Breu exposició de la introducció i primer capítol del llibre "Llenguatge dels nous mitjans de comunicació" d'en Lev Manovich.

1. Lev Manovich El llenguatge dels
nous mitjans de comunicació
Introducció i capítol 1
Per Joan Comabella

2. Índex
• Introducció.
– Una cartografia dels nous mitjans:
1. El mètode.
2. L’organització.
– La terminologia: llenguatge, objecte y representació.
• Què són els nous mitjans*?
– Els principis dels nous mitjans.
1. Representació numèrica.
2. Modularitat.
3. Automatització.
4. Variabilitat.
5. Transcodificació.
– El que no són nous mitjans.
• Bibliografia documents gràfics
(*)D’ara en endavant NM.

3. Introducció
Una cartografia dels NM: El mètode.
Informatització de la
cultura
Redefineix les que ja
Noves formes culturals:
existien: fotografia,
Videojocs, mons virtuals...
cinema...

4. Introducció
Una cartografia dels NM: L’organització.
Mapa potencial organitzatiu dels estudis dels nous mitjans
El mitjà digital en si mateix, la seva organització lògica i
material. R
El cinema com a
e exemple dels
La Interfície entre l’home i l'ordinador; el S.O. d efectes de la
e informatització
Les operacions: el software que funciona sobre el S.O., les f sobre una forma
seves interfícies i tasques típiques. i cultural existent,
n per dir així, «en el
i exterior» de la
Les il·lusions: l'aparença i la nova lògica de les imatges digitals. cultura de
c
l’ordinador
i
Les formes: les convencions que es fan servir normalment per pròpiament dita.
ó
organitzar la totalitat d’un objecte dels nous medis.

5. Introducció
La terminologia: llenguatge, objecte y representació.
Llenguatge: aquest són les convencions que estan sorgint, els patrons de disseny recurrents y les
principals formes dels nous mitjans.
Objecte: l’anomena així i no com a producte o obra d’art, etc., perquè descriu els principis
generals dels NM que són vàlids per tot tipus de suport , totes les formes organitzatives i totes les
escales. L’objecte també apunta cap a una producció en massa, industrial i fabril, característic de la
època actual.
Representació: els objectes dels NM són objectes culturals; d’aquí que (ja sigui una web,
videojoc o imatge digital) pot dir-se que representen , tant com ajuden a configurar, determinats
referents externs, que poden ser un objecte amb existència física, la informació històrica que
representen altres documents, o un sistema de categories que faci servir en l’actualitat la
totalitat de la cultura o grups socials específics. Els NM representen i construeixen algunes
característiques de la realitat física a costa d’altres; es tracta d’una visió del món entre d’altres,
d’un sistema possible de categories entre molt d’altres.

6. Què són els NM?
1.- Representació numèrica
Tos els objectes dels NM, ja es creïn partint de zero en l’ordinador o pateixin
una conversió des de un mitjà analògic, es composen de codi digital, per tant
es composen de dades discretes i es caracteritzen per:
Un objecte dels NM està Un objecte dels NM pot ser
sotmès a una manipulació descrit en termes formals
algorítmica. (matemàtics).
Els NM es tornen programables.

7. Què són els NM?
Exemple de Representació numèrica
Al ser una representació numèrica
la imatge tractada en Photoshop
podem tractar-la amb efectes, en
aquest cas hem desaturat (treure
color) una part de la imatge.
Codi binari

8. Què són els NM?
2.- Modularitat
En podríem anomenar «estructura fractal dels NM» ja que com un fractal
aquest posseeix la mateixa estructura a diferents escales. L’objecte dels NM
presenta la mateixa estructura modular.
Aquest mòduls mantenen la seva independència, es a dir si inserim una
imatge en un document en Word, aquesta manté la seva independència i
sempre es podrà editar en el programa amb el que es va crear originalment.

9. Què són els NM?
Exemples de Modularitat
En aquest cas es un document d’un
processador de texts on hi ha una imatge,
aquesta encara que sigui al document es
pot tornar a editar fora del processador i
tornar a inserir-la.
En aquest cas es una composició en el
software de retoc d’imatges GNU Gimp on
es poden separar cada part de la
composició en capes independents
cadascuna i editables per separat.

10. Què són els NM?
3.- Automatització
Codificació numèrica Estructura modular
(principi 1) (principi 2)
PERMETEN
Automatització de moltes de les operacions implicades en la creació, manipulació i
accés a objectes dels NM. Es pot eliminar la intencionalitat humana en el procés
creatiu, almenys en part.
Automatització de baix nivell: Automatització d’alt Accés:
Modificar o crear desde zero un nivell: L'ús dels ordinadors com a mitjà
objecte mediàtic per mitjà de Intel·ligència d'emmagatzemament d’un volum
plantilles o algoritmes simples, artificial, aplicació enorme d’informació, va crear la
incloses en la majoria del d’aquesta als necessitat de classificar i buscar
software comercial. videojocs. d’una manera més eficient.

11. Què són els NM?
Exemple Automatització
Automatització de baix nivell : En aquest
cas es un document d’un processador de
texts on s’automatitza la correcció gràfica
del text.
Automatització d’alt nivell: Els videojocs
amb intel·ligència artificial.
Google com a exemple d’accés a dades ja
que és un buscador de dades a internet.

12. Què són els NM?
4.- Variabilitat
Codificació numèrica Estructura modular
(principi 1) (principi 2)
CONSEQÜÈNCIA
Un objecte dels NM pot existir en diferents versions, per tant són variables,
mutables o líquids.

13. Què són els NM?
4.- Variabilitat
Utilitzant plantilles puc
crear diferents versions
del mateix objecte
Un altre exemple és un
document de text en
diferents versions, Word
de Office, Writer de
OpenOffice, pdf d’Adobe
Acrobat

14. 4.- Variabilitat
CASOS PARTICULARS DEL PRINCIPI DE VARIABILITAT
1.- Els elements mediàtics es guarden en una BB.DD. mediàtica, a partir de la qual es pot
generar tota una varietat d’objectes d’usuari final per petició de l’usuari o prèviament. La BB.DD.
Arriba a funcionar com una forma cultural per dret propi.
2.- Separació del «contingut» (les dades) de la interfície. Es poden crear diferents interfícies a
partir de les mateixes dades.
3.- La informació de l’usuari pot ser emprada per un programa informàtic per adaptar-li
automàticament la composició del medi, y també per crear els propis elements.
4.- Interactivitat de tipus arbre (interactivitat basada en un menú). El menú contextual té forma
d’arbre i avançarem per ell com si fos per les branques d’un arbre.
5.- La hipermèdia.: Xarxes socials, Plataformes de col·laboració online, Plataformes
d’ensenyament online, etc. Els elements de la hipermèdia estan connectats per hipervincles i són
independents de l’estructura.
6.- Actualitzacions periòdiques com altre manera de realitzar diferents versions.
7.- Escalabilitat: Es poden generar diferents versions del mateix objecte mediàtic a diversos
tamanys o nivells de detall, com per exemple una mateixa web per ordinador o per a mòbil
(menys volum d’informació com ara imatges, i també un tamany adequat per a la pantalla del
mòbil).

15. Què són els NM?
5.- Transcodificació.
És la conseqüència més important de la informatització dels medis.
En els NM en general, és com si constaren dues capes diferenciades: la
«capa cultural» i la «capa informàtica». L’una influencia a l’altre. Per exemple,
la paperera de l’escriptori d’un S.O. i una real, enviar un «WhatsApp» (un
missatge), «me logeat» (He entrat amb la contrasenya i usuari),etc...
En l’argot dels NM, traduir quelcom a un nou format s’anomena
Transcodificació.
Els NM són vells mitjans que han sigut digitalitzats, es a dir han sigut
transcodificats.

16. Què són els NM?
El que no són NM.
Nocions populars que diferencien els NM dels vells. El cinema com a NM.
1.- El cinema desde el principi es va
1.- Els NM son mitjans analògics convertits a una basar en el mostreig del temps. Lo
representació digital. A diferencia dels mitjans únic que va faltar va ser prendre
analògics, que són continus, els mitjans codificats aquella representació ja discreta i
quantificar-la.
digitalment són discrets. 2.- Desde el principi del cinema es
2.- Tots els suports digitals comparteixen el mateix combinaven imatges en moviment,
codi digital i l’ordinador actua com un dispositiu de texts i so, es a dir ja era un mitjà
multimèdia.
representació multimèdia. 3.- Els cinema el temps es tradueix
3.- Els NM permeten l’accés aleatori a diferència en un espai bidimensional, on es
dels analògics que accedeixen de manera pot manejar , analitzar y manipular
seqüencial. amb més facilitat. un exemple és el
muntatge cinematogràfic.

17. Què són els NM?
El que no són NM.
Nocions populars que diferencien els NM dels vells. El mite de lo digital.
4.- Una imatge digital conté una
quantitat fixe d’informació, però
4.- La digitalització inevitablement una pèrdua de amb les resolucions d’avui en dia les
informació. A diferència de la representació imatges digitals arriben a un nivell
de detall que la fotografia
analògica, la representació digital conté una tradicionals no arriba. Llavors la
quantitat fixe de informació. qüestió més rellevant és: Quanta
informació en una imatge pot ser
útil a l’usuari?.
5.- A diferència dels vells mitjans, en la que cada 5.- Avui en dia, en la manipulació
d’imatges i video digital, es fa servir
còpia successiva s’anava perdent qualitat, en els la tècnica de compressió amb
mitjans codificats digitalment les copies poden ser pèrdues (jpg, mpg), es a dir, es perd
il·limitades i idèntiques. qualitat en benefici del que ocupa
l’arxiu. Per tant en lo digital també
existeix una pèrdua d’informació.

18. Què són els NM?
El que no són NM.
Nocions populars que diferencien els NM dels vells. El mite de a interactivitat.
6.- Abans de l’aparició de
l’ordinador, en el món artístic i
l’arquitectura ja existia la
6.- Els NM són interactius. En els vells mitjans interacció. Aquesta interactivitat la
l’ordre de presentació ve fixada y ara l’usuari pot podem anomenar «interactivitat
escollir quins elements es mostren o quines rutes psicològica» en el cas de l’art i
interactivitat corporal en el cas de
seguir, generant així una obra única. l’arquitectura, l’espectador s’ha de
moure per a veure tota l’obra en la
seva totalitat.

19. Què són els NM?
Bibliografia documents gràfics.
• Foto portada: Anne Helmond. Creative Commonds BY-NC-ND.
Enllaç: http://www.flickr.com/photos/silvertje/3545261803/
• Foto Software de retoc fotogràfic GNU GPL Gimp, diapositiva 9 (Exemples de
modularitat).
Enllaç: http://www.gimp.org/screenshots/windows_crop.jpg?rand=136594842
• Resta de documents gràfics de producció personal.
Tots els continguts d’aquestes diapositives (inclòs text i imatges pròpies), excepte els
indicats estan llicenciats sota una llicència Creative Commons