Esquemes de primària medi

33,763 views

Published on

0 Comments
19 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
33,763
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1,084
Actions
Shares
0
Downloads
1,449
Comments
0
Likes
19
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Esquemes de primària medi

  1. 1. 1 PROGRAMA D’ESTUDI EFICAÇ Esquemes de PRIMÀRIA Coneixement del medi Els continguts imprescindibles de la Primària resumits en 30 esquemes Recursos per al professorat Fitxa 1 Els éssers vius. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 Fitxa 20 Geografia: paisatge, relleu i clima. . . . . . . . . 4 0 Fitxa 2 Els animals invertebrats. . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 Fitxa 21 Geografia física d’Espanya . . . . . . . . . . . . . . . 4 2 Fitxa 3 Els animals vertebrats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 Fitxa 22 Geografia humana i econòmica. . . . . . . . . . . 4 4 Fitxa 4 Les plantes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 Fitxa 23 Geografia política d’Espanya. . . . . . . . . . . . . . 4 6 Fitxa 5 Els ecosistemes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 0 Fitxa 24 Geografia d’Europa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 8 Fitxa 6 Funció de relació: el sistema nerviós. . . . . . . 12 Fitxa 25 La prehistòria a la península Ibèrica . . . . . . . 5 0 Fitxa 7 Funció de relació: els sentits. . . . . . . . . . . . . . 1 4 Fitxa 26 L’edat antiga a la península Ibèrica. . . . . . . . 5 2 Fitxa 8 Funció de relació: l’aparell locomotor. . . . . . . 6 1 Fitxa 27 L’edat mitjana a la península Ibèrica. . . . . . . 5 4 Fitxa 9 Funció de relació: la coordinació Fitxa 28 L’edat moderna a Espanya . . . . . . . . . . . . . . . 5 6 interna. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 8 Fitxa 29 L’edat contemporània a Espanya Fitxa 10 Funció de nutrició. La dieta . . . . . . . . . . . . . . . 2 0 (segle XIX). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 0 Fitxa 11 Funció de nutrició: el procés Fitxa 30 L’edat contemporània a Espanya digestiu i la respiració . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 2 (segle XX). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 2 Fitxa 12 Funció de nutrició: la circulació i l’excreció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 4 Fitxa 13 Funció de reproducció. . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 6 Fitxa 14 La matèria. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 8 Fitxa 15 L’energia, la llum i el so. . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 0 Fitxa 16 L’electricitat i el magnetisme. . . . . . . . . . . . . . 3 2 Fitxa 17 Les forces i les màquines. . . . . . . . . . . . . . . . . 3 4 Fitxa 18 La Terra i l’univers. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 6 Fitxa 19 Capes de la Terra. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 8166113 _ 0001-0064.indd 1 17/2/09 12:34:55
  2. 2. 2 1 Els éssers vius Nutrició, per a obtindre… S ubstàncies. E nergia. Éssers vius: realitzen les funcions vitals Relació amb… A ltres éssers vius. Diferents E l medi. éssers formen Reproducció, per a obtindre descendència. la natura D’origen natural (Sol). Éssers inerts (no vius): no realitzen funcions vitals. Són… D’origen artificial (moble). Cèl·lules: part més menuda d’un ésser viu. Formen teixits. Organització Teixits: agrupació de cèl·lules que duen a terme la mateixa funció. Formen òrgans. interna Òrgans: grups de teixits que treballen conjuntament portant a cap la mateixa funció. Formen sistemes. dels éssers Sistemes: grups d’òrgans que acompleixen la mateixa funció. Formen aparells. vius Aparells: sistemes i òrgans que realitzen la mateixa funció. Formen un organisme. Organisme: ésser viu complet format per aparells i sistemes. Pluricel·lulars. Heteròtrofs (s’alimenten d’altres éssers vius). © 2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. Característiques Es poden desplaçar d’un lloc a l’altre. Reaccionen davant els estímuls. Classificació Vertebrats: tenen esquelet ossi. Classificació Invertebrats: no tenen esquelet ossi. dels éssers Regne animal vius vípars: naixen d’ous. O Segons la forma de nàixer ivípars: es formen dins la mare. V erbívors: s’alimenten de plantes. H Tipus Segons l’alimentació arnívors: s’alimenten de carn. C mnívors: s’alimenten de carn i plantes. O Segons el medi errestres: respiren aire. T en què viuen quàtics: prenen l’oxigen dissolt a l’aigua. A166113 _ 0001-0064.indd 2 25/2/09 16:32:00
  3. 3. Pluricel·lulars. © 2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. Autòtrofs (fabriquen el seu propi aliment). Característiques No es desplacen. Reaccionen davant alguns estímuls (llum). imnospermes: tenen flors, però no fruits. G Plantes amb flors ngiospermes: tenen flors i fruits. A Classificació Regne de olses. M les plantes Plantes sense flors algueres. F Classificació dels éssers rbres: tija llenyosa, gruixuda i dura. A vius Segons la tija rbustos: tija llenyosa menuda. A (continuació) Tipus erbes: tija fina i flexible. H erennes: tenen fulles durant tot l’any. P Segons les fulles aduques: perden les fulles a la tardor. C Regne dels Depenen d’altres éssers vius per a alimentar-se. Característiques fongs No es desplacen. Altres regnes: algues i bacteris. Els éssers vius 1 3166113 _ 0001-0064.indd 3 17/2/09 12:34:56
  4. 4. 4 2 Els animals invertebrats No tenen esquelet amb columna vertebral. Amb petxina. Per exemple, la cloïssa. Alguns protegeixen el cos... Amb closca. Per exemple, el carranc. Característiques Les femelles ponen ous. Són ovípars Dels ous ixen larves. Les larves es converteixen en adults. La majoria presenten simetria (dues meitats iguals o simetria radial). Són senzills, en forma de sac i amb cos irregular sense simetria. Esponges Viuen al mar i no poden desplaçar-se. Per exemple, l’esponja de bany. Cos tou, gelatinós i amb tentacles. Per exemple, corals, anemones o estreles. Celenterats Són marins. © 2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. Cos tou i allargat, amb un eix de simetria. Per exemple, el cuc de terra. Cucs Viuen a la terra i a l’aigua. Classificació T enen tentacles amb òrgans dels sentits. Per exemple, el caragol. Gastròpodes L a majoria són aquàtics i tenen closca. C os tou protegit per dues petxines articulades. Per exemple, la clòtxina. Bivalves Mol·luscs L a majoria són marins. T enen huit o deu tentacles i un cervell molt desenvolupat. Per exemple, el polp. Cefalòpodes S ón marins. E s desplacen expulsant un raig d’aigua que els impulsa.166113 _ 0001-0064.indd 4 17/2/09 12:34:57
  5. 5. © 2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. Aràcnids: tenen huit potes i manquen d’antenes. Per exemple, les aranyes. Crustacis: tenen deu o més potes. Per exemple, la llagosta. Miriàpodes: tenen un cos allargat i moltes potes. Per exemple, el centpeus. C ap. Artròpodes T enen un cos dividit en T òrax. Classificació A bdomen. (continuació) Insectes T enen antenes. T enen sis potes. A lguns tenen ales. Cos cobert de plaques dures i pues. Per exemple, l’eriçó de mar. Equinoderms Viuen al mar. Els animals invertebrats 2 5166113 _ 0001-0064.indd 5 17/2/09 12:34:57
  6. 6. 6 3 Els animals vertebrats Tenen columna vertebral. Cap. Característiques Cos dividit en parts Tronc, de què poden eixir extremitats. Cua. Respiren per pulmons. Són vivípars. Característiques Alimenten les cries amb llet. Tenen la pell coberta de pèl. Es desplacen caminant, nadant o volant. Mamífers Marsupials. Per exemple, el cangur. Carnívors. Per exemple, el tigre. Ungulats. Per exemple, el cérvol. Classificació Primats. Per exemple, el goril·la. Ratapenades. Per exemple, la ratapenada orelluda. © 2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. Classificació Cetacis. Per exemple, la balena. Respiren per pulmons. Són ovípars. Característiques Tenen la pell coberta d’escates. La majoria són terrestres. Rèptils Serps. No tenen potes, repten. Fardatxos. Tenen quatre potes curtes, repten. Classificació Cocodrils. Tenen quatre potes curtes, són de mida gran, posseeixen dents grans i viuen a l’aigua. Tortugues. Tenen una closca gruixuda i moltes són aquàtiques.166113 _ 0001-0064.indd 6 17/2/09 12:34:58
  7. 7. Respiren per brànquies en nàixer i, quan són adults, respiren per pulmons o per la pell. © 2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. Característiques Naixen com a larves aquàtiques i sofreixen la metamorfosi. Tenen la pell nua. Amfibis Sense cua. Per exemple, la granota o el gripau. Classificació Amb cua. Per exemple, la salamandra. Respiren per pulmons. Són ovípars. Característiques Tenen el cos cobert de plomes. Són terrestres. Posseeixen ales i la majoria volen. Ocells Corredors. De mida gran, amb potes molt desenvolupades per a córrer. Per exemple, l’estruç. Classificació Anàtids. Tenen dits units per una membrana. Per exemple, l’oca. (continuació) Camallargs. De gran mida, amb potes fines i llargues. Per exemple, la cigonya. Classificació Rapaços. Carnívors, amb bec ganxut i esmolat. Per exemple, el voltor. Gal·linacis. Cos rodanxó i bec curt. Per exemple, la gallina. Pardals. Mida menuda i bec curt. Per exemple, el teuladí. Els animals vertebrats Respiren l’oxigen dissolt a l’aigua per brànquies. Són ovípars. Les seues cries s’anomenen alevins. Característiques Tenen el cos cobert d’escates. Viuen a l’aigua. Peixos Posseeixen aletes i es desplacen nadant. Cartilaginosos. Tenen un esquelet format de cartílag. Per exemple, el tauró. Classificació Ossis. Tenen un esquelet format per os. Per exemple, la sardina. 3 7166113 _ 0001-0064.indd 7 17/2/09 12:34:58
  8. 8. 8 4 Les plantes No poden desplaçar-se. Estan subjectes al sòl per l’arrel. Fabriquen el seu propi aliment amb aigua, substàncies del sòl, diòxid de carboni i llum del sol. Característiques Responen als canvis. Es relacionen amb el medi Fan lleus moviments, per exemple, cap a la llum. Absorbeix substàncies nutritives del sòl. Arrel Subjecta la planta. Sosté les fulles. Hi circula l’aliment i l’aigua. Tija Llenyoses. Dures i de fusta. Parts Poden ser Herbàcies. Flexibles i de color verd. © 2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. Creixen a la tija. Fabriquen els aliments i realitzen la respiració. Fulles nvers. Part de davant. A Limbe. Part més ampla de la fulla Tenen dues parts evers. Part de darrere. R Pecíol. Part que la uneix a la tija. Les plantes respiren contínuament. Respiració Prenen oxigen de l’aire i expulsen diòxid de carboni.166113 _ 0001-0064.indd 8 17/2/09 12:34:59
  9. 9. Són autòtrofes, fabriquen el seu propi aliment. © 2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. Del sòl, per l’arrel: aigua i sals minerals que formen la saba bruta, que Presa de es reparteix pels vasos llenyosos. substàncies De l’aire, per les fulles: diòxid de carboni. Nutrició Etapes Té lloc a les fulles. S’elabora l’aliment en combinar-se la saba bruta amb el diòxid Fotosíntesi de carboni (CO2), i així es forma la saba elaborada. Necessita la llum solar, que es capta a través de la clorofil·la. Com a resultat d’aquest procés la planta elimina oxigen. Hi participen dues plantes. ètals, que formen la corol·la. P Hi intervenen les flors, que són els òrgans èpals, que formen el calze. S reproductors de les plantes. istil, que n’és la part femenina. P stams, que en són la part masculina. E Sexual En aquest acte té lloc la pol·linització, que és el P els insectes. transport dels grans de pol·len des dels estams d’una planta fins al gineceu de l’altra. P el vent. Reproducció Els òvuls es transformen en llavors que contenen l’embrió. El pistil es transforma en el fruit, que protegeix les llavors. Les plantes stolons: tiges que creixen horitzontalment. E Hi participa una sola planta izomes: tiges subterrànies. R Asexual ubercles: tiges subterrànies engruixides. T Hi intervenen altres parts de la planta. 4 9166113 _ 0001-0064.indd 9 17/2/09 12:35:00
  10. 10. 10 5 Els ecosistemes Flora: conjunt de totes les plantes. Els éssers vius Components Fauna: conjunt de tots els animals. El medi físic. Productors: els que fabriquen el seu propi aliment (plantes). L’alimentació Consumidors primaris: animals que s’alimenten dels productors (herbívors). (cadenes i xarxes Consumidors secundaris: animals que s’alimenten dels consumidors primaris (depredadors). alimentàries) Descomponedors: éssers vius que s’alimenten de les restes d’altres éssers vius (fongs, Relacions entre els éssers vius bacteris…). i el medi Parasitisme: quan un ésser viu es beneficia d’un altre. Per exemple, el visc. Altres relacions Mutualisme: quan la relació que s’estableix entre dos éssers vius és beneficiosa per als dos. Per exemple, els ocells desparasitaris i els mamífers. Competència: quan dues o més espècies necessiten els mateixos recursos, com ara aliment, refugi, llum… De l’aire. Per exemple, amb fums de la indústria. © 2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. Contaminació Del sòl. Per exemple, amb plaguicides. De l’aigua. Per exemple, abocaments als rius. Problemes del medi ambient Calfament global com a conseqüència de l’augment del diòxid de carboni efecte hivernacle. Extinció d’espècies, que provoca una alteració en la cadena alimentària. Desforestació, és a dir, desaparició de milions d’arbres. Desertització, que és la transformació de zones fèrtils en zones àrides. Espais protegits: per a protegir llocs especials pel seu paisatge, vegetació, fauna… Protecció del Espècies protegides: per a evitar l’extinció d’espècies d’animals amenaçades. medi ambient Lluita contra la contaminació: mesures per a evitar el deteriorament del medi ambient, per exemple, reciclatge de productes, depuració d’aigües…166113 _ 0001-0064.indd 10 17/2/09 12:35:00
  11. 11. © 2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 5 Els ecosistemes166113 _ 0001-0064.indd 11 1117/2/09 12:35:01
  12. 12. 12 6 Funció de relació: el sistema nerviós Rebre informació de l’exterior Sentits. Planificar la resposta Sistema nerviós. La funció de relació consisteix a Executar la resposta Aparell locomotor. Coordinar els processos interns Sistema endocrí. Dirigeix la funció de relació. Funcions: rebre i transmetre informació (impulsos elèctrics). Està format per les neurones, que són les principals cèl·lules Cos: on es troba el nucli. del sistema nerviós. Parts xó. A Prolongacions endrites. D Funció: rep informació, la interpreta i elabora la resposta. Sistema nerviós © 2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. ervell: controla els actes voluntaris. C Sistema nerviós Encèfal erebel: coordina els moviments i manté l’equilibri. C central Parts ulb raquidi: controla les funcions bàsiques involuntàries. B Parts Medul·la espinal: transmet la informació entre els nervis i el cervell. Sistema nerviós Sensitius: porten informació des dels òrgans dels sentits perifèric: fins a l’encèfal i la medul·la. els nervis Motors: porten les ordres de l’encèfal i la medul·la als músculs.166113 _ 0001-0064.indd 12 17/2/09 12:35:02
  13. 13. Es produeixen ràpidament i involuntàriament. © 2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. Reflexos   Per exemple, retirar la mà davant una cosa calenta. Responen a un estímul exterior. Moviments de resposta El cervell rep i interpreta la informació i emet l’ordre. Voluntaris Són conscients i depenen de la nostra decisió.   Per exemple, caminar cap a un objecte. Responen a estímuls externs o interns. Funció de relació: el sistema nerviós 6 13166113 _ 0001-0064.indd 13 17/2/09 12:35:02
  14. 14. 14 7 Funció de relació: els sentits Formen part de la funció de relació. Els sentits fan possible el contacte dels éssers humans amb el món exterior: reben informacions i estímuls de l’exterior (sons, olors…); transformen els estímuls en senyals elèctrics; passen aquests senyals al sistema nerviós. Funció: captar la llum per percebre els colors, les formes i la mida de les coses, i la distància a què es troben. òrnia. C ris. I Interior upil·la. P Òrgans: els ulls, que ristal·lí C Vista tenen diverses parts etina. R estanyes. P Exterior arpelles. P elles. C Els sentits Funcionament: la llum entra per la pupil·la, travessa la còrnia i arriba a la retina. © 2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. A través del nervi òptic, s’envia informació al cervell. Funció: captar les olors. Òrgan: el nas, concretament la pituïtària groga, que està al seu interior. Olfacte Funcionament: l’aroma que està en l’aire entra pel nas i arriba a la pituïtària, que a través del nervi olfactiu envia la informació al cervell. Funció: detectar el sabor dels aliments. Òrgan: la llengua, concretament les papil·les gustatives, que informen dels sabors Gust (dolç, salat, àcid, amarg, umami). Funcionament: les papil·les gustatives recullen les sensacions dels sabors i envien les dades al cervell.166113 _ 0001-0064.indd 14 17/2/09 12:35:03
  15. 15. © 2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. Funció: percebre els sons, distingir-los i saber d’on procedeixen. avelló auditiu. P Orella externa onducte auditiu. C impà. T Òrgans: les orelles, que Orella mitjana Oïda tenen diverses parts adena d’ossicles (martell, enclusa i estrep). C aragol. C Orella interna ervi auditiu. N Els sentits Funcionament: els sons entren pel conducte auditiu i arriben al timpà, que vibra. La vibració es transmet fins al caragol, des d’on el nervi auditiu transmet informació al cervell. Funció: rebre sensacions de les coses que toquem, com la temperatura, el dolor, la pressió... pidermis, la més externa. E Òrgan: la pell, que té dues capes Tacte ermis, a l’interior, on es troben les terminacions nervioses. D Funció de relació: els sentits Funcionament: les terminacions nervioses de la dermis capten els estímuls de l’exterior i envien informació al cervell pels nervis tàctils. 7 15166113 _ 0001-0064.indd 15 17/2/09 12:35:03
  16. 16. 16 8 Funció de relació: l’aparell locomotor Sostindre el cos. Funcions Protegir els òrgans més delicats. Per exemple, el cor, els pulmons… Facilitar el moviment. O ssos del crani: protegeixen el cervell. Cap O ssos de la cara: fixos i mòbils. Per exemple, la mandíbula. C olumna vertebral: protegeix la medul·la espinal. Sistema Ossos Tronc C ostelles: protegeixen el cor, els pulmons... esquelètic (ossi) E stern, clavícules, omòplats i pelvis. Elements Extremitats: ossos dels braços i de les cames. Aparell locomotor Articulacions Fixes. Per exemple, les del crani. (unions Mòbils. Per exemple, el genoll. entre ossos) Semimòbils. Per exemple, les de les vèrtebres. © 2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. Cartílags: òrgans tous i flexibles. Per exemple, les orelles. Està format pels músculs, que són òrgans tous i elàstics que poden contraure’s o relaxar-se i recuperar després la forma i la mida originals. S’uneixen als ossos mitjançant tendons. Sistema muscular Facilitar el moviment de les distintes parts del cos. Funcions Donar forma al cos. Protegir alguns òrgans. Per exemple, l’abdomen.166113 _ 0001-0064.indd 16 17/2/09 12:35:04
  17. 17. © 2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 8 Funció de relació: l’aparell locomotor166113 _ 0001-0064.indd 17 1717/2/09 12:35:05
  18. 18. 18 9 Funció de relació: la coordinació interna No formen part del sistema locomotor. No podem controlar-los voluntàriament. Músculs involuntaris Són imprescindibles per al funcionament del nostre organisme. Exemples: els músculs del cor (batecs) i els músculs de l’aparell digestiu (moviment de l’aliment). Controla funcions tan importants com el creixement o la reproducció. Coordinació interna El formen les glàndules endocrines, que aboquen les seues substàncies, les hormones, a la sang. iroide: segrega tiroxina, per a aprofitar els nutrients. T Sistema àncrees: segrega insulina, que regula la quantitat de sucre P endocrí que circula per la sang. Algunes glàndules endocrines són varis i testicles: produeixen hormones sexuals que dirigeixen O l’aparició dels caràcters sexuals masculins i femenins. © 2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. ipòfisi: produeix l’hormona del creixement i hormones H que dirigeixen altres glàndules.166113 _ 0001-0064.indd 18 17/2/09 12:35:05
  19. 19. © 2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 9 Funció de relació: la coordinació interna166113 _ 0001-0064.indd 19 1917/2/09 12:35:06
  20. 20. 20 10 Funció de nutrició. La dieta La funció de nutrició comprén tots els processos mitjançant els quals obtenim i aprofitem els nutrients i l’oxigen que necessitem per a viure. Obtenció de nutrients Aparell digestiu. Obtenció d’oxigen Aparell respiratori. Processos Repartiment pel cos i recollida de residus Aparell circulatori. Eliminació de residus Aparell excretor. Són els components dels aliments que necessitem per a viure. Hidrats de carboni o glúcids: aporten energia. Lípids: aporten energia. Nutrients Tipus Proteïnes: aporten substàncies per a créixer i reparar el nostre cos. Vitamines i minerals: són imprescindibles per al funcionament correcte de l’organisme. Aigua: forma la major part del nostre cos i hem de compensar-ne la pèrdua. © 2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. Convé Conjunt d’aliments que menja una persona habitualment. saber-ne ompleta: ens proporciona tot tipus de nutrients. C La dieta saludable ha de ser quilibrada: aporta la quantitat necessària de cada nutrient. E Dieta Prendre aliments de tot tipus. Reduir el consum de dolços. Evitar els greixos d’origen animal. És recomanable Prendre abundants fruites i verdures. Consumir aliments rics en fibra. Prendre més peix que carn.166113 _ 0001-0064.indd 20 17/2/09 12:35:06
  21. 21. Funció de nutrició. La dieta © 2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 10166113 _ 0001-0064.indd 21 2117/2/09 12:35:07
  22. 22. 22 11 Funció de nutrició: el procés digestiu i la respiració El procés digestiu consisteix en la transformació dels aliments per a aconseguir els nutrients que contenen. Es porta a terme en l’aparell digestiu. oca. B aringe. F Tub digestiu: sòfag. E conducte per on passen stómac. E els aliments. ntestí prim. I Aparell digestiu ntestí gros. I nus. A Glàndules annexes: làndules salivals: segreguen la saliva que es mescla amb l’aliment. G produeixen líquids que etge: produeix la bilis. F aboquen al tub digestiu. àncrees: produeix els sucs pancreàtics. P Descomposició dels aliments per a obtindre’n nutrients. © 2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. Boca: esmicola i mescla l’aliment amb la saliva per formar el bol alimentari. Digestió Faringe i esòfag: condueixen el bol alimentari a l’estómac. Hi participen Estómac: produeix el suc gàstric que es mescla amb l’aliment i forma el quim. Intestí prim: produeix el suc intestinal i rep el suc pancreàtic i la bilis; junt amb Procés l’aliment forma el quil. digestiu És el pas dels nutrients de l’aparell digestiu a la sang. Absorció Té lloc a l’intestí prim, a les vellositats intestinals. És la formació de les matèries fecals i l’expulsió de les substàncies no digerides dels aliments. Expulsió de residus Té lloc a l’intestí gros: es compacten les substàncies no digerides, es transformen en els excrements i s’expulsen a través de l’anus.166113 _ 0001-0064.indd 22 17/2/09 12:35:08
  23. 23. La respiració consisteix en l’entrada i eixida de l’aire del nostre cos per a l’obtenció d’oxigen © 2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. i l’expulsió de diòxid de carboni. Aquesta funció, la porta a cap l’aparell respiratori. Fosses nasals: per on entra l’aire. Laringe i faringe: per on passa l’aire abans d’arribar a la tràquea. Tràquea: conducte des del qual passa l’aire als pulmons. Òrgans de l’aparell Bronquis: són dues ramificacions de la tràquea que entren en els pulmons. respiratori Bronquíols: són uns tubs fins en què es ramifiquen els bronquis. Alvèols pulmonars: saquets plens d’aire que ixen dels bronquíols. Pulmons: òrgans esponjosos que es troben a la caixa toràcica. L’aire entra per les fosses nasals. Passa per la laringe, la faringe i la tràquea i arriba als bronquis i bronquíols. Procés Des dels bronquíols arriba fins als alvèols pulmonars. Als alvèols l’oxigen passa a la sang i aquesta allibera el diòxid de carboni.Funció de nutrició: el procés digestiu L’aire pobre en oxigen i ric en diòxid de carboni s’expulsa a l’exterior. La respiració Passen perquè la caixa toràcica es dilata i es contrau. E ls pulmons s’omplin d’aire. Inspiració E s produeix l’entrada d’aire per les vies respiratòries fins als alvèols Moviments pulmonars. respiratoris L ’aire ix dels pulmons.i la respiració Expiració L ’aire és obligat a eixir dels pulmons i a recórrer les vies respiratòries fins a arribar a l’exterior. 11 23166113 _ 0001-0064.indd 23 17/2/09 12:35:08

×