Nota de premsa de la presentació de l'Informe Territorial de la província de Barcelona el 21 de juny de 2010

1. INFORME TERRITORIAL DE LA PROVÍNCIA
DE BARCELONA 2010
• La reducció d’ocupació a la província de Barcelona afecta menys als sectors més
intensius en tecnologia i als serveis de no mercat
• L’Anoia, el Garraf i el Vallès Occidental, les comarques més afectades per la crisi
Barcelona, 21 de juny de 2010.- La Cambra de Comerç de Barcelona i la Diputació
de Barcelona presenten l’Informe territorial de la província de Barcelona 2010, una
publicació que fa balanç anual de l’evolució econòmica de la província i de les 11
comarques que la componen; i que completa l’anàlisi amb monografies i estudis
especials que permeten aprofundir en el coneixement d’aspectes més concrets
d’aquestes economies locals. L’informe arriba enguany a la vuitena edició.
Els sectors més intensius en tecnologia i els serveis de no mercat, els menys
afectats per la reducció d’ocupació a la província de Barcelona
L’any 2009 es va intensificar la crisi que un any abans s’havia començat a reflectir en
l’economia real. La reducció del PIB real al conjunt de Catalunya fou del 4%, la major
davallada experimentada des que hi ha registres estadístics. Les tendències
observades al mercat laboral de la província de Barcelona indiquen una evolució molt
semblant del PIB de la província, tot i que les darreres dades disponibles només
arriben fins al 2008, quan el PIB va créixer només el 0,8%, en línia amb el català, i que
contrasta amb els creixements d’entre el 3% i el 4% del lustre anterior (gràfic 1).
El creixement dels residents a la província es va desaccelerar fins a l’1,3%, assolint la
xifra de 5.487.935 persones. Aquest ascens es deu sobretot a la població estrangera,
que es va incrementar un 7,6%, front el creixement del 0,3% dels residents nacionals.
L’any 2010, però, la crisi ha acabat de frenar l’arribada d’immigració estrangera a la
província de Barcelona (gràfic 2).
Gràfic 1. PIB i afiliats a la Seguretat Social a la Gràfic 2. Població espanyola i estrangera resident
província de Barcelona. Variació anual en % a la província de Barcelona. Variació anual en %
5 60
4 55 P o blació
3 50 50,1 51,4 espanyo la
45 P o blació
2 4,1 40
2,8 estrangera
1 1,8 35 44,4
0 30
-1 25
20 17,8 21,3
-2 -4,3 13,4
-5,2 15 11,3
-3 10 7,6 0,2
-4 3,6
Afiliats a la SS 5 0,2 0,5 0,2 0,3
0,2 0,2 0,1 0,0 0,4
-5 PIB 0 -0,1
-6 -5
2005
2003
2007
2002
2006
2008
2010
2009
2001
2004
2005 2006 2007 2008 2009*
Font: Departament de Treball de la Generalitat i Caixa Catalunya Font: IDESCAT
* El PIB del 2009 correspon al conjunt de Catalunya (IDESCAT),
però pot servir per aproximar el PIB de la província, atès que
aquesta representa aproximadament el 75% del PIB total.
1

2. El deteriorament del mercat de treball a la província de Barcelona durant l’any 2009 va
ser intens. Així, entre el 2008 i el 2009, la taxa d’atur gairebé es va duplicar: va
passar del 8,7% al 16,2%. El nombre de treballadors afiliats a la Seguretat Social1 va
disminuir en major proporció que l’any precedent: un -5,2%, front el -4,3% del 2008; i el
mateix succeí en el cas del nombre d’empreses2 (-5,5% i -4,7%, respectivament). Per
grans sectors productius, els més afectats durant el 2009 van tornar a ser la
construcció, en primer lloc i, la indústria en segon. Els sectors més intensius en
tecnologia i els serveis de no mercat3 van ser els menys afectats el 2009 per la
reducció d’ocupació.
Gràfic 3. Sectors que han creat ocupació a la Gràfic 4. Sectors amb més destrucció d’ocupació a
província de Barcelona. Variació 2009/2008 en % la província de Barcelona. Variació 2009/2008 en %
Ràdio i televisió 0,1 Co queries i refinació del petro li -79,3
A ct. de seguretat i investigació 0,7
M inerals metàl·lics -55,6
Supo rt a les indústries extractives -50,0
A ct. veterinàries 1,0 Co nst. d’ o bres d’ enginyeria civil -30,3
A ct. sanitàries 1,0 P esca i aqüicultura -28,1
Aigua 1,4 P ro d. info rmàtics i electrò nics -23,7
Serv. so cials sense allo tjament 1,7 Edició -19,6
Educació 1,8 A ctivitats de llo guer -19,3
A ntracita, hulla i lignit -19,0
Llars que o cupen pers. do mèstic 2,0 Co nfecció de peces de vestir -18,4
Serv. de tecn. de la info . 2,3 M aquinària i equips -17,0
Seus centrals i co nsult. empr. 2,4 Co nstrucció d’ immo bles -16,4
A dm. P úb., Defensa i SS o bligat. 2,4 M etal·lúrgia -15,9
Tractament de residus 2,5 Co nstrucció -15,6
Tractament d'aigües residuals 2,6
Indústries tèxtils -15,5
P ro d. metàl., exc. maquinària -15,1
A ct. aux. mediació financera 3,2 Cautxú i plàstic -14,9
A ct. pro fessio nals i tècniques 4,1 Pro ductes minerals no metàl. -13,7
B iblio teques i museus 5,2 Veh. mo to r, remo lcs i semirem. -13,6
Gestió de residus 5,4 A ct. relac. amb l’ o cupació -13,3
Silvicultura i explo tació fo restal 7,2 Ind. manuf. diverses -13,2
Indústries fusta i suro , exc. mo bles -13,0
R+D 7,8
A ct. especial. co nstrucció -12,9
Organismes extraterrito rials 9,8 M o bles -12,7
A ctivitats admin. d'o ficina 10,1 A ltres materials de transpo rt -12,7
Serv. so cials amb allo tjament 11,1 Repar. o rdinado rs i efectes pers. -12,1
Serveis d’info rmació 23,5 M inerals no metàl. ni energètics -11,8
A rts gràfiques i supo rts enregistrats -11,3
P etro li i gas natural 50,0
0 10 20 30 40 50 60 -90 -70 -50 -30 -10
Font: Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya
L’Anoia, el Garraf i el Vallès Occidental, les comarques més afectades per la crisi
L’any 2009 s’ha caracteritzat per una pèrdua de dinamisme poblacional en relació a
l’any anterior a totes les comarques barcelonines, excepte al Baix Llobregat.
L’increment de població més intens s’ha produït a l’Alt Penedès (2,6%) i el més baix al
Berguedà (0,6%). En totes les comarques, sense excepció, el creixement de la
població estrangera va ser superior a la nacional (però més feble que en anys
anteriors). Per tant, el percentatge que representen els estrangers sobre el total
de la població va augmentar, arribant ja a un màxim del 18% al Barcelonès i un
mínim del 10,1% a l’Anoia.
El mercat de treball s’ha continuat deteriorant durant el 2009 a totes les comarques
barcelonines. De fet, vuit de les 11 comarques han experimentat una disminució dels
ocupats més intensa que la de l’any anterior. La reducció més pronunciada es va
produir a l’Anoia, i la menor a l’Alt Penedès i al Barcelonès.
Per grans sectors productius s’observa, igual que al 2008, que el sector amb la major
disminució de treballadors (amb màxims a l’entorn del 20% al Garraf i el Maresme) ha
1
Règim general i règim d’autònoms
2
Comptes de cotització a la Seguretat Social
3
Admó. Pública, defensa i SS obligatòria, educació, activitats sanitàries, serveis socials
2

3. estat la construcció. La indústria ha estat la segona activitat més afectada, sobretot a
l’Anoia i al Bages. El sector dels serveis ha mostrat variacions de signe contrari
depenent de la comarca. Així, al Bages, a l’Alt Penedès i al Berguedà han crescut
els ocupats, mentre que la resta de comarques han disminuït, amb màxims a l’entorn
del 3,5% al Vallès Oriental i el Vallès Occidental (gràfic 5). L’augment del nombre
d’aturats registrats ha tornar a ser molt intens al 2009, tot i que menys que l’any
anterior. El major increment es va donar a l’Alt Penedès (36,5%) i el menor al
Berguedà (24,8%).
Gràfic 5. Ocupats per comarques. Variació 2009/2008 en %
1,5 0,1 0,1
-13,8 -12,4 -11,9 -9,3 -12,1 -10,5 -13,5 -9,4 -9,6 -8,2 -11
- 5 ,2 - 4 ,7 - 4 ,1 - 4 ,1
- 6 ,3 - 5 ,8 - 5 ,4
- 7 ,3 - 7 ,0 - 6 ,8
- 8 ,1
-12,6 -15,5
-15,4 -15,1 -13,6
-17,4 -15,4 -19,9
-16,2 -16,7
-21,8
-1 -2,5
-3,6
-2,8
-2,7 -3,4 -2,2
-3,1
Indúst ria Construcció Serveis Total
Anoia Garraf Vallès Occ. Vallès Baix M aresme Bages Osona Berguedà Alt Barcelonès
Orient al Llobregat Penedès
Font: Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya
A l’Informe territorial de la província de Barcelona 2010 s’ha inclòs una monografia
que porta per títol “Què pot esperar Barcelona del Pacte nacional per a les
infraestructures?”, i 12 requadres (un per a cada comarca barcelonina i un altre per
al conjunt provincial) en els quals s’analitza, de manera sintètica, projectes estratègics
en l’àmbit del desenvolupament econòmic local que s’estan plantejant o portant ja a
terme. Els requadres incorporats a l’Informe d’enguany són:
• Les escoles i programes d’ensenyament de l’àmbit hoteler i de restauració a la
província de Barcelona.
• L’enoturisme a l’Alt Penedès .
• El nou Aeroport Corporatiu-Empresarial de Catalunya (Anoia).
• L’impuls del clúster sociosanitari de Manresa, en el marc del pla estratègic Manresa
2015 (Bages).
• El Parc Aeroespacial i de la Mobilitat de Viladecans (Baix Llobregat).
• Projecte BioPol’H (Barcelonès).
• Una aproximació integral en la renovació d’un nucli antic: la Llei de barris a Berga
(Berguedà).
• Acord per al desenvolupament econòmic i l’ocupació del Garraf.
• Maresme 2015: un pla estratègic amb estil propi.
• L’impacte econòmic d’una universitat en el seu territori d’influència: el cas de la
Universitat de Vic a Osona.
• Projectes rellevants Horitzó 2013 (Vallès Occidental).
• Els clústers amb més potencial de creixement i innovació al Vallès Oriental.
Podeu descarregar l’Informe Territorial de la Província de Barcelona a:
http://www.cambrabcn.org/web/cambra/empreses/estudis/economia/informe_anual_provincia_barcelona
http://www.slideshare.net/Presscambrabcn/documents
3