Barcino

1,815 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,815
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
443
Actions
Shares
0
Downloads
18
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Barcino

  1. 1. MIREIA BALLÚS I XÈNIA PÉREZ
  2. 2. Resum històric de la ciutat• Els romans van arribar al territori català en el 218 aC amb un exèrcit comandat per Cneu Corneli Escipió, que desembarcà a Empúries amb la finalitat de convertir-la en una base de recolzament militar en la lluita de Roma amb els cartaginesos pel domini del Mediterrani.• Entre el segle III i II aC, aquest procés colonitzador va anar avançant per una àmplia zona del territori. En aquell mateix temps, els romans van mantenir contacte directe amb les civilitzacions dibers de la zona i van convertir les seves poblacions en centres de control romà, i les van potenciar. Aquelles poblacions van acabar romanitzades del tot i els antics assentaments ibers van esdevenir ciutats consolidadament romanes, que de vegades es traslladaven a una ubicació propera.
  3. 3. Resum històric de la ciutat• Barcino va ésser una daquestes ciutats, entre lany 15 i 13 aC, en època de lemperador August, on els romans van aixecar en el Mons Taber un temple de 12 metres dalçada, just al mig de lactual barri Gòtic de Barcelona.• Barcino apareix en un moment de gran impuls urbà, que va prolongar-se fins a la mort dAugust, lany 14 dC. La ciutat tenia la típica estructura romana de les ciutats, amb una forma octogonal i amb una distribució en quadrícula dels habitatges i edificis que conformaven la ciutat.
  4. 4. Resum històric de la ciutat• En comparació amb altres ciutats de la península, Barcino era una ciutat petita (la muralla delimitava unes 10 hectàrees i en la seva màxima esplendor demogràfica va assolir els 2.000 habitants).• La nova fortificació i la seva situació estratègica van permetre a Barcino passar per davant de Tàrraco en importància en el període final de lantiguitat. En aquest període de trànsit de lantiguitat a ledat mitjana és quan Barcelona esdevindrà la ciutat catalana més important a causa del declivi de Tàrraco, arrasada pels vàndals.
  5. 5. Restes patrimoni arqueològic• Barcelona va ser fundada com a colònia amb el nom de Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino en finalitzar les guerres càntabres (15-19 a.c. aprox.) durant el govern dAugust.• Les ciutats romanes seguien un traçat regular en forma de graella, anomenat hipodàmic.• Una colònia era una ciutat fundada per ciutadans lliures de l`Imperi. Moltes colonies varen ser fundades per excombatents, com a resultat de campanyes militars.
  6. 6. Restes patrimoni arqueològic• La ciutat va creixer gràcies al comerç marítim, especialment del vi de la regió, que va possibilitar lenriquiment de la ciutat i la construcció dedificis públics adequats a la importància que la ciutat anava adquirint.• Shan trobat envasos de vi procedents de Barcino a Itàlia i a França i és molt possible que amb el tràfic marítim també sincrementessin les possibilitats comercials dels tints.
  7. 7. AqüeductesS’han trobat dos aqueductesque subministraven aiguaa la ciutat:• Confluïen a la muralla al costat de la porta de lactual plaça Nova, on se nhan conservat restes.• Al carrer Duran i Bas se nha descobert un tram de quatre arcades incorporades a una paret.• Laigua que transportaven els aqüeductes devia provenir de Collserola, en un cas, i del Besòs, en laltre.
  8. 8. Distribució de vies i carrers Aquest territori va ser organitzat entorn de dos eixos (cardo i decumanus). D’aquesta manera, Barcino va tenir probablement un recinte més o menys quadrangular. Aquesta estructura, arran de la crisi del segle II d.C. i de les destruccions a la ciutat, va ser modificada parcialment. L’eix major de la ciutat, anava des de la porta que s’obria a l’actual Plaça Nova, i que encara es conserva, fins el carrer de Regomir. Sembla que aquesta via correspondria al cardo principal. L’eix menor, el decumanus principal anava des de la Plaça de l’Àngel i el carrer de Llibreteria fins a l’encreuament de Call i Avinyó, aproximadament. La ciutat disposava d’un fòrum, que estava, aproximadament, on ara hi ha la Plaça de Sant Jaume, i ens han arribat restes del temple, de les termes, de diferents locals i habitatges, dels aqüeductes i de les muralles, i elements decoratius del que probablement era un teatre. No sabem amb certesa si existien el circ i l’amfiteatre: el circ de ben segur que no, perquè es tractava d’una ciutat molt petita; en canvi, es probable que existís un amfiteatre encara que no sapiguem quina devia ser la seva situació exacta.
  9. 9. Habitatges i altres edificis • A Bàrcino, la gran majoria d’habitatges eren domus, cases separades entre elles i unifamiliars, i insulae, blocs de pisos de 4 plantes com a màxim; no s’ha trobat encara cap vilae, cases de camp de grans dimensions.• Les més comuns eren les domus ja que es tractava d’una colònia de militars retirats que tenien un sou elevat.• Com a colònia de població reduïda, no hi constància que shi construïssin grans edificis com un amfiteatre o un circ, ja que era una ciutat reduïda i la vida quotidiana estava bastant limitada. Tot i així, els ciutadans de Barcino gaudien d’un teatre.• Barcino gaudia duna economia força elevada, ja que mantenia molt terreny de cultiu i era una zona portuària on es feia molt comerç de vins, cereals, marisc i peix.
  10. 10. Muralles• La muralla de Barcelona és un magnífic exponent de lenginyeria militar romana. Tenia un perímetre duns 1.270 metres, amb traçat octogonal-rectangular, i una ciutadella construïda de cara al mar. Els llenços de muralla es reforçaven amb torres habitualment de planta rectangular, amb excepció de les cantoneres i de les entrades, que eren rodones.• La primera muralla de Bàrcino, de fabricació senzilla, es va començar a construir quan la ciutat tenia la denominació de colònia, al segle I aC. Tenia poques torres, només en els angles i a les portes del perímetre emmurallat. Les primeres incursions de francs i alamans aproximadament a partir de lany 250 van suscitar la necessitat de reforçar les muralles. Sota el mandat de Claudi II, en limperi ja decadent, Bàrcino inicia la construcció duna millor fortificació entre els anys 270 i 300. La nova muralla es va construir sobre les bases de la primera, i estava formada per un mur doble de entre dos-tres metres i fins a 8 metres en alguns trams, amb espai al mig farcit de pedra i morter, tot i que les mostres arqueològiques més modernes demostren que també es van utilitzar com a farciment escultures, inscripcions en pedra i altres elements arquitectònics. El mur constava dunes 80-82 torres duns 18 metres dalçada, la majoria de base rectangular i deu amb base semicircular, aquestes situades a les portalades. Les obres de millora van ser de les més importants fetes durant el Baix Imperi a la Tarraconense, i constitueixen una de les causes per les quals Bàrcino va prendre rellevància i es comença a comparar amb Tàrraco.
  11. 11. Es poden contemplar dos trams de muralla i duestorres quadrangulars del segon recinte emmurallatde la ciutat (segle IV dC) sobre els quals es vaconstruir al segle XV la Casa de lArdiaca (Casa delArdiaca). Es conserva la porta daccés a laciutat, reformada en construir la segona muralla deBarcino. Lentrada sefectuava per un dels carrersprincipals: el decumanus, lactual carrer del Bisbe. Ala dreta de la porta es pot observar un dels passoslaterals per a vianants i les dues torressemicilíndriques que defensaven la porta Al carrer del Correu Vell, i travessant un petit passatge, saccedeix a un espai obert on es pot contemplar un drap i dues de les torres quadrangulars de la segona muralla de la ciutat, erigida al segle IV dC Al segle XIV, es va construir sobre de la part superior la casa de la família March. A la plaça de Ramon Berenguer es conserva un tram de la segona muralla de la ciutat (segle IV dC) i les torres quadrangulars de defensa. Les edificacions que se situen sobre aquest tram de muralla corresponen a la capella de Santa Àgata i el Palau Reial Major (segle XIV). Aquests edificis poden visitar al Museu dHistòria de la Ciutat de Barcelona.
  12. 12. Fòrum• El Fòrum és la plaça on es reuniala multitud per als actes públics.• El de Barcino es trobava en laconfluència del DecumanusMaximus amb el Cardo Maximus ies creu que abraçava un ampli espaique inclouria lactual Palau de laGeneralitat.• Actualment no es disposen de dades arqueològiques ni documentals que ens indiquin la seva forma i extensió; ni tampoc podem saber quins edificis hi havia al voltant, tot i que si que sabem que s’hi alçava un gran temple, construït entre el final del segle I aC i el començament del segle I dC.
  13. 13. Necròpolis • Shan descobert restes duna necròpolis romana a laire lliure a lactual plaça de la Vila de Madrid, que conserva 85 elements funeraris, sobretot del segle II dC al III.• Els tipus més freqüents de sepultura són de categoria humil: cupae, ares, esteles, cobertures de tegulae o dàmfora o fosses.• En el món romà estava prohibida la inhumació a linterior de les ciutats. Generalment les famílies adinerades feien monuments funeraris en els camins dentrada de les ciutats, amb plaques que recordaven el nom de la família i del difunt.
  14. 14. Termes• Les termes públiques, actualment sota la plaça de Sant Miquel, van ser donades a la ciutat per la família Minici Natal lany 125 dC. Aquesta família, pròxima a lemperador, va ser una de les més notables de la Barcelona romana i va accedir a la categoria social més elevada, la classe senatorial. Fins i tot consta que en els Jocs Olímpics del 129 dC, Luci Minici Natal Quadroni va guanyar les curses de quadrigues de la 227 Olimpíada (o Jocs Olímpics).
  15. 15. Temples• El temple de Barcino estavadedicat a August, primeremperador i fundador de lacolònia. Va ser construït pocsanys després de la fundació de laciutat, segurament cap al darrerquart del segle I aC.• Era un edifici de planta rectangular, sobre un pòdium, hexàstil (6 x 11 columnes) i perípter.• Era d’unes dimensions considerables per a la ciutat, i amb dues columnes in antis. La cella contenia una imatge o escultura de lemperador August. S’hi podia accedir des del fòrum.• Les cerimònies es feien a lexterior del temple, en el mateix fòrum. Es creu que, a més del Temple dAugust, hi havia un o dos temples menors més.• Actualment sen conserven quatre columnes i un part del podi de langle est.
  16. 16. Lherència de la cultura clàssica• Linguisticament: LLATÍ  CATALÀ• Culturalment: CULTIU DE LA VINYA

×