3. Potenciar la imaginacióTambé ajuda a: -la part manual (motriument) -la part creativa, i per tantajuda a la partd’autoconeixement, i a la comunicació.
6. Ens endinsem dins del segon “Quadern de viatge”, i comencem amb la primera pràctica: En que consisteix aquesta pràctica? En aquest treball continuem utilitzant les nostres mans, com al principi de curs. Aquesta pràctica ha consistit en fer un planeta per tal de situar el nostre omni (objecte musical no identificat) en un hàbitat. Aquest omni es va crear a l’àrea de llenguatge musical i la nostra professora va trobar convenient aprofitar aquest treball tan bonic per la seva classe de llenguatge visual i plàstic. OMNI: pal de pluja
15. Diferents materials comprats.Per fer el meu planeta vaig utilitzar: paper de seda, paper d’empapelar, paper cel·lofana, paper d’embel·lar, pedres comprades, cola+aigua, fullola i com a eina principal, com ja he dit: les mans.
16. Procés de la pràctica Primer de tot la professora ens va explicar les diferents maneres de donar-li textures, formes, colors...al nostre planeta. A partir d’aquí cada alumna va fer el seu planeta sobre la fullola que va comprar. Ara explicaré el meu procés: Primer vaig aconseguir aquesta cola d'empaperar i la vaig modelar al meu gust sobre la fullola, fent-hi formes de cràter i aconseguint d’aquesta forma un relleu determinat. Sobre la pasta de paper vaig incrustar-hi unes quantes pedres vermelles, per donar-li un aspecte estrany i diferent al meu planeta. Sobre aquesta pasta, a la part esquerra, vaig fer una muntanya amb un tros de tela que vaig comprar, sota el qual hi havia diari i pasta de paper. Vaig voler fer el naixement d’un riu sobre la muntanya i els materials empleats van ser: paper de seda i paper cel·lofana.
17. Vaig deixar un espai de la fullola lliure per fer una altra muntanya més petita de la qual surt un altre riu, fet amb paper cel·lofana. I al costat d’aquest podem veure un petit camí que és verd, ja que té molta herba, fet amb paper d’embel·lar, com la muntanya. Aquesta estava feta amb paper de diari i paper d’empeparar, posteriorment la vaig tapar amb el paper d’embel·lar marró. No volia fer cap planeta dels coneguts, sinó un diferent i estrany, sense lógica.
20. El relleu: teníem que aconseguir que el terra del nostre planeta tingués relleu, ja que si no en tingués i fos pla, no semblaria massa real.
21. Dins/fora, ple/buit, a sobre/a sota: quatre conceptes que ja coneixíem però que hem tornat a trobar ja que alhora de treballar sobre la fullola hem hagut de tenir en compte aquests conceptes.M’ha agradat aquesta pràctica. Penso que això potencia la imaginació i ens converteix en persones creatives, amb recursos. Ens ajuda a l’auto coneixement, a comunicar-nos amb nosaltres mateixes, a expressar-nos, entre altres coses. L’experimentació amb la pasta de paper, tot i que era una mica viscosa, ha estat divertida i nova per a mi. No he utilitzat cartró pedra, tot i que també era una experiència interessant i nova, perquè no volia donar-li cap forma amb aquest en el meu planeta. Reflexió personal
28. Durant la setmana extraordinària vaig estar malalta i vaig faltar tots els dies menys el de l’acompanyament d’una noia de pràctiques a una escola, i el dia de l’auditori. Quan la professora ens va explicar el que teníem que fer amb la tinta xina vaig quedar plasmada i vaig representar el que vaig poder. Però uns dies més tard vaig anar pel meu comte a veure l’exposició de l’Eugènia Balcells, i al tornar vaig representar sobre la cartolina més informació. En un principi, molts dels traços i línees representen la meva impotència durant la setmana extraordinària, la meva ràbia per no poder formar part d’aquells dies que diuen i estic segura, van ser tan fantàstics.
29. 4 5 1 6 2 3 7 1:Les passes que he fet durant la setmana. A mesura que desapareixen vol dir que em recupero de la malaltia. 2: Positivitat en pensar que em recuperaria aviat. 3: Relaxació en el museu de l’Eugènia Balcells. 4: Companyerismedurant la setmana. 5:Melodia i harmonia a l’auditori. 6:Ganes de voler veure-ho tot 7: La rapidesa a l’escola dels nens.
30. Finalment, calia decidir com representaríem el nostre pensament. Si l’embolicaríem, el deixaríem lliure, el tancaríem en una capsa, l’adornaríem...etc. Personalment, vaig ficar el meu pensament dins d’una capsa i el vaig lligar amb dos cordes, ja que d’aquesta manera dono a saber que no vull que ningú el vegi, i vull donar la sensació de tancament, de l’aïllament que vaig sentir durant la setmana... I la impotència de voler sortir al carrer, realitzar aquestes pràctiques i no poder.
34. Distribució de l’espai.Podríem dir que hem treballat també, els nostres pensaments i la manera com representar-los mitjançant simples línees i traços que segurament ningú entén però que és interessant explicar-los i sorprendre. Reflexió personal Personalment aquest treball ha estat interessant i divertit. Tot i que una mica difícil, ja que no és una tasca gens fàcil expressar els teus sentiments en un paper mitjançant un pinzell i tinta. Això ha provocat que la nostra ment s’obrís, es relaxés, i expressés tot allò que sentia, sense pensar si estava pintant un dibuix bonic o lleig, i coneixent a fons la nostra personalitat. El fet de treballar amb un llenguatge diferent mitjançant el traç, les línees ha sigut innovador per a mi. Quan hem acabat els treballs tota la classe, juntament amb la professora, hem reflexionat vers els resultats d’aquesta pràctica. I hem vist que hi ha molts pensaments que no s’han embolicat, altres que s’han doblegat i s’han amagat, altres que s’han embolicat amb paper cel·lofana...etc.
38. Suports: paper de diferents tamanysi el podíem posar de forma horitzontal o vertical.
39.
40. Aquestes són les set branques que vaig pintar: Durant el procés ha estat important aquesta música relaxant que ha provocat la nostra concentració, com també el silenci. A quina edat es podria ensenyar aquesta habilitat dels traços? A P3 ja es podria. És important ensenyar als nens a interpretar, a observar...i després parlar tots junts per veure què és el que observem. És interessant que treballin amb el dit i cal donar-los un paper gran i de diferents mides (rectangulars, quadrats, en vertical, en horitzontal...) i si es surten del paper no passa res.
41. Què hem treballat bàsicament? Hem treballat els mateixos conceptes que en l’activitat anterior, tot i que, aquesta vegada la concentració era més important, ja que calia pensar quin pinzell utilitzar segons el traç que volguessis fer i com seria el teu gest per fer-lo. I també hem treballat la distribució de l’espai, com en l’anterior pràctica. Aquesta pràctica m’ha agradat molt. Abans de començar-la la nostra professora ens va explicar una anècdota sobre un xinès al qual li van encarregar un dibuix i es va passar dies observant-lo fins que per fi, va decidir-se a fer-lo i el va fer en un tres i no res. La professora ens va dir que actuéssim com si fóssim aquest xinés, i així va ser, ja que abans de pintar amb la tinta, tothom va ser una prèvia observació de cada branca. Hagués estat interessant treballar sobre diferents suports com: paper pinotxo, arrugat... Ja que treballar sobre diferents superfícies vol dir trobar resultats diferents i m’hagués agradat veure-l’s. M’he ficat que sobre el paper hi ha hagut una distribució de l’espai. Hi havia companyes que pintaven la branca en un racó, altres com jo ho fèiem al centre, altres pintaven les branques grans, petites... Per a mi la pràctica s’ha fet curta, tot i que a altres, s’ha li ha fet llarga perquè no sabien què pintar. Reflexió personal:
46. I a l’últim dictat de la classe hem sigut nosaltres els què hem inventat el tema per pintar amb les ceres de colors. He escollit el tema “companyerisme”. Aquí podeu veure la meva representació i a continuació l’explicació respectiva: Primer de tot m’he imaginat als meus amics, he pensat en la relació que hi ha entre nosaltres i m’he posat a pintar. Els múltiples rodolins de colors representen les meves amistats, i aquesta línea llarga i amb corbes representa la corda que les uneix. L’he pintada groga perquè significa una unió forta, clara, sincera, il·luminada...
47. En els dictats que representaven el fred moltes alumnas han utilitzat el color blau i també el gris. Els traços han estat en la gran majoria llargs i amb línees corbes. El tema de la tristesa ha estat representat amb ceres de color gris i negres en la majoria dels dictats. Amb traços llargs, però també curts i amb línees corbes en la majoria. Moltes alumnes han representat aquest sentiment amb una línea que feia davallada, entre elles jo.
48. La por a utilitzat en una gran majoria el color negre i també el vermell (color associat amb la sang, amb la por). Hi hagut gent que aprofitava tot l’espai del paper, altres no tant... Els traços han estat de molts tipus: petits, grans, llargs curts... S’han fet rodones que simbolitzanen com el famós “forat de la foscor”, etc. La ràbia s’ha manifestat amb tot tipus de colors, però amb una característica molt comuna en casi tots els dictats: aquests múltiples ziga-zaga i línees corbes.
49. El benestar s’ha representat amb colors vius com: groc, taronja, verd, vermell... S’han pintat sobretot línees corbes, amb forma ondulada, llargues, curtes...etc. En l’últim dictat han aparegut temes com: l’amor, el companyerisme, l’alegria, la felicitat...etc. Ha estat molt bé treballar amb aquestes ceres de colors. M’ha vingut nostàlgia de la meva infància quan les utilitzava i penso que aquest fet d’expressar sentiments en un paper pintant el que ens transmet un tema concret és un treball que comporta un important autoconeixement de la persona i d’aquesta manera la professora davant d’uns nens pot saber com és cadascun. A més les ceres són una eina fàcil, còmode i senzilla d’utilitzar.
50.
51. El color: segons el dictat que tocava representar escollíem un color o un altre. Era important la imaginació, com diu la nostra professora “IMAGINACIÓ AL PODER” i “TU MANES!”
52. La distribució de l’espai: hi havien alumnes que pintaven en el centre del paper, altres a un racó d’aquest...etc.Conclusions Ha estat molt bé treballar amb aquestes ceres de colors. M’ha vingut nostàlgia de la meva infància quan les utilitzava i penso que aquest fet d’expressar sentiments en un paper pintant el que ens transmet un tema concret ,és un treball que comporta un important autoconeixement de la persona i d’aquesta manera la professora davant d’uns nens pot saber com és cadascun. És interessant veure diferents maneres d’expressar sensacions i sentiments sobre un paper i amb ceres de colors A més les ceres són una eina fàcil, còmode i senzilla d’utilitzar.
53. LÍNEA, TRAÇ, GEST I AUTORS El dia 9 de desembre la nostra professora va ensenyar a la classe un powerpoint sobre línees, traç i gest. Per als nens és important el suport (cartolina, diferents tipus de paper...) en el que treballen i l’eina que utilitzen, com també és important que a través d’aquesta eina experimentin, investiguin i descobreixin que a través d’aquesta eina, entre altres, es poden fer diferents tipus de línees, de traços, de textures, d’intensitats... Referents artístics destacats en el powerpoint Hans Hartung: es dedica sobretot a treballar el traç espontani i contundent, fort. Penk: treballa el traç primitiu, espontani i vital, en les seves obres. J.Uslé: treballa amb línees gruixudes (elaborades amb porrons) , també amb fines, fent mútiples combinacions entre les diferents línees, de tot tipus. Dubuffet: aquest referent s’ha dedicat a l’experimentació de la matèria, molt primari de colors.
54.
55. Línea i entorn: parets, persianes, balles...objectes que ens podem trobar pel carrer.
58. Línea recta: la podem obtenir amb un llapis, un pinzell, una brotxa, amb unes tisores. Organitzar l’espai vol dir dibuixar. Abans de pintar és molt important mirar el suport on dibuixaràs i fer-se una distribució de l’espai per poder plasmar-lo al paper. És important que els nens aprenguin a observar els diferents punts de vista que té una determinada cosa.
64. PaperProcés per crear l’aglutinant: En una olla posem en fred: sal (perquè no es fermenti) aigua i la farina. Remanem i veurem que hi ha grumulls, cal deixar refradar. El nostre resultat pot ser aglutinant més espès o més líquid, tot i que, per a aquesta pràctica serà espès, semblant a un iogurt. aglutinant
65. Abans de començar la professora ens ha explicat com fer la nostra pràctica. Posteriorment hem començat a treballar sobre el nostre suport: cartolina, i aquest ha estat el procés: Procés de la pràctica: Primer he fet un de prova, veure les barreges de colors, textures... He començat la cartolina mitjançant una esponja i aigua per evitar que es cargoli, sense passar-me d’aigua. Després he estès una petita quantitat d’aglutinant sobre la cartolina i he començat a treballar amb les mants. He agafat el color pigment que volia i amb l’ajuda dels dits, de tota la mà, he començat a experimentar amb el pigment sobre la cartolina, Després he agafat un altre color i l’he barrejat, gaudint del resultat i la barreja de colors que es produïa. I així fins aconseguir diferents colors, barreges i textures sobre la cartolina.
66. Desprès de fer aquest de prova i saben ja el resultats obtinguts he fet el definitiu: He utilitzat un escuradents per fer aquestes dues línees finetes que es veuen, les quas fan corbes simultànies. És important que alhora de realitzar aquesta pràctica posem sota la cartolina, diari. Si posem un petit tros de paper diari sobre la cartolina i pintem a sobre pot quedar com una mena de finestreta. Els nens han de saber on està cada cosa: escombraries, diari per eixugar-se les mans... Ha d’haver un ordre a la classe. Aquesta pràctica, degut als diferents moviments de mà i braços (traços grans, petits...) ajuda a l’evolució motriu del nen. Com a futures professores hem d’ajudar als nens a obrir els ulls a l’entorn, al món.
72. Domini i control de la màHem de saber que hi ha dos tipus de colors: els colors llum, i els colors matèria (pigment). Aquests colors matèria corresponen als 3 colors base: vermell (magenta), blau (cian) groc, taronja (vermell+groc), verd (groc+blau). Reflexió personal Aquesta pràctica ha estat molt interessant i a més ha sigut molt relaxant, una mica fastigosa en tocat l’aglutinant, desfogant, divertida... Ha estat un treball en el que he descobert una manera molt àmplia de pintar i a la vegada m’ho he passat bé perquè ha sigut com un joc.
73. Opinió personal d’articles La nostra professora ens va passar a classe uns quants articles, el primer, l’autor del qual s’anomena Javier Abad, es titula: “El missatge cultural de l’infant a través del dibuix “ i tracta sobre què és el dibuix, què transmet un nens a través dels seus dibuixos espontanis, què vol comunicar als que el miren. A mesura que anem llegint es poden veure fotografies de dibuixos de nens amb les seves respectives edats. El següent article, l’autor del qual és Ange Ruiz de Velasco, s’anomena: “Del plaer motor al plaer visual” i parla sobre la importància de l’exploració dels nens pels objectes i materials, la curiositat que senten. L’article “El dibuix infantil i la influència de la cultura visual: totes les imatges del món caben en un dibuix” d’Alfredo Palacios, tracta sobre la importància que tenen les imatges que els nens veuen dia a dia a la televisió, als videojocs, a les revistes... “Avui dibuixem? Imatges per conviure amb els infants” de Meritxell Bonàs, parla sobre allò que reflexen els dibuixos dels nens, els records per intensos que poden arribar a transmetre, i que en definitiva el dibuix és una forma de que qui el fagi doni constància subjectiva del que ha viscut. Entre altres articles.
74. REGIÓ EMILIA Regió d’Itàlia os es va produir una activitat innovadora per treballar amb nens i nenes. Aquesta activitat va consistir en dibuixar una animal, el lleó, de moltes maneres diferents, com també treballar algunes altres característiques: primer van dibuixar l’estàtua d’un lleó, la seva ombra, van mesurar aquesta amb pams, després amb pals, van dibuixar un lleó extret d’un llibre, després quan ja tenien una idea més aproximada de com era el van representar amb fang...etc. L’activitat es va desenvolupar amb un grup reduït d’alumnes, per tal de crear una ràpida i fàcil comunicació. Penso que és una bona manera d’ensenyar. No cal que els nens aprenguin asseguts a la classe, davant d’un llibre, durant un temps determinat, sinó que surtin al carrer, experimentin, visquin experiències...etc.
75. Valoració global Gràcies a aquest segon Quadern de viatge, m’he interessat més per allò que m’envolta i m’he adonat que mirem on mirem tot és ple de colors, línees, traços, textures, relleus...etc. Durant les classes no m’he avorrit en cap moment, sinó ben al contrari, cada vegada que la professora ens deia: “CAMP LLIURE!” (volia dir tot fora de la taula on treballàvem) se’m despertava una emoció, unes ganes de treballar... M’ha agradat treballar amb materials nous com la massa de l’aglutinant, la tinta xina...entre altres. I ara tot això que he aprés m’ho guardo en aquests quaderns de viatges, i en la memòria per més endavant poder realitzar moltes o totes d’aquestes pràctiques amb els meus futurs alumnes!
76. BIBLIOGRAFIA Algunes de les informacions que es troben en aquest quadern de viatge les he trobat en articles que ens ha passar la professora, en powerpoints que hem vist a la classe... Per finalitzar he extret les imatges dels referents artístics d’aquestes pàgines webs: http://www.google.es/#hl=es&source=hp&q=HARTUNG&btnG=Buscar+con+Google&meta=&aq=f&oq=HARTUNG&fp=85b4b4e692dabd4 http://www.google.es/#hl=es&source=hp&q=dubuffet&btnG=Buscar+con+Google&meta=&aq=f&oq=dubuffet&fp=85b4b4e692dabd4 http://www.google.es/#hl=es&q=Juan+Usl%C3%A9&meta=&aq=&oq=Juan+Usl%C3%A9&fp=85b4b4e692dabd4
77. INDEX Introducció ……………………………………………………………………………………………………..pàg.1 El planeta de l’omni ………………………………………………………………………………………..pàg.2 El pensament de la Setmanaextraordinària …………………………………………………………………………………..pàg.6 Tinta xina-branques ………………………………………………………………………………………..pàg.10 Dictatambceres de colors ………………………………………………………………………………pàg.13 Línea, traç, gest i autors …………………………………………………………………………………..pàg.16 Pintura digital ………………………………………………………………………………………………….pàg.17 Regió Emilia …………………………………………………………………………………………………….pàg.21 Valoració global ……………………………………………………………………………………………….pàg.21 Bibliografia ………………………………………………………………………………………………………pàg.22
![Introducció a l’educació visual I plàstica Aquestaeducacióserveix per: ,[object Object]](https://image.slidesharecdn.com/plasticalineacolor-091223194534-phpapp01/85/Plastica-Linea-Color-1-320.jpg)
