2. Era aquell temps en què els déus ja existien;
tanmateix, però, no existien els llinatges mortals.
Quan arribà el moment que havia determinat el Destí
per al seu naixement els déus els van modelar dins
les entranyes de la terra amb una mescla de terra,
foc i les demés substàncies que es poden
combinar amb el foc i la terra. En el moment de
treure’ls a la llum, els déus ordenaren a Prometeu i a
Epimeteu que distribuïssin de manera convenient
entre ells totes les qualitats que havien de posseir.
Epimeteu va pregar a Prometeu que li permetés dur
a terme el repartiment: “quan estigui llest −va dir−, tu
inspeccionaràs la meva obra”. Concedit el permís
Epimeteu anà a fer la feina.
3. En la distribució de les qualitats va donar a
uns la força sense la rapidesa; als més dèbils,
els va assignar la qualitat de la rapidesa; a uns
els va concedir armes, i als que per naturalesa
estaven inermes, inventà alguna altra qualitat
que pogués garantir la seva salvació. A
aquells que donava una mida molt petita, els
concedia la capacitat de fugida volant o bé el
viure sota terra. Als que tenien una mida molt
gran els salvava mitjançant la pròpia mida. En
una paraula: mantingué un equilibri entre
totes les qualitats. I mitjançant aquesta
diversitat d’invents procurava que cap raça no
pogués desaparèixer.
4. Després d’haver proveït a tots de forma suficient
contra les destruccions mútues, s’ocupà de
donar-los defenses contra les inclemències que
procedeixen de Zeus, cobrint-los de pèls espessos i
pells gruixudes, que servissin d’abric contra el fred i la
calor, i també perquè quan anessin a dormir fossin
adequades per a cada vivent. A uns els va calçar amb
peülles, a altres amb cuirs forts i sense sang. Es va
preocupar de donar a cadascú un aliment diferent: a
uns les herbes de la terra; a altres els fruits dels
arbres; a altres, les arrels; a alguns els va assignar
com a aliment la carn dels altres. A aquests els va
donar una descendència poc nombrosa, i a les seves
víctimes els va tocar com a herència la fecunditat,
salvació de l’espècie.
5. Ara bé: Epimeteu, la saviesa del qual era
imperfecta, havia ja gastat, sense adonar-se’n,
totes les facultats a favor dels animals, i encara
havia de proveir de les corresponents a
l’espècie humana; mancat de recursos, no sabia
què fer. En aquest estat el va trobar Prometeu
quan arribà per a inspeccionar els treballs.
Contempla com totes les espècies estan
harmoniosament equipades per a viure, i
l’humà, en canvi, nu, sense calçar, sense
abric, sense armes. I havia arribat el dia
assenyalat pel Destí per a què l’home conegués
la llum de la terra.
6. Prometeu, davant la dificultat, no sabent quin mitjà de
salvació trobar per a l’humà, decidí robar alhora la saviesa
artística d’Hefest i Atenea i el foc −ja que sense el foc era
impossible que aquesta saviesa fos adquirida per ningú o que
fes possible algun servei−; després la hi va regalar. És així
com l’humà va rebre en possessió les arts útils per a la
vida, però se li va escapar la política, que posseïa Zeus:
Prometeu ja no tenia temps d’entrar dins l’Acròpoli, la casa
dels déus; a mes a més, a les portes hi havia sentinelles molt
ferotges. Sí que va poder entrar sense ser vist en el taller en
què Hefest i Atenea practicaven junts les arts de la seva
afició, de manera que havent robat alhora les arts del foc que
pertanyen a Hefest i les demés arts que són patrimoni
d’Atenea, les va poder atorgar als humans. Per aquesta raó
l’home posseeix els recursos necessaris per a la vida, i també
per aquest motiu es diu que Prometeu va ser acusat de
robatori.
7. L’humà, en participar de qualitats divines, fou el primer
animal en honorar els déus, i es dedicà a construir altars
i imatges de les deïtats; tingué també l’art d’emetre sons
i paraules articulades, inventà les habitacions, els
vestits, el calçat, els mitjans per a abrigar-se i els
aliments que neixen de la terra. Amb aquest
equipament per a la vida, els éssers humans van viure
primer dispersos, sense que existís cap ciutat; així doncs
eren destruïts pels animals, que sempre i en tot lloc eren
més forts que ells, i el seu enginy, suficient per a
alimentar-los, era impotent en relació a la guerra amb els
animals; la causa era que no posseïen l’art de la
política, del qual l’art de la guerra n’és una part.
Buscaven, doncs, la manera de reunir-se i de fundar les
ciutats per a defensar-se. Però un cop reunits, es ferien
mútuament, perquè no posseïen l’art de la política, de
manera que seguien morint.
8. Aleshores Zeus, preocupat perquè la nostra espècie
semblava abocada a desaparèixer, va enviar Hermes que
traslladés als homes la justícia, perquè a les ciutats hi
hagués harmonia i llaços forjadors d’amistat. Hermes va
preguntar a Zeus de quina manera havia de distribuir la
justícia entre els humans: “he de distribuir-la com les altres
arts? Aquestes es troben repartides de la següent manera:
un únic metge és suficient per a molts profans, i el mateix
passa amb els artesans. És d’aquesta manera que he
d’implantar la justícia entre els humans o l’he de distribuir
entre tots?” “Entre tots −digué Zeus−, que cadascú tingui la
seva part en aquestes virtuts; ja que si solament les
tinguessin alguns, les ciutats no podrien subsistir, perquè
aquí no passa com en les altres arts; a més a més establiràs
en nom meu aquesta llei, a saber: que tot humà incapaç de
tenir part en la justícia ha de ser condemnat a mort, com
una plaga per a la ciutat.
9. Resum del mite de Prometeu:
Atesa la insuficient dotació biològica per a la
vida, l’humà ha hagut d’inventar la cultura:
a) civilització tècnica (saber fer): l’art de
saber transformar la matèria per a
produir bens i satisfer amb ells les
necessitats materials humanes.
b) civilització moral (saber comportar-se):
l’art de saber conviure amb els altres, es
a dir, posseir valors morals.
10. exercici
1. A quina pregunta respon el text?
(escriu una oració interrogativa)
11. Què fa possible la vida humana?
2. Indica la idea principal del text:
amb paraules teves, escriu una
oració enunciativa que sintetitzi
tot el text (la teva resposta a
aquesta pregunta ha de justificar
la resposta a la pregunta
12. La cultura fa possible la vida
humana.
3. Sintetitza –amb paraules teves i
sense comentaris personals– les
principals idees del text tal i com
hi vénen relacionades (la teva
resposta a aquesta pregunta ha de
justificar la resposta a la pregunta
anterior).
13. Perquè al principi del text s’hi afirma que l’humà està fet de
matèries naturals. A continuació es descriu la natura: un espai
on totes les espècies tenen recursos per a sobreviure, fet que
s’exemplifica. Tanmateix, immediatament desprès, s’explicita
que l’humà té una insuficient dotació biològica que
l’incapacita per a la vida; és per això que es veu obligat a
transformar la matèria natural per a produir bens i satisfer
així les necessitats materials (menjar, habitatge...), és a dir, a
treballar. També s’enuncia que l’humà té creences
d’ultratomba, que posseeix el llenguatge i que sobreviu
gràcies a l’economia productiva. En el darrer paràgraf s’hi
exposa una idea nova: la vida humana és possible si hi ha
valors morals (ja que fan viable la convivència amb els altres).
Resumint: sense cultura la vida humana s’esdevé impossible:
l’humà ha de posseir la civilització tècnica (saber fer) i la
civilització moral (saber comportar-se).
14. Quines són les propietats humanes
segons el mite de Prometeu?
L’humà:
1. ha estat creat pels déus
2. està fet de matèria natural
3. té una insuficient càrrega biològica
4. té la necessitat de treballar
5. té creences transcendents
6. es comunica a través del llenguatge articulat
7. ha desenvolupat l’economia productiva
8. necessita els valors morals per a conviure
15. Quines són les propietats humanes segons
el mite de Prometeu?
L’humà:
1. ha estat creat pels déus
2. està fet de matèria natural
3. té una insuficient càrrega biològica
4. té la necessitat de treballar
5. té creences transcendents
6. es comunica a través del llenguatge articulat
7. ha desenvolupat l’economia productiva
8. necessita els valors morals per a conviure
