Trabajo escolar con información sobre la Unión Europea. Documentación de páginas oficiales. Escrito totalmente en valenciano.

1. ACTIVITATS D’AMPLIACIÒ
1. Descobrim algunes dades:
a. Nº de països que la integren: 28 membres y 8 en camí d'adhesió.
b. Nº d’habitants: 505.665.739 habitants.
c. Densitat de població: 117 habitants/km2 .
d. Superfície: 4271,6 milions de km2 .
e. Nº de llengües oficials: 24 llengües oficials.
f. Nº de religions practicades: 7 religions.
g. Candidats a noves adhesions: Albania, Antiga República Yugoslava de Macedònia,
Islàndia, Montenegro, Sèrbia, Turquia, Bosnia i Herzegovina i Kosovo.
2. Què són els criteris de Copenhaguen? Raona’ls:
Són els criteris que tot país que presenta la seua candidatura d'adhesió a la Unió Europea (UE)
ha de complir. Són les condicions que imposa l'article 49 i els principis de l'article 6, apartat 1,
del Tractat de la UE. En eixe context, en el Consell Europeu de Copenhaguen, en 1993, es van
posar de manifest uns criteris que es van intensificar en el Consell Europeu de Madrid, en 1995.
 Criteri polític: l'existència d'institucions estables que garantisquen la democràcia, l'Estat
de dret, el respecte dels drets humans i el respecte i protecció de les minories.
 Criteri econòmic: l'existència d'una economia de mercat viable, així com la capacitat de
fer front a la pressió competitiva i les forces del mercat dins de la Unió.
 Criteri del patrimoni comunitari: la capacitat per a assumir les obligacions que es
deriven de l'adhesió, especialment acceptar els objectius de la unió política, econòmica i
monetària.
Per a que el Consell Europeu decidisca l'inici de negociacions, ha de complir-se el criteri polític.
3. Què és l’espai Schengen? En que es diferència de la cooperació Schengen?
L'espai i la cooperació Schengen es basen en el Tractat Schengen de 1985.
L'espai Schengen representa un territori on està garantida la lliure circulació de les persones.
Els Estats que van firmar el Tractat han suprimit totes les fronteres interiors i en el seu lloc han
establit una única frontera exterior. Dins d'esta s'apliquen procediments i normes comunes pel
que fa als visats per a estades curtes, les sol·licituds d'asil i els controls fronterers.

2. Al mateix temps, s'han intensificat la cooperació i la coordinació entre els servicis policials i les
autoritats judicials per a garantir la seguretat dins de l'espai Schengen. La cooperació Schengen
es va integrar en el Dret de la Unió Europea pel Tractat d'Amsterdam en 1997.
(No obstant això, tots els països que participen en la cooperació Schengen no són membres de
l'espai Schengen, bé perquè no desitjaven suprimir els controls en les seues fronteres, bé
perquè no reunixen encara les condicions requerides per a aplicar el patrimoni Schengen).
4. Cerca què és la PESC. Raona per a que serveix i quins punts forts i febles te:
Política Exterior i de Seguretat Comuna:
El Tractat de Lisboa pretén reforçar el paper de la Unió Europea (UE) en el pla internacional. En
conseqüència, les reformes introduïdes pel tractat busquen augmentar la coherència i
proporcionar major visibilitat a la Política Exterior i de Seguretat Comuna (PESC) de la UE.
Per a això, el Tractat de Lisboa introduïx dos grans innovacions:
 La creació del càrrec de l'Alt Representant de la Unió per a Assumptes Exteriors i Política
de Seguretat i del Servici Europeu d'Acció Exterior.
 El desenrotllament de la política de seguretat i de defensa comuna.
A més d'estes dos innovacions, el Tractat de Lisboa també posa en marxa altres modificacions
de menor importància, sobretot pel que fa a les modalitats d'aplicació de la PESC.
5. Descriu que és l’Eurozona:
L'Eurozona o Zona euro fa referència a l'agregat de països de la Unió Europea que utilitzen
l'euro com a moneda oficial. Està formada actualment per 19 països dels 28 que componen la
Unió Europea.

3. 6. Explica que són els criteris de convergència de l’Eurozona:
Són els requisits que han de complir els estats pertanyents a la Unió Europea per a ser admesos
dins de l'Eurozona, i conseqüentment, per a participar en l'Eurosistema.
 Estabilitat de preus.
 Convergència del tipus d'interés.
 Disciplina de les finances públiques.
 Estabilitat dels tipus de canvi.
7. Per a fomentar el desenvolupament de la riquesa de la UE hi ha una sèrie de polítiques
econòmiques. Explica que són , com funcionen i quins reptes de futur tenen:
Política agrícola comuna (PAC)
La Unió Europea (UE) i els Estats membres compartixen la responsabilitat sobre la política
agrícola comuna (PAC) .
El seu objectiu és assegurar al consumidor europeu subministraments a preus raonables i
garantir una retribució equitativa als agricultors, especialment gràcies a l'organització comuna
dels mercats agrícoles i el respecte dels principis fixats en la Conferència de Stresa en 1958:
unicitat de preus, solidaritat financera i preferència comunitària.
La PAC ha complit el seu principal objectiu: aconseguir l'autosuficiència alimentària de la
Comunitat Europea.
Política energética comuna
Amb la seua política europea de l'energia, la Unió Europea (UE) es compromet amb
determinació a favor d'una economia amb un consum reduït d'energia -una energia més
segura, competitiva i sostenible-. Els objectius prioritaris respecte d'això consistixen a garantir
el funcionament adequat del mercat interior de l'energia, la seguretat del subministrament
estratègic, una reducció concreta de les emissions de gasos d'efecte hivernacle causades per la
producció o el consum d'energia, així com l'afirmació d'una veu única de la UE en l'àmbit
internacional.
Política de infraestructures interestatals
El transport és vital per a l'economia europea: sense bones connexions, Europa no aconseguirà
créixer ni prosperar. La nova política infraestructural de la UE posarà en marxa en els seus 28
Estats membres una sòlida xarxa europea de transports que permetrà impulsar el creixement i
la competitivitat. La nova xarxa connectarà l'Est amb l'Oest i substituirà l'incomplet mosaic
actual de transports per una xarxa genuïnament europea.
Política de desenvolupament regional
La política regional de la Unió Europea afavorix la reducció de les diferències estructurals entre
les regions de la Unió, el desenvolupament equilibrat del territori comunitari i una verdadera
igualtat d'oportunitats entre les persones. Fundada sobre els conceptes de solidaritat i cohesió
econòmica.

4. Fons estructurals i de cohesió
Els Fons Estructurals i el Fons de Cohesió són els instruments financers de la política regional de
la Unió Europea (UE) , encaminada a reduir les diferències de desenrotllament entre les regions
i els Estats membres. Els Fons contribuïxen així plenament a l'objectiu de cohesió econòmica,
social i territorial.
Estos fons es destinaran a finançar la política regional entre 2007 i 2013 en el marc de tres nous
objectius:
 Objectiu «Convergencia» tracta d'accelerar la convergència de les regions i els Estats
membres menys desenvolupats millorant les condicions que afavorisquen el creixement
i l'ocupació.
 Objectiu «Competitivitat regional i ocupació» perseguix l'anticipació als canvis
econòmics i socials, la promoció de la innovació, l'esperit empresarial, la protecció del
medioambiente i el desenrotllament de mercats laborals que fomenten la integració de
les regions no incloses en l'objectiu «Convergencia».
 Objectiu «Cooperación territorial europea» reforça la cooperació transfronterera,
transnacional i interregional en els àmbits del desenrotllament urbà, rural i costaner, del
desenrotllament de les relacions econòmiques i de la integració en xarxes de les
xicotetes i mitjanes empreses.
8. Explica que és un euroescèptic.
L'euroescèptic és un ciutadà que rebuitja, en major o menor mesura, la Unió Europea. iutadans
europeus.
L'euroescepticisme és un moviment polític i social que es basa en el rebuig, en major o menor
mesura, de la Unió Europea per part dels ciutadans europeus. Es distingixen dos tipus
d'euroescepticisme:
 Euroescepticisme fort: exigix la retirada del propi país de la Unió Europea o la dissolució
d'esta, considerant a la institució com un ens no democràtic, burocràtic i opressor amb
els seus estats membres. Quan es parla d'euroescepticisme a seques, és per a referir-se
a este tipus. Els partits euroescèptics del Parlament Europeu estan en el grup d'Europa
de la Llibertat i la Democràcia, el portaveu de la qual és Nigel Farage del Partit de la
Independència del Regne Unit.
 Euroescepticisme suau o moderat: defén l'existència de la Unió Europea i la pertinença
del país propi a esta, però rebutja polítiques comunitàries específiques i la construcció
d'una Europa federal. També cridat altereuropeísmo. En el Parlament Europeu, els
partits euroescèptics suaus d'esquerra s'assenten en el grup de l'Esquerra Unitària, a qui
pertany la formació espanyola Esquerra Unida.