Rita Andreu Sans
Ins Jaume Huguet
Valls
Estudi sobre l'efecte de l'all, el romaní i la farigola. Aquest treball té dues parts: la primera, on recullo informació sobre els bacteris, sobre els antibiòtics i, sobretot, sobre la resistència als antibiòtics. I la segona part, en la qual vaig estudiar l'efecte bactericida de l'all, la farigola i el romaní en front de tres soques diferents dels bacteris Escherichia coli i Staphyloccocus aureus.
Ciències i tecnologia: Ciències de la Salut
Biologia
1. ANTIBIÒTICS: UNA
MORT ANUNCIADA?
Estudi sobre l’efecte bactericida de l’all, el romaní i la
farigola
Rita Andreu Sans
Tutora: Ana Robledo
Institut Jaume Huguet
Curs: 2018-2019
2. Part teòrica:
Bacteris.
Antibiòtics: què són, tipus i mecanismes d’acció.
La resistència bacteriana (RA): tipus i mecanismes.
La RA un problema global de salut pública: abast del problema, causes,
polítiques sanitàries, balanç, línies d’investigació, dubtes i punt de vista
d’alguns experts.
3. Els antibiòtics
■ Un antibiòtic és una molècula generada per un microorganisme que, en
grans quantitats té efectes nocius sobre altres microorganismes.
■ No són un invent humà.
■ La majoria d’antimicrobians que utilitzem avui en dia són sintètics o
modificacions d’antibiòtics naturals.
4. La RA
■ L’OMS la defineix com el canvi que experimenten bacteris que
provoquen que els medicaments utilitzats per combatre les infeccions
que causen deixin de ser eficaços.
■ La RA ja es troba a la natura: els mateixos bacteris productors
d’antibiòtics han de ser resistents a les substàncies que produeixen i hi
ha bacteris que s’han tornat resistents als antibiòtics que fabriquen
altres microorganismes.
■ La resistència ha d'aparèixer tard o d’hora.
■ L’ús excessiu i el mal ús dels antibiòtics acceleren la RA.
5. Abast del problema
■ És una problemàtica de salut global per això el lema de la campanya de l’OMS
és One health.
■ Afecta la salut humana, les produccions agroalimentàries i el medi ambient.
■ L’OMS estima que al 2050 pot causar 10 milions de morts al món (actualment
el càncer en causa 8,5 milions).
■ Té un cost econòmic elevat: 1.500 milions d’euros anuals a la UE.
■ Pot dificultar l’eficàcia de les intervencions mèdiques i el funcionament dels
hospitals.
■ Les infeccions per bacteris multiresistents tenen tasses de mortalitat entre el
20% i el 44% .
■ Hi ha malalties que ja no es poden tractar amb els antibiòtics tradicionals.
Algunes pneumònies, casos de gonorrea...
■ Stuart Levy, The Antibiotic Paradox.
6. Causes de la RA
■ Causes:
Excés de prescripció d’antibiòtics
Tractaments incorrectes i automedicació.
Ús excessiu en produccions agropecuàries (consumeixen el 80% dels
antibiòtics al món).
Manca d’higiene.
Hospitals i granges: concentren la majoria de bacteris resistents.
7. Polítiques sanitàries
■ Continuïtat d’acció des de l’OMS, passant per la UE, per l’Estat espanyol
i fins a les autoritats sanitàries catalanes.
■ Objectius:
Millorar la consciència del problema.
Reforçar la vigilància.
Utilitzar bé els antibiòtics.
Afavorir la investigació.
Reduir les infeccions.
Garantir l’eficàcia dels antibiòtics durant el màxim temps possible.
8. Línies d’investigació
Hi ha molta diversitat:
Recerca de microorganismes susceptibles d’esdevenir futurs antibiòtics.
Aconseguir que els bacteris es tornin sensibles un altre cop als antibiòtics.
Estudiar com els bacteris resisteixen els antibiòtics.
Utilitzar nanopartícules que transportin el fàrmac a través de les membranes del
bacteri.
Utilitzar la tècnica CRISPR per aconseguir que el bacteri alteri el seu propi ADN.
Utilitzar virus assassins de bacteris, els bacteriòfags.
Lluitar contra els bacteris de les UCIs dels hospitals.
Fer un antibiòtic per a un sol bacteri.
Evitar que el bacteri pugui utilitzar els macròfags per viatjar i replicar-se.
Però: hi ha poc incentiu perquè les farmacèutiques investiguin en nous antibiòtics:
són poc rendibles i de vida curta.
9. Balanç i preguntes a experts
És una batalla perduda? (Es tracta d’un problema global, però si tots els països no han fet
plans nacionals per lluitar contra la RA, ni tos tenen bons sistemes de vigilància ni bons
laboratoris, en algun lloc sorgiran bacteris resistents que es propagaran.)
■ Les respostes són diverses: més optimistes (la conscienciació de metges, veterinaris,
farmacèutics... ha avançat) i el pessimista (cada vegada hi haurà més soques resistents).
Amb bon ús i tot, l’evolució natural portaria els bacteris a fer-se resistents. Per què les
autoritats sanitàries incideixen tant en el bon ús?
■ Tots coincideixen en la necessitat de guanyar temps i no accelerar el procés.
Quina línia d’investigació promet més?
■ Donen respostes variades.
Opinió personal
■ Es mou entre l’optimisme (la conscienciació ens fa actuar millor) i el pessimisme (ens
encaminem a l’escenari de l’OMS per al 2050).
10. Part pràctica
Objectius:
■ Aprendre a fer antibiogrames
■ Estudiar l’activitat bactericida de l’all, el romaní i la farigola enfront de tres
soques diferents de dos bacteris: Escherichia coli i Staphylococcus aureus.
■ Comparar l’activitat bactericida d'aquestes substàncies naturals amb l’activitat
bactericisa dels antibiòtics.
12. Halo d’inhibició en mm
Staphylococcus
aureus
All All diluït Romaní Romaní
diluït
Farigola Farigola
diluïda
Control
Soca 1 ?* ? ? ? ? ? -
Soca 2 ? ? ? ? ? ? -
Soca 3 ? ? 8mm ? ? ? -
*Els interrogants indiquen que no vaig poder observar quines eren les substàncies que van
fer halos o no.
Soca 1 Soca 2 Soca 3
14. 3a sèrie d’antibiogrames
Halo d’inhibició en mm
Soca 2 de l’Staphylococcus aureus
All +80mm (tota la placa)
All diluït 15mm
Romaní -
Romaní diluït -
Farigola 30mm
Farigola diluïda -
All All diluït
Farigola Farigola diluïda Romaní Romaní diluït
15. Halo d’inhibició en mm
Staphylococcus aureus Control
Soca 1 -
Soca 2 -
Soca 3 -
Soca 1 Soca 2 Soca 3
16. Conclusions
■ L’all té efectes bactericides potents enfront de l’Staphylococcus aureus i discrets
enfront de l’Escherichia coli. La farigola mostra efectes bactericides considerables
enfront dels dos bacteris i el romaní no té efectes bactericides.
■ En comparació amb els antibiòtics:
Enfront de l’Escherichia coli, l’all concentrat té menys poder bactericida que molts
antibiòtics utilitzats en medicina i la farigola concentrada és tan bactericida com
aquests antibiòtics.
Enfront de l’Staphylococcus aureus, l’all concentrat és molt més bactericida que
els antibiòtics utilitzats en medicina i la farigola concentrada té efectes similars
als d’aquests antibiòtics.
Les substàncies estudiades actuen per mecanismes molt diferents als dels
antibiòtics: tenen un poder bactericida molt similar enfront de les tres soques de
cada bacteri mentre que els antibiòtics es comporten de manera molt diferent en
cada soca.
■ Cal considerar amb prudència que algunes substàncies d’origen vegetal siguin
“antibiòtics natural”.