1. Introducció a l’educació visualI plàsticaAquestaeducacióserveix per:Experimentar

2. Crear

3. Potenciar la imaginacióTambé ajuda a:-la part manual (motriument)-la part creativa, i per tantajuda a la partd’autoconeixement, i a la comunicació.

4. -Ambl’educació visual i plàsticatraballeml’observació (de l’entorn i del món de l’art).Desenvolupeml’esperitcrític (escollimcolors, llocs per treballar…). Ajudantaixí a crear una mentoberta i a extructurarelsnostrespensaments.- Ensformemcom a persones creatives, és a dir, persones expressives, amb idees, persones que ambpocs recursos potfer coses, que arrisquen i s’adapten a les noves situacions.

5. El planeta de l’omniPrimera pràctica

6. Ens endinsem dins del segon “Quadern de viatge”, i comencem amb la primera pràctica:En que consisteix aquesta pràctica?En aquest treball continuem utilitzant les nostres mans, com al principi de curs.Aquesta pràctica ha consistit en fer un planeta per tal de situar el nostre omni (objecte musical no identificat) en un hàbitat.Aquest omni es va crear a l’àrea de llenguatge musical i la nostra professora va trobar convenient aprofitar aquest treball tan bonic per la seva classe de llenguatge visual i plàstic.OMNI: pal de pluja

7. Per fer aquest planeta podíem portar els materials que volguéssim: plomes, pedretes, algun ninot, petxines...etc.Materials empreats a la classeFullola

8. Cartró pedra

9. Cola d’empeperar

10. Paper de seda

11. Paper cel·lofana

12. Cola+aigua

13. Paper machè

14. Cartolines de colors

15. Diferents materials comprats.Per fer el meu planeta vaig utilitzar: paper de seda, paper d’empapelar, paper cel·lofana, paper d’embel·lar, pedres comprades, cola+aigua, fullola i com a eina principal, com ja he dit: les mans.

16. Procés de la pràcticaPrimer de tot la professora ens va explicar les diferents maneres de donar-li textures, formes, colors...al nostre planeta. A partir d’aquí cada alumna va fer el seu planeta sobre la fullola que va comprar.Ara explicaré el meu procés:Primer vaig aconseguir aquesta cola d'empaperar i la vaig modelar al meu gust sobre la fullola, fent-hi formes de cràter i aconseguint d’aquesta forma un relleu determinat.Sobre la pasta de paper vaig incrustar-hi unes quantes pedres vermelles, per donar-li un aspecte estrany i diferent al meu planeta.Sobre aquesta pasta, a la part esquerra, vaig fer una muntanya amb un tros de tela que vaig comprar, sota el qual hi havia diari i pasta de paper.Vaig voler fer el naixement d’un riu sobre la muntanya i elsmaterials empleats van ser: paper de seda i paper cel·lofana.

17. Vaig deixar un espai de la fullola lliure per fer una altra muntanya més petita de la qual surt un altre riu, fet amb paper cel·lofana. I al costat d’aquest podem veure un petit camí que és verd, ja que té molta herba, fet amb paper d’embel·lar, com la muntanya.Aquesta estava feta amb paper de diari i paper d’empeparar, posteriorment la vaig tapar amb el paper d’embel·lar marró.No volia fer cap planeta dels coneguts, sinó un diferent i estrany, sense lógica.

18. TOUR TURÍSTIC

19. Què hem treballat bàsicament?La perspectiva: Abans de fer aquesta pràctica teníem una visió d’un determinat paisatge, però alhora de fer-lo nosaltres en aquesta fullola el resultat ha estat molt diferent

20. El relleu: teníem que aconseguir que el terra del nostre planeta tingués relleu, ja que si no en tingués i fos pla, no semblaria massa real.

21. Dins/fora, ple/buit, a sobre/a sota: quatre conceptes que ja coneixíem però que hem tornat a trobar ja que alhora de treballar sobre la fullola hem hagut de tenir en compte aquests conceptes.M’ha agradat aquesta pràctica.Penso que això potencia la imaginació i ens converteix en persones creatives, amb recursos. Ens ajuda a l’auto coneixement, a comunicar-nos amb nosaltres mateixes, a expressar-nos, entre altres coses.L’experimentació amb la pasta de paper, tot i que era una mica viscosa, ha estat divertida i nova per a mi.No he utilitzat cartró pedra, tot i que també era una experiència interessant i nova, perquè no volia donar-li cap forma amb aquest en el meu planeta.Reflexió personal

22. GALERIA FOTOGRÀFICA

24. El pensament dela setmanaextraordinàriaSegona pràctica

25. Treballem amb tinta xinaEn que consisteix aquesta pràctica?Aquesta pràctica ha consistit en materialitzar, representar a través del traç, els pensaments que ens van sorgir durant la setmana extraordinària, els que nosaltres volguéssim.Sobre una cartolina, amb aquesta tinta xina i els diferents pinzells, vam representar els nostres pensaments i sensacions de forma abstracte.Ens vam adonar que amb la mateixa eina podíem fer traços diferents i que no calia esforçar-se en fer un traç bonic, sinó en deixar-te portar i representar el que sortia de dins teu.Materials empreats a la classePinxells

26. paper

27. tinta xinaJa no treballem directament amb les mans, sinó amb una nova eina: “el pinzell” el qual hem d’agafar de forma correcte i fer-lo funcionar d’una forma determinada segons els nostres objectius, utilitzant diferents pinzells: més gruixuts, més prims... Per tal de fer traços prims, gruixuts, diferents línees (rectes, corbes, curtes, llargues...etc)Hem utilitzat tinta xina i ha sigut una experiència molt agradable i a més té un avantatge destacat: s’asseca molt ràpid.Hem de saber també que existeixen dos tipus de tinta xina: l’espessa i la líquida.

28. Durant la setmana extraordinària vaig estar malalta i vaig faltar tots els dies menys el de l’acompanyament d’una noia de pràctiques a una escola, i el dia de l’auditori.Quan la professora ens va explicar el que teníem que fer amb la tinta xina vaig quedar plasmada i vaig representar el que vaig poder.Però uns dies més tard vaig anar pel meu comte a veure l’exposició de l’Eugènia Balcells, i al tornar vaig representar sobre la cartolina més informació.En un principi, molts dels traços i línees representen la meva impotència durant la setmana extraordinària, la meva ràbia per no poder formar part d’aquells dies que diuen i estic segura, van ser tan fantàstics.

29. 45162371:Les passes que he fet durant la setmana. A mesura que desapareixen vol dir que em recupero de la malaltia.2: Positivitat en pensar que em recuperaria aviat.3: Relaxació en el museu de l’Eugènia Balcells.4: Companyerismedurant la setmana.5:Melodia i harmonia a l’auditori.6:Ganes de voler veure-ho tot7: La rapidesa a l’escola dels nens.

30. Finalment, calia decidir com representaríem el nostre pensament.Si l’embolicaríem, el deixaríem lliure, el tancaríem en una capsa, l’adornaríem...etc.Personalment, vaig ficar el meu pensament dins d’una capsa i el vaig lligar amb dos cordes, ja que d’aquesta manera dono a saber que no vull que ningú el vegi, i vull donar la sensació de tancament, de l’aïllament que vaig sentir durant la setmana... I la impotència de voler sortir al carrer, realitzar aquestes pràctiques i no poder.

31. TOUR TURÍSTIC

32. Què hem treballat bàsicament?La línea i el traç: cadascuna de les línees i traços, segons el seu gruix, la seva llargada, etc. tenen un significat per a mi que vull transmetre.

33. Diferents mides de pinzells i tinta xina.

34. Distribució de l’espai.Podríem dir que hem treballat també, els nostres pensaments i la manera com representar-los mitjançant simples línees i traços que segurament ningú entén però que és interessant explicar-los i sorprendre.Reflexió personalPersonalment aquest treball ha estat interessant i divertit. Tot i que una mica difícil, ja que no és una tasca gens fàcil expressar els teus sentiments en un paper mitjançant un pinzell i tinta.Això ha provocat que la nostra ment s’obrís, es relaxés, i expressés tot allò que sentia, sense pensar si estava pintant un dibuix bonic o lleig, i coneixent a fons la nostra personalitat.El fet de treballar amb un llenguatge diferent mitjançant el traç, les línees ha sigut innovador per a mi.Quan hem acabat els treballs tota la classe, juntament amb la professora, hem reflexionat vers els resultats d’aquesta pràctica.I hem vist que hi ha molts pensaments que no s’han embolicat, altres que s’han doblegat i s’han amagat, altres que s’han embolicat amb paper cel·lofana...etc.

35. TINTA XINA - BRANQUES

36. En que consisteix aquesta pràctica?La pràctica ha consistit en dibuixar una branca o fulla sobre cartolina amb el pinzell i la tinta xina.L’objectiu principal ha sigut “no pensar, no comparar, deixar-se portar...” mentre escoltàvem música relaxant que ens ajudava a concentrar-nos més.Abans de començar a pintar calia observar, entendre la branca (les seves corbes, rectes, com són...etc).Materials empreats a la classeDiferents pinzells: gruixuts, prims, tous, durs...

37. Tinta xina (ja que s’asseca molt ràpid).

38. Suports: paper de diferents tamanysi el podíem posar de forma horitzontal o vertical.

39. Branques i fulles.Procés de la pràcticaHe pintat un total de set branques, gaudint de la tinta, del moment i de les sensacions que em provocava el fet de pintar sobre el paper.Les branques les hem trobat en una petita botigueta que va muntar la nostra professora per tal que cada alumna agafés la que volgués.Quan acabava de pintar una, demanava una altra a una companya i així fins al final de la classe.Durant el procés he investigat amb els traços, els pinzells (apretant, suaument, traços curts, llargs...), les diferents mides dels papers, més o menys pintura...

40. Aquestes són les set branques que vaig pintar:Durant el procés ha estat important aquesta música relaxant que ha provocat la nostra concentració, com també el silenci.A quina edat es podria ensenyar aquesta habilitat dels traços?A P3 ja es podria. És important ensenyar als nens a interpretar, a observar...i després parlar tots junts per veure què és el que observem.És interessant que treballin amb el dit i cal donar-los un paper gran i de diferents mides (rectangulars, quadrats, en vertical, en horitzontal...) i si es surten del paper no passa res.

41. Què hem treballat bàsicament?Hem treballat els mateixos conceptes que en l’activitat anterior, tot i que, aquesta vegada la concentració era més important, ja que calia pensar quin pinzell utilitzar segons el traç que volguessis fer i com seria el teu gest per fer-lo.I també hem treballat la distribució de l’espai, com en l’anterior pràctica.Aquesta pràctica m’ha agradat molt. Abans de començar-la la nostra professora ens va explicar una anècdota sobre un xinès al qual li van encarregar un dibuix i es va passar dies observant-lo fins que per fi, va decidir-se a fer-lo i el va fer en un tres i no res.La professora ens va dir que actuéssim com si fóssim aquest xinés, i així va ser, ja que abans de pintar amb la tinta, tothom va ser una prèvia observació de cada branca.Hagués estat interessant treballar sobre diferents suports com: paper pinotxo, arrugat... Ja que treballar sobre diferents superfícies vol dir trobar resultats diferents i m’hagués agradat veure-l’s.M’he ficat que sobre el paper hi ha hagut una distribució de l’espai. Hi havia companyes que pintaven la branca en un racó, altres com jo ho fèiem al centre, altres pintaven les branques grans, petites...Per a mi la pràctica s’ha fet curta, tot i que a altres, s’ha li ha fet llarga perquè no sabien què pintar.Reflexió personal:

42. Dictatambceresde colors

43. En que consisteix aquesta pràctica?Aquesta pràctica ha consistit en el següent:La professora ens ha repartit un paper de mida petita i unes ceres de colors. A partir d’aquí ens ha dit que ella ens dictaria un tema i nosaltres amb les ceres i el suport del paper tindríem que representar-lo, en un mínim de minuts.D’aquesta manera treballaríem el traç, la línea i la forma.Materials empreats a la classeCeres de colors

44. PaperA continuació us mostro fotografies dels meus dictats sobre els diferents temes que va dictar: EL FRED LA RÀBIA

45. LA POR LA TRISTESA EL BENESTAR

46. I a l’últim dictat de la classe hem sigut nosaltres els què hem inventat el tema per pintar amb les ceres de colors.He escollit el tema “companyerisme”. Aquí podeu veure la meva representació i a continuació l’explicació respectiva:Primer de tot m’he imaginat als meus amics, he pensat en la relació que hi ha entre nosaltres i m’he posat a pintar.Els múltiples rodolins de colors representen les meves amistats, i aquesta línea llarga i amb corbes representa la corda que les uneix. L’he pintada groga perquè significa una unió forta, clara, sincera, il·luminada...

47. En els dictats que representaven el fred moltes alumnas han utilitzat el color blau i també el gris.Els traços han estat en la gran majoria llargs i amb línees corbes. El tema de la tristesa ha estat representat amb ceres de color gris i negres en la majoria dels dictats.Amb traços llargs, però també curts i amb línees corbes en la majoria. Moltes alumnes han representat aquest sentiment amb una línea que feia davallada, entre elles jo.