2. D'entre totes les comunitats jueves que van habitar la península, la de Barcelona va ser una de les més grans i poderoses. Els
primers documents que confirmen la seva presència a la ciutat són dels anys 875-877, però és probable que estiguessin
establerts en ella des dels primers segles de l'era cristiana.
3. Tot i el saqueig i que el Call va ser ocupat i ocultat, a dia d'avui, entre catedrals gòtiques i carrers dedicats a sants, es pot
endevinar el passat d'aquesta important comunitat. L'emplaçament on es troba el Call és un compendi de sinuoses i
encantadores carrers situats al Barrí Gòtic.
4. Potser sembli que aquesta Barcelona jueva és un lloc pertanyent a el passat, però val la pena rescatar-la, conservar-la i
recordar-la en memòria de l'esplendor material i immaterial que va aconseguir la Ciutat Comtal durant aquesta època i per la
incalculable herència que ens van deixar per sempre en aquesta terra, tot i ser expulsats de la seva estimada Sefarad.
5. Les calls de Catalunya, així com les valencianes i les balears reben el nom de 'Call', que significa carrer petit o carreró.
6. Plaça Sant Felip Neri era al límit amb el Call. Les cases jueves no arribaven a l'actual plaça de Sant Felip Neri, que era domini de
l'bisbe. L'itinerari turístic de Call comença en aquesta plaça.
7. Antigament, sota la plaça s'aixecava el cementiri jueu de Montjuïc Bisbe. Un privilegi a què només podien accedir els jueus
més il·lustres ja que a la majoria que morien ho feien en extramurs, fora de les muralles de la ciutat.
8. Muhba. El Call. El lloc més interessant per endinsar-se en la cultura dels jueus de la Barcelona medieval és al Centre
d'interpretaciò de el Call, assentat a l'interior de l'anomenada Casa de l'Alquimista, a la Placeta de Manuel Ribé.
9. La Barcelona medieval comptava amb dos barris jueus, el principal el Call Major estava delimitat pels actuals carrers de Banys
Nous, Sant Sever, Sant Honorat, Baixada de Santa Eulàlia, Bisbe i Call.
Call
Major
11. Al carrer Marlet un dels carrers més conegudes de l'Call barceloní hi ha la làpida encastada en el mur de la casa nombre 1.
Aquesta casa va ser edificada l'any 1820 i entre els enderrocs de l'anterior es va trobar aquesta pedra, que els propietaris van
decidir col·locar en el mateix lloc on havia estat abans.
12. Carrer de Marlet és un carrer de línia irregular que trenca amb les línies rectes de la urbanització romana.
13. A l'edifici que es troba en la cantonada entre Sant Domènec de Call i el Carrer Marlet fundessin Sant Diumenge de Guzmán i
altres dominics menys il·lustres, el primer monestir de l'orde dels Predicadors a la península.
14. Associació Call de Barcelona. És tant una associació com la sinagoga Shlomo ben Adret, i es troba en terrenys que va ocupar
des d'abans de segle XI a segle XIV l'antiga Sinagoga Major de Barcelona.
15. A Barcelona, tan sols es conserva una Sinagoga Major ubicada al carrer Marlet 5. La sinagoga va ser reinaugurada en l'any 2002
i encara que no és utilitzada per resos diaris, si fa la funció de centre de difusió cultural de l'judaisme.
16. El Call de Barcelona va ser un dels centres de cultura de l'Edat Mitjana a la ciutat, fins al punt que es van edificar dos sinagoga.
Tenint en compte les restes arqueològiques, és possible que l'edifici comptés amb presència jueva des del segle III, la qual cosa
el convertiria en el testimoni de presència jueva a Europa més antic trobat fins al moment.
17. La sinagoga Major estava a l'interior de l'illa que hi ha entre els carrers de Sant Domènec, Marlet, Arc de Sant Ramon de l'Call i
l'actual placeta de Manuel Ribé. Tenia tres portes d'accés: pel carrer Marlet.
18. Seguint cap al carrer de la Fruita, ens permet imaginar-nos com eren, de fet, els carrers de l'Call: petites, estretes, sinuoses i
amb cases que sembla que tallin el pas.
19. El carrer de l'Call que dóna nom a barri ens sorprèn per la seva forma; el mur romà que sobresurt d'una façana ens recorda el
seu origen: un carreró tancat, sense sortida, que conduïa a el barri dels jueus.
20. Un establiment del carrer de l'Call conserva en el seu interior una torre i un tram de mur defensiu de l'antiga Barcino construït
al segle III per reforçar el fundacional, de què també poden observar-se restes des de l'exterior.
21. Els jueus de Barcelona es van agrupar al Call Major entre els segles XII i XIV. El barri ocupava la part més a nord-oest de la
ciutat romana i els seus límits eren el carrer de l'Call i el Castell Nou; carrer de Sant Sever i la baixada de Santa Eulàlia a nord;
els carrers de l'Arc de Sant Ramon de l'Call i dels Banys Nous a l'oest; i Sant Honorat a l'est.
22. Uns versos de Jacint Verdaguer que fan referència a Santa Eulàlia, on segons la tradició l'haurien ficat nua en un barril ple de
claus i vidres i llançat rodant tretze vegades per la pendent.
23. Call Menor L'expulsió de jueus per part dels Francesos acompanyada de el creixement de les famílies va provocar que la
població de jueus s'elevarà fins a la xifra de 4000. Fent totalment necessària una nova ampliació, aturar cobrir les necessitats
de el poble jueu i per pal·liar l'alta densitats de població de l'Call Major, per tot això, es va crear el Call Menor.
24. El Call Menor no tenia comunicació directa amb el Major. El carrer de la Volta de l'Remei, entrant per Boqueria, conserva
encara una torre medieval del segle XIII.
26. Call Menor seus límits eren el carrer de la Boqueria, de Rauric (on hi havia una porta d'accés), de la Lleona i carrer d'Avinyó.
27. El carrer de Rauric era abans de segle XIV una rambla. Al centre de l'Call menor havia la plaça anomenada posteriorment de la
Trinitat; estava davant de la sinagoga i va desaparèixer a mitjan el segle XIX. La sinagoga va ser convertida en església de la
Trinitat per un grup de conversos es va ampliar després a convent i actualment és l'església de Sant Jaume.
28. Mestra Perfumista - El Jardí Secret és un petit taller, en el qual
el perfum natural és el protagonista, situat al Call.
Call Barcelona botiga al centre de Jabad productes bàsics
Kosher.
29. Cal destacar que la comunitat jueva sempre ha estat una comunitat molt culta i això els va facilitar l'accés a diversos càrrecs
públics, obtenint càrrecs importants dins de la talls com el de recaptador d'impostos, batlle (ball), traductors o ambaixador
entre d'altres.
30. Montjuïc una muntanya que rep aquest nom a causa de la seva relació amb «l'Mons Judaicus» o muntanya dels jueus. Durant
els segles IX i XIV (fins 1391 on els jueus són expulsats de Barcelona), va ser el lloc on la comunitat hebrea enterrava els seus
morts a Barcelona. I finalment en 1492 una ordenança dels reis Catòlics els expulsa de manera definitiva de la Península
Ibèrica.
