Elabora una presentació per explicar de forma visual les idees i conceptes que exposa Manovich en la introducció i el primer capítol (“Què són els nous mitjans?”). Fixa't en els conceptes d'"Objecte cultural" i especialment els principis de "Representació numèrica", "Modularitat", "Automatització", "Variabilitat" i "Transcodificació".

1. EL LLENGUATGE DELS NOUS
MITJANS DE COMUNICACIÓ
INTRODUCCIÓ & CAPÍTOL 1
PAC1 - JORDI USTRELL GARRIGOS
FONAMENTS I EVOLUCIÓ DEL MULTIMÈDIA

2. Índex
 Anàlisi dels nous mitjans de comunicació
 Objectiu
 Construint una nova teoria
 Principis que constitueixen els nous mitjans
 Representació numèrica
 Modularitat
 Automatització
 Variabilitat
 Transcodificació
 Quines hipòtesis no són correctes quan parlem de nous medis?

3. ANÀLISI DELS NOUS MITJANS DE COMUNICACIÓ
Objectiu
Elaboració d’una teoria amb la finalitat de:
 Descriure la lògica que dóna forma al desenvolupament del llenguatge d’un nou
mitjà de comunicació.
 Això permet el desenvolupament de diferents alternatives a aquest
llenguatge.
 Documentar cada etapa en el camí de creació i desenvolupament d’un mitjà de
comunicació.
 Estudiar l’efecte d’un nou mitjà de comunicació sobre els anteriors.
 Estudiar l’evolució del llenguatge d’un nou mitjà de comunicació en el temps.
 Crear una xarxa que faciliti l’experimentació pràctica en el camp de la creació de
nous mitjans de comunicacions.

4. ANÀLISI DELS NOUS MITJANS DE COMUNICACIÓ
Construint una nova teoria
Informatització de la cultura
 Ha conduit a l’aparició de noves formes culturals, relacionades amb altres àrees culturals.
 Ha redefinit formes culturals ja existents
TEORIA DE LEV MANOCHIV DELS NOUS MITJANS DE COMUNICACIÓ
 L’anàlisi del llenguatge dels nous mitjans es fa sota el marc històric de la cultura visual
moderna, i prenent com a referència estructures teòriques utilitzades per les
humanitats i les ciències.
 A partir d’una perspectiva històrica es poden analitzar les trajectòries que han
portat a un mitjà de comunicació a l’estat actual, i extrapolar aquestes
trajectòries cap al futur.
 El mètode fet servir per l’autor rep el nom de “materialisme digital”, a partir del qual
es construeix la teoria dels nous mitjans de comunicació partint de la base, és a
dir, sense cap hipòtesi imposada a priori.
 Aquesta teoria descriu cinc tendències claus que donen forma al desenvolupament
d’un nou mitjà de comunicació al llarg del temps: representació
numèrica, modularitat, automatització, variabilitat i transcodificació.

5. PRINCIPIS QUE CONSTITUEIXEN ELS NOUS MITJANS
Representació numèrica
Qualsevol objecte mediàtic, ja sigui creat a partir d’un ordinador o
digitalitzat des d’una font analògica, està format per codi digital: es
tracta d’una representació numèrica.
 Es pot descriure matemàticament.
 El so és una ona electromagnètica que es pot representar
matemàticament.
 Està sotmès a manipulacions algorítmiques: els mitjans passen a
ser programables.
 Utilitzant els algoritmes apropiats podem, per
exemple, canviar la freqüència de les ones sonores .
Digitalització: conversió de dades contínues (format
analògic) a representació numèrica
 Mostreig: transforma dades contínues en dades discretes
(resolució).
 Quantització: assigna un valor numèric a partir d’un rang
definit. Aquesta és l’etapa crucial de la digitalització, perquè
alguns mitjans analògics són, en realitat, combinacions de
codi continu i discret.
 Exemple de digitalització: la música es pot representar mitjançant una partitura, on es poden trobar una
sèrie de notes musicals, amb una determinada duració cada una i tocades en diferents moments amb
diferents instruments. Això es pot canviar fàcilment a format digital representant cada nota musical i cada
instrument amb un número i representar a quin instant de temps té lloc cada una.

6. PRINCIPIS QUE CONSTITUEIXEN ELS NOUS MITJANS
Modularitat
Aquest principi pot anomenar-se “estructura fractal dels nous
mitjans”: els elements que formen els nous mitjans, constituits
per mostres discretes, estan agrupats a major escala en
objectes, però mantenint la seva identitat.
 En la programació orientada a objectes, els diferents
components del sistema de programació es divideix en
unitats funcionals separades, que han d’interactuar de
forma correcta, pel correcte funcionament del sistema.
Molts objectes dels nous mitjans són
programes informàtics que segueixen
l’estil d’estructuració de la programació
informàtica.

7. PRINCIPIS QUE CONSTITUEIXEN ELS NOUS MITJANS
Automatització
Operacions com crear, manipular i accedir a
objectes, poden automatitzar-se suprimint, en part, la
intencionalitat humana.
 Automatització “de baix nivell”: l’usuari modifica o crea des de zero un objecte fent servir
plantilles o algoritmes simples.
 Buscar una paraula en un processador de text i substituir-la automàticament per un altra
totes les vegades que apareix en el document.
 Automatització “d’alt nivell”: requereix que l’ordinador entengui, fins a cert grau, el significat dels
objectes generats, és a dir, la seva semàntica.
 La consola de videojocs Xbox 360 amb el complement Kinect, permet control·lar funcions
bàsiques amb la veu, o control·lar els personatges dels jocs amb el moviment del nostre cos.
 Automatització de l’accès als objectes mediàtics. Degut a l’enorme quantitat de material
mediàtic, es fa necessària la creació de noves vies de classificar i buscar objectes mediàtics.
 Qualsevol cercador d’una plana web o d’un sistema informàtic.

8. PRINCIPIS QUE CONSTITUEIXEN ELS NOUS MITJANS
Variabilitat
Un objecte mediàtic pot existir en diferents, i potencialment infinites, versions.
 Gràcies al principi de modularitat, un o diversos elements d’un objecte poden
modificar-se, creant noves versions de l’objecte original.
 A partir del principi d’automatització, les diferents versions d’un mateix
objecte s’acoblen entre sí fent ús d’un ordinador.
Exemples de variabilitat
 Els programes informàtics poden utilitzar la informació sobre els
usuaris per automàticament canviar la composició mediàtica i
crear elements adaptats a l’usuari.
 Anuncis adaptats a les últimes recerces en Google fetes per
l’usuari quan entres a una pàgina web que utilitzi publicitat
de Google, o anuncis que tinguin relació amb els objectes
que estàs visualitzant.
 Crear diferents interfícies a partir de les mateixes dades.
 Mitjançant l’API d’alguns llocs webs, podem accedir als seus
continguts i fer-los servir en una altra pàgina web, en una
aplicació mòvil…

9. PRINCIPIS QUE CONSTITUEIXEN ELS NOUS MITJANS
Transcodificació
mútuament afectades
Capa informàtica Capa cultural
la seva organització, els seus gèneres emergents i
la manera com un ordinador modela el
els seus continguts
món, representa les dades, i ens permet operar
amb elles, així com les operacions principals que
hi ha darrere de tots els programes informàtics
evolució del hardware i el l’ús de l’ordinador per a noves tasques i nous
software, especialment a nivell d’interfícies entre camins per aconseguir resultats
l’ordinador i l’humà
modularitat de la programació informàtica modularitat dels nous mitjans
estructural
Transcodificar: passar d’un format a un altre.
 Pas d’una enciclopèdia en format paper a una “wikipèdia”.
L’informatització de la cultura està
aconseguint gradualment una
transcodificació similar a la definida
en relació amb totes les categories i
conceptes culturals.

10. QUINES HIPÒTESIS NO SÓN CORRECTES QUAN PARLEM DE NOUS MEDIS?
 Un nou medi és un medi analògic representat digitalment, és a dir, ha passat de tenir un format
continu a tenir un format discret.
 el cinema ja era un medi amb representació discreta, ja que feien un mostreig del temps.
 Tots els medis digitals comparteixen el mateix codi digital, i per tant, es poden visualitzar tots fent
servir la mateixa màquina.
 els manuscrits medievals ja combinaven text, gràfics i representacions d’imatges.
 Els medis digitals permeten accedir a les dades de manera aleatòria.
 el primer aparell de cinema fet per Thomas Edison ja permetia accedir i manipular dades.
 La digitalització implica pèrdua d’informació, ja que la representació en codi digital conté una
quantitat d’informació fixa.
 encara que una imatge digitalitzada només pot contenir un número finit de píxels, a aquesta
resolució pot presentar un grau de detall molt superior al que s’havia aconseguit mai amb la
fotografia tradicional.
 Un objecte digitalitzat pot copiar-se de manera indefinida sense degradar-se.
 el software i el hardware que s’utiliza per manipular imatges digitals es basa en una
compressió amb pèrdues, reduint el tamany dels arxius eliminant determinada informació.
 Els nous mitjans són interactius, ja que l’usuari pot escollir quins elements vol visualitzar o quins
camins vol seguir.
 les interfícies modernes entre usuari i ordinador permeten a l’usuari controlar l’ordinador en
temps real. Una vegada un objecte és representat en un ordinador, aquest automàticament
passa a ser interactiu. Per tant, parlar de l’ordinador com a mitjà interactiu no té cap
significat.