El Pla Cerdà: un model urbanístic pel sXXI

12,745 views

Published on

El Pla Cerdà va configurar en bona part la Barcelona actual.

Published in: Education, Technology, Travel
0 Comments
2 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
12,745
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
5,143
Actions
Shares
0
Downloads
203
Comments
0
Likes
2
Embeds 0
No embeds

No notes for slide
  • (IL·LUSTRACIÓ D’Alfred Guesdon). Es poden veure les estacions del tren de Mataró (a l’esquerra) i de Granollers (dreta). El Portal de Mar dona accés al Pla de Palau (amb la Duana, el Palau Reial, la Llotja i els Porxos d’en Xifré). Sobre la trama urbana destaquen les grans esglèsies (SM del Mar, Sant Just, El Pi, La Mercé i Catedral). Al raval es veu la fumera de les xemeneies de les fàbriques de vapor i, al fons, la població de Sants, que començava la seva industrialització...
  • Els punts s’expliquen a les diapositives posteriors.
  • Les bullangues són el conjunt de revoltes que es produïren en algunes poblacions catalanes, especialment a Barcelona entre 1835 i 1843. És remarcable la del 1835 contra el General Basa. www.xtec.es/~jrovira6/isabel21/bulla1.htm http://altresbarcelones.blogspot.com/2007/11/al-tirano-basa.html
  • 1842: General Espartero L´any 1840 el general Espartero va ser nomenat regent després de l´expulsió de la Regent Mª Cristina. Les esperances que posaren molts liberals en la figura d´Espartero varen ser molt altes, però, de seguida aquestes es varen veure defraudades per la política lliurecanvista, l´intent d´establir les quintes, els atemptats contra les llibertats varen posar a bona part de la població en contra d´Espartero. Aquest descontent va esclatar a Barcelona el 13 de Novembre de 1842 i durarà fins el 3 de desembre de 1842 quan Espartero bombardejarà intensament la ciutat que no tindrà més remei que rendir-se sota unes condicions molt dures: desarmament de la Milícia, una forta multa, afusellaments i deportacions. Es van llançar un total de 1.014 projectils. (www.xtec.es/~jrovira6/isabel21/crespi63.htm) 1843 Bombardeig Prim: El 8 de junio de 1843 se levantaron tropas en Cataluña para forzar el fin de la minoría de edad de la reina Isabel II. El general Prim ordenó un nuevo bombardeo de Barcelona, que se realizó el 24 de octubre y en el que participó también la artillería de la Ciudadela. Se lanzaron sobre la ciudad unas 2500 bombas.
  • Dades de densitat: Barcelona 890 hab/ha; Londres 90 hab/ha; Paris 350 hab/ha; Madrid 380 hab/ha. Proporcionalment la ciutat actual (1,5 milions aprox.) tindria 7 milions d’habitants! (densitat 2004: 15.635 hab/km2= 156,35 hab/ha) , (1 km2=100 ha) Edificis de 6 pisos, carrers de 4m d’amplada mitjana, el Carrer Ample no arribava a 8, el Carrer de les Mosques 1,5m. Es construïen arcs de banda a banda del carrer, es podien travessar carrers pels terrats... Dades sobre les condicions de vida: Treball infantil, 13 hores diàries Treball homes i dones, 17. El còlera de 1834 provocà 3.344 morts. Mitjana de vida: 36 anys (classe alta), 23 anys (classe obrera)
  • Barcelona, com moltes d’altres ciutats, tenia una zona de seguretat al voltant de les muralles a la qual estava prohibit construir. Aquesta zona corresponia aproximadament a l’abast d’un tret de canó: 1,5-2 km de distància. La prohibició es justificava perquè el que hi hagués a aquesta zona no es podria defensar davant un atac o setge exterior.
  • Les condicions d’habitabilitat afovorien la propagació de malalties infeccioses, com el còlera. Les construccions a la ciutat vella arribaven fins al 6 pisos, amb materials de pèsima qualitat. Els carrers tenien una mitjana de 4m d’amplada i entre els edificis es construien nous habitatges amb forma de pont entre ells. Fins i tot era possible passar de terrat en terrat en algunes zones. No existien patis de ventilació o, si hi eren, es feien servir per dipositar tot tipus de deixalles. L’aigua corrent encara era un privilegi de pocs. Les necessitats fisiològiques es feien, en el millor del casos, en “comunes” (departaments exteriors a les vivendes) que les acumulaven en pous cecs.
  • El 31 de desembre del 1840 l’Ajuntament barceloní convocà un concurs públic per demanar arguments per sostenir la idea de la desaparició de les muralles; el títol del concurs era: ¿Qué ventajas reportaría Barcelona, y especialmente su industria, de la demolición de las murallas que circuyen la ciudad? Es presentà una memòria, de Pere Felip Monlau, titulada Abajo las murallas!!! en la qual defensava que era necessari l’enderroc dels murs i un posterior eixample de Barcelona que abracés tota la ciutat de riu a riu per tal d’esdevenir una veritable metropoli contemporània. Al 1854-56 amb un govern central progressista,amb Pascual Madoz com a Governador Civil de la ciutat l’enderroc fou una realitat: davant uns ciutadans que havien viscut més de mil vuit-cents anys tancats s’obrien 14 milions de terreny per ocupar; cal tenir en compte que a dins les muralles la densitat era de les més altes d’Europa amb prop de 860 habitants per hectàrea, hi havia molt espai ocupat per institucions religioses i assistencials, les epidèmies i malalties reen freqüents i les persones vivien en estances i habitacions petites on feien totes les seves activitats. Enderrocades les muralles, dues corporacions diferents com són el Ministeri de Foment i l’Ajuntament de Barcelona es van adjudicar la construcció de l’Eixample: el primer presentà un concurs de plans d’eixample de la ciutat en paral•lel a les gestions que feia el Ministeri de Foment de Madrid que encarregà el Plà a Cerdà; així tenim que el 7 d’agost del 1859 Foment aprova el Plà Cerdà mentre que el 20 d’octubre es donava a conèixer el resultat del concurs municipal amb la victòria del plà d’Antoni Rovira i Trias.
  • La muralla de terra és enderrocada. Conclusió de l’eix transversal: Últim tram del carrer Ferran Carrer de Jaume I Carrer de la Princesa Reforma Plaça Sant Jaume Reforma Plaça de l’Àngel Enderroc del Palau Reial Menor Plaça Reial Mercat de Sant Josep Mercat de Santa Caterina Fortalesa Drassanes Baluard de les Puces Portal de la Pau Embarcador de la Pau Muralla de Mar Portal de Mar Ciutadella Fort Don Carles Fort Pius noves cases Barceloneta àrea industrial Barceloneta ffcc Granollers estació ffcc Granollers ffcc Mataró estació ffcc Mataró ffc Martorell estació ffcc Martorell nous accessos a la ciutat Pont de Don Carles Àrees d’esbarjo 29) Camps Elisis 30) Jardins d’Euterpe 31) Tívoli 32) El Criadero La Rambla: 33) Alineació de la Rambla de Canaletes 34) Alineació de la Rambla dels Estudis 35) Teatre del Liceu 34)
  • Projecte Garriga i Roca: Emfasi en als enllaços entre bulevards i futur centre urbà. Ciutat Ducal: El centre, residencial i terciari creixeria des de la Ciutat Vella fins a Gràcia. La ciutat industrial ho faria del port a Sant Martí per una banda i cap a Sants per l’altra. El nucli antic seria lloc central de residència i administració. Fontseré: Escuts de la ciutat i Catalunya Soler i Glòria:
  • Projecte Garriga i Roca: Emfasi en als enllaços entre bulevards i futur centre urbà. Ciutat Ducal: El centre, residencial i terciari creixeria des de la Ciutat Vella fins a Gràcia. La ciutat industrial ho faria del port a Sant Martí per una banda i cap a Sants per l’altra. El nucli antic seria lloc central de residència i administració. Fontseré: Escuts de la ciutat i Catalunya Soler i Glòria:
  • Projecte Garriga i Roca: Emfasi en als enllaços entre bulevards i futur centre urbà. Ciutat Ducal: El centre, residencial i terciari creixeria des de la Ciutat Vella fins a Gràcia. La ciutat industrial ho faria del port a Sant Martí per una banda i cap a Sants per l’altra. El nucli antic seria lloc central de residència i administració. Fontseré: Escuts de la ciutat i Catalunya Soler i Glòria:
  • Antoni Rovira i Trias projectà un eixample similar als altres presentats i que seguia la voluntat de les classes dirigents: un eixample que feia enllaçar la ciutat vella amb la població de Gràcia amb una plaça central com Plaça Catalunya i una via principal com el Passeig de Gràcia on la burgesia podia demostrar el seu poder: un eixamplement, per tant, força classista i bastant limitat amb carrers d’una amplada de 10 metres front els quatre-cinc que tenien els de la ciutat vella. Lema del seu projecte: “ El traçat d’una ciutat és més obra del temps que de l’arquitecte ”. El propi Rovira afirmava que “ els proletaris no podrien viure en el que pròpiament haurà de dir-se ciutat de Barcelona ”
  • El pla Cerdà de reforma i eixample de la ciutat es basava en una estructura quadriculada, oberta i igualitària. Proposava un Eixample que arribés a Montjuïc i el riu Besòs, seguint un traçat octogonal, constituït per carrers rectilinis de 20 metres d'amplada. Així, quedava delimitada una trama d'illes quadrades, que solament era trencada per cinc vies més amples: el passeig de Sant Joan, la Gran Via de les Corts Catalanes, la Diagonal, la Meridiana i el Paral·lel. Per allà on travessen aquests carrers es formen les places de Tetuan, Glòries, Espanya i mossèn Jacint Verdaguer. El 1867, els seus plantejaments urbanístics quedarien ben explicats en la seva Teoria General de la Urbanización . Proper als corrents progressistes i republicans, Cerdà arribaria a ser diputat a les Corts. Estava influït pel socialisme utòpic. Per això va escriure el 1856 la seva Monografia Estadística de la clase obrera en Barcelona en 1856 . Per compensar la insalubre situació del proletariat , el pla Cerdà proposava edificis d'una alçada màxima de 16 metres, assegurant així l'aire i el sol per a tots els pisos. Si hi afegim els arbres dels carrers, places i interiors de les illes, Barcelona hauria semblat una ciutat-jardí. http://www.tvcatalunya.com/historiesdecatalunya/documents/doc105964835.htm
  • VIES TRANSCENDENTALS: Av. Paral·lel Gran Via Rambles-Gràcia-Sant Gervasi Av. Meridiana Av. Diagonal Pg. de Sant Joan
  • Distribució equitativa d'equipaments i serveis a partir d'un mòdul d'illa: Conjunt Urbà: 60 x 20= 1.200 illes Sectors: 3 quadrats de 20 x 20 illes Districtes: 12 quadrats de 10 x 10 illes Barris: 48 quadrats de 5 x 5 illes Cada zona té igualtat de condicions i qualitat de vida, amb serveis propis: -1 parc, hospital… a cada sector 1 mercat a cada districte -1 escola I centre cívic a cada barri Perifèria: escorxador, cementiri, hipòdrom… Avantatges de la quadrícula: 1. màxim aprofitament del sòl 2. òptima circulació 3. facilitat constructiva 4. facilitat agrupació o subdivisió parcelària 5. asolellament per tothom (orientació N/S) 6. valoració igualitària terrenys 7. higiene (ventilació...) Densitat prevista: 250 habitants /ha Edificabilitat: 2 blocs per illa (en forma de L o II) Amplada carrers: 20m (5+10+5), 1 arbre cada 8m, bancs cada 100m
  • REELABORACIÓ DEL PROJECTE 1863 - Densificació d’illa: de 2 blocs de cases passa a 3 (en forma d’U). Posteriorment a 4. Composició de blocs nomes indicativa (llibertat propietaris...) - Integració del ferrocarril a la ciutat: macroilles ferroviàries (4 x 4) amb fàbriques, magatzems i comerços i 4 vies de tren en trinxera (semisoterrades) que passarien per carrers de 50m d’amplada (p.ex. C/ Aragó).
  • ILLA TIPUS: Mida: 113 x 113m Superfície: 1,24 ha Blocs de cases: 2 (en L o II) de 24m de fondària per16m d'alçada (PB i 4 plantes) Interiors d'illa amb jardí públic i arbres al carrer cada 8 m ( Ruralitzar lo urbà, urbanitzar lo rural ) Carrers de 20m d'amplada Xamfrans: de 20m de costat. Cada 133m, en qualsevol direcció, donen lloc a una plaça i un tram de carrer. Fins a 90 funcions... (intercanvi, ajut, vigilància, rellotge ...)
  • (Cal tenir instal·lat el GeoShow 3D Lite) 1) Anar a: Vol lliure La Barcelona d’Avui 2) Comentar la imatge de tota la ciutat… límits, estructura… 3) Introduir una adreça (p. ex. Seu del CdA) > Botó “cercador al mapa” (post amb indicadors) 4) Apropar-se, allunyar-se… 5) Escollir una destinació: Botó Indrets (p. ex. Districte Eixample)
  • El Pla Cerdà: un model urbanístic pel sXXI

    1. 1. EL PLA CERDÀ: UN MODEL URBANÍSTIC PEL sXXI
    2. 2. EVOLUCIÓ URBANA: BARCINO MURALLES ROMANES s I-IV
    3. 3. SEGLE XIII MURALLES “DE JAUME I” (sXIII)
    4. 4. SEGLE XIV MURALLES “DE PERE EL CERIMONIÓS” (sXIV)
    5. 5. SEGLE XVIII MURALLES I CIUTADELLA (FELIP V) (sXVIII)
    6. 6. SEGLE XVIII MURALLES I CIUTADELLA (FELIP V) (sXVIII)
    7. 7. SEGLE XIX VISTA AÈRIA - 1856
    8. 8. CONTEXT HISTÒRIC I SOCIAL <ul><li>INDUSTRIALITZACIÓ : LES BULLANGUES (1833-1843) (BOMBARDEJOS 1842-1843) </li></ul><ul><li>ALTA DENSITAT : 890 HABITANTS/Ha (Londres: 90 hab/ha; Paris: 350 hab/ha; Madrid: 380 hab/ha) </li></ul><ul><li>JURISDICCIÓ MILITAR : ZONA DE SEGURETAT 1'5km </li></ul><ul><li>MANCA DE SALUBRITAT I HIGIENE : EPIDÈMIA CÒLERA (1854) </li></ul><ul><li>GOVERN BIENI PROGRESSISTA (1854-1856) > ENDERROCAMENT MURALLES (R.D. 1854) </li></ul><ul><li>AUTORITZACIÓ EIXAMPLE 1858 </li></ul><ul><ul><li>CONCURS MUNICIPAL DE PROJECTES 1859 </li></ul></ul><ul><ul><li>AUTORITZACIÓ EIXAMPLE CERDÀ 1860 PER R.D. </li></ul></ul>
    9. 9. BULLANGUES 1835 - 1843 25 juliol 1835 Bullanga de 1835. El General Basa és llançat des d’un balcó, arrossegat per la ciutat i finalment cremat a la Plaça de Palau.
    10. 10. BOMBARDEJOS 1842-1843 Barcelona és bombardejada des del castell de Montjuïc al 1842 pel General Espartero (uns 1.000 projectils) i al 1843 pel General Prim (unes 2.500 bombes).
    11. 11. ALTA DENSITAT Barcelona: 890 habitants / ha = 89.000 habitants / km2 (Londres: 90 hab/ha; Paris: 350 hab/ha; Madrid: 380 hab/ha)
    12. 12. PLAÇA FORTA JURISDICCIÓ MILITAR: ZONA DE SEGURETAT: 1,5 Km (TIR DE CANÓ) GRÀCIA SANTS LES CORTS SARRIÀ SANT ANDREU SANT MARTÍ SANT GERVASI
    13. 13. EPIDÈMIA CÒLERA 1854
    14. 14. ENDERROCAMENT DE LES MURALLES 1854
    15. 15. ENDERROCAMENT MURALLES – 186O
    16. 16. CONCURS MUNICIPAL 1859 PROJECTE DE SOLER I GLÒRIA
    17. 17. CONCURS MUNICIPAL 1859 PROJECTE GARRIGA I ROCA
    18. 18. CONCURS MUNICIPAL 1859 PROJECTE DE JOSEP FONTSERÈ
    19. 19. CONCURS MUNICIPAL 1859 PROJECTE: ANTONI ROVIRA I TRIAS
    20. 20. PROJECTE MINISTERI DE FOMENT ILDEFONS CERDÀ - 1859
    21. 21. PLA CERDÀ <ul><li>PLANIFICA UNA CIUTAT: </li></ul><ul><li>DESCENTRALITZADA > SENSE DIVISIÓ ENTRE CENTRE I PERIFÈRIA, SERVEIS ZONIFICATS </li></ul><ul><li>OBERTA > CARRERS AMPLES, ILLES OBERTES, JARDINS, SUPERFÍCIE EDIFICABLE LIMITADA </li></ul><ul><li>IGUALITÀRIA > BARREJA DE TIPOLOGIES D'HABITATGE (BURGESOS / OBRERS) </li></ul><ul><li>FASES DEL PROJECTE: </li></ul><ul><li>AVANTPROJECTE D’EIXAMPLE 1855 </li></ul><ul><li>PROJECTE DE 1859 </li></ul><ul><li>REVISIÓ DE 1863 </li></ul>
    22. 22. ESQUEMA VIARI BÀSIC VIES TRANSCENDENTALS (50m) I NOU CENTRE Gran Via Plaça Glòries Av. Paral·lel Av. Diagonal Pg. De Sant Joan Av. Meridiana Pg. de Gràcia
    23. 23. DISTRIBUCIÓ URBANA SECTORS: 20 X 20 DISTRICTES: 10 X 10 BARRIS: 5 X 5
    24. 24. DISTRIBUCIÓ VIÀRIA I EDIFICACIONS REELABORACIÓ DEL PROJECTE -1863 ILLES DE 3 BLOCS EN U (POSTERIORMENT DE 4) DIFERENTS TIPUS D’HABITATGES INTEGRACIÓ DEL FERROCARRIL (VIES SEMISOTERRADES) MACROILLES FERROVIÀRIES
    25. 25. <ul><li>Amplades: </li></ul><ul><ul><li>50 m: vies principals, travessen la ciutat </li></ul></ul><ul><ul><li>30m: Aragó (tren), Urgell, Rambla </li></ul></ul><ul><ul><li>20m: resta de carrers </li></ul></ul>ALÇADA I FONS EDIFICIS ELS CARRERS Vorera (5m) Vorera (5m) Calçada (10m)
    26. 26. L'ILLA DE CASES DIMENSIONS ORIENTACIÓ 83,3 m 113,3 m
    27. 27. L'ILLA DE CASES
    28. 28. INTERIORS D’ILLA
    29. 29. XAMFRANS
    30. 30. TIPUS D’EDIFICIS PALAU URBÀ AÏLLAT
    31. 31. TIPUS D’EDIFICIS PALAU URBÀ
    32. 32. TIPUS D’EDIFICIS PALAUET O CASA AMB PARET MITGERA (Passatges)
    33. 33. EDIFICI DE PISOS
    34. 34. EDIFICI DE PISOS PLANTA BAIXA PRINCIPAL 3r PIS 2n PIS 1r PIS CARBONERES LLOGATERS ALÇADA 16 m PROFUNDITAT 14 m PROPIETARIS
    35. 35. L’EIXAMPLE AVUI <ul><li>Superfície edificable multiplicada per 5 </li></ul><ul><li>Patis interiors edificats </li></ul><ul><li>Alçada variada segons canvis normatius </li></ul>OCUPACIÓ ILLA ALTURA MÀX. PLANTES 1a ETAPA 1859-1889 50% 16m Pb+4 P 2a ETAPA 1890-1932 73,6% 23m PB+6 P+AT 3a ETAPA 1933-1975 73,6% 24,4m PB+6P+AT+SA 4a ETAPA 1976-1988 70% 20,75m PB+5P+AT
    36. 36. L’EIXAMPLE AVUI REMUNTES
    37. 37. VIES PRINCIPALS 90º Plaça de Les Glòries Av. Diagonal Pg. Sant Joan Pg. De Gràcia Av. Meridiana Av. Paral·lel Gran Via
    38. 38. VOL VIRTUAL Clica aquí
    39. 39. www.xtec.cat / cda-barcelona

    ×