1. PLATÓ TEORIA DE LES IDEES per a diversos àmbits ontològic - epistemològic
s. V a.C. ètic – polític
MÈTODE: maièutica – dialèctica: tota la seva obra està escrita en diàleg
fent servir al·legories: la de la caverna (República, llibre VII, 514a)
la del carro alat (Fedre, 246a)
METAFÍSICA – ONTOLOGIA EPISTEMOLOGIA – GNOSEOLOGIA ANTROPOLOGIA
(realitat) (coneixement) (ànima)
Món intel·ligible o de les idees: Noesis: veritable coneixement, Ànima: coneix les idees
és el del veritablement real. és el coneixement de les idees Resideix primerament al món
Les entitats que conté, les idees, són més elevades. de les idees, però en un deter-
immaterials, estàtiques, permanents, minat moment cau al món sensible
invariables i es donen fora de les Dianoia: raonament que encara no coneix quedant empresonat dins d’un cos
coordenades de l’espai i del temps. les idees més elevades, coneix les humà oblidant totes les idees que
Però hi ha una jerarquia d’idees: idees de les matemàtiques havia conegut al món intel·ligible.
- idea de BÉ (suprema) Però després d’ascendir en el procés
- idees de valors / vituts: justícia, del coneixement coneix de nou les
prudència, etc. idees, coneixement que és, en realitat
- idees d’objectes materials, que recordar el que havia oblidat unint-se
existeixen al món sensible. al cos. A aquest recordar Plató li dóna
______________________________________________________________________________________ el nom de reminiscència.
Món sensible: és el món del que no Pistis: el que coneix encara és aparent i no
és veritablement real, sinó aparent. veritablement real, ja que pren com a El mètode que proposa Plató per fer
Les entitats que conté, les coses que objecte del coneixement imatges i ombres, recordar les idees que l’ànima va oblidar
tenen matèria i, per tant, es troben ombres, tot i que suposa ja un estat mental és la maièutica i la dialèctica: als diàlegs,
dins de l’espai i el temps, són canviants, perquè ordena allò que percebem pels Sòcrates, mitjançant preguntes al seu
tenenmoviment i, per tant, no són sentits. interlocutor, fa que tregui a la llum el
permanents. coneixement de les idees.
******************************** Eikasia: és la mera captació de les ombres, és a
Tot i així, ambdós móns es relacionen dir, el que ens proporciona la percepció
d’una determinada manera: els objectes sensible dels objectes materials.
materials i les accions dels homes participen
de les idees(cadascun d’ells de la idea que
li correspon) prenent-les com a model.
El que existeix en el món sensible és una
còpia imperfecta de la idea.
2. ÈTICA i POLÍTICA → govern de la Polis Govern de l’estat
amb orientació ètica: ha de tenir com a finalitat el bé de la comunitat.
Només s’aconsegueix tenint i exercint el govern els savis, perquè
parts de només qui coneix el bé pot dur a terme la tasca de voler i aconseguir-lo
l’ànima ===> llinatges de la Polis per a tota la comunitat.
Tipus d’homes dependent de la par de
l’ànima que domina en cada home.
A més, hi ha una virtut associada a cada
part de l’ànima.
racional: els homes que tenen aquest part com a la dominant són els savis i són els que han de governar. La virtut associada a aquesta part és la prudència.
Parts de
l’ànima irascible: són els homes valerosos i com a tals han de ser els guardians de la polis. La virtut associada a aquesta part és el coratge.
concupiscible: són els artesans i productors. La virtut que se’ls associa és la temperança.
Però també s’ha de potenciar l’educació dels ciutadans per formar els millors homes, que són els que estaran legitimats per governar.
RÈGIMS POLÍTICS + monarquia: és el govern del millor home de la polis, del més savi: el filòsof-rei (segueix la llei)
o aristocràcia: és el govern d’una minoria, formada pels millors, els més savis (segueixen la llei)
FORMES DE GOVERN timocràcia: és el govern d’una minoria que esclavitza, el govern dels militars
oligarquia: és el govern d’una minoria que es preocupa pel seu propi bé i mira només d’enriquir-se
democràcia: és del govern d’una majoria no sàvia, però que malgrat tot segueix la llei
- tirania: és el govern d’un sol home dèspota i ambiciós