plato1.ppt

Escola Pia Santa Anna / S.C./
Filosofia II / Curs 05-06
1
Història de la Filosofia
Tema 2
La Filosofia de Plató

2
Context històric

3
Pèricles i la Democràcia
...La nostra forma de govern no ha d'envejar res
a les de les institucions dels pobles veïns,
perquè som més aviat uns models que no pas
imitadors d'altres.
De nom és una democràcia, perquè
l'administració està en mans no d'uns pocs
sinó d'una majoria.

4
Context Històric
• Les Guerres Mèdiques contra els perses uneixen
els grecs (499 a.C.) Atenes guanya la guerra i
esdevé la Polis (Ciutat-Estat) dominant, sota el
mandat de Pèricles
• Pèricles (c. 495-429 a. de C.), polític i general
atenès, és la figura clau d’aquest moment, tant que
s’anomena “Segle de Pèricles” el període del seu
mandat.
• Aviat Esparta rivalitzarà amb Atenes per
aconseguir el domini del mar Egeu. L’enfrontament
(Guerra del Peloponès) comença l’any 431 a.C.

5
Context Històric
• L´any 404 a.C. Atenes cau davant d’Esparta, i això
comporta la fi de la societat intel·lectual i democràtica de
Pèricles.
• El s.IV és un moment de crisi. Els pagesos s'arruïnen
per causa de la guerra, han de malvendre les seves
terres i marxar a les ciutats, cosa que provoca atur i fam.
• En els darrers anys del s. V a. C. la lluita política
enfrontarà els partidaris de la democràcia i els partidaris
de l’oligarquia (l’aristocràcia).

6
Grècia a l’època de Sòcrates

7
Els Sofistes, o l’art de la paraula
Gòrgies de
Leontini
Protàgores
d’Abdera
L'home és la mesura de totes
les coses;
de les que són en tant que
són
i de les que no són en tant
que no són
res no existeix,
si alguna cosa existís
no es podria conèixer
si alguna cosa existís i
es pogués conèixer
no es podria
comunicar

8
Els Sofistes
• Eren mestres que anaven de ciutat en ciutat, ensenyant
els joves rics a parlar i discutir a l'àgora, i cobraven per
fer-ho.
• S'interessen per l’home (és a dir el ciutadà) i per la
retòrica i de dret, claus per a mantenir la convivència.
• Defensen una teoria relativista sobre el món: per als
sofistes, tot són opinions.
• La Sofística apareix en règims de democràcia i
tolerància, que és on hi ha pluralisme de les opinions i
llibertat d’expressió.

9
Els Sofistes: Tesis
1. NIHILISME DE L’ÉSSER: No existeix un
ésser substancial i permanent al canvi
(Gòrgies)
2. FENOMENISME: L’aparença és l’única
forma de ser real.
3. SUBJECTIVISME: L’home és l’únic criteri de
veritat dels judicis.
4. SENSISME: L’experiència és l’única font de
coneixement.

10
Els Sofistes: Tesis
5. CONVENCIONALISME: La societat no és un fet
natural, sinó resultat d’un pacte. Les lleis político-
socials (“nomos”) són convencionals (poden
canviar, cada ciutat té lleis diferents). Només les
lleis naturals són invariables.
6. POSITIVISME: Les lleis jurídiques i morals han
estat dictades pels homes, no pels déus.
7. RELATIVISME: Tot és opinable.
8. ESCEPTICISME: No existeix la veritat universal:
Tot pot ser a la vegada veritable i fals.

11
Resum / Sofistes
1. Els sofistes són relativistes o escèptics: no hi ha
veritats absolutes, només hi ha opinió.
2. Distingeixen entre saber i creure: només hi ha
creences, no sabers.
3. En un món en què tot és opinable, el llenguatge i la
retòrica són fonamentals en la vida social, per
convèncer als altres, tenir èxit, assolir i conservar el
poder...
4. Gòrgies i Protàgores, els sofistes més importants
5. Sòcrates i Plató rebutgen els sofistes: responsables de
la decadència moral i política de la Polis.

12
ACTIVITATS
D’APRENENTATGE

13
Jarabe De Palo
Album: Depende
Canción: Depende
Que el blanco sea blanco
que el negro sea negro
que uno y uno sean dos
como exactos son los números
Depende
Que aquí estamos de prestao
que el cielo está nublao
que uno nace y luego muere
y este cuento se ha acabao
Depende
Depende ¿de qué depende?
de según como se mire, todo
depende
Que bonito es el amor
más que nunca en Primavera
que mañana sale el sol
y que estamos en Agosto
Depende
que con el paso del tiempo
el vino se hace bueno
que to lo que sube, baja
de abajo arriba y de arriba
abajo
Depende
depende
Que no has conocido a nadie
que te bese como yo
que no hay otro hombre en tu
vida
que de ti se beneficie
Depende
y si quiere decir sí
cada vez que abres la boca
que te hace muy feliz
que sea el dia de tu boda
Depende
depende

14
Redacció Sofística
• Com ja saps, els sofistes són relativistes, no creuen en
l’existència d’una veritat absoluta.
• Hauràs d’actuar com un Sofista, redactant dos discursos
al voltant d’una qüestió, com per exemple, si ser honest
és bo o dolent.
• En el primer discurs t’hauràs de centrar en la defensa de
la tesi que hagis escollit: Ser honest sempre és bo
• En el segon, en canvi, hauràs de fer tot el contrari, és a
dir, condemnar-la amb tots els arguments possibles: Ser
honest sempre és dolent

15
Els Sofistes
- Reflexió: cal obligar algú a morir per defensar
les lleis del seu país?

16
Sòcrates, o... per què existeix el mal?
Només sé ...
que no sé res.

17
Vida de Sòcrates (470 - 399 a.C)
• Nascut a Atenes, fill de Sofronisc, un escultor, i de
Fenareta, una llevadora.
• Estudia la retòrica i la dialèctica dels sofistes i les idees
dels filòsofs jònics.
• A la guerra del Peloponès contra Esparta, lluita amb
gran valor en diferents batalles.
• Passeja pels mercats i places d'Atenes, dialogant i
discutint amb qui vol escoltar-lo, mitjançant preguntes.
• És poc agraciat, però arriba a ser molt popular a Atenes
per la seva intel·ligència i sentit de l'humor.
• Als 70 anys és acusat de traïció i condemnat a mort. Ell
mateix s’administra la dosi letal de verí.

18
Sòcrates / Conceptes bàsics
1. MÈTODE SOCRÀTIC
1.1. IRONIA
1.2. MAIÈUTICA
2. INTEL.LECTUALISME MORAL
3. DOCTA IGNORÀNCIA
4. DIALÈCTICA
5. UNIVERSALISME ÈTIC.

19
1. Mètode Socràtic: Tècnica dialogada per ajudar qui vol
conèixer la veritat, perquè la pugui descobrir per si mateix,
amb l’ajuda del llenguatge i d’un mestre que el vagi guiant.
Té 2 parts:
1.1. Ironia: moment destructiu, negatiu i crític. Posa en
contradicció a l'interlocutor, demostrant-li que defensa idees
absurdes per tal que les abandoni.
1.2. Maièutica: moment constructiu, que porta cap a la
saviesa. La veritat la portem dins l'ànima, però cal un esforç
per descobrir-la, per fer el pas de les opinions vulgars a la
ciència.

20
Mètode socràtic per a pensar
per un mateix
1. Cal pensar en una afirmació de sentit comú, com ara:
a. Aguantar ferm en el camp de batalla és de valents
b. Per ser honest cal tenir diners
2. Buscar situacions o contextos en els quals aquesta
afirmació pugui ser falsa:
a1. És possible ser valent i, no obstant això, retirar-se del
camp de batalla?
b1. És possible ser pobre i també ser honest?

21
per un mateix
3. Si es troba una sola excepció, la definició és falsa o imprecisa:
a2. és possible ser valent i retirar-se del camp de batalla (si
l’estratègia ho recomana)
a3. és possible mantenir-se ferm en la batalla i, no obstant
això, no ser valent (ser un boig …)
b2. és possible tenir diners i ser una mala persona (no cal
posar exemples)
b3. és possible ser pobre i ser honest: Jesucrist, Gandhi, la
mare Teresa de Calcuta …

22
per un mateix
4. Cal reformular l’afirmació inicial, tenint en compte les
excepcions:
a4. Tan valent pot ser qui avança en el camp de batalla com qui
es retira
b4. Qui té diners és honest si els ha aconseguit de manera
honesta. És honest qui no accepta diners “bruts”
5. El procés ha de continuar fins que no es trobin més
excepcions. La veritat, si és que es pot aconseguir, es troba
en una afirmació que no es pugui refutar.

23
2. Intel.lectualisme Moral: és la conseqüència de la maièutica.
Tot home bo és savi. Qui coneix el Bé, no pot deixar de fer-lo.
Qui actua malament, ho fa perquè és un ignorant.
3. Docta Ignorància: “només sé que no sé res”. Reconèixer la
pròpia ignorància, rebutjant els falsos coneixements, és el
primer pas per arribar a la saviesa.
4. Dialèctica Socràtica: Art del diàleg. Amb el diàleg tothom
ensenya i tothom aprèn. L'educació és col·lectiva: la ciutat
ens educa. No aprenem del mestre sinó a través del mestres:
l'autèntic magisteri el dóna la vida.
5. Universalisme ètic: Rebuig del relativisme dels sofistes, que
defensa que “tot són opinions”. Per Sòcrates, és millor ser
just que injust, és millor ser bo que ser dolent, és millor patir
una injustícia que cometre-la. La funció del filòsof és definir
els universals ètics i ajudar a cada home a trobar-los.

24
Resum / Sòcrates
1. Cal reformar el jovent per fer-ne bons ciutadans (per
això l'acusaran de corrompre els joves).
2. Per aconseguir-ho cal una tècnica o mètode (el diàleg
orientat a la recerca del Bé) i un mestre que orienti.
3. El punt de partença de la filosofia és la introspecció
(mirada interior, descobreixo el Bé quan m'analitzo
interiorment).
4. En la raó trobem conceptes clars, definidors de les
essències de tot, comprensibles per tothom que busqui
la veritat
5. Els conceptes de la virtut són innats: els portem a dins i
per això tendim a complir-los quan els coneixem. Qui
coneix el Bé no pot deixar de fer-lo.

25
Sòcrates / Sofistes
Semblances
1. Interès per l'home:
com cal obrar per ser
un bon ciutadà ?
2. Interès pel
llenguatge: la veritat,
o el convenciment,
neixen a través de la
paraula.
3. La recerca
d'influència social:
moral en Sòcrates,
política en els
sofistes.
Diferències
1. El mètode socràtic és el diàleg. La
paraula és un instrument per
arribar a la veritat. Els sofistes
usen la paraula per aconseguir
el poder (Retòrica).
2. L'ideal socràtic és aconseguir la
felicitat. L'ideal dels sofistes és
aconseguir l'èxit.
3. Sòcrates vol fonamentar la
filosofia, definint els conceptes
ètics (què és el Bé, què és la
Veritat...). Per als Sofistes això
és impossible.

26
Vigència de Sòcrates
• Descobriment del Bé per introspecció: Plató,
Sant Agustí i Descartes.
• Maièutica: art de fer sortir les idees morals que
innatament posseïm: Pedagogia humanista.
• La moral com a recerca que cadascú ha de fer.
Ningú no pot fer l'experiència moral per tu.
• Distinció entre opinió i veritat: El mètode socràtic
ens permet distingir entre qui realment és savi i
qui només creu que ho és.

27
Activitats d’aprenentatge

28
A1 / Vocabulari bàsic. Defineix:
1. Mètode
2. Ironia
3. Maièutica
4. Intel·lectualisme moral
5. Docta ignorància
6. Universalisme Ètic
7. Retòrica
8. Dialèctica
9. Protàgores
10. Gòrgies
11. Pèricles
12. Fenomenisme
13. Convencionalisme
14. Introspecció
15. Relativisme
16. Escepticisme
17. Positivisme

29
A2
A partir de les següents imatges, contesteu les qüestions:
1. Què és el mal? Escriviu-ne una definició.
2. Es pot evitar el mal? Com?
3. Qui actua malament, és realment només un ignorant?
Escriviu un argument a favor i un en contra.
4. És millor patir una injustícia que cometre-la? Escriviu un
argument a favor i un en contra.
5. Per què cal actuar sempre “bé”?
6. Cal aplicar càstigs als qui actuen malament?

30

31

32

33

34

35
A3 / Practicant amb el mètode
socràtic
Com faries perquè algú s’adonés que les següents
afirmacions que sosté són errònies? Pots redactar-
ho en forma de diàleg:
a) Els homes són superiors a les dones
b) Cal utilitzar els càstigs físics si volem que els altres
ens facin cas
c) Cal seguir sempre les modes, perquè en cas
contrari ningú no ens té mai en compte.

36
A4
Treball voluntari:
- Exemples de
programes de
televisió basats en la
“teleescombraria”.
Fer-ne una crítica
socràtica.
- Presentació a
classe de la
informació recollida

37
Fonts d’informació per ampliar
el tema estudiat
Web:
• Areté
• Filòpolis
Llibres:
• Alain de Botton: El consol de la
filosofia. Ed. La Magrana

38
Plató, o la recerca d’un món
ideal
Els objectes i fenòmens
que ens envolten són
canviants i aparents.
Només en les idees, que
es capten amb els ulls de
la ment, es troba la
vertadera realitat.

39
preàmbul
• Creus que el món en què vivim és horrorós, o
simplement, un mal lloc on viure-hi, ple
d’imperfeccions, misèria, mal i dolor?
• Creus que, en algun lloc, lluny d’aquí, hi ha un
món perfecte, on tot és bo, bell, etern i vertader?
• Has desitjat arribar-hi d’alguna manera?
• Penses que val la pena visitar aquest món de
perfecció, encara que això suposi un gran
esforç, lluita i sacrifici?

40
• Si has contestat que sí a les anteriors
preguntes, no ho dubtis, tu ets un...
IDEALISTA
com el primer idealista de la història:
PLATÓ

41
Grècia a l’època de Plató

42
Vida de Plató
• Aristocles neix a Atenes l´any 427 aC., un any
després de la mort de Pèricles, en el si d’una
família noble. "Plató" és un sobrenom que significa:
"el d'esquena ampla".
• Els seus vincles familiars l’introdueixen en la vida
política d´Atenes. Dos oncles, Càrmides i Críties,
formaran part dels “trenta tirans” pro-espartans.
• Va ser deixeble de Sócrates. Fou testimoni de la
mort del mestre durant el règim democràtic atenès,
l'any 399 a. de C.
• Tement per la seva vida, marxa d’Atenes per algun
temps i viatja a Mègara i Siracusa (Sicília).

43
Vida de Plató
• 387 a. de C: Plató funda a Atenes l'Acadèmia, la primera
universitat europea. Aristòtil, el seu alumne més
destacat
• Volent conjugar la filosofia i la política, torna a Sicília el
367 a. de C., com a tutor del tirà de Siracusa, Dionís II el
Jove, i per instaurar el seu sistema social utòpic.
• L'experiment va fracassar. Plató encara farà un altre
viatge a Siracusa en el 361 a. de C., però tampoc no va
tenir èxit.
• Passà els últims anys impartint conferències a
l'Acadèmia i escrivint. Morí a Atenes l'any 348 o 347 a.
de C.

44

45
Diàlegs de Plató
4 períodes:
• Joventut: Apologia de Sòcrates, Critó, Carmides, Protàgores
Obres amb diàleg molt viu. Recullen la conversa tal com era
en època de Sòcrates.
• Transició: Gòrgies, Menó, Hípies I,II, Eutidem. Toquen
qüestions de tipus polític. El Sòcrates històric comença a
desaparèixer.
• Maduresa: Banquet, Fedó, República, Fedre. Obres literàries
més perfectes. Sòcrates és el gran protagonista: les seves
tesis són les que s’acaben imposant.
• Vellesa: Sofista, Polític, Lleis, Teetet, Parmènides, Timeus.
Diàlegs on apareixen molts mites i referències a la divinitat.

46
Què és la realitat? : Teoria de
les Idees
• Què és real? Què és aparent?
• Parmènides: el real és allò que no canvia mai,
l’ésser.
• Heràclit: el real és allò que sempre està
canviant, l’esdevenir.
• Plató: hi ha dues realitats, una sotmesa al canvi
i una altra que no canvia mai, perquè és
perfecta.

47
Dualisme de l’ésser
1. el món material o sensible (el podem veure i tocar),
és el món de les coses, el món dels fets, el món de la
matèria. Es troba sotmès a un canvi permanent i
constant. És el món tal i com el pensa Heràclit.
2. el món no material o intel.ligible (només el podem
pensar). El Món intel·ligible és el món de les formes
pures, o IDEES, l’autèntica realitat perquè és perfecta
i no canvia mai. És el món tal i com el pensa
Parmènides, i que fa possible el món sensible, ja que
les coses materials només són còpies de les Idees
(Participació). La ciència, l’ètica i la política es basen
en aquestes realitats immòbils i estables que són les
Idees.

48
Característiques de les Idees
Les Idees són:
1. úniques (per això podem parlar de LA Veritat, EL Bé, LA
Justícia...)
2. eternes (alienes al temps: el que ahir era just ho serà també avui i
demà)
3. Indivisibles
4. Immutables: no canvien
5. Absolutes
6. Universals: permeten la creació d’enunciats predicatius. “La taula
és rectangular” (idea: Rectangle”)
7. Jerarquitzades: Bé (idea suprema), Veritat i Bellesa.
8. Criteris de valoració per a jutjar les coses sensibles.
9. Captables per la intel·ligència, no pels sentits.

49
Què és la realitat? : El Mite de la
Caverna
• Simbologia:
1. La caverna representa el món sensible, i les ombres
són les les coses materials
2. Els presoners representen l’home encadenat al món
material i als desigs del cos, creient que només
existeix la realitat que percep amb els sentits
3. El món exterior a la caverna representa el món de les
Idees
4. El Sol representa la idea del Bé. Relació Bé / Sol: el
Sol dóna la vida en el món material. La idea de bé
dóna sentit a totes les Idees.
5. El presoner que s’escapa representa el filòsof
(Sòcrates), que ha pogut deslliurar la seva ànima de
les cadenes del cos i contempla la vertadera realitat:
les idees.

50
Dialèctica ascendent: Mite de la Caverna

51
Com s’arriba a les Idees?
1. Via de l’Amor (Eros): força que ens impulsa cap al bé,
motor de la dialèctica (camí) ascendent. Conèixer és
estimar les idees. Hi ha dos tipus d’amor:
• L’amor als cossos; no és autèntic, perquè el cos
pertany al món sensible (degradat i inferior)
• L’amor de l'ànima: amor superior, és l’amor a les Idees
belles.
• Les coses sensibles belles ens desperten l’amor o
desig de la bellesa autèntica (la idea de bellesa).
• En el Banquet es presenta el procés ascendent de
l'amor: comencem estimant els cossos bells, després
es passa de l'amor dels cossos a l'amor a les ànimes, i
finalment de l'amor a les ànimes a l'amor a les Idees.

52
Com s’arriba a les Idees?
2. Via del Record o Reminiscència (Anamnesis)
En el Menó, Plató ens diu que “conèixer és recordar” el
que l’ànima posseeix de forma innata, degut a la seva
vida anterior
3. Via de la Dialèctica
És la via lògica i racional: per un procés de deducció
l’ànima descobreix les veritats matemàtiques i
universals (Idees) que ordenen la realitat física, obrint
el pas a la ciència.
4. Via de la Purificació
En el Fedó, Plató ens descriu la filosofia com a preparació
moral per a la mort, la qual s’ha de percebre com el
retorn definitiu de l’ànima al món de les Idees.

53
Via de la Dialèctica / Graus de
Coneixement (Símil de la línia)
Objectes
imaginats
Objectes
materials
Matemàtiques Idees
Imaginació
(Eikasia)
Creença
(Pistis)
Coneixement
discursiu
(Dianoia)
Dialèctica
(Noesi)
Opinió (Doxa)
Món sensible
Saber (Episteme)
Món de les Idees

54
Antropologia / 1
• L´home és un compost de dos elements (cos i ànima,
DUALISME).
• L’ànima pot arribar a conèixer les Idees, però està
entorpida pel cos. L’ànima ha de fer un esforç per
enlairar-se per sobre dels límits que el cos li imposa.
• Per Plató, el coneixement és record, reminiscència
(anamnesi). Conèixer és reconèixer. L'ànima prové del
món de les idees: ha estat en contacte amb elles i les
coneix.
• El coneixement té caràcter espiritual: procés de
purificació de l'ànima, alliberament de la presó del cos.

55
Antropologia / 2
• Per explicar la relació entre l’ànima i el
coneixement, Plató utilitza el mite del Tir Alat:
“Les ànimes són eternes, i viuen al món
intel·ligible, contemplant les idees. Les ànimes
marxen en processó cada una a dalt d'un
carruatge, tirat per un auriga (pilot), amb un
cavall blanc i un cavall negre. De sobte el cavall
negre es desboca, surt del camí i malgrat els
esforços del pilot cau al món sensible”.

56
Plató:
Mite del Tir
Alat

57
Antropologia / 3
• L’auriga representa la part racional de l’ànima
que la guia i la condueix. El cavall blanc
representa la part irascible, violent... i el cavall
negre la part concupiscible, sensual, de l’ànima,
que és la més baixa.
• Les ànimes perden el seu lloc d’origen per la
seva imperfecció. Per un procés de purificació
(dialèctica ascendent), que porta a una millora
moral, l’ànima es perfecciona per tornar al seu
lloc d’origen.

58
Antropologia / 4
• En el Menó, Plató demostra que conèixer és
recordar, quan aconsegueix que l’esclau de
Menó, analfabet, resolgui el problema de
construir un quadrat que sigui el doble d’àrea
d’un altre quadrat donat.
• Les ànimes virtuoses tornaran després de la
prova terrenal al món de les idees. Les que no,
transmigraran de cos en cos, fins que assoleixin
la necessària regeneració moral.

59
PLATÓ: TEORIA POLÍTICA / 1
La teoria política de Plató parteix de la seva
concepció de l’ànima. Hi ha tres tipus d’ànima:
• Ànima racional sensible: És l'ànima superior,
l’ànima dels filòsofs, dedicats a la Raó.
• Ànima passional o irascible: És l'ànima dels
soldats, defensors de l'ordre en la polis.
• Ànima sensual o concupiscible: És l'ànima dels
obrers, artesans, productors.

60
PLATÓ: TEORIA POLÍTICA / 2
• Cada ànima té una virtut pròpia (prudència, valentia,
temprança) i per tant pertany a una classe social
determinada.
• Una societat justa conjuga el tipus d’ànima de cada
individu amb la seva funció social i política. Quan l’ànima
i la funció social coincideixen, aleshores l´home és just i
la ciutat és feliç.
• Plató no és un demòcrata. La democràcia ha matat
Sòcrates. La democràcia és un sistema degenerat,
degradat, (on mana tothom no mana ningú)
• L’alternativa a la crisi de la polis és el filòsof-rei, unió
del saber més el poder: només qui coneix la idea de bé
pot practicar-la.

61
Règims polítics (de més a menys
perfecció):
1. Aristocràcia: (Aristos, el millor i Cratos, poder) govern
dels millors. Està dirigida pel filòsof-rei.
2. La Timocràcia (Timos, valor) govern dels militars. És un
govern massa violent. Els guerrers volen governar la
ciutat com si es tractés d’una caserna.
3. Oligarquia (Oligos, pocs) Govern dels rics, que són
sempre una minoria. Els rics són sempre egoistes.
4. Democràcia: (demos, poble). El poder del poble, entès
com igualtat davant la llei. Era el model de Pèricles. És
un règim d’opinió pública.
5. La Tirania o dictadura és el govern més injust,
conseqüència de la degradació de la democràcia. No hi
ha cap virtut ni cap llei, només la voluntat del tirà

62
PLATÓ: Tres classes socials
CLASSES: MAGISTRATS GUERRERS PRODUCTORS
VIRTUT: Prudència
(saviesa)
Fortalesa Temprança/
moderació
OFICI Legislar
(governar)
Defensar
l’estat
Produir
ÀNIMA: Racional Irascible Concupiscible

63
Crítica a Plató
• Allò que és bo per a l’estat, també és bo per a l’individu?
• Només poden governar els filòsofs? Només els governants poden
ser justos?
• Existeix de debò el món de les idees?
• Cal abolir la família? És moralment acceptable la Eugenèsia?
• És acceptable una societat tan classista?
• Podem liquidar la democràcia? Cal acceptar una societat totalitària
com la que propugna Plató?
• Què passa amb la llibertat de l’individu?
• Per a una crítica del platonisme:
 Karl POPPER: La sociedad abierta y sus enemigos. Ed. Paidos

64
Vocabulari de Plató
•Al·legoria
•Ànima (psiqué)
•Bé (agathón)
•Ciutat (polis)
•Dianoia
•Coneixement intel·ligible
•Coneixement sensible
•Creença (pistis)
•Dialèctica
•Món Sensible
•Món de les Idees
• Idea (eidos)
• Imaginació
• Matemàtiques
• Metempsícosi
• Menó
• Mite de la Caverna
• Opinió (doxa)
• Reminiscència
• Ciència (sofia)
• Veritat

65
Activitats d’aprenentatge
• Reflexió:
Vivim en una caverna?
És millor viure dins la caverna o fora?
La ignorància fa la felicitat?
Cal abolir la democràcia?
Es pot assolir la perfecció?

plato1.ppt

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to plato1.ppt

Similar to plato1.ppt (20)

More from ManuelMorilloMiranda

More from ManuelMorilloMiranda (17)

plato1.ppt