L'aprofitament de les aigües del subsòl a Barcelona

AULA D’ECOLOGIA

L’aprofitament de les aigües del
subsòl a Barcelona

Ramon Arandes Renú
Enginyer de camins

24 d’abril 2012

Contingut

• Els antecedents
• Plantejament de l’aprofitament de l’aigua del subsòl pels serveis municipals
• Possibles raons de la infrautilització dels recursos locals
• Anàlisi dels recursos disponibles i dels consums potencials
• Situació actual del consum d’aigua del subsòl
• Criteris pel desenvolupament de la distribució d’aigua del subsòl
• La planificació de l’aprofitament
• Breu descripció del sistema d’aprofitament de les aigües del subsòl
• Valoració del projecte

Els antecedents

L’aprofitament dels recursos hídrics locals ha estat tradicional a Barcelona
amb pous al pla i mines a les zones de roques (Collserola, els turons,
especialment el Coll, i Montjuïc) i a les lleres del Besòs i Ripoll.
En alguns moments ha estat el principal recurs
En aquests antecedents podem centrar-nos en dos moments:
• Finals segle XIX i primera part del XX (desenvolupament industrial)
• Finals segle XX (transformació de la ciutat)

Els antecedents (2)

El desenvolupament industrial es focalitza a Sant Andreu, Sant Martí
(Poblenou) i arriba fins la Barceloneta. Indrets al curs baix del Besòs i el seu
delta, per tant, inicialment amb abundant aigua, de qualitat i a poca
fondària.
Testimonis: Fabra i Coats, la Maquinista, tintes Nubiola, pintures Titàn
(Folch). S.G.A.B. Explota l’aqüífer profund del Besòs a partir de 1878. Aguas
del Besòs té una captació i una torre de distribució a la plaça Ramon Calsina.
Es parla de més de 9.000 pous a la ciutat.
Problema: als anys 60 s’arriba a extreure al aqüífer del Besòs més de 50 hm3
molt més que la capacitat per fer una explotació sostenible (8 hm3). Aquesta
sobreexplotació dóna lloc a una intrusió marina i a la salinització de l’aqüífer

Els antecedents (3)

Torre de les aigües (Llùria) Torre de Aguas del Besòs (Ramon Calsina)

Els antecedents (4)

Xarxa de distribució del Fènix de les aigües potables

Els antecedents (5)

Pou del Fènix de les aigües potables

Els antecedents (6)

Conseqüència de la pèrdua de qualitat de l’aigua
Abandonament explotacions

Recuperació nivell freàtic

Problemes infraestructures i subterranis

També va influir la transformació del Poblenou amb el trasllat de les
industries que consumien més aigua

Els antecedents (7)

Evolució de la cota del pou Sant Andreu 3 a la part alta del Besòs

Els antecedents (8)

Detall evolució de tres pous a la part alta del Besòs

Comportament del sistema al llarg dels darrers anys segons el model
matemàtic
4590000 4590000

4588000 4588000

4586000 4586000

4584000 COTA NIVELL PIEZOMETRIC (m)
4584000
151

4582000 4582000
125

4580000 4580000
90

4578000 4578000
70
Figura 8.7.- Piezometria a l'any 1950 Figura 8.8.- Piezometría a l'any 1970
4576000 4576000
50
422000 424000 426000 428000 430000 432000 434000 436000 438000 422000 424000 426000 428000 430000 432000 434000 436000 438000

30

4590000 4590000
10

4588000 4588000
5

4586000 4586000
1
0
4584000 4584000
-1

4582000 4582000 -5

4580000 4580000

4578000 4578000

Figura 8.9.- Piezometria a l'any 1982 Figura 8.10.- Piezometria a l'any 1995
4576000 4576000
422000 424000 426000 428000 430000 432000 434000 436000 438000 422000 424000 426000 428000 430000 432000 434000 436000 438000

Els antecedents (10)

En aquest segon moment, darrera dècada del segle XX, apareix la
preocupació pels problemes derivats de la pujada del nivell freàtic.

Plantejament de la possibilitat de recuperar l’aprofitament de les aigües del
subsòl i controlar la cota piezomètrica.

Acord del Consell Plenari de 27 d’abril de 1997 que va disposar que es
presentés “una proposta per a l’explotació sostenible i racional de l’aqüífer
que permeti mantenir el seu nivell a cotes raonables”.

ES A DIR, ES TRACTA DE FER D’UN PROBLEMA UNA OPORTUNITAT

Evidentment: ∆V (6) = (1) - (2) - (3) - (4) - (5), sent ∆V la variació de l’emmagatzament.


Evidentment: ∆V (6) = (1) - (2) - (3) - (4) - (5) : essent ∆V la variació de l’emmagatzematge


Evolució de les principals captacions

Plantejament de l’aprofitament de l’aigua del subsòl pels serveis
municipals

Objectiu: Racionalització del consum d’aigua

Una racionalització implica un consum eficient i sostenible. En aquest
marc, en la mesura en que la utilització de l’aigua del subsòl pot estalviar
aigua potable, l’aprofitament sostenible de les aigües del subsòl pels
serveis municipals és una eina més per assolir els objectius, i per altra
banda possibilita controlar l’evolució del nivell freàtic.

municipals (2)

Es tracta de substituir el consum d’aigua apta pel consum humà, distribuïda
en alta per ATLL i AGBAR i en baixa per AGBAR, per aigua del subsòl de la
ciutat, és a dir per un recurs local, en aquells serveis urbans que no
requereixen que l’aigua que utilitzen tingui els requeriments de qualitat
que es demanen a l’aigua apta pel consum humà (Directiva 98/83/CE), més
exigents que els que es derivaven d l’anterior Directiva (la 80/778/CEE).
Però aquesta substitució s’ha de realitzar optimitzant els recursos
disponibles i minimitzant les infraestructures necessàries per a la seva
gestió.

municipals (3)

De quins serveis estem parlant?
• El reg de les zones verdes
• La neteja viària
• La neteja del clavegueram
• La neteja dels vehicles de les contractes de neteja i de manteniment del
clavegueram
• Les fonts ornamentals i làmines d’aigua
• El reg de zones esportives

Els requeriments de qualitat que es demanen a l’aigua per aquests usos són
diferents per a cadascun d’ells, però tots es poden abastar amb l’aigua del
subsòl que té unes condicions bacteriològiques i físico-químiques que la
fan apta per aquests usos, sense necessitat de cap tractament, tanmateix
es realitza una desinfecció per cloració.

municipals (4)

Pregunta: Es racional aquesta substitució?

Resposta: Es racional portar l’aigua des d’un ecosistema natural llunyà, com
pot ser el Ter o l’Ebre, o fins i tot la Roina, privant-li d’aquest recurs, el
que, de segur, incidirà en ell en major o menor grau, realitzar un
tractament complex i costós, amb un important consum de matèries
primeres i energia, per que l’aigua adquireixi les característiques, cada
vegada més exigents que es demanen a l’aigua destinada al consumo
humà, per que, després, aquesta aigua es destini a la neteja de carrers,
al reg de parcs i jardins i també a l’alimentació de fonts ornamentals i
làmines d’aigua, que no requereixen que l’aigua tingui aquesta qualitat ?

Evidentment no sembla racional

municipals (5)

Per altra banda, caldria esperar que aquest recurs local, sense cap
tractament i sense els costos derivats del transport sigui més barat que
l’aigua procedent de la xarxa de distribució.

Després analitzarem aquest tema, que en principi sembla obvi, però vull
deixar constància de que mai, l’Ajuntament de Barcelona s’ha plantejat
aquest ús des del punt de vista econòmic, ja que el plantejament és més
global, és un plantejament ecològic

municipals (6)

A més dels usos municipals que hem plantejat existeixen altres usos, públics
i privats, de l’aigua que es poden abastar amb aigua que no tingui les
característiques de l’aigua apta pel consum humà.
• Industrials com la refrigeració, la neteja, suport per l'evacuació al
clavegueram dels residus de la producció.
• Climatització, fins i tot lligat amb la geotèrmia
• Inodors en edificis públics o amb un únic operador

L'ús als habitatges particulars el considerem més problemàtic

Possibles raons de la infrautilització dels recursos locals

En base a consideracions de sostenibilitat ambiental cal preguntar-se per
que s’havia arribat a aquesta situació d’abandonament dels recursos
locals.
M’atreveixo a formular algunes hipotètiques raons
• La persistència de les teories higienistes de la segona meitat del segle XIX.
• La creença que els usos que es poden abastar amb aigua sense potabilitzar
suposen una fracció petita del consum total d’aigua
• Raons d’ordre econòmic, que atribueixen un major cost a l’aigua del
subsòl.
• Sens dubta, també, per una manca de sensibilitat pel medi ambient

Possibles raons de la infrautilització dels recursos locals (2)

• En relació al primer punt cal senyalar que l’aigua dels subsòl no té especials
riscos associats. Els clorurs, els nitrats i la conductivitat són els paràmetres que
localment acostumen a caracteritzar aquesta aigua.
Des del punt de vista bacteriològic és un aigua molt bona
Amb una correcta gestió no existeix risc de contaminació.

• En relació al segon punt, certament no es tracta de grans volums d’aigua, però
si que són significatius. Aquest punt el tornarem a plantejar més endavant.

• El cost mereix una reflexió que farem al final de la conferència.

•La manca de sensibilitat ambiental és obvia.


Mesures precaució


Sembla lògic deduir que per raons de racionalitat no existeixen raons en
contra per que es reservi l’aigua apta pel consum humà exclusivament per
aquells usos que requereixen que l’aigua tingui aquesta qualitat (consum
humà, higiene personal, usos alimentaris, sanitaris, etc) i utilitzar aigua de
qualitat “inferior”, com pot ser l’aigua del subsòl sense tractar i l’aigua
regenerada, pels altres usos.

Aquest no és un plantejament nou, podem referir-nos a Julius Frontinus,
“curator aquorum” de Roma amb Nerva a l’any 97, al seu llibre “Els
aqüeductes de Roma” descriu les actuacions que va fer per ajustar la
qualitat de l’aigua al seu ús.


En relació a la del aqüeducte de la Màrcia diu “La Màrcia mateixa que per la
seva frescor i el seu esclat era agradable, jo l’he trobada consumida en els
banys, en els tints i en altres usos que honestament hem de silenciar”. A
partir d’aquesta constatació va prendre la decisió de remodelar la
distribució d’aigua i diu:

“Així es resolgué la separació de tots els aqüeductes i després la
reclassificació de cadascun d’ells, de forma que la Màrcia es pogués destinar
sols a la beguda i que immediatament cada un dels restants es destinés a
usos adequats a la seva característica, i així, per exemple, l’Ànio Vell que, per
moltes raons i precisament perquè es captava a un nivell inferior és menys
saludable, podia utilitzar-se per a regar els jardins i per serveis menys nobles
de la vila”.

Anàlisi dels recursos disponibles i dels consums potencials

Per a plantejar un pla d’aprofitament de les aigües del subsòl cal analitzar
dos factors, per una banda, amb quins recursos es disposa (en el marc
d’una explotació sostenible) i, per altra, quanta aigua del subsòl podem
utilitzar pels diferents usos

Els recursos existents al subsòl que es poden utilitzar fent un ús sostenible
són de l’ordre de 7 a 11 hm3/any (al Besòs de 5 a 8 i al pla de 2 a 3) més
altres 3 de l’aigua que es filtra al metro. Total entre 10 i 14 (valors mitjos).

Actualment l’Ajuntament de Barcelona disposa d’una concessió
administrativa de l’ACA per 25 anys per aprofitar 1,81 hm3/.any

Anàlisi dels recursos disponibles i dels consums potencials (2)


L’aqüífer està alimentat per l’aigua que
es filtra naturalment al terreny fins
arribar a les capes més impermeables
sobre les quals l’aigua es desplaça
seguint els pendents d’aquestes capes
que, generalment, coincideixen amb el
pendent superficial

Les filtracions procedeixen de la pluja,
les pèrdues de les xarxes d’abastament i
sanejament

Conclusió: disposem de recursos
suficients. Cal analitzar la seva Esquema de funcionament dels
distribució espaial. aqüífers


Pou de recollida de l’aigua filtrada al metro a Lesseps


Deu al carrer de l’enginyeria (font de la
Maduixa)
Mina en aparcament en Llorens i Barba


El consum domèstic suposa menys de 110 litres per habitant i dia i el
consum total a la ciutat (97,46 hm3), repercutit sobre la població, suposa
166 litres per habitat i dia. Consums molt baixos i molt lluny de les
previsions que es van fer als anys 60 i 70 del segle passat.

Aquests consums unitaris, any rere any van disminuint, però estan arribar
a nivells molt ajustats.

Per a tenir els consums totals d’aigua pels serveis públics (bàsicament per
l’Ajuntament de Barcelona) cal sumar a aquests 5,20 hm3 d’aigua potable
que es van consumir al 2011, el poc més d’un hm3 d’aigua del subsòl que
en aquests moments es consumeix per l’Ajuntament de Barcelona., el que
fa 6,20 hm3


No tots els 5,20 hm3/any d’aigua potable consumits per l’Ajuntament de
Barcelona es poden substituir per aigua del subsòl, ja que en aquest volum
estan inclosos els consums a les escoles municipals, edificis administratius i
sanitaris, centres cívics, etc., és a dir consums que mai es podran substituir per
aigua del subsòl.

El consum pels serveis urbans que hem senyalat que es poden substituir per
aigua del subsòl (bàsicament els consums per l’àrea de medi ambient i serveis
urbans) suposa al tombant del 40 % del consum municipal d’aigua potable (la
pluviometria, tant la quantitat de pluja, com la seva distribució estacional, així
com altres factors, com la temperatura, incideix en els requeriments d’aigua
pel reg de les zones verdes i fan variar els percentatges).


Per tant, el consum màxim en aquest usos seria: (0,40 x 5,20) + 1,00 = 3,0
hm3/any

A aquests consums potencials es poden afegir altres 0,7 hm3/any a les zones
de nova urbanització (la Sagrera, can Batlló, etc.)

En total 3,7 hm3/any d’aigua del subsòl (4 illes de l’Eixample de 90 m d’altura =
30 pisos)

Aquest estudi dels consums potencials s’ha de desenvolupar amb l’estudi de la
seva distribució territorial i combinar-la amb la distribució dels recursos.

Situació actual del consum d’aigua del subsòl

El quadre 4 detalla la evolució del consum d’aigua del subsòl i d’aigua
potable per l’Ajuntament de Barcelona al llarg dels darrers anys.

Es detalla l’indicador de sostenibilitat, un paràmetre recollit a l’Agenda 21 de
l’Ajuntament com indicador en relació al consum d’aigua

indicador = (consum AF ) x 100 / (consum AF + AP)

Lògicament mai podrà arribar al 100 %, ja que, al menys, la meitat del
consum municipal actual d’aigua potable sempre haurà de ser potable (amb
les dades del consum de 2011, sense comptar amb les noves urbanitzacions
l’indicador, com a molt, podria arribar al 55 %).

L’indicador és molt sensible i és un bon instrument de gestió.

Situació actual del consum d’aigua del subsòl (2)


El fet que al tombant d’un 17 % de la totalitat d’aigua consumida per
l’Ajuntament de Barcelona procedeixi de les seves pròpies captacions
(autoconsum) el considerem com molt positiu.

Cal conèixer la distribució d’aquest consum.


Altre aspecte de interès es conèixer l’indicador de sostenibilitat de cadascun
dels usos. Al quadre 6 es recull aquesta dada així com l’indicador global de
Medi Ambient on una tercera part del consum total d’aigua procedeix de les
captacions del propi Ajuntament.

Criteris pel desenvolupament de la distribució de l’aigua del subsòl

El plantejament de la distribució de l’aigua del subsòl està molt lluny de
pretendre desenvolupar una segona xarxa duplicant la xarxa de distribució
d’aigua potable.

Es tracta d’aprofitar al màxim les avantatges que ofereix el tipus de recurs:

• el fet que el propi subsòl fa de dipòsit i tan sols cal treure l’aigua quan cal;
i en segon lloc
• el fet que l’aigua no està concentrada en un punt, sinó dispersa en
diferents indrets, no arreu, evidentment, però si en molts indrets,

Criteris pel desenvolupament de la distribució de l’aigua del subsòl (2)

Aquestes condicions permeten, en la major part de la ciutat, utilitzar
directament l’aigua del subsòl a partir de pous propers al punt de consum,
sense necessitat de fer cap dipòsit, llevat que el cabal punta requerit superi
el rendiment del pou.

En aquest cas, caldrà fer un dipòsit, generalment petit, que garanteixi el
cabal punta requerit.

La realització d’un dipòsit (petit) acostuma a ser obligada quan cal alimentar
un hidrant per a la càrrega de camions cisterna (neteja via pública i
clavegueram, reg de l’arbrat d’alineació), ja que es vol proporcionar 20 l/s


Evolució dels hidrants


També es necessària la construcció d’un dipòsit d’acumulació per a la neteja
dels dipòsits de regulació d’avingudes i anti DSU, ja que es requereixen
cabals importants.

Un fet diferencial amb la xarxa de distribució d’aigua pel consum humà:
• Aigua apta pel consum humà per gravetat a partir d’un dipòsit situat en un
punt alt
• Aigua del subsòl distribuïda per impulsió (xarxes diferents pels hidrants i el
reg per a optimitzar el funcionament)

Optimitzar el desenvolupament dels aprofitaments, minimitzant les
infraestructures i aprofitant les oportunitats d’obres a la via pública, són
criteris per implantar la xarxa de d’aprofitament d’aigua del subsòl.


Conclusió: El plantejament de la distribució de l’aigua del subsòl està molt
lluny de pretendre desenvolupar una segona xarxa duplicant la xarxa de
distribució d’aigua potable.

Quan parlem de xarxa estem parlant de múltiples xarxes a l’entorn de la
captació. Tanmateix no sempre es possible:
• Front litoral del Poblenou. La dolenta qualitat de l’aigua local obliga a
portar-la des de punts relativament llunyà. S’ha tingut que fer una anella
al tombant del Poblenou.
• Montjuïc i Collserola. Per la natura del terreny no es disposa de recursos
suficients

La planificació de l’aprofitament

Coordinar la demanda d’aigua amb els recursos requereix:
• un bon coneixement dels recursos, distribució, quantitat i qualitat
• conèixer la ubicació del punts que potencialment poden utilitzar aquesta
aigua i els requeriments qualitatius i quantitatius

Establir uns objectius i prioritzar les actuacions, tenint en compta la
oportunitat d’alguna de les actuacions.

La planificació de l’aprofitament (2)

El primer Pla es va redactar al 1997 per a donar compliment a l’acord del
Consell Plenari de 25 d’abril de 1997 i els seus objectius en relació al
subministrament d’aigua del subsòl eren:

• Abastar el 15 % de l’aigua que es consumeix pel reg de les zones verdes
de la ciutat
• Subministrar un 20 % de l’aigua que s’utilitza pel baldeig dels carrers
• Subministrar 0,35 hm3/any d’aigua a les fonts ornamentals i làmines
d’aigua
• Utilitzar 0,025 hm3/any per a la neteja del clavegueram, bàsicament als
dipòsits de regulació d’avingudes


Amb els consums actuals d’aigua aquest objectiu suposava 772.000 m3/any,
que es van assolir fa uns anys, si bé, es cert que en alguns usos s’ha superat
àmpliament i en relació a les fonts s’està lleugerament per sota.

Assolits els objectius, el 23 de desembre de 2009 es va presentar al Consell
Plenari una nova planificació, el “Pla tècnic per l’aprofitament dels recursos
hídrics alternatius” elaborat per la Direcció de Serveis del Cicle de l’Aigua,
que, conjuntament amb l’aigua del subsòl, contempla aprofitar 2,2 hm3/any
d’aigua regenerada a la Planta de Tractament del Prat, fonamentalment a les
industries de la Zona Franca (altra indret on els recursos locals tenen una
conductivitat molt alta).


Objectius:
• abastar a totes les zones verdes que requereixen més de 3.000 m3/any i
d’altres de menor consum situades a les proximitats de les actuacions
programades
• subministrar aigua no potable a la totalitat dels centres de treball i parcs
de neteja viària i dels parcs de bombers de la ciutat
• subministrar aigua no potable a la totalitat de les instal·lacions esportives
ubicades a Montjuic, així com les més importants de la ciutat
• abastar a llacs i fonts singulars de la ciutat, com ara la Font Màgica de
Montjuic, les cascades i les fonts de l’eix Maria Cristina, el llac del Parc de
l’Espanya Industrial i aquelles situades a l’entorn de les actuacions en la
via pública projectades pels operadors de la ciutat.


• Amb aquests objectius les actuacions recollides al Pla permeten abastar el
90 % dels 3,70 hm3/any en que hem estimat la demanda municipal
potencial d’aigua del subsòl.

• El Pla és un pla Tècnic, per aquesta raó no contempla cap programació
temporal, però si una valoració de les actuacions contemplades que
suposa una inversió de 58 milions d’euros, dels que en el quadrienni
passat es varen invertir 8,58 milions d’euros, és a dir de l’ordre del 15 % de
les previsions.

Breu descripció de l’aprofitament de les aigües del subsòl.

En aquests moments es disposa de 21 punts de captació, d’ells 8 lligats als
dipòsits de regulació d’avingudes i anti DSU:
• Escola industrial (Rosselló / Borrell)
• Bori i Fontestà (sota jardins DIR)
• Zona Universitària (campus sud)
• Doctors Dolsa
• Parc Central de Nou Barris
• Joan Miró
• Taulat (anti DSU)
• Urgell

Breu descripció de l’aprofitament de les aigües del subsòl (2)

Altres a l’entorn d’antics aprofitaments:
• Torre de les aigües (Llúria – Consell de Cent)
• Edifici de les aigües (Wellington)
• Maquinista
• Mina del viver de tres Pins
• Torre Llobeta (ampliat amb un nou pou)
• Can Cadena


A partir de filtracions al ferrocarril metropolità o de perforacions al seu
entorn:
• Alfons el Magnànim (línia 4)
• Paral·lel – Calabria (línia 3)
• Lesseps (línia 3)
• Baró de Viver


A partir de filtracions a soterranis o al seu entorn ferrocarril metropolità o
de perforacions al seu entorn:
• Liceu
• Sant Ramon de Penyafort – Taulat (Sant Adrià)
• Fira 2

Es disposa de 18 hidrants a la via pública, mes altres 3 a Montjuic com
protecció en cas d’incendi i altres 3 a parcs de neteja viària (un al parc de
bombers de Joan Miró).

Valoració del projecte

Creiem que el projecte dóna resposta a les objeccions que es podien
formular en relació a la conveniència d’aprofitar un recurs locals
infrautilitzat utilitzant-lo pels serveis municipals.
En relació a la primera
• És un aigua amb una qualitat adient pels usos que es contemplen
• de l’experiència en més de 12 anys de gestió es disposa d’un bon
coneixement dels recursos i de la problemàtica de la seva gestió
• És prenen mesures per eliminar qualsevol risc de confusió amb
l’aigua potable
• Es fa una gestió rigorosa en el marc de les ISOS 9001 i 14000
• No s’ha tingut cap incidència sanitària

Valoració del projecte (2)

En relació a la segona
El volum previst és de 3,4 hm3/any pels serveis municipals que certament és
un 4% del total subministrat a la ciutat però :
• Pot superar el 50 % del consum municipal total d’aigua
• Existeixen altres consums privats (el pla contempla altres 0,260
hm3/any per equipaments esportius) existint un important consum
potencial
• Es poden potenciar els consums industrials

No existeix cap problema per que l’ajuntament de Barcelona distribueixi
aquesta aigua entre particulars.

En qualsevol cas és un primer pas


Senyalem que segons Metropolitan Water Company (1999), empresa que
distribuïa aigua sense tractar a Londres, les necessitats d’aigua potable en
aquella ciutat pels diferents usos eren:

• domèstic 52 % del total consumit
• industrial 20 % del total consumit
• oficines 37 % del total consumit

Plantejament ,al nostre parer, molt utòpic


En relació a la tercera:
En l’aigua són molt diferents els termes valor, preu i cost.

El valor, podem dir, que és infinit ja que sense aigua no hi ha vida.

El preu es un element que es fixa atenent a raons moltes vegades alienes al
cost real i que, en qualsevol cas, no internalitza alguns factors rellevants com
poden ser els ambientals, o la repercussió en el cost de les grans
infraestructures, com els embassaments, en definitiva un import que no té
res a veure amb el cost real

La pregunta és que hem de comparar? El preu que es paga per l’aigua
potable amb el cost real de producció del aigua del subsòl?.


Suposo que la resposta hauria de ser: Tots, producció, manteniment i
explotació incloent la gestió.

Els costos de producció són mol petits, ja que l’aigua la tenim de franc i si
tenim en compta que la despesa energètica per elevar un m3 d’aigua un
metre d’altura és de 4,2 watts x hora (tenint en compta les pèrdues pel
rendiment de les bombes) en el pitjor dels casos (una captació a 30 m de
fondària i una impulsió de 50 m de columna d’aigua), el consum suposa
0,36 kw hora, és a dir menys de 0,05 €/m3.

L’estudi de costos analítics dóna, com a mitjana, uns costos per sota els
0,30 €/m3, però insistim:


L’Ajuntament de Barcelona mai s’ha plantejat aquest projecte per raons
econòmiques sinó amb l’objectiu de racionalitzar el consum d’aigua en el
marc de la seva política mediambiental

Amb la qual cosa queda palès que per l’Ajuntament de Barcelona no
existeix la darrera objecció (manca de sensibilitat ambiental).

TAMBÉ L’AJUNTAMENT FA PEDAGOGIA

MOLTES GRACIES PER LA SEVA ATENCIÓ

L'aprofitament de les aigües del subsòl a Barcelona

Recommended

Recommended

More Related Content

More from Josep Lascurain - S·G·M s.l.

More from Josep Lascurain - S·G·M s.l. (20)

L'aprofitament de les aigües del subsòl a Barcelona