Projecte premi ensenyament Fundació Cercle d'Economia 2020 XIII edició

1. Escola el Bosc de la Pabordia
ALES.
Com si tots els escenaris fossin aquí.

2. .
SITUACIÓ DE
PARTIDA DEL
CENTRE
“L’escola ha de ser acollidora
sempre”
Currículum i orientacions educació infantil segon cicle.
El context en el qual es situa la nostra escola és en un àmbit urbà, dins
la població de Girona. El centre acull alumnes d’un entorn
socioeconòmic i cultural mitjà. La llengua predominant de les famílies
és el català. És una escola arrelada a l´entorn i respectuosa amb el
medi ambient que, des dels seus inicis, es manté fidel als principis de
convertir-se en un centre innovador, solidari, participatiu, democràtic,
sensible amb la diversitat i potenciador de la creativitat dels infants.
S’imparteixen classes des de P3 fins a 6è de Primària. El centre compta
amb un total de 450 alumnes.
L´escola, s´estructura provisionalment en mòduls prefabricats i
per tant no és un edifici d’estructura vertical, sinó que tots
gaudim d’aules situades a la planta baixa amb accés molt
directe als espais exteriors. Aquest fet i la situació privilegiada
en la que ens trobem, rodejada de bosc, condicionen de
manera positiva el treball que es presenta en aquest document
que té una coherència explícita amb els principis i elements del
Projecte Educatiu del Centre.
La línia metodològica de la nostra escola parteix de
l´experimentació per assolir aprenentatges significatius i dóna
molta importància al treball en grups reduïts i heterogenis en
moments puntuals. L´organització inclou que tant els tutors
com els especialistes de primària i d´infantil cobreixin classes
d´un cicle que no és el seu per donar lloc al treball en petit grup.

3. INICI
Fa tres cursos, vam iniciar un projecte amb l’objectiu d’apropar-nos i
endinsar-nos en el món de les arts des de l’observació, l’experimentació, el
diàleg i l’expressió personal per a reflexionar, entendre i gaudir. Aquest
projecte s’anomena “Setmana de ...” es tracta d’una proposta que es duu a
terme en tots els cursos de l’escola de manera transversal i que compta
amb la implicació del claustre, l’alumnat, les famílies, entitats de l’entorn i
la col·laboració d’artistes de diferents disciplines. En aquest projecte ens
centrarem en la “Setmana de Viatges”.
Durant la “Setmana de Viatges” es va donar cabuda als viatges des d’una
visió molt àmplia; els tipus de viatges, les destinacions, els transports, la
reflexió, l’esperit crític i la transferència de coneixements. Amb aquest
objectiu es van transformar sis aules, l’entrada de l’escola i el passadís
principal. Tots els cursos segons l’horari establert, podien visitar fins a dues
vegades cadascun dels espais, on hi trobaven un acompanyament sonor,
tàctil, visual i/o olfactiu adient per a cada destinació. El servei de menjador
de l’escola també es va sumar al projecte i cada dia oferien un menú
diferent basat en el menjar típic del país escollit.
Els diferents espais transformats van ser: l’Antàrtida, Sud
Amèrica, l’Àfrica, Europa i el Bosc Mediterrani.
L’espai de l’Antàrtida era tot blanc. El formaven muntanyes de
paperets blancs impulsats per tres ventiladors i acompanyats
del so característic del vent. Tot plegat simulava una autèntica
tempesta de neu i fred. Sud Amèrica, un espai caracteritzat
per la Selva Amazònica, amb una humitat densa i penetrant,
una espessa vegetació i diferents punts sonors, visuals i
olfactius, així com recreacions d’animals i un pont de fusta
creuant un riu. L’Àfrica, recordava un desert. El trepig de la
sorra calenta, la comoditat dins d’una haima i un munt
d’instruments característics, per experimentar amb la música i
gaudir de cada moment. Europa, en format museu, tot fosc,
amb les parets, el terra i els sostres de color negre per tal de
donar importància a les dues obres exposades; una pintura de
Vicenç Huedo, inèdita, cedida durant aquesta setmana pel
mateix autor i una escultura de Lorenzo Quinn cedida durant
aquesta setmana per una família de l’escola.
“Actualment i gràcies als estudis en
neurociència associem les experiències
d´aprenentatge al plaer, a l´emoció i a la
sorpresa.”
(Portero, M. i Bueno, D. 2018)

4. El Bosc mediterrani, convertia l’espai de la biblioteca en una immensa
catifa de fulles seques, voltades de branques d’arbre, d’olor de sotabosc i
del so característic dels animalons que hi viuen. Recolzats entre les fulles, i
entre llumetes, un munt de llibres relacionats amb la temàtica Viatges,
despertaven l’interès dels nens i nenes que, durant la setmana s’hi anaven
apropant. Una dolça al·legoria a la procedència del paper del qual estan
fets els llibres i la seva vinculació directa amb la natura.
L’entrada de l’escola va ser transformada en un túnel per on havien
d’entrar els/les alumnes. Un cop a dins es trobaven amb una màquina de
tren gairebé de mida real, fotografies i objectes relacionats amb els
viatges. En aquest passadís hi vam penjar un poema: “Viatges” escrit per
Josep Mª Fonalleras.
A més d’aquests espais en vam preparar dos d’exteriors, “El passadís de
les sensacions” pensat per entrar-hi descalç i caminar per les diferents
textures i materials, i “El passadís dels entrebancs” amb un entramat de
fils i cordills, simulant una mena teranyina pensat perquè els/les alumnes
passessin a través dels fils intentant no tocar-ne cap.
Per acabar, vam fer una exposició amb fotografies de viatges aportades
per les famílies. L´’acompanyava una taula d’observació central on hi
podíem trobar estris de revelat, negatius, càmeres antigues... una visita
obligada per tal de fer el tancament a tot el recorregut dels espais
reconvertits de l’escola.

5. Tal i com hem dit, tot comença en “La Setmana de viatges”. Aquest
projecte es planteja amb l'objectiu de promoure un intercanvi entre el
món cultural i l’educatiu.
PROBLEMA
A RESOLDRE
Aquestes reflexions ens evidencien la necessitat de formar-nos
i de documentar-nos sobre com la transformació dels espais i
com la presentació i ús dels materials incideixen de forma
directa en la metodologia de treball. Així doncs quan
comencem a documentar-nos, simultàniament busquem més
formació en centre vinculada a metodologies presents ja a
Tanmateix, la reflexió posterior a l'experiència viscuda ens diu que el
pensament creatiu també es veu beneficiat de forma clara amb la
transformació dels espais i dels materials i com la cura que tenim en la
presentació d´aquests, condiciona l'aprenentatge de manera positiva.
Hem observat que tant l’entorn, com l'estructura i els materials són
factors que condicionen l´ escola, per tant cal que sempre traiem el màxim
profit de cada racó. Així ens cal dedicar temps a pensar com gaudir-los,
com aprofitar-nos-en, com donar-los vida i com mimar cada detall.
l'escola (Aprenentatge Basat en Problemes, Aprenentatge
Basat en Reptes, Projectes de treball...).
Aquestes formacions donen força als canvis i consoliden una
línia metodològica transversal acompanyada de la
transformació dels espais amb la qual els mestres anem
adquirint seguretat. Tot aquest procés s´ha gestat en les
trobades pedagògiques i la formació interna de centre, que es
fan de forma periòdica una vegada per setmana.
“L´aula ha de ser com un gran
taller estètic”
(Hoyuelos, 2005).

6. En aquestes trobades pedagògiques rebem formació de la Irene López
Secanell, sobre com utilitzar l’art contemporani i les instal·lacions
artístiques com a estratègia per a treballar de manera interdisciplinar,
reflexiva, creativa, inclusiva i crítica.
Dediquem unes sessions pedagògiques a reflexionar com adaptar les
reunions de famílies al canvi que anem fent a l´escola. I també ens
formem visitant diverses escoles.
Per a la Formació Interna de Centre la Laia Vives ens ofereix un curs
per aprofundir en el treball per projectes, durant el qual fa
intervencions i acompanyament dins l´aula per ajudar-nos a incidir
directament amb els alumnes.
Al mateix temps, iniciem dos projectes. Per una banda, després de la
reflexió compartida, comencem el canvi en el disseny de dues aules de
l'escola i anem observant com aquests afecten directament a les
dinàmiques d´aula i als aprenentatges dels alumnes.
D´altra banda, iniciem també un projecte amb artistes gironins que
exposen a la biblioteca de l´escola i que ens permet partir de l´art i de
les propostes dels artistes per anar desenvolupant els projectes
d´aula. Ens adonem com l´espai exigeix determinades formes de
comportament, influeix en els aprenentatges, les conductes, les
accions, les relacions… Evidenciem com influeix la transformació dels
espais i la presentació i ús dels materials en els aprenentatges,
dinàmiques, sinèrgies, connexions entre l’alumnat.
A partir d’aquí, com a comunitat educativa es genera la
necessitat d’ampliar el format d’aquesta transformació
efímera dels espais i traslladar-la de forma més estructurada a
la resta de l’escola, oferint així més versatilitat, dinamisme,
inclusió i qualitat. Tot això, seguint la filosofia de Loris
Malaguzzi, mestre i pedagog italià, que va treballar a les
escoles Reggio Emilia. En aquestes escoles configuren els
ambients com a paisatges i parlen de l’atmosfera, de la llum,
dels sons, de la calidesa dels materials, de l’harmonia, de la
lluminositat...
En les seves escoles es transmet un discurs que fa referència al
benestar, a l´acollida al reconeixement i al respecte pels
nens/es. Per a exprimir al màxim la creativitat i la motivació
artística dels infants abans han de tenir un lloc adaptat perquè
aquestes es desenvolupin.

7. Amb la nostra mirada sobre l´acció educativa i el concepte
d´infant capaç, consolidem el canvi en l´estètica i en l´ús dels
espais perquè els alumnes puguin experimentar, fer i desfer,
compartir, equivocar-se, relacionar-se, interactuar amb els
altres i sentir noves sensacions i experiències que els ajudin en
el seu propi procés d’aprenentatge en un ambient que
transmeti benestar i una bona acollida.
En aquesta transformació oferim ambients funcionals que
permeten el desenvolupament de la pràctica pedagògica
globalitzada a partir del joc, el descobriment, els reptes i
l'experimentació. Tenim en compte que els materials estiguin
a l’abast de l’alumnat, ben ordenats i que afavoreixin
l’adquisició d’habilitats d’utilització de forma autònoma i de
situacions d'ensenyament – aprenentatge amb l'objectiu de
desenvolupar les capacitats i competències pròpies de cada
etapa. Busquem que cada espai educatiu ofereixi tot el que
necessita un infant a nivell emocional, psicològic i físic.
• Canviar la distribució dels espais, els mobiliari de les aules, la
decoració, els materials... per tal d’aplicar un ventall molt ampli de
metodologies afavorint que s’adquireixin els aprenentatges de forma
òptima.
• Ampliar els espais d´aprenentatge a l´entorn proper, en el nostre
cas, al pati, a l’aula de natura i al bosc de davant de l´escola.
• Potenciar els diferents llenguatges a través de l´art per tal que
cadascú tingui l’oportunitat d’expressar-se d'expressar-se de la manera que
li vagi millor, amb el que és senti més còmode.. Afavorint que tots els
alumnes hi trobin el seu lloc tal i com ens mostren les orientacions del
Decret d’inclusió.
• Seguir formant-nos com a Claustre per donar continuïtat al canvi
metodològic.
OBJECTIUS
DE LA INICIATIVA.
Amb aquests objectius busquem donar importància
al pensament divergent, el qual ens permetrà
adaptar-nos al món canviant en el qual vivim.

8. Unes de les mesures que hem començat a prendre ha estat reduir part
del mobiliari d’algunes aules per oferir versatilitat, mobilitat i facilitant
la redistribució constant. Ens agradaria fer un pas més i aconseguir
disposar de mobiliari que s’adapti i es transformi en funció del que es
vulgui treballar o el tipus d’activitat plantejada propiciant així classes
transformables, on l’aula sigui un element viu i que pugui anar variant
en funció de les necessitats educatives dels nens/es.
“L´aula ha de ser com un gran taller estètic, en el sentit que
faciliti l’experimentació i sigui un espai que convidi a fer
activitats amb l’objectiu que la diversitat d’objectes,
materials i parets parlin i comuniquin sense necessitat de
paraules”. (Hoyuelos, 2005).
Per acompanyar aquest treball, un altre recurs que ens plantegem és
tenir present el bosc que envolta l´escola i que li dóna nom, convertir-lo
així en un escenari d’aprenentatge.
RECURSOSUTILITZATS
PER ASSOLIR-LOS.
Durant les primeres sessions realitzades al bosc hem vivenciat
el fet que la natura ens permet observar amb tots els sentits
colors, llum, olors, textures, sons i silencis. També ens permet
fer descobertes científiques i matemàtiques, relacionant l´art i
l´ordre, l´art i les construccions, les classificacions, el concepte
de temps, l´origen... perquè és un espai màgic, on hi trobem el
cel, la terra, les pedres, la sorra, les fulles i tots els materials
canviants que ens ofereix dia a dia. Ens hem adonat que el bosc
és ple de temps i de vivències i, per tant, ens fa adonar dels
canvis d’estacions, ens ofereix viure el procés dels canvis de
paisatge, d’olors i de colors que anem percebent a la tardor, a
l’hivern, a la primavera i a l’estiu. Tanmateix ens agradaria que
el bosc es convertís en una aula més de la nostra escola. Volem
seguir treballant i ampliant aquest espai que ens permetrà
realitzar un aprenentatge holístic dins d´aquest.
Les persones són un recurs més, de fet un dels més importants.
Hem anat modificant la manera de distribuir-nos per tal
d’afavorir els canvis proposats. Així tenim dos mestres en una
mateixa aula en diverses franges horàries. En altres moments
fem desdoblament de grups, permetent-nos treballar amb un
nombre més reduït d’alumnes.

9. “Si per materials volem indicar tot el que serveix per fer quelcom, que serveix per produir, per inventar, per
construir, hauríem de parlar de tot el que ens envolta, de l´aigua a la terra, de les pedres, dels animals, del cos a
les paraules ... fins i tot els prats i els núvols”.
Francesco Tonucci (1990)
Un dels primers processos que hem endegat per a aconseguir els
nostres propòsits ha estat apostar per una bona Formació del
Claustre. Creiem que si volem fomentar la introducció de canvis en
els espais de l’escola cal dotar-los de força pedagògica. Ens caldrà
oferir espais de formació a tot el Claustre per tal d’entendre la
importància d’aquest canvi i veure’n la necessitat d’obertura i així
aconseguir una línia d’escola clara i estructurada.
PROCESSOS ENDEGATS
PER A RESOLDRE
ELS PROBLEMES
EDUCATIUS IDENTIFICATS EN
COMENÇAR EL PROJECTEUTILITZATS.
Un altre procés endegat ha estat introduir canvis en els espais
d´aprenentatge (aules, bosc i espais exteriors). Aquest nou
plantejament ha incidit en el canvi de mobiliari, la disposició
dels materials, el tipus d’activitats proposades que ens han
permès un treball més versàtil, agrupaments diversos, un
treball més social i cooperatiu que ha afavorit la cohesió dels
grups, el desenvolupament integral i la inclusió de tot
l’alumnat.

10. Es parteix d’una idea d’aula on no tots els infants fan el mateix i al
mateix temps i on l’espai no està ocupat per les taules i les cadires.
(Zabala, 2008)
RESULTATS OBTINGUTS
FINS ARA
Les orientacions en el Currículum descriuen que els aprenentatges que
adquireixen els alumnes han d´estar vinculats a una metodologia d’aprenentatge
no fragmentada i que per tant s’han d’enfocar des d’una perspectiva integradora i
interdisciplinària. Així doncs, l´aula, l´exterior, el bosc i cada racó de l´escola
estan pensats amb cura i cada un es configura com un ambient sota una estètica
i uns materials escollits. Els espais interiors i exteriors tenen poc mobiliari, i el
que hi ha està pensat per permetre versatilitat, facilitant la redistribució constant
de l’espai en funció del que es vulgui treballar o el tipus d’activitat plantejada
propiciant així classes transformables, on l’aula sigui un element viu i que pugui
anar variant en funció de les necessitats educatives dels nens/es. Tot està
disposat per facilitar l’autonomia dels infants.Un cop iniciat el projecte observem
que els canvis han permès promoure la sensibilitat, resoldre els conflictes del dia
a dia, afavorint les sensacions de plaer, l´harmonia, els silencis, el benestar,
l´autonomia i la creativitat buscant la funcionalitat, l´art i l´estètica que conviuen
en els espais, els equipaments i la decoració de les escoles de Reggio Emília.
A més a més la transversalitat d´aquest ha permès la
possibilitat de compartir experiències amb alumnes d'altres
cursos despertant la implicació i la motivació de tots, tenint
en compte l’aproximació de tota la comunitat educativa en
el màxim nombre d’activitats possible i animant a les
famílies i companys de centre a enriquir i participar de tot el
procés.
El bosc, l´aula i l´exterior són els escenaris d´aprenentatge
que proposem per a donar continuïtat al projecte iniciat.