Història geològica de Barcelona

1. Caminant pel vell turó
El turó de la Creueta del Coll
(turó del Falcó)
Camp Aprenentatge de Barcelona
Carles Curto (Museu Ciències
Naturals de Barcelona)

2. Generalitats

3. Morfologia de Barcelona
font: Geòlegs de Molins de Rei

4. La geomorfologia de Barcelona en colors
font: Ecologia d’una Ciutat, 1987.

5. Un mapa geològic senzill de Barcelona
Roques del
Paleozoic
(542 - 251 m.a)
Roques del
Miocè
(26 – 6 m.a.).
Roques i sediments
del Pliocè (6- 2,5 m.a)
i del Quaternari (2,5 – 0 m.a.)
Sediments del
Quaternari
(2,5 - 0 m.a)
Collserola
Montjuïc
Llobregat
Besòs
Pla de
Barcelona
Turó del Falcó
(de La Creueta del Coll)
modificat de: “Ecologia d’una Ciutat”, 1987.

6. Les roques del turó de la Creueta del Coll
Situades en la serra de Collserola, les roques del turó són molt antigues i es
sedimentàren durant el Paleozoic.
Les deformacions i el metamorfisme que actualment veiem són resultat de la
formació d’una gran serralada: la serralada Herciniana
La serralada Herciniana es va produïr en el xoc entre dos grans continents,
Lauràsia i Gondwana, que es van unir en un únic continent, el Pangea.
font: es.wikipedia.org

7. Una petita història geològica de Barcelona
Sobre les grans planes originades per l’erosió es van dipositar els sediments
mesozoics (era Secundària) i cenozoics (era Terciària) que anaren alternant
nivells de tipus marí i continental.
Pangea
Deriva continental
La Terra avui
L’orogènia Herciniana, abans del
Mesozoic, i posteriorment l’Alpina, al
Cenozoic, van modificar els sediments
acumulats, plegant-los i trencant-los.
El final del Paleozoic coincidí amb una potent etapa erosiva en la que, a tota Europa,
van desaparèixer quasi completament els últims sediments d’aquesta era (Permià).
En bona part del Paleozoic (era Primària) un mar cobria tota Europa.
Un perfil esglaonat, produït
per grans falles, va provocar
pendents molt pronunciats,
una forta erosió i la
deposició dels sediments
més moderns.

8. Els nivells geològics representats a Barcelona
En la geologia de Barcelona, degut a causes diverses, afloren només alguns dels
nivells de la història geològica.
Al turó de la Creueta del
Coll (o turó del Falcó)
aquesta presència és
encara més restringida
(hi ha només roques del
Silurià, el Devonià i el
Quaternari).
Barcelona Creueta del Coll
font: www.senderismoenasturias.es

9. El Paleozoic

10. El nivells cambrians i ordovicians, de sedimentació marina, van
compactar-se i posteriorment van ser força metamorfitzats durant les
orogènies Herciniana i Alpina).
El Paleozoic a Barcelona: Cambrià i Ordovicià
(570 - 430 m.a.)
Estan representats principalment per gresos i pissarres amb nivells
intercalats de calcàries
Són presents en algunes zones
de Collserola, amb fronts
especialment visibles a la Font
del Ferro i la Font Pudenta
(terme de Montcada i Reixac)
Els afloraments d’aquesta edat
són força escadussers en l’àrea de
Barcelona i el límit entre els dos
períodes és indistingible.

11. Durant el Silurià, en el mar que cobria Europa, es sedimentaren grans gruixos de
sediments, materials molt fins, anomenats lutites.
El Paleozoic a Barcelona: Silurià
(430 - 395 m.a.)
• Esquistositat: Separació de les roques en fulls estrets, segons uns plans que no coincideixen
generalment amb el pla de l'estratificació.
Les pissarres del Silurià són
presents a tota la serra de
Collserola (també al turó de la
Creueta del Coll).
Aquestes lutites, amb el pes
dels sediments acumulats al
damunt, es van aplanar,
compactant-se i formant
pissarres, roques amb una
esquistositat* molt evident.

12. El Paleozoic a Barcelona: Devonià
(395 - 345 m.a.)
Cap al final del Silurià i durant tot
el Devonià la deposició de lutites
continua, però els fons marins es
cobreixen també d’importants
gruixos de materials carbonatats
(formats per precipitació química)
que en compactar-se formen
gruixos considerables de calcàries.
Un tipus de calcàries
d’aquesta època, les
anomenades calcàries
griotte, noduloses i riques
en fòssils (que no sempre
són visibles) són molt
presents a la pedrera del
parc de la Creueta.

13. El Paleozoic a Barcelona: Carbonífer
(345 - 280 m.a.)
El Carbonífer es troba
concentrat, sobre tot, en
una àrea de Collserola
entre el Turó del Putxet i
Horta. Es distingeix per
una gran acumulació de
sediments molt rics en
matèria orgànica
originada per grans
boscos de falgueres.
Aquests materials es transformaren fonamentalment en pissarres lignitíferes, però
també en roques típiques del metamorfisme de contacte: corneanes i fil·lites
pigallades.

14. El Mesozoic

15. El Mesozoic a Barcelona: Triàsic
(26 – 2,5 m.a.)
Presents en àrees properes a la ciutat (a Badalona i el turó de Montgat), hi ha
petits afloraments del Buntsandstein (Triàsic Inferior) i és més visible a
Vallcarca, a la zona adjacent a l’escola Virolai.
Són nivells de conglomerats (pudingues) amb intercalacions d’argiles i gresos
vermells.

16. El Cenozoic

17. El Cenozoic: Miocè - Pliocè
(26 – 2,5 m.a.)
A Collserola es conserven escassos materials del Cenozoic, tot i que en algun dels
turons de la serra n’hi ha alguna resta escadussera.
La manifestacions més evidents d’aquest període a Barcelona són la muntanya
de Montjuïc (Miocè) i el mont Taber (Pliocè, al centre de la ciutat).
Ambdós són d’origen bàsicament marí.
L’orogènia Alpina, provocà una falla que va
inclinar els sediments originalment horitzontals.
Els sediments d’origen marí, són bàsicament
gresos, margues i calcàries.

18. El Cenozoic
(65,5-0 m.a.)
Les plaques africana i euroasiàtica xocaren lentament i tingué lloc l’orogènia
Alpina. Entremig s’hi veié implicada la placa ibèrica, formant-se les serralades dels
Pirineus, les bètiques i la serralada Costanera Catalana (amb Collserola)
Miocè-Pliocè
(25 – 2,5 m.a.)
Es produí una fase de distensió
que originà un conjunt de falles
de direcció NW-SW que a
l’entorn de Collserola formaren la
depressió (graben) del Vallès-
Penedès, on es situa el Pla de
Barcelona, amb blocs aixecats
laterals (horts), com la serra de
Collserola
Vallès-Penedès
Serralada
Prelitoral
Serralada
Litoral
Plans de falla
Fossa
tectònica

19. Tectònica
L’orogènia Alpina deforma la serralada i es produeixen grans falles
que originen un perfil esglaonat des de la carena fins al mar.
L’orogènia Herciniana del Carbonífer aixeca la serralada Catalano-
Balear. Els materials més rígids es pleguen lleument i es fracturen.
Els materials més plàstics es pleguen intensament.

20. font: Llopis Lladó, N. 1942
Sistema de blocs originats per les falles a l’orogènia Alpina

21. El Quaternari
(darrers 2 m.a.)
Les grans
glaciacions fan
que el nivell del
mar baixi i la
serra és
sotmesa a una
activa erosió i
al transport i
sedimentació
fluvials.
L’esglaonat tectònic i els descens del nivell marí produí pendents molt pronunciats
i, com a conseqüència, corrents fluvials molt rectilinis: Les rieres.
Aquestes rieres, amb el pas del temps, han anat acumulant una gran quantitat de
sediments, sobretot sorres i llims, formant el Pla de Barcelona .
font: Obrador, A., Estrada, R.
(Geologia de Barcelona)

22. Evolució de la línia de
costa de Barcelona, des
del segle VII fins el segle
passat.
La línia de costa, al llarg
del temps, també ha anat
variant molt, tant per
causes geològiques com
per l’acció antròpica
(ports, canalitzacions,
construccions…)
font: A. Masriera

23. Un mapa geològic senzill de Barcelona
Roques del
Paleozoic
(542 - 251 m.a)
Roques del
Miocè
(26 – 6 m.a.).
Roques i sediments
del Pliocè (6- 2,5 m.a)
i del Quaternari (2,5 – 0 m.a.)
Sediments del
Quaternari
(2,5 - 0 m.a)
Collserola
Montjuïc
Llobregat
Besòs
Pla de
Barcelona
Turó del Falcó
(de La Creueta del Coll)
modificat de: “Ecologia d’una Ciutat”, 1987

24. Mapa litològic de Barcelona
font: Obrador, A., Estrada, R.
(Geologia de Barcelona)