2. Títol: Atena Àptera o Atena Niké
Autor: Cal.licrates (actiu al segle V a.
C.)
Cronologia: 421 a. C. (projectat l’any
449 a. C.)
Tipologia: Temple (arquitectura
religiosa)
Materials: marbre de la pedrera del
Pentèlic
Tècnica: Arquitrau
Estil: Grec clàssic
Localització: Acròpoli d’Atenes.
Obra del mateix autor: Partenó (447-438 a. C.)
Fitxa tècnica
3. Era Arcaica: Els inicis s. VIII aC, pobles indoeuropeus (aqueus, dòrics, jònics) procedents del
centre d’Àsia s’instal·laren a la zona de l’Hèl·lade i formaren ciutats-estats independents
anomenades Polis. Tenien una cultura comuna: llengua, costums, religió, mites, economia
marítima i comercial que era el que els mantenia units com un sol poble. Durant els s. VII i VI aC
van crear un imperi comercial per la Mediterrània, els grans enemics van ser els Perses que van
voler expandir-se ocupant les polis gregues d’Àsia Menor.
L’Època Clàssica: De les Guerres Mèdiques a l’Imperi d’Alexandre el Gran. (s.V- III aC). Els grecs
dirigits per Atenes van vèncer als Perses al s. V aC a les Guerres Mèdiques. Va ser seguit d’un
període de pau ,l’època de Pèricles, governant d’Atenes. Sota les seves directrius es consolida la
democràcia , es fomentà l’art, la cultura, filosofia…A la mort de Pèricles s’inicià una època
d’enfrontaments entre les polis gregues dirigides per Atenes i Esparta, que volien exercir el seu
domini (s.IV aC): les Guerres del Peloponès van provocar la decadència de les Polis gregues.
El període Hel·lenístic: Macedonia es va imposar i Alexandre el Gran va crear un Imperi que
arribà d’Egipte a l’Índia per tota l’Àsia central.
Context cultural i biografia de l’autor
4. Context cultural i biografia de l’autor
Aquest temple va ser un encàrrec del rival polític de Péricles, el
general atenès Cimó II i serà per aquest motiu que, encara ser
projectat l’any 449 a. C., no va ser construït fins l’any 421 a. C.,
una vegada mort el mandatari atenès.
Cal.licrates
Un dels arquitectes més rellevants de l’esplendor atenesa durant
l’època de Pèricles. Va ser autor d’una part de les muralles de la
ciutat d’Atenes i és conegut sobretot pels seus treballs a l'Acròpoli
atenesa, on realitzà, juntament amb Ictinos, el Partenó i aixecà el
petit temple jònic d’ Atena Niké.
La decoració escultòrica s’atribueix a Cal.lina, encara que la major
part correspon a autors desconeguts. Per la tècnica emprada, es
creu que podria ser obra del taller de Fidies, que aleshores
treballava en la decoració del Partenó.
7. Descripció formal
Elements sostenidors
Capitell decorat amb volutes
(imiten el caient dels cabells arrissats que
s’enrotllen suaument sobre el fust)
Fust monolític amb estries de cantells plans
Base amb 2 motllures: Tor (convexa) Escòcia
(còncava)
Mur
8. Arquitrau 3 franges (platabandes) que augmenten de grandària a mesura que se
superposen.
Fris / Amb relleus continus i sense les mètopes i tríglifs
La tècnica emprada per esculpir aquestes figures és la dels draps molls que permet
destacar –ne l’anatomia.
Cornisa Semblant a la dòrica. Al damunt hi havia el frontó i els acroteris
Descripció formal
Elements sostinguts
9. Entorn i integració urbanística Acròpolis d’Atenes en època clàssica
Plataforma natural de 156 m d’altitud
10. Funció i significat
El temple d’Atena Niké és, bàsicament un altar, dedicat a la
deessa patrona de la ciutat, de la saviesa i de la estratègia. És va
realitzar per donar les gràcies per la victòria contra els perses i
per commemorar el tractat signat per Càl.lias amb els perses
l’any 449 a. C. ,que posava fi a les guerres mèdiques. Després de
la batalla de Salamina.
L’escultura d’ Atena sostenia amb la mà dreta un tros de poma i
amb l’esquerra un casc. Nike Àptera vol dir “victòria sense ales”
els ateneses pensaven que així la victòria ja no volaria més de la
ciutat .
Edat Mitjana, el temple va ser desmuntat i els blocs de marbre
van servir per fortificar part de l’Acròpoli. Durant els
enfrontaments entre els turcs otomans i els venecians, va quedar
gairabé destruït al segle XIX va ser restaurat.
A l’interior, escultura de fusta
policromada que
representava la Victoria
(Niké) sense ales (àptera)
11. La decoració del fris, realitzada entre el 421 i el 415 a. C, mostrava
escenes de les guerres mèdiques, de la guerra del Peloponès,
contemporània a la construcció del temple i temes mitològics com
la centauromàquia i la gigantomàquia.
Cap el 407 a. C. Es redecorà el fris amb relleus referents a les
processons de la deessa Atena envoltada de nikai (victòries)
portadores d’animals per al sacrifici.
Funció i significat
12. La tècnica emprada per esculpir aquestes
figures és la dels draps molls que permet
destacar –ne l’anatomia.
Una de les escenes més significatives és la
que representa la Victoria traient-se la
sandàlia.
Els frontons destruïts, també estaven
decorats amb escenes de la deessa Atena.
L’any 1998 el fris original va ser
traslladat al museu de l’Acròpoli d’Atenes.
Funció i significat
13. Models i influències
Juntament amb l’Erectèon, un
dels millors exemples
d’arquitectura jònica. Per la
seva funció d’ex vot, és de
dimensions petites com el Tresor
dels Atenesos i el Tresor dels
Sifnis, tots dos a Delfos.
Victòria de Samotràcia que es creu
que decorava la proa d’un vaixell i
que es conserva al museu del Louvre.