SlideShare a Scribd company logo
1 of 2
Download to read offline
PLATÓ TEORIA DE LES IDEES per a diversos àmbits ontològic - epistemològic
s. V a.C. ètic – polític
MÈTODE: maièutica – dialèctica: tota la seva obra està escrita en diàleg
fent servir al·legories: la de la caverna (República, llibre VII, 514a)
la del carro alat (Fedre, 246a)
METAFÍSICA – ONTOLOGIA EPISTEMOLOGIA – GNOSEOLOGIA ANTROPOLOGIA
(realitat) (coneixement) (ànima)
Món intel·ligible o de les idees: Noesis: veritable coneixement, Ànima: coneix les idees
és el del veritablement real. és el coneixement de les idees Resideix primerament al món
Les entitats que conté, les idees, són més elevades. de les idees, però en un deter-
immaterials, estàtiques, permanents, minat moment cau al món sensible
invariables i es donen fora de les Dianoia: raonament que encara no coneix quedant empresonat dins d’un cos
coordenades de l’espai i del temps. les idees més elevades, coneix les humà oblidant totes les idees que
Però hi ha una jerarquia d’idees: idees de les matemàtiques havia conegut al món intel·ligible.
- idea de BÉ (suprema) Però després d’ascendir en el procés
- idees de valors / vituts: justícia, del coneixement coneix de nou les
prudència, etc. idees, coneixement que és, en realitat
- idees d’objectes materials, que recordar el que havia oblidat unint-se
existeixen al món sensible. al cos. A aquest recordar Plató li dóna
______________________________________________________________________________________ el nom de reminiscència.
Món sensible: és el món del que no Pistis: el que coneix encara és aparent i no
és veritablement real, sinó aparent. veritablement real, ja que pren com a El mètode que proposa Plató per fer
Les entitats que conté, les coses que objecte del coneixement imatges i ombres, recordar les idees que l’ànima va oblidar
tenen matèria i, per tant, es troben ombres, tot i que suposa ja un estat mental és la maièutica i la dialèctica: als diàlegs,
dins de l’espai i el temps, són canviants, perquè ordena allò que percebem pels Sòcrates, mitjançant preguntes al seu
tenenmoviment i, per tant, no són sentits. interlocutor, fa que tregui a la llum el
permanents. coneixement de les idees.
******************************** Eikasia: és la mera captació de les ombres, és a
Tot i així, ambdós móns es relacionen dir, el que ens proporciona la percepció
d’una determinada manera: els objectes sensible dels objectes materials.
materials i les accions dels homes participen
de les idees(cadascun d’ells de la idea que
li correspon) prenent-les com a model.
El que existeix en el món sensible és una
còpia imperfecta de la idea.
ÈTICA i POLÍTICA → govern de la Polis Govern de l’estat
amb orientació ètica: ha de tenir com a finalitat el bé de la comunitat.
Només s’aconsegueix tenint i exercint el govern els savis, perquè
parts de només qui coneix el bé pot dur a terme la tasca de voler i aconseguir-lo
l’ànima ===> llinatges de la Polis per a tota la comunitat.
Tipus d’homes dependent de la par de
l’ànima que domina en cada home.
A més, hi ha una virtut associada a cada
part de l’ànima.
racional: els homes que tenen aquest part com a la dominant són els savis i són els que han de governar. La virtut associada a aquesta part és la prudència.
Parts de
l’ànima irascible: són els homes valerosos i com a tals han de ser els guardians de la polis. La virtut associada a aquesta part és el coratge.
concupiscible: són els artesans i productors. La virtut que se’ls associa és la temperança.
Però també s’ha de potenciar l’educació dels ciutadans per formar els millors homes, que són els que estaran legitimats per governar.
RÈGIMS POLÍTICS + monarquia: és el govern del millor home de la polis, del més savi: el filòsof-rei (segueix la llei)
o aristocràcia: és el govern d’una minoria, formada pels millors, els més savis (segueixen la llei)
FORMES DE GOVERN timocràcia: és el govern d’una minoria que esclavitza, el govern dels militars
oligarquia: és el govern d’una minoria que es preocupa pel seu propi bé i mira només d’enriquir-se
democràcia: és del govern d’una majoria no sàvia, però que malgrat tot segueix la llei
- tirania: és el govern d’un sol home dèspota i ambiciós

More Related Content

Similar to Esquema Plató.pdf

Fedó: Aproximació a la teoria platònica de l'ànima
Fedó: Aproximació a la teoria platònica de l'ànimaFedó: Aproximació a la teoria platònica de l'ànima
Fedó: Aproximació a la teoria platònica de l'ànimaBraulee
 
Fed Aproximaci A La Teoria Platnia De Lnima 1218389625540794 9
Fed Aproximaci A La Teoria Platnia De Lnima 1218389625540794 9Fed Aproximaci A La Teoria Platnia De Lnima 1218389625540794 9
Fed Aproximaci A La Teoria Platnia De Lnima 1218389625540794 9buridan
 
Fedó, Aproximació A La Teoria PlatòNia De LàNima
Fedó, Aproximació A La Teoria PlatòNia De LàNimaFedó, Aproximació A La Teoria PlatòNia De LàNima
Fedó, Aproximació A La Teoria PlatòNia De LàNimarosasabates
 
Comparativa plato i aristotil (1)
Comparativa plato i aristotil (1)Comparativa plato i aristotil (1)
Comparativa plato i aristotil (1)martabarrosoisidoro
 
Historia de la Filosofia
Historia de la FilosofiaHistoria de la Filosofia
Historia de la FilosofiaPepe Cornet
 
historia de la filosofia
historia de la filosofiahistoria de la filosofia
historia de la filosofiaPepe Cornet
 
Plató . La realitat i el coneixement
Plató . La realitat i el coneixementPlató . La realitat i el coneixement
Plató . La realitat i el coneixementNúria Martínez
 
Plató (427 347)
Plató (427 347)Plató (427 347)
Plató (427 347)jcalzamora
 
Plató resum
Plató resumPlató resum
Plató resumNapbuuff
 
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´lesperlesnegres
 
Filosofia cosmolgica-1234282475789244-3
Filosofia cosmolgica-1234282475789244-3Filosofia cosmolgica-1234282475789244-3
Filosofia cosmolgica-1234282475789244-3Luis Hector Paredes
 
Unitat 2 Plató
Unitat 2  PlatóUnitat 2  Plató
Unitat 2 Platótomasggm
 

Similar to Esquema Plató.pdf (20)

Filo treball
Filo treballFilo treball
Filo treball
 
Filosofia
FilosofiaFilosofia
Filosofia
 
Plató
PlatóPlató
Plató
 
Fedó: Aproximació a la teoria platònica de l'ànima
Fedó: Aproximació a la teoria platònica de l'ànimaFedó: Aproximació a la teoria platònica de l'ànima
Fedó: Aproximació a la teoria platònica de l'ànima
 
Fed Aproximaci A La Teoria Platnia De Lnima 1218389625540794 9
Fed Aproximaci A La Teoria Platnia De Lnima 1218389625540794 9Fed Aproximaci A La Teoria Platnia De Lnima 1218389625540794 9
Fed Aproximaci A La Teoria Platnia De Lnima 1218389625540794 9
 
René Descartes
René DescartesRené Descartes
René Descartes
 
Fedó, Aproximació A La Teoria PlatòNia De LàNima
Fedó, Aproximació A La Teoria PlatòNia De LàNimaFedó, Aproximació A La Teoria PlatòNia De LàNima
Fedó, Aproximació A La Teoria PlatòNia De LàNima
 
Comparativa plato i aristotil (1)
Comparativa plato i aristotil (1)Comparativa plato i aristotil (1)
Comparativa plato i aristotil (1)
 
Comparativa Plató i Aristòtil
Comparativa Plató i AristòtilComparativa Plató i Aristòtil
Comparativa Plató i Aristòtil
 
Filosofia cosmolgica
Filosofia cosmolgica Filosofia cosmolgica
Filosofia cosmolgica
 
Historia de la Filosofia
Historia de la FilosofiaHistoria de la Filosofia
Historia de la Filosofia
 
historia de la filosofia
historia de la filosofiahistoria de la filosofia
historia de la filosofia
 
Plató. Teoria de la reminiscència.
Plató. Teoria de la reminiscència.Plató. Teoria de la reminiscència.
Plató. Teoria de la reminiscència.
 
Plató . La realitat i el coneixement
Plató . La realitat i el coneixementPlató . La realitat i el coneixement
Plató . La realitat i el coneixement
 
Plató (427 347)
Plató (427 347)Plató (427 347)
Plató (427 347)
 
Plató resum
Plató resumPlató resum
Plató resum
 
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´
 
Plató
PlatóPlató
Plató
 
Filosofia cosmolgica-1234282475789244-3
Filosofia cosmolgica-1234282475789244-3Filosofia cosmolgica-1234282475789244-3
Filosofia cosmolgica-1234282475789244-3
 
Unitat 2 Plató
Unitat 2  PlatóUnitat 2  Plató
Unitat 2 Plató
 

Recently uploaded

ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatLourdes Escobar
 

Recently uploaded (8)

ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
 

Esquema Plató.pdf

  • 1. PLATÓ TEORIA DE LES IDEES per a diversos àmbits ontològic - epistemològic s. V a.C. ètic – polític MÈTODE: maièutica – dialèctica: tota la seva obra està escrita en diàleg fent servir al·legories: la de la caverna (República, llibre VII, 514a) la del carro alat (Fedre, 246a) METAFÍSICA – ONTOLOGIA EPISTEMOLOGIA – GNOSEOLOGIA ANTROPOLOGIA (realitat) (coneixement) (ànima) Món intel·ligible o de les idees: Noesis: veritable coneixement, Ànima: coneix les idees és el del veritablement real. és el coneixement de les idees Resideix primerament al món Les entitats que conté, les idees, són més elevades. de les idees, però en un deter- immaterials, estàtiques, permanents, minat moment cau al món sensible invariables i es donen fora de les Dianoia: raonament que encara no coneix quedant empresonat dins d’un cos coordenades de l’espai i del temps. les idees més elevades, coneix les humà oblidant totes les idees que Però hi ha una jerarquia d’idees: idees de les matemàtiques havia conegut al món intel·ligible. - idea de BÉ (suprema) Però després d’ascendir en el procés - idees de valors / vituts: justícia, del coneixement coneix de nou les prudència, etc. idees, coneixement que és, en realitat - idees d’objectes materials, que recordar el que havia oblidat unint-se existeixen al món sensible. al cos. A aquest recordar Plató li dóna ______________________________________________________________________________________ el nom de reminiscència. Món sensible: és el món del que no Pistis: el que coneix encara és aparent i no és veritablement real, sinó aparent. veritablement real, ja que pren com a El mètode que proposa Plató per fer Les entitats que conté, les coses que objecte del coneixement imatges i ombres, recordar les idees que l’ànima va oblidar tenen matèria i, per tant, es troben ombres, tot i que suposa ja un estat mental és la maièutica i la dialèctica: als diàlegs, dins de l’espai i el temps, són canviants, perquè ordena allò que percebem pels Sòcrates, mitjançant preguntes al seu tenenmoviment i, per tant, no són sentits. interlocutor, fa que tregui a la llum el permanents. coneixement de les idees. ******************************** Eikasia: és la mera captació de les ombres, és a Tot i així, ambdós móns es relacionen dir, el que ens proporciona la percepció d’una determinada manera: els objectes sensible dels objectes materials. materials i les accions dels homes participen de les idees(cadascun d’ells de la idea que li correspon) prenent-les com a model. El que existeix en el món sensible és una còpia imperfecta de la idea.
  • 2. ÈTICA i POLÍTICA → govern de la Polis Govern de l’estat amb orientació ètica: ha de tenir com a finalitat el bé de la comunitat. Només s’aconsegueix tenint i exercint el govern els savis, perquè parts de només qui coneix el bé pot dur a terme la tasca de voler i aconseguir-lo l’ànima ===> llinatges de la Polis per a tota la comunitat. Tipus d’homes dependent de la par de l’ànima que domina en cada home. A més, hi ha una virtut associada a cada part de l’ànima. racional: els homes que tenen aquest part com a la dominant són els savis i són els que han de governar. La virtut associada a aquesta part és la prudència. Parts de l’ànima irascible: són els homes valerosos i com a tals han de ser els guardians de la polis. La virtut associada a aquesta part és el coratge. concupiscible: són els artesans i productors. La virtut que se’ls associa és la temperança. Però també s’ha de potenciar l’educació dels ciutadans per formar els millors homes, que són els que estaran legitimats per governar. RÈGIMS POLÍTICS + monarquia: és el govern del millor home de la polis, del més savi: el filòsof-rei (segueix la llei) o aristocràcia: és el govern d’una minoria, formada pels millors, els més savis (segueixen la llei) FORMES DE GOVERN timocràcia: és el govern d’una minoria que esclavitza, el govern dels militars oligarquia: és el govern d’una minoria que es preocupa pel seu propi bé i mira només d’enriquir-se democràcia: és del govern d’una majoria no sàvia, però que malgrat tot segueix la llei - tirania: és el govern d’un sol home dèspota i ambiciós