1. LA UNIÓ EUROPEA
Unitat 5
Índex general
0.-INTRODUCCIÓ
1.-EL PROCÉS DE CREACIÓ DE LA UNIÓ EUROPEA
2. – LA UNIÓ EUROPEA
3. –LES INSTITUCIONS DE LA UNIÓ EUROPEA
4. –LA POLÍTICA AGRÀRIA I PESQUERA DE LA UNIÓ EUROPEA
5. –ELS GRANS EIXOS INDUSTRIALS DE LA UNIÓ EUROPEA
6. –ELS SERVEIX, EL COMERÇ I LES COMUNICACIONS A LA UNIÓ
EUROPEA
7. –L’ESTAT ESPANYOL A LA UNIÓ EUROPEA
3. 1.-EL PROCÉS DE CREACIÓ DE LA UNIÓ EUROPEA
1951. França, Alemanya (antiga RFA), Bèlgica,
CECA els Països Baixos, Itàlia i Luxemburg signen a
1951-1957 París el tractat constitutiu de la Comunitat
Europea del Carbó i de l'Acer (CECA).
objectius
Formar un espai de lliure producció, circulació i venda de dues
primeres matèries indispensables per a la reconstrucció del
continent després de la 2ª Guerra Mundial
4. 2. – LA UNIÓ EUROPEA
ECONÒMICS
OBJECTIUS
POLÍTICS
5. 3. –LES INSTITUCIONS DE LA UNIÓ EUROPEA
TRACTAT DE Fixa unes institucions pròpies
LISBOA d’un estat
PODER LEGISLATIU
Triat per Sufragi Universal pels ciutadans
de la UE
FUNCIONS: redactar i aprovar les lleis de
PARLAMENT EUROPEU
la UE
REALITAT: les seves decisions no són vinculants i el
seu poder és limitat
6. -Format pels Caps d’Estat i de
Govern dels països membres
CONSELL
-Màxim organ polític de la UE.
EUROPEU
Fixa les orientacions generals
d’actuació
-Format pels Ministres dels
països membres en funció del
PODER CONSELL DE tema a tractar
EXECUTIU MINISTRES -Desenvolupa les decisions del
Consell Europeu
-Govern de la UE, triat pel
COMISSIÓ Consell Europeu
EUROPEA -Aplica els acords presos pel
Consell Europeu i el Consell de
Ministres
7. PODER JUDICIAL
Un jutge triat per cada país membre
TRIBUNAL DE
JUSTÍCIA FUNCIONS: garantir el respecte i
compliment de les lleis de la UE per part
dels països membres
BANC CENTRAL EUROPEU. Controla l’euro i
la política monetària
DEFENSOR DEL POBLE. Rep les queixes
ALTRES
dels ciutadans respecte la seva relació amb
INSTITUCIONS
les institucions de la UE
COMITÉ DE LES REGIONS. Representa les
autoritats locals i regionals enfront la resta
d’institucions de la UE
8.
9. 4. –LA POLÍTICA AGRÀRIA I PESQUERA DE LA UNIÓ EUROPEA
objectiu Assegurar l’autoproveiment
POLÍTICA AGRÀRIA
d’aliments d’Europa. 40% dels
COMUNA PAC pressupost de la UE
Concentració agrària
Modernització Tecnològica
PROCEDIMENTS Preus de garantia. Fixació d’uns preus mínims agrícoles
Crèdits i subvencions directes
Agricultura intensiva
10. Excedent de producció agrícola i
ramadera a la UE
POLÍTICA AGRÀRIA
conseqüències
COMUNA PAC
Empobriment dels països
subdesenvolupats que no poden
vendre els seus productes a Europa
Reducció de la superficie conreuada
Reducció de les subvencions
MESURES
Reducció dels preus de garantia
Foment d’una agricultura ecològica de
qualitat pero menys productiva
11. POLÍTICA
PESQUERA COMUNA
Garantir el desenvolupament de la pesca i
tot el sector lligat a ella (drassanes,
congelats, conserves, etc)
Evitar la sobrepesca mitjançant les zones de
pesca, el volum de les captures i la mida del
peix
OBJECTIUS
Signatura dels tractats de pesca amb països
aliens a la UE
Desenvolupament de l’aqüicultura com a
solució al problema de la sobrepesca
12. 5. –ELS GRANS EIXOS INDUSTRIALS DE LA UNIÓ EUROPEA
L'activitat industrial és l'origen del desenvolupament
econòmic europeu i dóna feina a gairebé el 25% de la
població
PRINCIPALS ZONES La principal zona de desenvolupament industrial:
INDUSTRIALS DE eix que va des del sud-est del Regne Unit fins al
LA UE nord d'Itàlia, seguint la vall del Rin a Alemanya
Altres zones:
A la resta d’Europa hi ha illes de desenvolupament
industrial com a Espanya (Catalunya, Madrid i País
Basc), el sud de França i punts de l’Europa
Oriental
13.
14. LA PRODUCCIÓ INDUSTRIAL EUROPEA
TIPUS D’INDÚSTRIA
La indústria tradicional (tèxtil, metal·lúrgia, química, etc) es
troba en retrocés, i en moltes zones està en procés de
desaparició
La indústria d’alta tecnologia (telecomunicacions, farmacèutica,
aeronàutica, etc) es la que més creix
DESTRUCTURACIÓ
Actualment la indústria, gràcies al desenvolupament del transport i
les comunicacions tendeix a dividir-se i repartir les diferents
fases de la producció. Exemple: la SEAT només ensambla els
automòbils, no els fabrica
DESLOCALITZACIÓ
Una part important de la indústria europea a traslladat la seva
producció a països d’Àsia i el Tercer Món amb condicions
productives, laborals i jurídiques més favorables (Sous més baixos,
manca de controls de seguretat i mediambientals, etc)
15. 6. –ELS SERVEIS, EL COMERÇ I LES COMUNICACIONS A LA UNIÓ
EUROPEA
SERVEIS
El desenvolupament tecnològic i la deslocalització han fet
disminuir la mà d’obra al sector industrial
Principal sector
econòmic de la UE causes
(70% població Les societats desenvolupades necessiten noves activitats
activa) del sector terciari: lleure, atenció a persones grans,
banca, comunicació, etc
La UE és la principal potència comercial a nivell mundial
COMERÇ pel que es refereix als intercanvis interiors com els
intercanvis amb la resta del món
TERRA. Planificació d’una xarxa d’autovies i de Tren
d’Alta Velocitat per unir les principals ciutats de la UE
MAR. El 90% del comerç exterior es realitza per via
TRANSPORT marítima. Existeix un pla per millorar les infraestructures
portuàries
AIRE. Per gestionar la carregada circulació aèria la UE
planteja un gestió única de l’espai aeri europeu: el cel
únic europeu
16. 7. –L’ESTAT ESPANYOL A LA UNIÓ EUROPEA
PROCÉS D’INTEGRACIÓ
DICTADURA. La dictadura del general Franco (1939-1975) va impedir
l’entrada d’Espanya a la CEE, un club de democràcies
NEGOCIACIÓ. Al 1979 es van iniciar les negociacions amb la CEE per la
integració d’Espanya, dificultada per l’endarreriment econòmic, social i
polític del país
INTEGRACIÓ. Espanya va entrar a la CEE amb Portugal al 1986, encara
que va necessitar d’un periode d’adaptació de la seva economia en sectors
com l’agricultura
CONSEQÜÈNCIES DE LA INTEGRACIÓ
FONS ESTRUCTURALS. Espanya ha rebut fons de la UE per millorar les
seves infraestructures de transport, educatives, sanitàries, culturals, etc
ECONOMIA. L’economia espanyola s’ha integrat a l’europea. La major part
de les importacions i exportacions d’Espanya es realitzen amb la resta de
països de la UE
RESULTATS. La integració ha servit pel desenvolupament econòmic, social
i polític d’Espanya. La Renda per Càpita ha passat del 68% de la mitjana
europea al 96%.