Una metodología transversal per treballar la poesia a través de l'art.

1. La poesia a través del fotodiàleg.
Paula Ribas Broch i Aída Miralles Martínez.MP1032
20/12/2013
PROJECTE INTERDISCIPLINAR

2. - 1 -
ÍNDEX
1. Marc teòric……………………………………………………..…………………………………………………………..pàg 2 1.1- Metodologia Ramon Besora………………………………….….......................................pàg 3
1.2-Metodologia del fotodiàleg …………………………………………....………………………………pàg 3
2. Unitat didàctica: la poesia a través de la fotografia .…………………………............................pàg 4 2.1-Justificació ……...…………...................................................................................pàg 4
2.2-Contextualització………...…………………………………………...…………………………………pàg 5
3. Objectius del currículum………………………………….……………………………………………….…….…….pàg 5
4. Objectius de l’activitat…………………………………..…………………………………………..………………….pàg 7
5. Continguts……………………………………………………………………………………………………………………..pàg 8
6. Temporalització…………………………………………………………………………………………………………….pàg 9
7. Activitat poesia……………………………………....…………………………………………………….………………pàg 9
8. Recursos…………………………………………………………....………………………………….………………..….pàg 13
9. Rúbrica d’avaluació…………………………………………………………………………....….……………..…..pàg 14
10. Bibliografia i webgrafia…………………………………………………………………………………….....….pàg 14

3. - 2 -
La poesia mitjançant el fotodiàleg
1. MARC TEÒRIC:
Informació Miquel Martí i Pol, autor de les poesies escollides. Qui és? És un dels poetes en llengua catalana més populars i llegits. Què ha escrit? La seva poesia, d'arrel autobiogràfica, transcendeix la realitat de l'àmbit de la seva malaltia i del temps històric concret, i crea un paisatge interioritzat, que transmet serenitat. En són un exemple els poemaris Vint-i-set poemes en tres temps (1972), La pell del violí (1974), Cinc esgrafiats a la mateixa paret (1975), Llibre dels sis sentits (1974), i Quadern de vacances (1976). El reconeixement públic li arriba amb la publicació dels reculls L'arrel i l'escorça (1975),El llarg viatge (1976) i Amb vidres a la sang (1977) i, sobretot, també, amb Estimada Marta (1978). A més d’aquestes obres, va escriure Els poemes de les quatre estacions, que va ser el punt de partida per a el posterior treball de Ramon Besora en l’escola. Aquesta obra es composa de quatre poesies: l’estiu, la tardor, l’hivern i la primavera. Com s’ha treballat la seua poesia? Ramon Besora va treballar la poesia de Miquel Martí i Pol a través del dibuix. Els xiquets treballaren les poesies d’aquest autor expressant amb el dibuix la idea de cada vers. Va ensenyar poesia de manera interdisciplinar i no quedant una tasca individual sense cap connexió amb altres matèries. A més, van fer excursions a casa de Miquel per conèixer-lo i apropar-se a ell i a la seua poesia d’una manera més pròxima i directa i mostrar-li el gran treball que Ramon havia fet amb els seus alumnes i la seua poesia, per a l’autor va ser una experiència inexplicable. Actualment, es fan visites guiades a la casa de l’autor contant la seua història i carrera professional, també s’han fet exposicions de dibuixos a distints col·legis de Roda, poble de l’autor.

4. - 3 -
A més a més Lluis Llach va musicalitzar els seus poemes. També Celdoni Fonoll, Maria Cinta o Maria del Mar Bonet. 1.1. Metodologia segon Ramon Besora Ramon Besora va ser mestre de l’escola el Puig d’Esparraguera a Catalunya es va plantejar la problemàtica del desinterès de l’estudiant davant la poesia, no hi havia una metodologia concreta al col·legi per treballar-la i ell volia crear la curiositat i incitar als xiquets a treballar i a llegir poesia de manera activa en front de treballar la poesia fixant-se en els aspectes teòrics. Habitualment, la poesia estava deslligada dels sentiments del xiquets i era cosa apart. En aquesta situació en la que s’encontra Ramon Besora va haver de replantejar-se un nous objectius i una nova metodologia. Volia convertir el xiquet en creador. La seva metodologia va començar en fer un dia a la setmana lectura voluntària, cadascú portava un llibre de casa, el que sestava llegint, inclòs el professor i llegien durant una hora. A través d’aquesta proposta Besora anava investigant els gustos, preguntava el que llegien, s’asseia amb el xiquet i li parlava amb ells. La curiositat del xiquets anava en augment en veure allò que llegien els demés i el mestre. El mestre, a consciència, duia un llibre de Miquel Martí i Pol i veient la curiositat dels alumnes va proposar llegir-lo en veu alta. Al finalitzar la lectura conjunta, Ramon Besora proposà recrear el que ens deia el poema, és a dir, de quina altra manera es podrien transmetre allò que ens diu el poema. Després es distribuïren per grups i cada grup va pensar una proposta de recreació. Van acordar que ho transmetrien amb el dibuix.
1.2 Metodologia del fotodiàleg Un fotodiàleg és un diàleg que es produeix entre dues o més persones a través de la fotografia. Cada fotografia és una pregunta, una resposta, una afirmació o negació a l’anterior. Aquesta manera de comunicació ens fa esforçar-nos per a comprendre allò que estem veient i donar-li diferents interpretacions segons la persona que ho interpreta. També es por fer un diàleg visual amb dibuixos, pintures o combinant totes aquestes representacions artístiques. Totes aquestes representacions han d’estar realitzades pels participants del fotodiàleg.

5. - 4 -
Quan fem un fotodiàleg ni hi ha un tema preestablert, sinó que depèn del sentit de les fotografies que pot canviar en qualsevol moment fruit de la improvització. El significat el té el producte final. Les fotografies no tenen títol, podríem posar un nom a la imatge si cal, però condicionaríem la interpretació d’aquesta. Hi ha diferents estratègies per organitzar el sentit de la informació: - Formes de continuïtat. - Formes no visuals de continuïtat. - Identificació temàtica literal. - Continuïtat d’acció, utilitat o funció. - Associació temàtica contextual. - Associació simbòlica. - Formes de continuïtat visual. - Analogia formal simple. - Analogia formal composta. - Continuïtat estilística. - Relat. - Equivalència poètica. Per últim s’ha de tenir en compte les formes fallides de conversació que el que fan es evitar el procés de pensar i d’interpretar. Hi ha tres tipus: plagi visual, redundància i respostes succedani.
2. UNITAT DIDÀCTICA: LA POESIA A TRAVÉS DE LA FOTOGRAFIA: INTRODUCCIÓ: 2.1 Justificació: Basant-nos en l’autor Ramon Besora, treballarem la poesia perquè a l’escola encara es considera una tasca teòrica i independent. No es treballa en profunditat, ni com a font de sentiments ni expressió. La literatura sols esta present als finals del llibres i queda exclosa del treball a l’aula, sols es una tasca auxiliar que de vegades ni s’arriba a donar aquest contingut. Considerem molt important aquesta relació escola-sentiments perquè el contacte amb les persones i els sentiments son necessàries per la convivència del dia a dia, a l’aula i fora d’ella. Han d’arribar a lligar aquests dos elements. En aquesta activitat anem a introduir la fotografia substituint el dibuix perquè ens pareix novedós, un fort mitjà de comunicació i un recurs poc utilitzat a l’escola. Fomentant així l’ús de les noves tecnologies.

6. - 5 -
Front a la proposta de Besora i com a recurs innovador introduïm el fotodiàleg a l’aula per a que coneguin altres recursos per comunicar-se que no siguen el llenguatge oral i escrit. A més han de descobrir les distintes interpretacions d’un mateix poema i les distintes maneres d’expressar-lo. Aquesta activitat no sols relaciona arts plàstiques i llengua, sinó que treballa els valors de companyerisme, fomenta la cooperació, expressa sentiments i per això la considerem molt completa. 2.2 Contextualització: Aquesta proposta de programació va dirigida a xiquets de 6è de primària. Concretament a la classe del grup A del CEIP Lluis Revest de Castelló de la Plana.
3. OBJECTIUS DEL CURRICULUM:
o Llengua valenciana:
1. Comprendre discursos orals i escrits en els diversos contextos
de l’activitat social i cultural, i analitzar-los amb sentit crític.
2. Expressar-se oralment i per escrit de forma adequada en els
diversos contextos de l’activitat social i cultural, per a satisfer necessitats de comunicació i per a explorar camins que desenrotllen la sensibilitat, la creativitat i l’estètica.
3. Conèixer i valorar la riquesa lingüística d’Espanya com a patrimoni cultural comú.
5. Apreciar l’existència i la importància de l’idioma valencià com
a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i com a part fonamental
del patrimoni cultural de totes les valencianes i valencians.
7. Participar en diverses situacions de comunicació i utilitzar la
llengua oral de manera adequada en l’activitat social i cultural, aplicar les regles bàsiques de la comunicació oral i adoptar una actitud de cooperació i de respecte amb els sentiments, les idees, les opinions i els coneixements dels altres.
8. Utilitzar les diverses classes d’escrits que serveixen per a comunicar- se amb les institucions públiques o privades, en situacions relacionades amb l’escola i la seua activitat.

7. - 6 -
9. Usar els mitjans de comunicació social i les tecnologies de la
informació per a obtindre, interpretar i valorar informacions de diversos tipus i opinions diferents, i com a instruments de treball i d’aprenentatge.
10. Utilitzar les destreses bàsiques de la llengua (escoltar, parlar,
llegir, escriure i conversar) eficaçment en l’activitat escolar tant per a
buscar, arreplegar, processar informació, elaborar i memoritzar conceptes, com per a escriure textos propis de l’àmbit acadèmic amb iniciativa, responsabilitat i esforç.
11. Llegir amb fluïdesa i entonació adequades, comprendre distints
tipus de textos adaptats a l’edat, i utilitzar la lectura com a mitjà per a
ampliar el vocabulari i fixar l’ortografia correcta.
12. Utilitzar la lectura com a font de plaer i d’informació, considerar-la com un mitjà d’aprenentatge i d’enriquiment personal, i acostar-se a les obres de la tradició literària per a desenrotllar hàbits de lectura.
13. Comprendre textos literaris de gèneres diversos adequats quant
a temàtica i complexitat, així com iniciar-se en els coneixements de les
convencions específiques del llenguatge literari.
14. Usar els coneixements sobre la llengua i sobre les normes de l’ús lingüístic per a escriure i parlar de forma adequada, coherent i correcta (cuidant l’estructura del text, els aspectes normatius, la cal·ligrafia, l’orde i la neteja), i per a comprendre textos orals i escrits.
15. Reflexionar sobre els diferents usos socials de les llengües per
a evitar els estereotips lingüístics que suposen juís de valor i prejuís de
tot tipus.
17. Saber aprofitar, en l’adquisició d’una llengua, certes competències conceptuals i estratègiques ja apreses en el procés d’adquisició de les altres llengües, així com usar les semblances i diferències dels codis per a aclarir algun punt conflictiu de l’estructura, del significat o de l’ús

8. - 7 -
o Educació artística:
1. Indagar les possibilitats del so, la imatge, i el moviment com a elements de representació i comunicació i utilitzar-les per a expressar vivències, idees i sentiments, contribuint amb això a l’equilibri afectiu i a la relació amb els altres,
2. Desenrotllar la capacitat d’observació i la sensibilitat per a apreciar les qualitats estètiques, visuals i sonores de l’entorn.
3. Aprendre a expressar i comunicar a mb autonomia i iniciativa emocions i vivències a traves del processos propis de la creació artística en la seua dimensió plàstica.
4. Explorar i conèixer materials i instruments diversos, tenint en
compte els tradicionals de la Comunitat Valenciana, així com adquirir
codis i tècniques específiques dels diferents llenguatges artístics per a
utilitzar-los amb fins expressius i comunicatius.
5. Aplicar els coneixements artístics en l’observació i l’anàlisi de
situacions i objectes de la realitat quotidiana i de diferents manifestacions del món de l’art i la cultura per a comprendre’ls millor i formar
un gust propi.
6. Mantindre una actitud de busca personal o col·lectiva, articulant la percepció, la imaginació, la indagació, la sensibilitat junt amb la reflexió a l’hora de realitzar i gaudir de diferents produccions artístiques.
7. Conèixer algunes de les possibilitats dels mitjans audiovisuals
i les tecnologies de la informació i la comunicació en què intervenen
la imatge i el so. Descobrir significats d’interès expressiu i estètic i
utilitzar-los com a recursos per a l’observació, la busca d’informació
i l’elaboració de produccions pròpies, ja siga de forma autònoma o en
combinació amb altres mitjans i materials.
8. Conèixer i valorar diferents manifestacions artístiques del
patrimoni cultural de la Comunitat Valenciana, d’Espanya i de la Unió
Europea, col·laborant en la conservació i renovació de les formes d’ex
pressió locals i estimant l’enriquiment que suposa l’intercanvi amb
persones de diferents cultures que comparteixen un mateix entorn
9. Desenrotllar una relació d’autoconfiança amb la producció
artística personal, respectant les creacions pròpies i les dels altres a
més de saber rebre i expressar crítiques i opinions.
10. Planificar i realitzar produccions artístiques, d’elaboració pròpia o ja existents, individualment i de forma cooperativa, assumir distintes funcions i col·laborar en la resolució dels problemes que es presenten per a aconseguir un producte final satisfactori.
11. Conèixer algunes de les professions dels àmbits artístics, música i plàstica, interessar-se per les característiques del treball dels artistes i

9. - 8 -
gaudir, com a públic, de les seues produccions. Assistir a museus i a concerts.
4. OBJECTIUS DE L’ACTIVITAT:
1. Contacte actiu amb el llenguatge poètic.
2. Foment de la lectura de textos poètics en valencià.
3. Expressió oral en la recitació de poesia.
4.Treballar les emocions davant d’una imatge.
5. Descobrir detalls que ens informen de la modificació de la natura amb el pas del temps.
6. Plaer en la descoberta de noves paraules i aprendre’n més complicades.
7. Interdisciplinarietat mitjançant el llenguatge visual.
8. Relació art-poesia.
9. Gaudi de la literatura com a font de plaer i expressió de sentiments.
10. Observar i conèixer l’entorn que els envolta.
11. L’obra com a model per a la creativitat personal.
12. Desenvolupar el pensament visual fotogràfic.
5. CONTINGUTS TREBALLATS DEL CURRÍCULUM:
o EDUCACIÓ ARTÍSTICA:
• Ús intencionat de la imatge com a instrument de comunicació.
• Ocupació de mitjans audiovisuals i tecnologies de la informació i la comunicació per al tractament d'imatges, disseny i animació, i per a la difusió dels treballs elaborats. • Realització de fotografies: plànols, il·luminació i fotomuntatges. • Disposició a l'originalitat, espontaneïtat, plasmació d'idees, sentiments i vivències de forma personal i autònoma en la creació d'una obra artística. • Elaboració de dissenys previs a la realització de l'obra. • Asunción de responsabilitats en el treball cooperatiu.

10. - 9 -
• Constància i exigència progressiva en el procés de realització aplicant estratègies creatives.
o LLENGUA VALENCIANA I LITERATURA:
• Comprendre i expressar-se oralment i per escrit de forma adequada en els diferents contextos de l'activitat social i cultural. • Usar els mitjans de comunicació social i les tecnologies de la informació i la comunicació, per obtenir, interpretar i valorar informacions i opinions diferents. • Utilitzar la lectura com a font de plaure i d'enriquiment personal, i aproximar- se a obres rellevants de la tradició literària per desenvolupar hàbits de lectura. • Comprendre textos literaris de gèneres diversos adequats quant a temàtica i complexitat i iniciar-se en els coneixements de les convencions especifiques del llenguatge literari. • Valoració i estima del text literari com a vehicle de comunicació, font de coneixement d'altres mons, temps i cultures, i com a recurs de gaudi personal. • Coneixement del funcionament de la biblioteca del centre i participació en activitats literàries.
6. TEMPORALITZACIÓ: POESIA TARDOR POESIA HIVERN POESIA PRIMAVERA (23 setembre- 21 de desembre) (21 desembre- 20 de març) (20 de març-21 juny)
Es treballarà dues hores a la setmana a l’hora de valencià i arts plàstiques.

11. - 10 -
7. METODOLOGIA: ACTIVITAT POESIA.
Presentem, depenent de l’estació en la que ens trobem, la poesia que anem a treballar a classe.
El primer dia, comencem parlant què és per a nosaltres l’hivern. Ens preguntem que té de característic, de manera que tots puguen parlar i donar les diferents visions d’aquesta època de l’any. Reflexionem sobre les diferents interpretacions que han aparegut a partir de la pròpia experiència o costums de cadascú. Valorem les diferents opinions i costums dels nostres companys, ja que totes son vàlides. Hem vist que a les diferents explicacions han aparegut diferències fins i tot en les persones que tenen les mateixes característiques socials, econòmiques i culturals, per això insistim en valorar tota aquesta riquesa de l’aula.
D’aquesta manera tindrem una expressió del poema diferent, variada i rica d’un mateix poema.
A continuació, repartirem un full de color blau amb la poesia de l’hivern, en aquest cas, que és la que hem proposada. Els voluntaris que hi hagen a l’aula lligen amb veu alta la poesia, recordant que la poesia s’ha de donar un altra entonació al textos llegits en prosa.
Una vegada llegida la poesia fem una pluja d’idees amb aquelles paraules noves o desconegudes. Amb l’ajuda de tots resolem els dubtes i com a últim recurs utilitzarem el diccionari. Després, una vegada comprés el text, pensem sobre què ens vol dir.
Com ja han utilitzat el fotodiàleg en la poesia de la tardor, en la que començarem el curs, saben com han de utilitzar la fotografia com a mitjà de comunicació.
A més a més, com que ja han fet un treball previ, ara deuen millorar l’expressió de sentiments i d’idees mitjançant la fotografia aplicant tots els coneixements teòrics que tenen d’aquesta.
Durant les hores lectives podem eixir al pati per fer fotografies per a treballar- la, preguntar a la mestra, compartir idees entre tots i pensar en com les podríem millorar, crear espais (si es necessari), pensar en que ens transmet la fotografia...etc
Amb totes aquestes fotografies realitzades, s’acordarà l’elecció de 5 o 6 per grup de quatre membres i s’imprimiran per a posteriorment poder exposar-les al tauler de l’entrada junt amb la poesia, on tothom podrà veure-les i gaudir.

12. - 11 -
Aquesta es l’obra elegida:
HIVERN, Miquel Martí i Pol. Estimo la quietud dels jardins i les mans inflades i vermelles dels manobres. Estimo la tendresa de la pluja i el pas insegur dels vells damunt la neu. Estimo els arbres amb dibuixos de gebre i la quietud dels capvespres vora l'estufa. Estimo les nits inacabables i la gent que s'apressa sortint del cinema. L'hivern no és trist: És una mica malenconiós, d'una malenconia blanca i molt íntima. L'hivern no és el fred i la neu: És un oblidar la preponderància del verd, un recomençar sempre esperançat. L'hivern no és els dies de boira: És una rara flexibilitat de la llum damunt les coses. L'hivern és el silenci, és el poble en silenci, és el silenci de les cases i el de les cambres i el de la gent que mira, rera els vidres, com la neu unifica els horitzons i ho torna tot colpidorament pròxim i assequible.

13. - 12 -
 Fotodiàleg 1: En aquest fotodiàleg com sols hi ha dos participants hem escollit cinc obres per al resultat final, seguint un diàleg de tons obscurs que representen molt be l’hivern.
Estimo la quietud dels jardins i les mans inflades i vermelles dels manobres.
Estimo la tendresa de la pluja i el pas insegur dels vells damunt la neu.
Estimo els arbres amb dibuixos de gebre i la quietud dels capvespres vora l’estufa.
Estimo les nits inacabables i la gent que s’apressa sortint del cinema.
L’hivern no és trist: És una mica malenconiós, d’una malenconia blanca i molt íntima.
L’hivern no és el fred i la neu: És un oblidar la preponderància del verd, un recomençar sempre esperançat.
L’hivern no és els dies de boira: És una rara flexibilitat de la llum damunt les coses.
L’hivern és el silenci,
és el poble en silenci, és el silenci de les cases i el de les cambres

14. - 13 -
i el de la gent que mira, rera els vidres, com la neu unifica els horitzons i ho torna tot colpidorament pròxim i assequible.
 Fotodiàleg 2:
8. RECURSOS:
-Càmera fotogràfica o telèfon mòbil (fora de l’aula)
-Fulls
-Impressora
-Tauler d’anuncis

15. - 14 -
9. RÚBRICA D’AVALUACIÓ:
Avaluació entre iguals i avaluació del mestre. Posterior reflexió.
Els alumnes s'autoavaluen a través d’aquesta graella. L’autoavaluació constitueix a la vegada, una molt bona activitat d'aprenentatge, perquè ajuda a fer-los conscients dels seus propis recursos i capacitats. Aquestes valoracions també ens poden donar moltes pistes de com millorar futurs projectes. Podria estar millor Correcte Bé Excel·lent Treball en grup
Ens ha costat moltíssim
repartir-nos i organitzar la feina.
Hem menyspreat el treball dels demes.
Ens ha costat arribar a un consens en les opinions i les fotografies.
El grup ha funcionat bé, però el repartiment de les feines ha estat una mica desigual i l'opinió d'uns s'ha valorat més que la d'altres.
El grup ha funcionat molt bé. Ens hem repartit les tasques, hem compartit la informació i hem decidit conjuntament. Disseny fotogràfic
El disseny no ha estat gens adequat. La qualitat de les imatges no és bona o la informació visual no té coherència amb el poema.
El disseny en general és correcte, però hi ha poques imatges o mal triades o de poca qualitat.
La distribució de la informació, les imatges està ben equilibrades i és correcte.
La distribució de la informació, les imatges i l’expressió està ben equilibrat i fa que el missatge arriba de manera clara i contundent. Contingut del fotodiàleg
La informació que donem no és prou clara, està desordenada o és insuficient.
Donem el missatge que ens demanen, però de manera no molt clara.
La informació és correcta però no arriba a expressar la idea del poema als demes.
Hem inclòs clarament el missatge del poema. Ha arribat de manera clara i precisa. Exposició al tauler
No hem participat adequadament en l’exposició.
No em seguint els passos consensuats.
Hem participat i seguit el passos.
Hem exposat de manera correcta i clara el fotodiàleg i l’actitud ha sigut positiva.
Hem exposat molt bé, ens hem implicat activament i l’exposició ha quedat clara i ordenada. Valoració global
No estic satisfet/a del treball realitzat.
El treball ens ha quedat regular.
El treball ens ha quedat bé.
Estic molt content/a de com ens ha quedat el treball.
10. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA:
- Poesia i escola, Ramón Besora.
- http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/martipol-nins/poble.html
- Metodologías artísticas de investigación en educación, Joaquín Roldán i Ricardo Marín Viadel.