ara, en canvi, molts estan a punt de

31
complir els 25. Quan vaig començar a fer l’illa després de la seva jubilació. Ara són treballadors en
actiu, o que cerquen feina, de tots els continents, de totes les edats, de totes les classes socials,
que volen aprendre aquestes classes, jo tenia 27 anys i la majoria em superava en edat, ara,
després de 25 anys, fins i tot els pares dels alumnes són més joves que jo.
Tenim una àmplia oferta formativa, des d’alfabetització a l’accés a un cicle superior o a la
universitat. No sé si sempre ha estat igual, o ha anat canviant al llarg dels anys.
No, l’oferta formativa s’ha anat adequant a les necessitats dels calvianers. S’han incorporat
ensenyaments nous, com l’accés a cicles superiors, d’altres han desaparegut o s’han traslladat,
com la formació ocupacional, que actualment s’imparteix a l’IFOC, i, uns altres s’han transformat,
com el graduat en EGB, que ara és graduat en secundària.
L’oferta canvia, es mou, i amb ella també el centre, que tracta d’apropar-se el més possible a la
gent dels termes de Calvià i Andratx, tot i que tenim també una part de l’alumnat que ve de Palma.
Evidentment. Abans no teníem aules com les d’ara, ocupaven les
de les escoles de primària, cases de cultura i biblioteques. El
primer any, vaig impartir classes a Can Verger, on només es feia
tall i confecció i alfabetització. Des del 92 fins al 2002, vaig
preparar la prova de cultura general i de lògica de l’accés a UIB.
En aquells anys els alumnes havien de preparar pel seu compte
un temari propi de la carrera que volien estudiar. A partir de l’any
2003 la UIB introdueix canvis en l’estructura de la prova que es
mantenen vigents actualment. Al llarg d’aquests anys he fet classes d’accés a la UIB al CEIP Puig de
Sa Ginesta, a l’IES Calvià, al CEIP Son Ferrer, a la biblioteca de Magaluf i finalment al nostre centre
a Magaluf.
El tercer any, el CEPA impartia la preparació per treure’s el títol oficial d’FP I d’Auxiliar de Clínica,
Administratiu i Governanta, i jo m’encarregava de les matèries de castellà, català i matemàtiques.
Devers l’any 2000 vàrem començar amb les classes d’ESPA, Educació Secundària per a persones
adultes. Em vaig fer càrrec, juntament amb una altra companya, Victòria, d’elaborar les unitats
didàctiques de 1r i 2n de matemàtiques per a la modalitat de l’ESPA semipresencial.
Les noves tecnologies són una eina fonamental per a la docència d’avui dia. Per exemple, treballam
amb el projector, consultam informació a la xarxa, d’on treim material i recursos. Imagín que
abans no podíeu gaudir d’internet o dels ordinadors amb la mateixa facilitat d’ara.
Abans només teníem una fotocopiadora a la seu central, també un únic ordinador que empràvem
com a màquina d’escriure. T’estic parlant de l’any 92-93. En aquells anys no hi havia molt de
material específic per a l’educació de persones adultes, per tant, elaboràvem gran part del
material que fèiem servir i quasi sempre fora del nostre horari laboral.
Maria Antònia, després de tants d’anys de docència, creus que t’has equivocat de feina?
En absolut. La meva elecció de professió és vocacional i sóc molt feliç fent la feina que faig. Ha
valgut la pena contribuir a reincorporar la gent a l’itinerari educatiu mentre et dediques al que
t’agrada, no té preu. Retrobar-te antics alumnes que ara són mestres, infermeres, historiadors, o
tan sols han après a llegir i escriure..., és un al·licient per continuar esforçant-te cada dia.
Francisco Expósito

32
JOAN FERRÀ: LES EXPERIÈNCIES VISCUDES COM A DIRECTOR DEL CEPA CALVIÀ
Joan Ferrà va començar a fer feina com a mestre l’1 de setembre de 1984, a una
escola d’Educació Primària, on va continuar fins el 31 d'agost de 1989. En aquest
punt va pensar que estaria bé estar dos anys a Educació de Persones Adultes a
Andratx. I l'1 de setembre de 1991 va arribar al CEPA Calvià com a director.
Quin període de temps vas ocupar el càrrec de director al Centre?
Vaig estar en el càrrec i en el centre des de l'1 de setembre de 1991 fins al 31
d'agost de l'any 1995. Per tant 4 anys justs.
I quines circumstàncies et van fer arribar fins aquí?
Supòs que la casualitat. Jo estava al Programa Local d’Andratx, depenent del CEPA La Balanguera de
Palma. Al municipi de Calvià no hi havia CEPA depenent del Ministeri d’Educació en aquell temps
(encara no hi havia les competències d’educació transferides), però abans hi havia estat. Bé idò, es va
acordar amb l’ajuntament de Calvià que es tornàs a gestionar conjuntament l’escola d’adults amb tres
funcionaris del ministeri d’educació, i la resta de professorat i instal·lacions les posava l’ajuntament. Jo
vaig esser un d’aquells tres funcionaris. Com que vaig ser el primer en arribar, vaig ser el director.
Tenies experiència en ensenyament d’adults?
Sí, com ja he dit abans, havia estat dos cursos a l’escola d’adults d’Andratx.
Què et va sorprendre més de l’escola? Ens referim no només a tipus d’alumnat sinó també a estructura
d’estudis, nombre d’alumnes i de professorat, etc.
En primer lloc, la descentralització. Anàvem a fer classes per tots els nuclis: Calvià, Es Capdellà, Peguera,
Magaluf, Son Ferrer. Després, la quantitat d’alumnes, a prop de mil. La quantitat d’oferta formativa,
cultural i d’oci i temps lliure que teníem. El nombre de professorat, monitors, etc. Quan fèiem un
claustre érem més de vint qualque vegada. En aquells temps devia ser l’escola d’adults amb major
volum d’alumnes i de professorat. També era molt notòria la baixada d’assistència durant els mesos de
gener i febrer. Molts alumnes que treballaven a l’hostaleria i que havien vingut de la península,
aprofitaven aquests mesos per tornar als seus llocs d’origen, cosa que dificultava molt el procés.
Te’n recordes de cap anècdota digna de menció?
Sobretot les festes de primavera que organitzàvem cada any. Aconseguíem que vinguessin a sopar i a
passar-s’ho bé unes 800 persones cada any. Aquestes festes ens feien fer molts d’esforços en la seva
organització, però al final sempre eren un èxit.
Podries destacar aspectes positius i d’altres que es podrien millorar a l’educació d’adults?
Actualment estic molt allunyat del món de l’educació d’adults, però en aquell temps el que era de
destacar era la relació entre mestres i alumnes, el fet d’aprendre junts, la bona relació entre tots. També
era un moment en què tothom veia l’educació d’adults com una gran oportunitat per seguir
progressant en la seva formació com a eina de millora personal i de la societat en general. Hi havia una
gran il·lusió per part de tots els implicats
Mirant enrere, veig aquells anys de la meva vida molt intensos, molt emocionants. Va ser la primera
gran responsabilitat que em va tocar gestionar, i ara pens que encara era molt jove, crec que em va
marcar la meva trajectòria futura, vaig aprendre molt del món de la gestió, de l’administració i de les
relacions humanes.
Joan Ferrà, ex director del CEPA Calvià entrevistat per Isabel Ródenas, coordinadora de Xiprell.

33
LA VISIÓ DELS NOUS ALUMNES DE CEPA CALVIÀ, per Isabel Ródenas
Aquesta entrevista es va realitzar al grup que actualment està cursant quart d’ESPA al torn
d’horabaixa. L’objectiu ha estat recollir l’opinió dels veritables protagonistes i raó de ser de
l’educació per a les persones adultes. Els destinataris: els alumnes.
Són un total de dotze participants que
porten d’entre cinc mesos a sis anys al
CEPA Calvià, tots ells amb diferents
motivacions a l’hora de tornar als estudis.
Uns simplement per a obtenir el certificat
que els capacitarà per a obtenir una feina
davant el futur ja proper. D’altres per a
millorar laboralment el seu present. N’hi
ha que pensen que amb estudis
secundaris no estaran tan exposats als
abusos laborals.
Aquestes són les preguntes i les respostes
resumides dels participants a l’enquesta:
Creus en la frase “Jo no serveixo per a estudiar”?
Una gran part dels enquestats creuen que això no és aplicable a ells, que tenir estudis és bo per a
tenir un poc de cultura general i aconseguir millors llocs de treball. El seu pas per l’escola
d’adults els ha tornat la confiança sobre les seves capacitats d’aprendre a través de l’estudi, i,
com que el sistema de flexibilització de matèries i els grups més petits faciliten la seva tasca, en
general estan satisfets. D’altres destaquen que la pròpia voluntat i actitud davant aquest repte
vital és primordial.
Creus que l’actual programa d’Educació Secundària és vàlid?
La visió del currículum actual és conformista. En general, pensen que no s’hauria de canviar res,
encara que hi ha una opinió minoritària que apunta a una major motivació per part del
professorat cap als alumnes.
La visió global sobre el seu pas per l’Escola d’Adults és positiva, en part pel fet de gaudir d’una
nova oportunitat per a estudiar i les facilitats ja esmentades anteriorment a l’hora de pautar
matèries i horaris. En aquest sentit cal remarcar la petició que es revisin bé els horaris per tal
que no hi hagi coincidències de matèries de tercer i quart d’Espa.
Què destacaries com a més positiu?
En aquest apartat els professors estem d’enhorabona. Gran part dels entrevistats comenten la
professionalitat dels seus docents: la seva paciència i claretat a l’hora d’explicar la matèria i els
dubtes. També cal destacar la relació creada entre els mateixos alumnes i d’aquests amb el
professorat. Finalment, es fa patent la voluntat que el CEPA Calvià romangui a Magaluf.

34
L’FP A L’ESCOLA D’ADULTS DE CALVIÀ
Només 15 anys després de començar la seva
activitat, l’Escola d’Adults de Calvià va introduir
un gran canvi a la seva oferta formativa: el curs
2000-2001 el CEPA Calvià es convertí en el
primer Centre d’Educació d’Adults en oferir un
Cicle de Formació Professional i, a més, també
va ser la primera vegada que s’oferí aquesta
modalitat educativa amb una temporalització
especial adaptada a les necessitats de la
població adulta d’una zona dedicada al turisme.
En aquell moment, des del CEPA Calvià es considerava convenient posar en marxa aquests Cicles
Formatius de Grau Mitjà, orientats per a l'objectiu general de la Formació Professional Reglada
"oferir qualificacions que garanteixen l'accés a l'ocupació dels seus titulats". Responia també a
les directrius del Nou Pla Nacional de Formació Professional del moment (1998-2002) que
contemplava com a destinataris d'aquestes accions formatives a "la població jove, però és obert
també a la població adulta que desitja obtenir les corresponents titulacions acadèmiques, dins
del concepte de formació permanent, essent propòsit d'aquest Programa Nacional que la seva
oferta adquireixi la suficient flexibilitat per poder permetre l'accés real per a persones adultes".
El primer cicle que s’implantà a l’Escola fou el de Cures Auxiliars d’Infermeria. Després de
presentar el corresponent projecte, el curs 2000-2001 es posà en marxa a una aula que
l’ajuntament va habilitar a Peguera. El curs, que començaren 20 alumnes, tenia una
temporalització especial, cosa que suposava fer les 1.400 h en dos cursos escolars i en horari
d’horabaixa-vespre. El curs 2004-2005 s’aconsegueix doblar l’oferta, amb un nou grup de matí, de
temporalització ordinària (1 any més les pràctiques). Aquesta oferta formativa, amb dues línies,
segueix encara vigent al nostre centre.
El curs 2003/04, el CEPA Calvià comptà amb un altre
cicle formatiu de grau mitjà: Tècnic en Comerç. Es
va plantejar pensant en donar la possibilitat
d’obtenir una capacitació i titulació al gran nombre
de treballadors que feien feina al comerç d’aquesta
zona turística, així com aquells que volguessin triar
aquest treball en el futur. Va començar amb 16
alumnes, però prest es varen adonar que la
resposta no era l’esperada. El principal problema el
veien en la posició dels empresaris que no
valoraven convenientment aquesta formació i el fet d’aportar un títol oficial, fet que provocava el
missatge del potencial alumnat que pensava “no em fa falta, no m’ho demana ningú per treballar”.
El cicle es va tancar el curs 2007/08 per manca d’alumnes.
L’Escola d’Adults, dins del seu objectiu d’oferir la major quantitat de possibilitats formatives als
ciutadans, aconsegueix posar en marxa un nou cicle formatiu de grau mitjà: Tècnic en Atenció
Sociosanitària. L'Estudi Prospectiu del Mercat de Treball publicat pel Ministeri de Treball i Afers

35
Socials el 1998, ja contemplava els serveis sociosanitaris com a ocupacions amb una taxa de
creixement important lligat a una major formació i especialització als nivells més baixos (auxiliars i
tècnics). L’entorn més proper comptava amb una ampla xarxa de serveis sociosanitaris, tant
públics com privats, fet que preveia una alta taxa d’ocupabilitat. El curs escolar 2006/07, amb 7
alumnes, va començar aquest cicle formatiu amb una durada de 2.000 hores, incloses les
pràctiques, repartides en dos cursos. Segueix estant a la nostra oferta formativa sota la nova
denominació: CFGM de Tècnic en Atenció a Persones en Situació de Dependència.
El perfil d’alumnat dels Cicles Formatius és molt variat. Comptam amb alumnes que tenen des de
18 fins a 55 anys. Alguns d’ells fa molts anys que varen deixar d’estudiar i s’enfronten al repte de
reprendre la seva formació amb la intenció de millorar i/o canviar la seva posició laboral. D’altres
en canvi, els més joves, comencen amb il·lusió el seu camí cap a l’aprenentatge d’un ofici. Molts
són antics alumnes del CEPA Calvià que han cursat l’ESPA o altres estudis al centre. La majoria dels
alumnes són del terme de Calvià, malgrat que rebem a persones de tota Mallorca.
El CEPA Calvià és un centre molt familiar, a les nostres aules hem tingut històries d’amor, mare i
filla compartint aula, germans, etc.
Als cicles d’FP una vegada finalitzat el curs teòric, es realitzen pràctiques formatives a diferents
centres sanitaris i sociosanitaris. Aquesta experiència permet a l’alumne/a la possibilitat de posar
en pràctica tots aquells aprenentatges adquirits durant el curs. En general els alumnes estan
contents amb aquesta experiència, tant pel que fa a
les tasques realitzades a l’empresa, com a
l’acolliment per part dels tutors i companys. Les
empreses valoren de manera positiva la formació de
la majoria dels alumnes, fet que es reflecteix en la
multitud de contractes de treball que es formalitzen
després d’aquest període.
El nivell de satisfacció dels nostres alumnes és alt,
malgrat és cert que a principi de curs hi sol haver
alguns abandonaments (per motius laborals,
familiars o personals). Prova d’això és que són ells mateixos els que recomanen a altres alumnes a
estudiar aquí. A més, comptam amb nombrosos casos d’alumnes que després d’haver finalitzat un
curs d’FP al CEPA Calvià s’animen a cursar l’altre per així completar la seva experiència formativa.
També al CEPA Calvià anualment, en el mes de maig, es realitzen les proves lliures dels CFGM de
Tècnic en Cures Auxiliars d’Infermeria i Tècnic en Atenció a Persones en Situació de Dependència,
en les quals l’alumne/a es pot presentar de tots el mòduls, menys d’FCT.
Alfonso Martínez Gómez, Laura Estaràs Ferragut i Vanessa Vaquer Castro

36
THE POWER AND JOY OF LEARNING
Aquest any estem de celebracions. El nostre centre compleix 30 anys, és l’any Europeu
de l’Educació d’adults i jo fa 10 anys que faig classe al CEPA Calvià.
Per reforçar aquest aspecte lúdic, innovador, reflexiu, visibilitzador i perquè tenim ganes
de fer coses engrescadores tant per a
l’alumnat com per al professorat on tots
aprenem de tots, hem fet diverses
activitats: sortides interdisciplinars; lectura
de versos entre illes; estem preparant un
flashmob amb més centres d’adults d’àmbit
estatal; treballs col·laboratius… Tot açò i
enllaçat a la celebració dels nostres trenta
primers anys, ens fa reforçar no sols
aquest sentiment de pertinença a la
comunitat educativa, sinó que potencia el
desig d’aprendre i adquirir un bagatge que
ens acompanyarà al llarg de la vida.
Pel que fa a 2017 com a any de l’educació d’adults, l’EAEA (European Association of
Adults) ha publicat un manifest amb el lema “El poder i l’alegria de l’aprenentatge”. En ell
es reflecteixen les bones pràctiques que estem fent els diferents centres d’adults a Europa
i també es demostra de manera clara i sòlida perquè som necessaris. Un dels motius
esmentats al manifest, i per a mi, un dels més rellevants, és que estem teixint una tela que
va més enllà de l’aprenentatge. Aquests resultats es tradueixen en beneficis per a
l’individu i per a la societat i moltes més coses.
Parlar del darrer motiu de celebració, els meus 10 anys al CEPA Calvià, és un fet més
íntim, personal i emocional però m’agradaria poder compartir amb vosaltres una petita
part d’aquesta experiència. Vaig arribar a l’escola amb plaça definitiva sense saber ben bé
què hi trobaria, en què consistia l’educació d’adults, les edats dels meus alumnes, els
seus interessos, etcètera. Amb il·lusió i ganes pel nou canvi, em vaig estrenar amb la
tutoria d’un primer d’ESPA, del qual no sols recorde tots el noms dels alumnes, Ana, Raúl,
Ángel, Estefania, per anomenar-ne uns quants, sinó que encara a dia d’avui estem en
contacte. També aquest any vaig fer classe
de preparació per a proves d’accés a cicles
de formació professional a Sara i Pedro, els
quals més tard van fer el cicle d’Infantil i
després van decidir anar a la UIB a fer
Magisteri. Inma, qui també estava a
aquesta classe, no va aprovar l’examen
però va decidir fer batxillerat nocturn i
després va marxar a Anglaterra. També
vaig tenir un grup de dones que podien
haver començat fent 3r ESPA, ja que tenien
EGB, però van decidir començar per 1r.
Estudiaren amb molts esforços degut als
seus respectius treballs, els fills i tant de
temps sense fer escola. Venien tots els dies. Sèiem junts en una taula gran per a fer
“costureta”. Xarràvem, apreníem, rèiem i de tant en tant duien xocalata amb xurros. De les

37
quatre alumnes: Mari Carmen, Hortensia, Encarni i María José, tres van fer al nostre
centre un CFGM de Tècnic en Cures auxiliar d’infermeria.
També anomenaré els magnífics companys que vaig tenir en aquest inici de viatge, Lluc,
Lina, Pere… dels quals vaig aprendre, gaudir i als quals mai oblidaré; molts d’ells estan a
altres centres o s’han jubilat.
Tant alumnes com professors m’han ensenyat que l’educació consisteix en emocionar-te,
apassionar-te, implicar-te, decebre’t, enfadar-te, empatitzar, riure i en definitiva “mirar amb
nous ulls”.
Més tard vaig passar a ser cap de departament de
Comunicació. En aquesta etapa em vaig enriquir
d’altres experiències. Em vaig adaptar al ritme i
interessos dels alumnes més joves, vaig canviar i
repensar la forma d’ensenyar i aprendre. Em vaig
implicar més en aspectes institucionals i de gestió i
en fer cursos de noves tecnologies i reciclatge de
llengua a Anglaterra. Després, farà ara 4 anys, em
varen proposar formar part de l’equip directiu. Vaig
acceptar perquè volia donar un pas més, implicar-
me més a l’escola, canviar un poc de rol, veure-ho
tot des d’una perspectiva diferent, treballar per
millorar, formar part d’una escola i d’un projecte comú on tot eI procés educatiu fos més
efectiu i afectiu. Vull dir que com a part de l’equip directiu, estem en el procés. Cada dia
anem adaptant-nos, innovant i millorant. Vull afegir, en aquest aspecte que des de la
direcció del centre i tot el claustre, tenim en compte que allò important són les persones i
que volem obrir-nos, descobrir i experimentar. Tots plegats volem transmetre la idea que
l’escola no és tan sols un lloc on es ve a treure’s el títol de secundària sinó a enriquir-nos i
créixer com a persones. En definitiva, volem transmetre Ia passió per saber, com deia
Humbolt.
Per concloure, aquest any de celebracions ha de ser motiu d’alegria; l’alegria d’aprendre i
aprendre tots de tots. Es tracta de fluir i millorar aprenent amb passió i interès. Ja ho deia
Paulo Freire: “Les persones no es fan en el silenci, sinó en el treball i la reflexió”.
Jesús García Ferre

38
Tens cara de…
Tots els dimarts i dijous de matí entre a la classe
de 4t ESPA. Després de la salutació inicial,
encendre la pissarra digital i traure els llibres,
comencem classe. Sempre tenc el costum de dir-li
Sergio a Rafa. Tota la classe comença a riure
perquè sempre em passa el mateix. Confonc el
nom des de l’octubre que començàrem les classes.
L’altre dia, quan esclataven les rialles els vaig dir
que hi ha una disciplina que es diu pragmàtica
que estudia l’ús de la llengua. No estava planejat
fer això a classe sinó que havíem de llegir un text
sobre “Noisy neighbours”. No obstant, i a grans
trets, els vaig explicar la importància del context
on es pronuncien les paraules, la intenció de qui
les diu i els efectes que provoquen en els oients.
Per exemple, quantes vegades ens hem enfadat
amb algú perquè hem interpretat un missatge de whatsapp de forma errònia o totalment
diferent a la intenció amb què el va escriure l’emissor. Va ser Grice el que va parlar del principi
de cooperació en la conversa i que sempre s’han de respectar 4 màximes: 1. Quantitat: “Fes la
teva contribució tan informativa com se’t demana, ni més ni menys”; 2. Qualitat: “No digues
allò de què no tingues proves o cregues fals; 3. Rellevància. “Aporta informacions relacionades
amb el tema de què es parla”; 4. Manera:” Evita l’obscuritat en l’expressió, ambigüitat, sigues
breu”. La transgressió d’aquestes dona lloc a les ironies, doble sentit, acudits i malentesos. En
aquest camp, també són importants els díctics, la famosa frase “Vuelvo en una hora” a la porta
d’una tenda, sempre ens fa demanar-nos “ i a quina hora marxaria?”, “estarà al caure?” A tot
açò, hem d’afegir que hi ha disciplines relacionades amb la pragmàtica com poden esser la
sociolingüística o la psicologia que estudien el llenguatge no verbal, la cultura de cada país.
Algunes cultures tendeixen a ser més properes i d’altres tendeixen a guardar les distàncies. De
vegades la proximitat física cap a l’emissor o el receptor pot ser vist com una violació de l’espai
vital. A més, hi ha estudis que expliquen com i perquè li demostrem confiança a l’altra
persona (no creuar els peus, mirar als ulls, palmes de les mans obertes, no posar objectes
enmig de les persones que estan assegudes fent un cafè…). Un altre estudi, per exemple,
explica la psicologia dels colors: blau, calma i
profunditat; groc, originalitat i optimisme; roig, acció i amor; verd, tranquil·litat, esperança…
Aquesta és la raó per la qual en la majoria d’escoles i hospitals predomina el verd.
Hi ha tot un món molt interessant darrere la pragmàtica i la psicologia. De fet hi ha estudis
quasi per a tot, entre ells i responent al plantejament inicial de cridar un alumne per un altre
nom, respon al fet que la nostra ment crea associacions bé siga per similituds fonètiques o
físiques. Així que ja ho sabeu, quan us diguen tens cara d’Antònia, Rafa, Jesús… penseu que hi
ha una raó científica per a tot açò.
Jesús García Ferre

39
SAPS QUI ÉS QUI? AQUESTA ÉS UNA GALERIA HISTÒRICA DE FOTOGRAFIES.
ALGUNS DELS VOSTRES PROFESSORS/ES ESTAN AQUÍ RETRATATS . QUÈ
TENDRES!!!!!
Una pagesetaTorerooo
1La Terremoto de Calvià
Què cara de bon nin
Una princesa de conte
Un rostre seriós
El savi despistat

40
Ehhhh????
I una altra pagesa
Això és vocació
Això són cames
A recollir flors Feliç amb sa bici
Quin bebè més guapo
Ja pintava maneres

41
Here you have a silent template: photocopy and extend it to work more
comfortably.
Once you take inspiration, you can 'invent' your own periodic table of
elements: one of the great icons of the current scientific culture.
If the final result you like, you can send it, by the way you prefer, to the
scientific and technological department of this Adult School. We do not
rule out having an end-of-course event if there would be a good harvest.

42
OFERTA FORMATIVA DE L’ESCOLA D’ADULTS DE CALVIÀ
CURS 2017/18
• ENSENYAMENTS INICIALS ( ALFABETITZACIÓ I CONSOLIDACIÓ )
• ENSENYANÇA SECUNDÀRIA PER A PERSONES ADULTES (TÍTOL DE GRADUAT EN
SECUNDÀRIA) EN MODALITAT PRESENCIAL I SEMIPRESENCIAL.
• ACCÉS A LA UNIVERSITAT PER A MAJORS DE 25 ANYS.
• ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ I GRAU SUPERIOR.
• CICLE FORMATIU DE GRAU MITJÀ DE CURES AUXILIARS D’INFERMERIA
(temporalització ordinària i temporalització especial).
• CICLE FORMATIU DE GRAU MITJÀ DE TÈCNIC EN ATENCIÓ A PERSONES EN
SITUACIÓ DE DEPENDÈNCIA. (1r i 2n CURS).
• AVALUACIÓ DE LES COMPETÈNCIES CLAUS DE NIVELL 2
• PREPARACIÓ DE LES PROVES LLIURES DE CATALÀ (NIVELLS A-2,
B-1, B-2, C-1).
• AMPLIACIÓ CULTURAL (cursos de Memòria per a Majors)
• ANGLÈS
• CASTELLÀ PER A ESTRANGERS
• TALLER DE FOTOGRAFIA
• TALLER D’INFORMÀTICA
No ho dubtis. Vine a l’escola
Per posar-te en contacte amb nosaltres:
Avda. de Sa Porrassa, 6, Magaluf
Tlf. 971 13 13 50 / Fax 971 13 16 25
C. Electrònic: cepacalvia@educaib.eu
Pàgina web: www.cepacalvia.com

43
CURS ESCOLAR 2017/2018 - PROCÉS DE MATRÍCULA
TORN DE MATRÍCULA PER A L’ALUMNAT QUE EL CURS 2016/17 ERA ALUMNE D’UN
CEPA
CURSOS OFERTATS DATES
TOTA L’OFERTA FORMATIVA
(excepte els Cicles Formatius de G.
Mitjà)
Matrícula
1r Quadrimestre:
del 5 al 12 de setembre 2017
2n Quadrimestre (ESPA):
del 12 al 16 de febrer 2018
TORN DE MATRÍCULA PER A PERSONES
DE NOVA INCORPORACIÓ A UN CEPA
CURSOS OFERTATS DATES
TOTA L’OFERTA FORMATIVA
(excepte els Cicles Formatius de G.
Mitjà)
Matrícula 1r Quadrimestre:
del 13 al 26 de setembre 2017
2n Quadrimestre (ESPA):
Del 12 al 16 de febrer 2018
PROCÉS DE MATRÍCULA PER ALS CICLES FORMATIUS
CURSOS OFERTATS DADES
. C.F.G.M. CURES AUXILIARS
D’INFERMERIA
. C.F.G.M. ATENCIÓ PERSONES
SITUACIÓ DE DEPENDÈNCIA
Sol·licitud de
plaça
del 5 al 30 de juny 2018
Matrícula 20, 21 i 24 de juliol de 2018
HORARIS DE MATRÍCULA
MES DE JUNY de dilluns a divendres, de 9’30 a 13’00 h.
dimarts i dijous, de 16’30 a 19’30 h.
MES DE JULIOL de dilluns a divendres, de 9’30 a 13’00 h.
MES DE SETEMBRE
de dilluns a divendres, de 9’30 a 13’00 h.
dimarts i dijous, de 16’30 a 19’30 h.

44

Revista xiprell 2017 corregit

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Similar to Revista xiprell 2017 corregit

Similar to Revista xiprell 2017 corregit (20)

Revista xiprell 2017 corregit