3. INTRODUCCIÓ - Podem definir l’educació visual i plàstica com una manera d’educació que ens proporciona competència per a poder conèixer, avaluar i apreciar les manifestacions artístiques. - Aprenem a ser observadors i a conèixer tot el món de l’art. - També ens ajuda a desenvolupar el nostre esperit crític davant d’una obra o d’un treball propi. - És un món vinculat als sentits i l’expressió. - Ens permet desenvolupar la nostre creativitat, ja que amb moltes idees i pocs recursos ens permet fer molts treballs. - És una via de comunicació amb la resta, ja que ens permet enfrontar-nos a situacions noves i amb canvis, i això ens relaciona amb el món que ens envolta. - Té diverses formes d’expressió, com poden ser la pintura, el dibuix, l’escultura,etc.
4.
5. Per últim també vam poder disposar de tot tipus de paper del que nosaltres volguéssim disposar per a fer el nostre propi planeta.
6. Elementstreballats El principal element que s’ha volgut treballar amb aquesta activitat han estat la construcció d’una superfície amb una sèrie de papers de lliure elecció, enganxats tots ella a la fusta amb cola d’empaperar. Dins/fora – Ple/Buit del paper. Hem hagut de jugar amb l’espai que teníem i amb els papers dels que disposàvem per tal de crear una superfície que semblés el més real possible. Un altre element treballat ha estat la perspectiva de les coses. La manera que nosaltres teníem de veure un paisatge i a l’hora fer veure a la resta de la classe que interpretessin el mateix que tu. El relleués un dels elements més important que hem treballat, ja que em hagut d’esforçar-nos molt per a que el terra del nostre planeta no fos pla, sinó que fos el més real possible (cadascun amb els seus relleus corresponents). Per últim, també hem treballat la cola d’empaperarja que jo, personalment, no havia utilitzat mai aquest estri, i la Georgina ens ha fet una breu presentació d’aquest material.
7. Aquesta fotografia és un exemple de la dificultat que va suposar fer aquest planeta per al nostre OMNI. vam haver de fer-ho el més real possible i, per tant, com he dit abans això comportava una superfície el més real possible. A l’esquerra es pot veure com això ho van haver d’aconseguir abans de posar-hi cap mena de paper de color per a donar- li color al planeta, ho vam haver de fer abans per tal de que en el projecte final no es veiés com s’havien elaborat els relleus fets.
9. Conclusions Aquesta activitats ens ha permès treballar molts aspectes dels quals no érem conscients abans. Hem pogut conèixer les diferents dificultats que presenta un treball com aquest. El relleu és un element molt important a l’hora d’intentar aconseguir un paisatge, en aquest cas el planeta del nostre OMNI. Un altre aspecte que hem pogut veure és que tots els tipus de papers diferents que hem utilitza ens han permès obtenir una textura diferent a una altra. Una altra conclusió a la que he pogut arribar amb aquest treball és que cadascú té una percepció de les coses molt diferents als altres. Quan vam fer el “tur turístic” per a veure la resta de treballs de la classe, hem vaig poder adonar de que potser allò que altres persones van col·locar en un lloc, jo ho hagués col·locat en un altra, o simplement que planetes que algú va crear, jo no hagués tingut la mateixa manera de pensar per a crear-los.
10. TINTA XINA:SETMANA FANTÀSTICA Dins aquest segon bloc de línia – color vam treballar durant uns dies la tinta xina a classe. La primera activitat va anar relacionada amb la setmana d’activitats extraordinàries que vam fer. Objectiu: Plasmar i retransmetre en un paper les nostres emocions en cada una de les activitats de la setmana extraordinària, escollint quines activitats volíem plasmar i quines no, i escollint el tipus de muntatge que volíem fer amb aquest papers. En aquesta activitat vam treballar òbviament amb tinta xina, pinzells i paper.També vam incorporar algun element (a gust de cadascú), per a fer el muntatge final del nostre treball.
11. Elements treballats Durant aquesta activitat vam poder endinsar-nos en diferents aspectes com: La línia: va ser un aspecte molt important a tenir en compte, ja que cada una de les línies tenia un significat o un altre. Vam poder veure els diferents tipus de línia, i cadascú la va utilitzar com va creure convenient. Un altre aspecte important va ser el traç, ja que existeixen una gran varietat de traços amb els que jugar i amb els que expressar les coses. Tots i cada un dels traços que varem utilitzar tots, van tenir la seva pròpia interpretació personal. Experimentació: va ser una de les principals coses que vam treballar abans de posar-nos per feina. Vam tenir el primer contacte amb el pinzell i varem provar, en un full apart, tot el que podíem fer amb el pinzell, tots els tipus de línia i tots els tipus de traços que aquest ens podia donar. Els nostres propis pensaments van ser un element a treballar. Com plasmar-los en un paper i com resumir-los a través de línies, traços i gestos, va ser una tasca una mica difícil.
12. R E C U L L F O T O G R À F I C - Acompanyament a una escola Bressol - Un plat pla ple de poesia està- Exposició Eugènia Balcells - Parc de cordes “NatuPark”
13. Projecte final Per tal de poder realitzar la segona part d’aquest treball (que consistia a embolicar els pensaments que nosaltres havíem reflectit sobre la setmana d’activitats extraordinàries), vaig decidir lligar tots els papers que jo havia elaborat amb la tinta i unir-los amb una corda per les cantonades, ja que volia que estiguessin tots junts. Acte seguit vaig pensar que jo volia que aquests sentiments estiguessin embolicats amb un paper que els protegís i els fes meus, però a l’hora que deixés veure-ho a la resta. És per això, que vaig decidir posar-hi un paper de color groc, que permetés les dues coses que jo volia aconseguir.
14. Conclusions Al llarg d’aquesta activitat hem pogut anar descobrint forces coses desconegudes sobre la tinta xina, però sobre tot, sobre la línia i el traç. Quan utilitzem un pinzell, podem aplicar infinitats de gestos i de traços depenen del nostre objectiu. Hi ha un munt de pinzells, i és molt important tenir clar què et pot proporcionar cadascun d’ells en quant a traç i línia. També m’agradaria ressaltar la importància d’aquest treball en quan a expressió de pensaments. Penso que el fet de treballar amb aquests materials, ens ha permès obrir més la nostre ment i poder expressar el que realment nosaltres sentim, sense tenir que donar explicacions a ningú. Un altre punt que he après és la quantitat de traços que arribem a existir i que cadascuna pot tenir una interpretació per a cadascú. El fet d’embolicar els pensaments sobre la setmana d’activitats extraordinàries, ens ajuda a conèixer una mica la personalitat de la gent, ja que en funció de com els ha embolicat ens ajuda a veure com es sent i com vol guardar aquests pensaments i experiències.
15. DIBUIX AMB TINTA XINA Aquesta va ser la segona pràctica que vàrem fer amb la tinta xina. Va ser una activitat una mica més fluïda que la primera, ja que aquí, ja havíem tingut una mica més de contacte amb aquest material. Objectiu: Plasmar en un tros de paper i amb la tinta xina la branca o la fulla que teníem davant. Va ser un treball d’observació i, tot seguit, de plasmar les nostres idees respecte el que teníem davant, al paper. Per a treballar aquesta segona activitat de tinta xina els materials que vam utilitzar van ser principalment:- Òbviament la tinta xina, ja que va tornar aser l’element principal de treball.- Vam poder disposar dels pinzells que nosaltresvam voler, amb mides i gruixos a lliure elecció.- I, per últim, vam treballar amb branques i fullesque havíem de portar, per tal de plasmar-les en un paper.
16. Elements treballats En aquesta activitat hem pogut treballar elements semblants a l’activitat anterior, però tot i així, va haver-hi una diferència bàsica: En aquesta activitat vam haver de treballar sota un període d’observació i de pensament previ, mentre que en l’altre ens vam haver de deixar endur pels nostres pensaments, sense pensar-hi. Aquest fet va provocar cada pas que donàvem en el dibuix ens provoqués la necessitat de pensar quin era el pinzell i el gest adequat per a cada moment del dibuix. Durant l’activitat, vam treballar també la percepció. Ja que, després de veure els resultats finals dels companys de classe, hem vaig adonar de que una mateixa branca, dues persones la podien haver dibuixat de maneres completament diferents. Pel que fa a la línia, també va jugar un paper destacat, ja que no totes les branques i fulles són igual de gruixudes, i aquet fet va provocar que haguéssim de buscar maneres de representar les línies d’una manera o d’una altra.
17. Per a fer l’activitat es va muntar com una petita botigueta de branques per a que cadascú agafés la que volia representar al paper. Amb un suport de plastilina, ens vam posar la planteta davant, i després d’observar-la una petita estona, ens vam posar a dibuixar.. A mesura que anàvem fent l’activitat, la Georgina va anar seleccionant diferents dibuixos per tal de que tota la classe pogués veure la varietat de traços que es poden aconseguir dibuixant un sol objecte.
18. Aquesta fotografia és del dibuix de la planta que jo vaig decidir fer. Per fer-lo, primer vaig dibuixar primer de tot una línia gruixuda que fes de tronc. Per a fer això, vaig haver de buscar un pinzell de punta ben grossa per a que em donés els resultats que jo volia aconseguir. La segona part del dibuix, va ser representar les fulles d’aquest petita planta. Per a fer això, vaig aprofitar el mateix pinzell gruixut que per a fer el tronc, i en comptes de fer una línia gruixuda, anava deixant caure el pinzell de forma vertical sobre el paper, com “aixafant el pinzell”.
19. Conclusions Després d’haver fet aquesta activitat van haver-hi diferents punts treballats que hem van cridar l’atenció: El que més em va impactar va ser la importància de l’observació prèvia al dibuix. Vaig adonar-me de que en aquesta activitat era un tasca que calia fer per tal d’aconseguir bons resultats. La Georgina ens va demanar en aquesta activitat que “juguéssim a ser xinesos”, ja que ens va explicar una anècdota sobre un xinès que va tardar tres dies en completar una obra, i els dos primers se’ls va passar observant allò que havia de pintar. Altra vegada, en aquesta activitat (al igual que en l’altre de tinta xina), m’he adonat de la importància de la selecció dels pinzells, i dels traços que et permeten obtenir cadascun d’ells. També em va cridar l’atenció, després de fer el tur turístic per la classe, la gran varietat de dibuixos que vaig poder observar, degut a les diferents percepcions i els diferents punts de vista des de on els companys van realitzar els seus respectius dibuixos.
20. Aquesta activitat de classe amb ceres ha consistit en un dictat. Ens van repartit unes ceres a classe i ens van donar uns papers. La sessió es va desenvolupar a mesura que la Georgina ens anava dient les coses que nosaltres havíem de representar en els fulls que en va donar. En aquest cas, vam haver de dibuixar la por, la passió, el vent, l’alegria i un altre element més que nosaltres volguéssim. En aquesta activitat vam treballar amb les ceres (dels colors que volguéssim), i el paper. La resta, va ser imaginació... CERES Objectiu: Dibuixar amb les ceres en un paper les diferents coses que ens anava dient la Georgina, coses abstractes, amb la finalitat de que cadascú faci una interpretació de la seva forma de percebre les coses.
21. Elements treballats En aquesta sessió de treball amb ceres, vam treballar elements relacionats amb activitats anteriors, com: Vam treballar la línia, ja que en els nostres dibuixos va representar un paper molt important a l’hora de voler expressar el que les coses que la Georgina ens deia representaven per nosaltres. Potser, l’element que més vam treballar en aquesta activitat va ser el color, ja que érem lliures d’escollir amb quins colors volíem pintar cadascun dels nostres dibuixos. Una cosa que em va cridar l’atenció, i que vam treballar, va ser el temps en el que havíem de desenvolupar cadascun dels elements en el paper. No ens van deixar més de cinc minuts per dibuix. Per últim, amb aquesta activitat vam treballar la nostre imaginació i la nostre interpretació de les coses. Com veiem nosaltres tot allò que ens anaven dictant, i representar-ho al paper.
22.
23.
24. La taula del vent La taula de la passió PER TAULES… La taula de l’alegria La taula de la por
25. Conclusions Després d’haver fet aquest dictat amb ceres, he pogut extreure diverses conclusions: Primer de tot, el color és un element molt important a l’hora de treballar amb ceres, ja que en els dibuixos que nosaltres hem hagut de fer ha estat l’element essencial que ha determinat els nostres dibuixos. Una altra cosa que considero que ha estat força important en aquest treball, ha estat la visualització i el com ens imaginem nosaltres les coses, abans de començar a dibuixar. Realment, jo no era conscient de que això facilita la feina en aquest casos en els que tens poc temps per a desenvolupar l’activitat. Per últim, crec que el fet d’haver posat en comú tots els dibuixos de la resta de companyes ens ha servit per a veure que hi ha coses que per molt que siguin abstractes, i que nos les veiem, ens transmeten les mateixes sensacions i tothom tenim la mateixa imatge visual d’elles. Per això, ha estat interessant passar per totes les taules i poder veure la semblança dels nostres dibuixos.
26. LÍNIA, TRAÇ, GEST I AUTORS Avui, dia 9 de desembre la Georgina ens ha passat a classe unes diapositives sobre les línies, el traç i el gest. També ens ha esmentat alguns referents artístics. És molt important que els nens vagin investigant els diferents suports i les diferents eines amb les quals anem treballant. Han de descobrir que cada tipus d’eina et proporciona un tipus de línia, de traç, de potència, d’intensitat, ...diferent. Per això, és important fer un anàlisis de tots els tipus de materials que utilitzem amb els nens. HANS HARTUNG: És un autor que treballa amb tots el traços de línies diferents. PENK: Utilitza un traç primitiu, espontani en les seves obres. J. USLÉ: Marca una etapa de fotografia. Línies gruixudes (fetes amb porrons), utilitza jocs de línia diferents, fa combinacions de línies llargues/curtes, primes/gruixudes,... DUBUFFET: Autor que ha experimentat molt amb la matèria, molt primari de colors i les línies delimiten els seus espais.
28. LÍNIA I NATURA LÍNIA I ENTORN: parts, persianes... Ens les podem trobar passejant pel nostre propi carrer. LÍNIA I COS: el nostre cos està ple de línies. LÍNIA I TACA: Combinant una taca de color amb una línia podem obtenir el dibuix.Dibuix de retentiva: enrecordar-nos d’allò que hem estat observant, i després dibuixar-ho.Dibuix de memòria: dibuixem objectes que ens recordem de com són perquè els acostumem a veure dia a dia. LÍNIA I ESPAI LÍNIA RECTA: les obtenim amb una brotxa, una paletina, un pinzell... Les tisores també ens poden proporcionar línies, es pot aconseguir un dibuix amb unes tisores. Retallar és un control motriu de la mà per als infants.Organitzar l’espai vol dir dibuixar, ja que abans has d’haver fet un esbós mental. És important fer una distribució del paper, observar-lo, i després plasmar el que volem representar. Les grafies ens proporcionen sensacions de com cadascú fa les coses. És important ensenyar als nens a mirar, cal saber els diferents punts de vista des dels quals es poden mirar les coses.
29. Aquesta ha estat la última activitat d’aquest segon bloc de línia – color. En aquesta activitat hem pogut fer diferents dibuixos experimentant amb aquest tipus de pintura. Objectiu: experimentar amb la pintura digital i obtenir diferentscolors amb ella, fent barreges i vigilant les quantitats que apliquem. Per tal de dur a terme aquesta pràctica em utilitzat com a material òbviament aquesta pintura digital, uns trossos de paper i una massa casolana que va fer la Georgina per a aplicar a sobre el paper abans de posar-hi la pintura. PINTURA DIGITAL
30. Elements treballats En aquest treball de pintura digital hem pogut treballar diferents aspectes, però també cal dir que ha sigut un primer contacte amb aquesta pintura, i que per tant, també hem experimentat amb ella. Una de les coses més important que hem treballat ha estat el color. En un principi nosaltres només comptàvem amb tres colors: el blau, el vermell i el taronja. Vam treballar com barrejar aquests colors per a que poguéssim obtenir d’altres. D’altre banda també vam treballar la utilització d’aquesta pintura, ja que al menys jo no l’havia utilitzat mai. Primer vam haver d’aplicar la massa casolana sobre el paper, i després la pintura a sobre, estenent-la amb la mà. Per últim, també podem dir que vam treballar els traços, ja que al fer-ho amb les mans teníem diferents opcions i podíem obtenir de diferents. Si treballàvem amb els dits obteníem una, si treballàvem amb el puny una altre, i així, amb totes les parts possibles de les mans.
31. Aquestes dues fotografies mostren la massa que vam haver d’aplicar al paper havans d’aplicar-hi la pintura. És la massa que va fer la Georgina i que, al principi, podia semblar una mica fastigosa. Un cop anàvem acabant les nostres pintures, va anar al mural de la classe i vàrem penjar aquelles que més ens agradaven, i aquelles que trobàvem més diferents a les de la resta de la gent. Un cop finalitzat aquest procés, juntament amb la Georgina, vam analitzar totes aquestes pintures i vam poder trobar la diferència entre elles.
32. La meva pintura: Aquesta va ser la pintura que jo vaig decidir penjar al suro, ja que vaig considerar que era la millor de totes les que havia fet. Per a fer-la el primer de tot que vaig fer va ser agafar el pols de la pintura vermella i aplicar-lo per línies, deixant espai entre elles. Tot seguit vaig agafar papers de diaris i els vaig retallar per línies novament i els vaig “enganxar” enganxar al paper de forma horitzontal i vertical, de forma que només vaig deixar espais blancs en forma de quadradets. Un cop vaig tenir això fet, vaig agafar el pols de la pintura taronja i el vaig aplicar per tot el paper, tant en els trossos on hi havia diari com en els que no n’hi havia. Per últim vaig arrancar tot el paper de diari que hi havia posat al paper i em van quedar només els quadradets pintats de taronja.
33. Conclusions Un cop feta aquesta pràctica vaig poder descobrir moltes coses sobre aquesta pintura tant diferent: Per començar, ja que jo no sabia de la seva existència, vaig trobar aquesta pintura digital com una forma diferent de fer pintura. Em va resultar curiós, ja que el fet d’utilitzar les mans per a pintar sobre el paper va ser estrany. També vaig poder adonar-me’n que a l’hora d’escollir colors per a pintar, nosaltres som els que decidim ja que en aquest treball només depenia de nosaltres quin color volíem fer i, per tant, quina barreja havíem de realitzar. També cal destacar que jo, per a fer la meva pintura, vaig estar-hi bastant temps rumiant el que volia fer. Per tan, al igual que en activitats anteriors, per a mi va ser important haver de fer una visualització al meu cap del que volia fer abans de fer-ho. Per últim, amb aquesta activitat, vaig poder descobrir que una sola mà és una eina molt bona per a pintar i que ella mateixa et pot proporcionar molts traços diferents que poden ser important per a elaborar el teu treball.
34. Avui, últim dia de classe d’Educació visual i plàstica, la Georgina ens ha passat unes diapositives sobre una escolta, de les quals he pogut extreure diverses conclusions:L’experimentació és el pas previ per a poder consolidar una sèrie de vivències que ens han de portar a unes reflexions a partir de les quals hem d’arribar a la comunicació. Hem d’arribar al plaer d’observar, de ser curiós i, amb les mans, voler provar coses noves. Això ens portarà a un esperit crític que és bàsic en el nostre entorn. Com a mestres, hem de ser molt crítiques i saber cap a on volen anar, que és el que volem que aprenguin els nens.Les mans són les primeres eines per a treballar amb nens, i per tant els nens han de conèixer tot allò que toquen i poder experimentar amb elles.D’aquesta manera, els nens aprenen a observar i a mirar. Tot i que siguin petits, han d’aprendre a analitzar les formes i les mides dels objectes. Cal conèixer els buits dels objectes, allà on no hi ha matèria per a dibuixar.Pel que fa als colors, ha d’entendre què és un color, i ha de saber que ells mateixos poden crear un color. Hi ha colors, i a partir d’aquí, els nens han de conèixer com fabricar colors secundaris. ESCOLA
35. REGGIO EMILIA Reggio Emilia és una ciutat italiana on es va desenvolupar un projecte diferent per a treballar amb nens i nenes. Aquestes escoles estan basades en una llei fonamental: “Si se hacen cosas reales, también són reales sus consecuencias”. La seva metodologia es basa fonamentalment en que un adult es fixa en les diferents maneres en que els nens poden participar, percebre o escollir, i per aquest motiu seleccionen i qualifiquen les activitats, de manera que motivin als nens. El desenvolupament de les activitats es produeixen en petit grup, per tal de que es creï un ambient comunicatiu, i per a que els mestres puguin observar quins rols es poden anar desenvolupant en el treball del grup. L’objectiu d’aquestes escoles és crear una escola activa, inventiva, documentada i comunicable. Un lloc d’investigació, d’aprenentatge i reflexió, en la qual es trobin còmodes els educadors, els infants i els nens.
36. VALORACIÓ PERSONAL Després d’haver treballat aquest segon bloc de l’assignatura d’Educació Visual i Plàstica (línia – color), m’he adonat de que tant la línia com el color formen part del nostre dia a dia. I que, mirem cap a on mirem estem envoltats de línies i de colors.La veritat és que fer totes aquestes activitats sobre aquest temes m’ha resultat molt interessant i també he pogut aprendre moltes coses, ja que hi havia molts materials i eines que mai havia utilitzat i m’ha enriquit molt provar-les per primera vegada.Pel que fa a la línia el que més m’ha sobtat és adonar-me’n del que he dit abans, de que mirem cap a on mirem, ens podrem trobar rodejats per línies. Per tant, la relació entre línia i espai ha estat una de les que més m’ha agradat treballar.D’altra banda, pel que fa al color, m’ha agradat poder adonar-me de que a l’hora d’escollir colors nosaltres manem, i que si jo vull aconseguir un color per a fer un dibuix només haig de fer una barreja, és a dir, que només depèn de nosaltres el fet de voler aconseguir un color.Només haig de dir per concloure, que ha estat un treball FANTÀSTIC!!
37. BIBLIOGRAFIA Per a fer aquest treball he extret informació de diferents llocs. Principalment el text l’he elaborat a partir de totes les informacions que ens ha anat donant a classe la Georgina mentre fèiem les activitats. També he utilitzat informacions de diferents power points que ens han passat a classe: Línia, traç, gest i autors. Reggio Emilia. També he extret alguna informació d’algun article que ens repartit a classe: El missatge cultural de l’infanta través del dibuix. El dibujo infantil: Tendencias y problemas en la investigación sobre la expresión plástica de los escolares. Per últim, també he consultat una pàgina web per a obtenir més informació sobre alguns autors i les fotografies de les seves obres: www.wikipedia.com
