Pac 1 Fon. i evo. Multimedia. UOC

1. Introducció i primer capítol
Alex Miguel, Fonaments i
evolucio de la multimedia, PAC 1

2. Pre-internet
Els mitjans evolucionen del daguerrotip, passant per les fotografies en
moviment, els primers curtmetratges i el projector del germans Lumiere.
Per la seva part la informàtica va passar del telar automàtic, a la màquina
analítica, per després donar pas a la màquina de tabulació elèctrica, degut
a la demanda es crea la Computing-Tabulating-Recording que mes tard
serà IBM, al 1936 Alan Turing crea una descripció d'un ordinador d'us
general que s'assimila molt al funcionament d'un projector cinematogràfic.
Al 1936 Zuse construeix el primer ordinador digital, els seus programes
s'emmagatzemaven en cinta de 35mm.
El mitjans tradicionals i la informàtica es fusionen, totes les imatges, sons,
gràfics es tornen un conjunt de dades, es transformen en «els nous
mitjans»

3. 1995 – Naixement d’Internet
Juntament amb Internet neix el "net art" lo qual marca una evolució dels mitjans
i la cultura moderna.
L'ordinador es torna un aparell mediàtic universal.
La arribada d'Internet i la informatització de la cultura va transformant tot.

4. Teoria sobre el llenguatge dels
nous mitjans
Manovich intenta oferir una teoria dels nous mitjans. Desde varies perspectives.
El mètode: Analitza i L'organització: Llenguatge, objecte i
compara la cultura Organitza la seva obra representació: L'autor analitza els
tradicional i els nous en capítols on cada un nous mitjans en relació a moltes
mitjans.Parteix de cero aborda un concepte altres àrees de la cultura.
analitzant els principis del clau. Va de abaix a Denomina objecte als "productes"
hardware informàtic i les dalt. "Del bit al dels nous mitjans, amb aquest
operacions que es donen programa informàtic". terme intenta també recuperar
en la creació dels objectes l'esperit d'experimentació del
culturals. laboratori.
La representació com capa
superior al objecte el qual dona
una preferència o una altra a les
dades.

5. L’objecte dels nous mitjans
Terme utilitzat per descriure els "productes" dels nous mitjans en tot el seu
ventall de possibilitats, desde un DVD, un mon virtual o una web.
Manovich també buscava activar les connotacions que van acompanyar al
terme pels artistes de vanguardia russos dels anys vint, on l'objecte
apuntava cap a una producció en massa, industrial i febril. Organització
racional de la feina, eficiència de l'enginyeria... aixi com despertar el
concepte d'experimentació de laboratori d'aquells anys.

6. Els nous mitjans sol son els
exibits a traves d’un ordinador?
Tendim a donar-li molta importància a la forma de representació, però aixo es
una limitació. Els ordinadors com a centre de producció es el que defineix
els nous mitjans, encara que el seu mode de representació sigui variat.
DJ mesclant música. Show laser. Codis QR al Zoo.

7. Nous mitjans e informàtica,
sempre de la mà
El desenvolupament dels ordinadors i els nous mitjans sempre ha sigut
conjunta, de fet de la forma mes literal, doncs el primer ordinador digital en
funcionar, Zuse, utilitzava programes perforats en cintes de 35mm.
Això no ens ha de sorprendre ja que els aparells mediàtics com els informàtics
resultaven totalment necessaris per al funcionament de la moderna societat
de masses. Difondre i emmagatzemar dades de milers de ciutadans era
una necessitat.
El model de Turing era capaç de executar qualsevol calcul que pugues fer un
ser humà, aixi com imitar qualsevol altre ordinador, els seu funcionament
era a base de llegir i escriure números en una cinta sense fi, sospitosament
un esquema molt similar al del projector de cinema.
Tots els mitjans actuals s'han traduït a dades numèriques, on un ordinador es
capaç de computar-los, es a dir els mitjans es converteixen en nous
mitjans.

8. Principis dels nous mitjans
Mes que com a dogmes, Manovich estableix unes tendencies generals de una
cultura que experimenta la informatització.
1. Representació Numérica
2. Modularitat
3. Automatizació
4. Variabilitat
5. Transcodificació

9. Principis dels nous mitjans:
Representació numèrica
Un objecte dels nous mitjans pot ser descrit formalment (matemàticament), es
pot programar. Per a poder digitalitzar objectes es necessari prendre
mostres a una freqüència determinada y assignar-li un valor.
Segueixen els principis de la època on van sorgir, època Industrial, on els dos
principis bàsics de funcionament d'una factoria de la època eren:
1. Estandardització de components
2. Separació del proces en un conjunt de tasques simple i repetitives.
Això segueix sent valid, encara que la tendència de la nostra societat
postindustrial es la adaptació al individu.
Una manera de veure aixo es aplicar un filtre a una imatge mitjançant un
programa de retoc fotogràfic on realment estem aplicant un algoritme
matemàtic a les dades.

10. Principis dels nous mitjans:
Modularitat
Tot objecte dels nous mitjans es pot descomposar en les mateixes unitats
discretes bàsiques (píxels, polígons, vòxels, caràcters o scripts).
Encara així cada part te un significat per si mateixa i es podem agrupar per a
crear objectes mes grans.
Un exemple el podem trobar en un mon 3D, on a la vegada tenim subobjectes
que podem reconèixer, com edificis, arbres... però a la vegada aquests
estan formats per subobjectes, polígons, que combinant-los ens permeten
crear-los.

11. Principis dels nous mitjans:
Automatització
Aquest principi es degut als dos principis anteriors, i gracies a ells es poden
automatitzar moltes operacions. Desde programes que poden tractar
automàticament imatges aplicant diversos filtres, fins a navegadors web que
busquen imatges similars analitzant el contingut de la imatge que ens
interessi.
L'origen d'aquesta "intel·ligència artificial" es va desenvolupar principalment en
els videojocs, on sota un conjunt limitat d'opcions l'ordinador es capaç de
respondre efectivament al jugador humà i donar la il·lusió de intel·ligència,
aquesta seria del tipus d'alt nivell. Tindríem també la de baix nivell on
l'usuari pot modificar o crear objectes mitjançant plantilles o algoritmes
senzills.

12. Principis dels nous mitjans:
Variabilitat
Principi lligat a la automatització i conseqüència de la representació numèrica i
la modularitat, els objectes dels nous mitjans s'adapten al usuari, tendència
de la època postindustrial en la que vivim, poden existir numeroses
representacions per a les mateixes dades.
Aquesta variabilitat també es pot mostrar en forma d'escalabilitat, tenint diferent
versions de un objecte. Això no seria possible sense la modularitat, ja que
l'objecte al estar format per unitats mes petites i independents ens permet la
seva modificació.
Si els vells mitjans son la societat de masses on es distribueixen objectes
inamovibles i iguals per a tots, els nous mitjans serien la societat
postindustrial, on es busca l'individualisme i la personalització.
Aquesta interactivitat pot ser del tipus arborea, on ens trobem en una estructura
formada per branques, oberta, on el propi objecte es modifica en temps
real, o tancada on els elements son fixes.

13. Principis dels nous mitjans:
Transcodificació
Un objectes dels nous mitjans existeix en un pla informàtic i en un pla cultural,
aquestes dues capes es veuen influenciades entre elles.
La capa cultural, el conte, el poema, la novel·la, es veu constantment modelada
per la canviant capa informàtica.
Representació dels dos plans
cultural e informàtic que
formen l’objecte dels nous
mitjans a mode d’ADN.

14. Que son els nous mitjans?
Els nous mitjans son discrets (es poden descriure matemàticament),
comparteixen entre ells el mateix codi digital, es poden copiar d'una manera
il·limitada sense degradació, son interactius.
Encara que permeten la copia sense degradació la tendència es la compressió
amb pèrdua de dades.

15. Mitjans interactius i ment
Els mitjans interactius representen perfectament la tendència a exterioritzar i
objectivar les operacions de la ment.
Podem veure l'hipervincle com una relació entre el nostre proces intern de
relacionar, però al estar predefinit aquests camins, tal com diu el filosof
francès Louis Althussier, es pot pensar que ens demana que confonguem la
estructura de la ment d'una altra persona amb la nostra.
Màquina-cervell.