3. Introducció:
Pintura:La pi nt ur a és l 'ar t de pi nt ar ,
d'expr es s ar -s e s obr e una s uper f í c i e
m t j anç ant f or m
i es i c ol or s . La pr àc t i c a de
l 'ar t de pi nt ar c ons i s t ei x a apl i c ar una
t èc ni c a c onc r et a dam unt una s uper f í c i e
det er m nada, j a s i gui un f ul l de paper , un
i
l l enç , un m , una f us t a o un r et al l de t ei xi t .
ur
La f i nal i t at obt eni r una c om pos i c i ó am l es
b
f or m , c ol or s , t ext ur es i el di bui x, que dóna
es
l l oc a una obr a d' ar t d'ac or d am uns b
pr i nc i pi s es t èt i c s .
Ar qui t ec t ur a: L'ar qui t ec t ur a és l 'ar t
de pr oj ec t ar o c ons t r ui r edi f i c i s i d'al t r es
es t r uc t ur es f í s i ques . És una de l es s i s
bel l es ar t s . El pr of es s i onal que des env ol upa
aques t a di s c i pl i na s 'anom ena ar qui t ec t e o
ar qui t ec t a: pl ani f i c a el pr oj ec t e i s ov i nt
5. Rococó: Definició
– L'estil Rococó neix a França a principis del segle XVIII i es desenvolupa durant els regnats de Lluís
XV i Lluís XVI. Ha estat considerat com la culminació del Barroc, però, és un estil independent que
sorgeix com a reacció al barroc clàssic imposat per la cort de Lluís XIV. El rococó a diferència del
barroc, es caracteritzat per l'opulència, l'elegància i per l'ús de colors vius, que contrasten amb el
pessimisme i la foscor del barroc.
Harmonitza amb la vida despreocupada i agradable que la societat anhela i es desentén de qüestions
religioses. Aquest estil,que sols simbolitza superficialitat, es exclusiu de l' aristocràcia .
– El terme rococó prové de la paraula francesa "rocaille" (pedra) i "coquille" (petxina),
elements de gran importància per a l'ornamentació d'interiors.
7. Arquitectura: Característiques
*L' arquitectura es concentrava en els edificis, les residències de la
noblesa i de l' alta burgesa. A més va tenir molt poc reflex en les
construccions oficials fossin laiques o eclesiàstiques.
Les característiques bàsiques són:
– Marcada diferència entre exteriors i interiors:
+ L' exterior es caracteritzat per l' espontaneitat, la naturalitat, la
senzillesa i la simplicitat. En les façanes s' eliminen les ordres clàssics i
tenien motllures per emmarcar finestres o portes.
+ L' interior és una fantasia, una superficialitat amb colors. Les
habitaciones es dissenyaven com una agrupació d' ornamentació,
colors i mobiliari.
– Reconeixement de les línies corbes i un munt de decoracions ( caps
tallades en la part frontal).
– Ideal fusió amb la natura, el paisatge i l' entorn.
– L' acumulació d' elements decoratius basats en línies ondulats i en l' a
simetria.
– Difusió del gust xinès, que va entrar a Europa amb peces de
porcellana, teles o laques, i que decorarà els salons occidentals amb els
seus temes més representatius.
8. Arquitectura: Autors destacats
Autors Biografia Obra mestra
Robert de Cotte és un dels arquictectes més
rellevants del rococó que va nèixer a París el
1656 i va morir el 1735. També va ser un gran
decorador i els seus edificis van ser valorats pel
seu estil com per la seva decoració. . Va
contribiur en la difusió de l' arquitectura francesa
per Europa.
Guarino Guarini ( o Camillo Guarino Guarini), va ser
un altrre dels arquitectes més destacats durant el
desenvolupament del rococó. Va nèixer el 1624 i va
morir el 1683 a Itàlia. A més de ser arquitecte va ser
escriptor, matemàtic i sacerdot de la Ordre dels
Clergues Regular. Va dissenyar molts edificis
esclesiàstics en el seu país i altres països europeus.
François de Cuvilliés (naiement: el 1695 a Soignies
(Bèlgica); mort: el 1768 a Munich (Alemanya) fou un
arquitecte alemany nascut a Bèlgica. Es va formar a
França i intentà adaptar el rococó francès a la
estètica alemanya. El seu estil es va estendre per tot
Europa.
9. Pintura: Característiques
En pintura, els temes més abundants són les festes galants i campestres, les històries pastorals, les
aventures amoroses i cortesanes, les dames de la cort, passejos de parelles aristocràtiques, etc...
Les característiques bàsiques en són:
– La dona com a fugura principal, ja que representa sensualitat
i bellesa
– Predominació dels colors pastissos, alegres, clars i suaus.
– Recuperació de personatges mitològics amb elegància,
sensualitat, frescor i bellesa
– Els retrats es basaven en l' elegància i la superficialitat de la
vida de la cort i dels ambients cortesans.
– Ús de les formes curvílinies i decoració de teles amb
querubins i mites d'amor
10. Pintura: Artistes rellevants
Autors Biografia Obra mestra
Jean-Antoine Watteau va nèixer el 1684 i va
morir el 1721 a França. Va ser un dels
primers representants del moviment
Rococó. A més el creador del genère des
fêtes galantes: escenes de festeig amorós i
diversions amb un encant idil.lic i bucòlic,
banyades en un aire de teatrilitat.
Thomas Gainsborough va venir al món el 1727
i va morir el 1788. Fou un mestre del retrat i de
la pintura dels paisatges. Va ser el pintor
favorrit de l' aristocràcia britànica i va
aconseguir una gran fortuna amb els seus
retrats. Les seves obres són caracteritzats per
la noble i refinada elegància de les figures.
Jean-Honoré Fragonard fou un dels pintors
més rellevants de l' estil rococó. Nascut el 1732
à Grasse, va morir el 1806 a París. Les obres de
Fragonard són escnes d' amor i voluptuositat
des de que ho va imposar Lluís XV i quan
dubtava entre temàtica religiosa o clàssica.
11. Escultura:Característiques
L' escultura va ser un altre àrea on el Rococó va
marcar un molt gran apogeu.
Les característiques bàsiques en són:
– Expressió de l' estil a través de l' escultura de
porcellana.
– An.nulació de les estàtues de marbre.
– Reflex de les temes d' amor i alegria en l'
escultura.
– Elements bàsiques:les línies corbes, la natura i l'
asimetria.
12. Escultura: Autors rellevants
Artísta Biografia Obra mestra
Étienne-Maurice Falconet, nascut el 01 de
decembre 1716 a París, on va morir el 24
de gener el 1791, fou un dels principals
escultors de l' estil rococó francès. Va ser
molt conegut degut a què la Marquesa de
Pompadour li encarregava moltes obres.
Giacomo Serpotta (Palerm, 10 de març
1656 - Palerm, 27 febrer 1732) va ser un
escultor i decorador italià. Es va distingir
en l'art de l'estuc. Venia d'una família
d'escultors exercit la professió del seu
pare Gaspar, el seu germà Josep i el seu
fill Procopio.
14. Neoclassicisme: Definició
– El neoclassicisme va ser un moviment cultural i artístic que abasta des
de la segoina meitat del segle XVII fins els inicis del segle XIX. S' anomena
així perquè va suposar el retorn als models clàssics. Iniciant-se a França,
va ser un art burgès, auster i racional. Es va desenvolupar en la pintura,
l'escultura i l' arquitectura. A diferència del Romanticisme, sacrificava els
colors per a la perfecció de la línia.
Pintura neoclàssica Escultura neoclàssica Arquitectura neoclàssica
15. Neoclassicisme: Historia
+ El neo (“nou” en grec)-classicisme defineix de manera fonamental la
recerca de l' excel.lència en l' obra de l' art.
+ El conjunt de circumtàncies que ho va incrementar són:
– Importants troballes arqueològiques: Pompeia, Herculà.
– Iniciació d' una bibliografia arqueològicament important: Historia de
l' art de l' antiguitat, Winckelmann.
– Creació d' academies: campanyes contra el barroc i la recerca del
bon gust.
– Cansamet i exhausment de les formes decoratives del Rococó.
16. Arquitectura: Característiques
– L'arquitectura neoclàssica és un període del neoclassicisme arquitectònic que abasta la
segona meitat segle XVIII i començaments del segle XIX. Succeint el classicisme, el barroc
i el rococó, l' arquitectura neoclàssica utilitza els elements greco-romans (columnes, frontó,
proporcions harmonioses, portal) i està al servei de la política. El descobriment i excavació
de jaciments de Pompeia i Herculà va donar el gust de les formes antigues.
– Les característiques bàsiques en són:
.. Imitació de l' antiguitat
.. Presa de l' ordre dòric de Grècia: la coluna recupera la seva importància i tornen els
frontons poblats d' estàtues.
.. Presa de la ciència de l' espai de Roma: la cupula, els edificis presenten voltes romanes
.. Predomini de la còpia damunt de la imginació renovadora
.. Construcció d'esglésies i tota classe de monuments públics
.. Presa dels cànons de simetria, rigidesa i fredor del món antic.
.. Paper fonamental de les Acadèmies: són les encarregades de supervisar els activitats
arquitèctonics.
.. La Revolució Industrial s' encarrega d' aportar materials i procediments constructius
nous.
