Julen Pérez Martín Ins Vila-seca Vila-seca Per qué ens podem subordinar a una autoritat sense qüestionar-ho? Humanitats i Ciències Socials Psicologia i Sociologia

2. Entendre la pel·lícula “La Ola”, un exemple d'obediència cega
Descobrir el cas real en el que està inspirada
Comprovar la veracitat dels fenòmens de la pel·lícula

3. Hipòtesi
L’esser humà com a animal social condicionat
des del naixement a unes normes.
L’obediència no és un fenomen totalment
individual, sinó per l’influencia social.

4. En l’Alemanya del 2008, un jove professor d’institut,
d’ideologia anarquista, es veu obligar a impartir
classes d’autocràcia durant una setmana de
projectes. En veure que els alumnes no estaven
interessats en el tema, va fer unes classes més
dinàmiques, en les que simulaven estar en un regim
autocràtic.
En pocs dies, aquesta simulació va convertir-se massa
real i tot es va anar fora del control del professor,
amb un tràgic final.
L’ONADA

5. Cas real de
“La Ola”:
The Third
Wave

6. Molt similar a la pel·lícula “La Ola”, hi va haver una classe dels Estats Units del 1970s que
va crear una “secta” per un experiment didàctic d’un professor, anomenat Ron Jones. Es
preguntaven com la població alemanya i els militars van estar d’acord amb el genocidi
proposat per Hitler. Al final es van convertir en el que no volien ser, Jones inclòs.
A les dues imatges es poden veure alguns dels alumnes més radicals, que es van fer
guardaespatlles del professor, sense que el professor s’ho demanés.

7. Experiment de la conformitat amb el grup

8. Experiment de la conformitat amb el grup
L’experiment va consistir en introduir a un subjecte en un
fals experiment en el que havia de dir de tres línies quina
s’assemblava més a una línia estàndard.
La resposta era evident, però la dificultat va sorgir quan es
van introduir a 7 actors a l’experiment que s'encarregaven
de dir respostes errònies. Per a respondre quina línia era la
correcta, els participants del fals experiment tenien que
respondre un per un en un ordre determinat. El vertader
subjecte sempre responia el penúltim, de tal manera que
podia sentir 6 respostes incorrectes abans de respondre,
cosa que li generava confusió.

9. • 75% de conformitat
• <1% d’error sense actors
• 15% conformitat amb respostes privades
• Gran influencia de la circumstancia social
• Els subjectes pateixen inseguretat
• Els subjectes pensen que s’espera una bona resposta d’ells,
per tant, confien en que el grup té la raó
En aquest experiment, i amb les seves variacions, es
descobreix un fenomen, la conformitat amb el grup. Amb
aquesta influencia del grup és més fàcil que si obeeix una
majoria a una autoritat, la resta també obeeixi. Ja sigui per
no ser diferent, per creure que la majoria té la raó o
inconscientment (efecte camaleó).

10. Experiment de Milgram

11. L’experiment va consistir en la introducció d’un
subjecte a un fals experiment sobre la memòria, en
el qual se li deia que havia de dir una sèrie de certes
paraules i després preguntar-li a altre participant,
que era un actor, quina paraula anava amb una
d’elles. En cas d’error, el subjecte havia
d’administrar-li descarregues elèctriques a
l’aprenent de forma progressiva.
El vertader experiment consistia en veure fins a quin
voltatge estava disposat a arribar el subjecte, que no
tenia cap intenció sàdica, només per que s’ho manés
una autoritat. Si es negaven, un experimentador,
que estava en tot moment present, li manava
amablement que continués.

13. 0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Lleugera
(15 - 60)
Moderada
(75 - 120)
Forta
(135 - 180)
Molt forta
(195 - 240)
Intensa
(255 - 300)
Intensidad extrema
(315 - 360)
Perill greu
(375 - 420)
XXX
(435 - 450)
Percentatged’obediència
Intensitat de les descarregues en Volts
Experiment de Milgram
Resultats Prediccions

15. Posteriorment, a França es va fer un experiment molt
similar, però en un plató de televisió amb públic.
L’obediència va augmentar fins al 81% per la pressió de
l’ambient i per la confiança en l’autoritat.

16. Amb l’experiment de Milgram, i amb les seves nombroses variacions, es
demostra que si una autoritat llegítima dona unes ordres a complir que van
contra la moral pròpia, es produeix una situació de tensió interna que, en
veure que l’individu es troba sol davant l’autoritat, es veu obligat a obeir
justificant el motiu pel que obeeix. Llavors, l’individu entra en un estat de
submissió, anomenat estat argèntic, en el que obeeix a l’autoritat com
“automàticament”. A més, si la víctima a la que fereixen està lluny, és més
fàcil obeir a les ordres de fer-li mal, tot i que vagi contra la pròpia moral.
En canvi, si l’autoritat no està llegimititzada, la víctima està a prop, l’autoritat
està lluny o n’hi ha relativament molts cassos de rebel·lió, els subordinats
s’ho pensen dues vegades abans d’obeir ordres en contra de la moral. Un
exemple de l'època eren els hippies, que qüestionaven l'obediència a
l’autoritat contraria a la moral.

17. Presó de Stanford

18. Aquest experiment va consistir en captar voluntaris per a la simulació d’una presó
a la Universitat de Stanford. En aquesta presó simulada es van establir dos rols,
presoner i guardià de presoners, amb indumentàries, a més d’unes normes i una
rutina.
Se lis va donar ordres d’actuar d’acord amb el seu rol assignat, sense transgredir
unes normes. Al cab de tres dies ja no eren els mateixos estudiants universitaris
normals que van acceptar col·laborar en un experiment, van desenvolupar
actituds amorals i van crear conflictes entre els rols. La simulació estava prevista
per a durar una setmana, però va tenir que aturar-se pel descontrol que va patir.

19. D’aquest experiment s’extreu el fenomen de la fluència del rol.
La influencia del rol és un fenomen modificador de l’actitud de les persones, ja
que no es pot tenir fàcilment dues personalitats, aquesta interpretació d’un rol
acaba modificant l’actitud de cada persona per tal de justificar els seus actes
obligats pel rol. D’aquesta manera, la simulació d’una presó s’acaba convertint en
una presó de veritat.

20. L’efecte lucífer

21. També, es descobreix un nou fenomen, l’efecte lucífer. Aquest fenomen és el resultant de
encomanar a algú un rol amb uns objectius, però amb llibertat d’actuació i cert poder. Com les
ordres no són molt definides, els subordinats actuen com creuen que l’autoritat espera que ells
actuïn. Però el fet de donar massa poder i llibertat d’actuació acaba tornant-los maquiavèl·lics,
fins al punt que partint de la norma “no ferir a cap presoner” però amb l’objectiu de “controlar
als presoners”, els guardians acaben transgredint la norma “no ferir a cap presoner” per tal
d’obeir a l’autoritat.
Aquest fenomen es pot observar a l’experiment de la presó de Stanford i a les presons d’Irak, per
part dels estatunidencs. Tot i que no és una causa de l’obediència cega, és un fenomen important
per les seves greus conseqüències.