Unitat 7 aigües

758 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
758
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
14
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Unitat 7 aigües

  1. 1. • L’aigua, un bé escàs.Reserves hídriques:són la quantitat d’aigua dolça aprofitable.
  2. 2. Balanç hídric. És la quantitat d’aigua aprofitada de les precipitacions.
  3. 3. Els rius.  Disposició orogràfica  Vessants  Conques  Exorreica  Endorreica  Llit  Factors atmosfèrics
  4. 4. Els rius. Règim fluvial  Nival  Nivopluvial  Pluvionival  pluvial Elements del règim fluvial  Cabal  Estiatge  Crescudes  Escolament  Arrossegament
  5. 5. Aigües subterrànies. Principals problemes:  Sobreexplotació. Extracció desmesurada que impedeix la renovació natural de l’aigua.  Contaminació d’aqüífers a partir d’abocaments industrials i urbans.
  6. 6. Vessants hidrogràfics peninsulars.
  7. 7. Vessant cantàbric. Rius.  Cursos fluvials curts (100 km.)  Cabals regulars per la constant pluviositat.  Crescudes poc freqüents.  Escolament elevat.  Gran força erosiva (provoca aparició congost) Nalón, Bidasoa, Nervión, Sella i Eo.
  8. 8. Vessant atlàntic.   Són els més llargs de la península. Cabal força irregular MIÑO. Rius de cabal considerable. El Sil és l’afluent principal. GUADALQUIVIRCONCA DEL TAJO. Xarxa dissimètrica.És la tercera més extensa. Afluents cabalosos de Sierra Nevada.El Tajo és el riu més llarg: 1202km. Genil.Henares, Jarama Tiétar i Alagón. GUADIANA. És la de menor cabal. Altres rius: Conca dissimètrica. Tinto, Odiel i Guadalete. Naixement d’aigües subterrànies. Jabalón i Matachel
  9. 9. Vessant mediterrani Rius curts i d’escàs cabal. Són els més irregulars degut a l’escassetat de pluges. Crescudes importants degut al fenomen de la gota freda. EBRE. La segona conca més extensa de la Península.  Afluents importants: Gallego, Cinca i Segre. Tres grups:  Rius catalans  Llobregat i Ter.  Rius llevantins  Elevat pendent dels seus llits i cursos reduïts.  Planes sedimentàries molt fèrtils  Túria, Xúquer i Segura.  Rius andalusos  Curts i ràpids, d’escàs cabal i molt irregulars.  Guadalhorce.
  10. 10. L’aigua a CatalunyaPobresa dels cabals degut a l’escassetat de precipitacions i l’abundància derocam calcari.Cursos fluvials curts i amb fort pendent a causa del caràcter muntanyós delpaís.
  11. 11. Xarxes hidrogràfiques catalanes. Pirineus-Ebre Xarxa endorreica. Afluents de l’Ebre: Segre, Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorçana. Són els més llargs de Catalunya. Són de règim nival. Pirineus-Mediterrània Neixen al sector oriental dels Pirineus. Llobregat, Ter, Fluvià i la Muga. Règim pluvionival. Cabal variable amb fort estiatge a l’estiu. Mediterrània. Rius nascuts a la serralada Prelitoral. Recorregut curt i amb fort pendent. Regim pluvial, cabal irregular amb importants estiatges a l’estiu i crescudes a la tardor i la primavera. Tordera, Besós, Foix, Gaià i Francolí.
  12. 12. Confederacions hidrogràfiques Són les administracions que controlen la gestió de l’aigua.Transvasament: exportació d’aigua d’una conca hidrogràfica cap a una altraamb l’objectiu d’obtenir més energia o millorar el proveïment urbà.
  13. 13. L’aprofitament de les aigües.
  14. 14. Els problemes de la hidrosfera.• Contaminació de l’aigua. – Abocament excessiu de matèria orgànica. – Abocament de substàncies no biodegradables. Focus puntual d’emissió – Abocament de substàncies tòxiques. – Abocament d’aigües de refrigeració (contaminació tèrmica). Contaminació – Consum excessiu que difusa. provoca concentració de contaminants.
  15. 15. El tractament de les aigües. POTABILITZACIÓ DESSALINITZACIÓ DEPURACIÓ

×