Tema cos administratiu administració local

1. Tema 37. La Unió Europea i el Dret Comunitari. Les fonts del dret
comunitari. Les institucions comunitàries. La Comissió. El Consell. El
Consell Europeu. El Parlament Europeu. El Tribunal de Justícia.
Altres institucions de la Unió Europea.
Règimjurídic :
▪ Versióconsolidadadel Tractatde la Unió Europea.
▪ Versióconsolidadadel tractatde Funcionamentde laUnióEuropea,març 2010.
1. La Unió Europea
La Unió Europea és un associació econòmica i política de caràcter regional més desenvolupada del
panorama global. Està configurada com una més de les administracions públiques que gestionen
interessosdelsciutadansdelsEstatsmembres.Enmoltsàmbitsconstitueix lacúspidede lapiràmide
de poderspúblics.
1.1. Antecedents
L’antecedent més antic de la idea d’una Europa unida políticament és del segle IX amb Carlemany
que voliagovernaruncontinentunitque aglutinésgermanis,francsi llatins.Elsantecedentsmoderns
són del s.XX, que el Primer Ministre francès Eduard Herriot, i també el seu successor, volien una
Europa unida però no va prosperar la idea. Els conflictes durant la primera meitat del segle, van
generarla necessitatd’unaorganitzaciódel continentcapaçde superar elsantagonismesnacionals.
Vansorgir duescorrentsde pensamentla federalista i lafuncionalista.
● El projecte federalista es basava en el diàleg i una relació de complementarietat entre els
poderslocals,regionals,nacional i europeus.Lasevaconcreciópràcticaésel Consell d’Europa.
● El projecte funcionalista es basava en la progressiva delegació de sobirania des de l’àmbit
nacional a l’àmbiteuropeu.Ésl’origende laintegracióde lesCEEi ara de la UnióEuropea.
a) L’Organització Europea de Cooperació Econòmica (OECE)
12/06/1947 representantsde 16 nacionsd’Europaoccidental reunitsaParispel PlaMarshall.
Se signaun conveni perrepartirelscrèditsdel Plade formaharmoniosa= acceleradorintegració.
EEUU. Promociólliure mercat.Frenarel comunisme(guerrafreda).LimitarrecuperacióAlemanya.
b) La Declaració Robert Shuman (França)
Problemes amb Alemanya: estatut de Rhur, producció carbó i acer, igualtat drets polítics, etc.
Equilibri amblainfluènciade laURRS.
Pla Jean Monnet: crear una comunitat del carbó i de l’acer que englobés la producció alemanya i
francesa,obertaalsaltresEstats,amb unaautoritatindependentambpodersdelegats.Sense signar
cap tractat de pau entre França i Alemanyaesposavenlesbasesd’unfuturcomúde progrés.
c) Les negociacionsdelstractats constitutiusde lescomunitats europees
● 1951 París. Es crea la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer (CECA) = primera concreció
pràctica de construccióde l’edifici comunitari.Duradalimitadaa50 anys.
● 1952. PropostaComunitatEuropeade Defensa(CED) que noprospera.Françano laratifica.
● 1957 Roma. Tractat per laComunitat Europea de l’EnergiaAtòmica (CEEA o EUROATOM)
● 1957 Roma.Tractat perla Comunitat Econòmica europea (CEE): creació d’unmercat comú
on lesmercaderies,lespersones,elsserveisi elscapitalscirculinlliurement.
d) Consolidaciói integració de les Comunitats:la Unió Europea
Esdevenimentsclauenel procéshistòricde configuracióde laUnióEuropea:
a) Bloqueigcomunitari General De Gaulle (crisiscadirabuida) i compromísLuxemburg.
b) Primeresampliacionsde nousmembres,enparticular,el RegneUnit.
c) Tractat de Fusiódel Executiusi l’ActaÚnicaEuropea(integraciópolíticai méseconòmica)
d) L’elecciódel Parlamenteuropeupersufragi universal.

2. e) Les ampliacionscom a alternativa a l’aprofundimentde la integració
Estratègia:reduirlaintegraciópolíticai potenciarl’econòmicaambnousmercatscap al Est.
f) El projecte constitucional (non nata ConstitucióEuropea)
2004 Roma. Tractat per la Constitució per a Europa. Marc i estructures per a la Unió Europea. 15
països el vanratificar,entre ellsEspanya,peròFrançai PaïsosBaixosno.Es va quedaren nores.
g) La represadel projecte constitucional: el Tractat de Lisboa
2007 Lisboa.Tractat de la UnióEuropea.Rebaixareferències“constitucionals”i esratificapertots.
● Es dota la Unió Europea de personalitat jurídica com a organització política internacional.
Desapareix laComunitatEuropeai passaa sersubstituïda perla UnióEuropea.
● Es sistematitzen els tractats (TUE o TCE) i es converteixen en Tractat de la Unió Europea i
Tractat de Funcionamentde laUnióEuropea(TFUE)
h) Tractats constitutius i lessevesmodificacions
Llistade tractats originari i tractats modificatius(pàgines37-8 a 37-10 del llibre)
1.2. ObjectiusLa Unió té coma finalitatpromourela pau,elsvalorsi el benestardelsseuspobles.
● Oferiralsseusciutadansun espai de llibertat,seguretati justícia sense fronteresinteriors.
● Establirun mercat interiori unaunió econòmicai monetària (euro).
● Mantenir un desenvolupament sostenible d’Europa: creixement econòmic equilibrat,
estabilitat de preus, economia social de mercat altament competitiva que tendeixi a la plena
ocupaciói al progréssocial,i enunnivellelevatdeprotecciói millorade laqualitatdelmediambient.
● En lessevesrelacionsamb la resta del món, afirmar i promoure elsseusvalori interessosi
contribuira laprotecciódelsseusciutadans,ala pau,a la sostenibilitatdel planeta,etc.
PerassolirelsobjectiuslaUE disposade competènciesen34àmbits(pàgines37-11 i 37-12 llibre)
La UE s’ha marcat cinc objectiuspel 2020:
e) Aconseguirque el nivell d’ocupacióde lespersonesentre20 i 64 anysse situï enun 75%.
f) Destinarel 3% del PIBeuropeuala investigació.
g) Reduir emissionsde gasos d’efecte hivernacle en un 20% respecte a l’any 1990, aconseguir
un 20% d’incrementde l’eficiènciaenergèticai que el 20% de l’energiasigui de fontsrenovables.
h) Que la taxa d’abandonament escolar sigui inferior al 10% (Espanya 17,9%. Objectiu 15%) i
que el 40% delsciutadansentre 30 i 34 anystingui completatl’ensenyamentsuperior(Esp.42%)
i) Aconseguirque 20 milionsde personesmenysestiguinenriscde pobresa i exclusiósocial.
1.3. Competències
L’exercici de competènciesde laUnióesregeix pelsprincipisde:
- subsidiarietat.Si noés la sevacompetència,nomésintervindràencasosextraordinaris.
- proporcionalitat.El continguti la formade l’accióde la Unióno excediràelsTractats.
- ha positivitzatel principi de cooperaciólleialentre elsEstats.
Té competències exclusives(pàg.37-13 i 14), compartides(pag.37-14) i de suport (pàg.37-15)
1.4. Cooperacionsreforçades
És un mètode de treball que permet l’expressió “Europa a dues velocitats” ja que permet la
consolidació d’un nucli central d’Estatsmés integrat i un segon grup deslligat de les iniciatives més
integradoresoharmonitzadoresdelsprimers.Elsacordsnomésvinculenalsmembresparticipants.
1.5. Membres
Qualsevol estatquecompleixiel respecte de ladignitathumana,llibertat,democràcia,igualtat,Estat
de dreti dretshumanspotsol·licitarel seuingrésalaUnió.El Consell espronunciaràperunanimitat,
consultadalaComissiói prèviaaprovació del Parlament.L’acordd’incorporacióhauràde sersotmès
a ratificacióde totselsEstats contractants.Haurà de complirelscriterissegüents:
j) Criteri polític:estabilitatinstitucional que garanteixi elsrequisitsd’accés.
k) Criteri econòmic:gaudird’uneconomiade mercatenfuncionamenti capacitatcompetitiva.

3. l) Criteri jurídic: capacitat per assumir les obligacions derivades de l’adhesió. (estructures
adm.)
a) Primeresampliacions:Europa occidental unida
1972, primeraampliacióde 6a 9. S’incorporenRegne Unit,Irlandai Dinamarca.
1981, segonaampliació(10).S’incorporaGrècia.
1986, terceraampliació(12).Adhesiód’Espanyai Portugal.
1995: quarta ampliació (15).Adhesióde Finlàndia,Suèciai Àustria.
b) Ampliacionsa l’Est
2002, cinquena ampliació, incorporació de 10 països més (25). Polònia, República Txeca, Estònia,
Letònia, Lituània,Eslovènia,Eslovàquia,Hongria,Maltai Xipre.
c) La darrera ampliació efectivai futuresampliacions
2007, sisenaampliació(27).Adhesióde Romaniai Bulgària.
2013, setenaampliació(28).S’incorporaCroàcia.
Quedaconfiguradal’Europadels28. Hi ha altrespaïsoscandidatsen procésd’adhesió.
d) La retirada de la Unió
Perprimeravegadaes preveual TUE el dretde tot Estat membre a retirar-se de laUnió.Desprésde
negociar,l’acordel prendràelConsell permajoriaqualificadaprèviaaprovaciódel Parlament.A partir
de l’acord els tractats deixaran d’aplicar-se en dos anys. El Regne Unit es troba en aquest estat. Si
l’ex-Estatmembrevolgués tornarhauràde seguirel procedimentordinarid’adhesió.
1.6. L’adhesiód’Espanya
a) El procés de negociació
Al 1951 i 1957, Tractats de París i de Roma,Espanyaestavapolíticamenti econòmicadesconnectada
d’Europai no compliael requisitde règimdemocràtic perpoder-seadherir.
Al 1977 el Govern espanyol va presentar la seva sol·licitud forma d’adhesió i les negociacions van
durar 8 anys.Al 1979 (2 anys desprésde lasol·licitud) esvaniniciar dosprocessosparal·lels:
- L’examendel dretderivat.Repàsde totalalegislació(Administracióespanyolai laComissió)
- La vued’ensembleoprimeraetapade lanegociació.1984laComissióvapresentaraEspanya
una proposicióde negociaciósobre el capítol agrícolaque vaaccelerarla negociació.
b) El Tractat i l’Acta d’adhesió
Signats1986 i en vigoral 1986. Es signen3documents:El Tractat i l’Actad’Adhesiói l’Actafinal.
Jurídicament la via constitucional que ho possibilità és l’art. 93 de la CE que diu que es podrà fer
mitjançantllei i autoritzacióde LesCorts.AixíLesCortsvan aprovar lacorresponentllei d’adhesió.
2. L’ordenament jurídic de la Unió Europea. Les fonts del dret de la UE
2.1. Característiquesde l’ordenamentjurídicde la UnióEuropea
És un ordenament jurídic propi de la UE amb capacitat per crear normes jurídiques. Té un
procedimentpropi de revisiódelstractats i un mecanisme de control institucional de l’aplicaciói la
interpretació del dret UE. És un ordenament jurídic autònomno ni dret internacional ni dret intern
de cada nació,sinóque ésun dretpropi.La sevarelacióambelsordenamentsnacionalses:
● Aplicabilitatimmediata.Elsacteslegislatiusde laUE no necessitencapacte de recepcióper
part delsEstatsmembrespertal d’obligar-losjurídicamenti serexecutats.
● Efecte directe. Els actes legislatius de la UE poden crear drets i obligacions directament
exigiblespelsparticularsentresi,davantelsòrgansnacionalsoeuropeus.
● Supremacia. En els seus àmbits de competència exclusiva, els actes legislatius de la UE se
superposenalesnormesnacionals,lavalidesade lesqualsdecausi contrarienelsde laUE.
2.2. Les fontsdel dretde la UnióEuropea
● Fontsprimàries(dretprimari ooriginari).Estàformatpelstractatsconstitutiusi fundacionals
de la Unió i pelsposteriorstractatsi actes modificatiusi pelstractatsd’adhesió.

4. ● Fonts secundàries (dret derivat). Està format per les normes que aproven les institucions
comunitàriesque tenenpoderlegislatiu.
● Altres:Actesinternacionals,principisgeneralsdretcomunitarii jurisprudènciadel TJUE.
2.3. Dret primari: elsTractats
a) Evolució jurídica. Tractat constitutiu de la CECA, Tractat CE i CEEA o EURTAOM, Tractat de
Fusió,ActaÚnica Europea,Tractat de la UE, Tractat d’Amsterdam,TractatNiça,Tractat Lisboa.
b) El TUE i el TFUE. Són els textos vigents “constitucionals” de la Unió, reguladors dels seus
principisbàsics,lessevesinstitucions,lessevescompetènciesi el seu funcionament.Ambel tractat
de Lisboa es proclamà la Carta dels Drets fonaments de la UE que té el mateix valor jurídic que els
tractats. (Quadresestructuratractats:pàginesde 37-26 a 37-31 del llibre)
2.4. Dret derivat o secundari
Els actesjurídicshauran d’estarmotivatsi s’haurande publicaral Butlletíde laUE.
a) Reglaments.És un acte normatiude caràcter general,obligatori entotsels seuselementsi
directamentaplicable alsEstatsmembres.Característiquesfonamentals:
● Abast general:es dirigeixasubjectesindeterminats(Estatsmembresopersonesfis.i jur.)
● Obligatori en tots elsseus elements:laUE prescriul’aplicaciói l’execucióde l’acte.
● Directament aplicable alsEstats: no requereixcapintervenciódel podernormatiunacional.
b) Directives.
● Es destinataris de les directives són els Estats membres: No té eficàcia general sinó uns
destinatarisindividualmentdeterminatsque podenserunomésEstats membres.
● Obliga quant al resultat que ha d’assolir-se: És obligatori en quan al resultat, no els mitjans.
És una acció indirectaque té coma finalitataproximarleslegislacionsdelsestatsmembres.
● Deixaa lesautoritats nacionalsl’eleccióde laforma i el mitjà percomplir-la.Si ha de produir
efectesdirectes,cal ferlatransposicióde lesdisposicionsde ladirectivaperl’Estat.
● És la típica norma articuladora de les competències compartidesentre laUniói elsEstats.
c) Decisions
● Els seus destinatarissón concrets i determinat:Pot ser un Estat o grup d’Estats membreso
una personaoun grup de persones.
● És obligatòria entots elsseuselements:Ésobligatori enquan al resultat,mitjansi formes.
● Gaudeixd’efecte directe. Espotinvocardirectamentdavantdelstribunals.
d) Recomanacions i dictàmens. No són jurídicament vinculantsper als destinataris. Són actes
típics peròno obligatoris.
● El dictamenésunamanifestaciód’opinióojudici sobre unaqüestiódeterminada.
● La recomanacióésunamenade propostad’accióperpart d’unainstitucióde laUnió.
2.5. Acords internacionals.Sónfontdel dretde laUE
a) Acords amb tercerspaïsoso organitzacionsinternacionals. EspodencelebrarperlaUEamb
Estats nomembresde laUE o ambaltresorganitzacionsinternacionals.Podenserde 3tipus:Acords
d’associació,Acordsde cooperaciói Acordscomercials.
b) Acords entre els Estats membres. Són actes jurídics obligatorisper solucionar problemes de
lesactivitatsde laUE peròsobre elsqualslesinstitucionscomunitàriesnotenencompetències.
2.6. Altresfonts del dret comunitari
Els principisgeneralsdel dret,el costum, el dretsupletori(llacunes) i lajurisprudènciadel TJUE.
3. Les institucions de laUnió
El TUE recull lesdisposicionssobre lesinstitucionsde laUE. Aquestessón:El ParlamentEuropeu,el
Consell Europeu,el Consell,laComissióEuropea,el Tribunal de Justíciade la Unió Europea,el Banc
Central Europeui el Tribunal de Comptes.

5. A més,el ParlamentEuropeu,el Conselli laComissióestaranassistitsperunComitèEconòmici Social
i perun Comitè de lesRegionsque exerciranfuncionsconsultives.
4. El Parlament Europeu(PE)
És l’únicòrganelegitpersufragi universaldirecte.Té 751 diputatsrepresentantsdelspaïsos.
4.1. FuncionsExerceix trestipusde funcions:
a) La Legislativa (conjuntament amb el Consell) Participant en procediments legislatius
especials (temes sensibles que requereixen majories especials, com ara Tractats) i mitjançant el
procedimentordinari previstperlamajoriadematèries(adopcióconjuntapelParlamenti el Consell,
a propostade laComissió,d’unreglament,unadirectivaouna decisió)
b) La pressupostària(conjuntamentambel Consell)Ésl’autoritatpressupostàriade laUniópel
que fa a lessevesdespesesnoobligatòries(quenoderivend’obligacionsinternacionalsoagrícoles),
aprova definitivamentel pressuposti aprovalagestióde laComissióenl’execució.
c) La de control polític(inclouelegirel presidentde laComissió) ControlalaComissióEuropea,
el Consell Europeui el Consell.Aprovaal’AltRepresentantde laUnió pera AfersExteriorsi Política
de Seguretat i a la resta de membres de la Comissió. Pot votar una moció de censura. Pot formular
preguntes ala Comissiói al Consell i potinstarrecursd’anul·laciódavantel TJUE.
4.2. Composició,sistemaelectoral i mandat
a) Composició. Per diputats representants dels ciutadans de la Unió, elegits per sufragi
universal directe,lliurei secret,permandatdecincanys.Iennombrenosuperiora750 + 1 president.
b) Sistemaelectoral i mandat. El procedimentelectoral esregiràencadaEstatmembre perles
sevesdisposicionsnacionals.El dia i hora de leseleccionslesfixaràcadaEstat membre ,enla franja
compresadinsd’unmateixperíode.Sónelectorsi elegiblestotciutadàresidentenunEstatmembre,
encara que no sigui nacional del mateix.
4.3. Organització
El Parlament Europeu elegeix al seu president i a la Mesa entre els diputats i aprova el reglament
intern per majoria de membres. El president és qui el representa institucionalment. La Mesa la
formen el President, 14 vicepresidents i 5 qüestors. Existeixen les Conferències de Presidents, de
Presidentsde Comissió i de Presidentsde Delegaciói elsgrups polítics.
4.4. Seu
El Parlament té la seva seu en Estrasburg, on se celebraran els 12 períodes parcials de sessions
plenàriesmensuals,les addicionalsse celebraranen Brussel·les.LaSecretariaGeneraldel Parlament
i elsseusserveisestaninstal·latsen Luxemburg.
4.5. El Defensordel Poble Europeu
El TFUE preveu el nomenament de Defensor del Poble Europeu.L’ha d’elegir el ParlamentEuropeu
desprésde cada elecciódel PEpera tota la legislaturai potser renovat.
5. El Consell Europeu
És l’òrganpolíticamentmésimportantdefineix orientacionsi prioritatspolítiquesgeneralsde UE. No
té funciólegislativa.Decideixquè éslaUE,què fa i comho fa.En el seusi es reuneixenelscapsd’Estat
o de Govern dels Estats membres més el president de la Comissió, el seu propi president i l’Alt
Representantde laUniópera AfersExteriori Políticade Seguretat.
Es reuneix doscopspersemestre i quanfaci falta.Es pronunciaràsempre perconsens.
6. El Consell
Exerceix juntamentambel PEla funciólegislativai pressupostàriai definicióde polítiques.
6.1. Organització

6. Es compond’unrepresentantdecadaEstatmembre,de rangministerial,facultatperacomprometre
al seuGoverni exercirel dretde vot.És unaúnicapersonajurídicaperòesreuneix en10 formacions
diferentsenfuncióde l’assumpteatractar.
6.2. Funcionament
Es reuneix perconvocatòriadelseupresidentalasevaseude Brussel·lesoLuxemburg.Espronuncia,
generalment,permajoriaqualificada(mínim55% membresdel Conselli si noactuaa propostade la
Comissióode l’AltRepresentantcomamínim del 72%).Existeix bloqueig.
6.3. Òrgans de suport
● Comitè de Representants Permanents (COREPER). Integrat per ambaixadors especials de
tots elsEstatsmembresperprepararelstreballsdel Consell i executarelsseusmandats.
● Secretaria General del Consell. Perassistiral Consellambunsecretari general.
7. La ComissióEuropea
És l’òrgan més similar al “poder executiu”. És encarregada d’executar les seves polítiques per part
delsserveisadministratiusi proposalasevanormativa.Òrganíntegramentde laUnió.
7.1. Funcions
Promoure l’interèsgeneral de laUniói engegarlesiniciativesadientsenaquestsentit.Hade vetllar
perquè s’apliquin els Tractats i el dret comunitari; supervisar l’aplicació del dret de la Unió sota el
control del TJUE, executar el pressupost i gestionar els seus programes, coordinar, executar i
gestionar,representarlaUnióenl’exteriori proposaracteslegislatiusde laUnió.
7.2. Composició
Fins 2014 estava composada per un nacional de cada Estat membre però ara es compon per un
nombre de membresigual als dosterços del nombre d’Estats membres.Mandat 5 anys.
7.3. Organització
Es regulapel deuReglamentintern.El seupresidentéscomunverdadercapde govern.Comptaamb
una SecretariaGeneral.Laseua Brussel·lesi algunadependènciaaLuxemburg.
7.4. L’Alt Representant
És el president de la formació del consell d’Afers Exteriors, i també vicepresident de la Comissió
encarregatde lesrelacionsexteriorsi coordinacióde l’accióexteriorde laUnió.Forma part delsdos
òrgans de la Unió amb competències executives. És nomenat pel Consell Europeu per majoria
qualificadaambnecessàriaaprovaciódel presidentde laComissió.
8. El Tribunal de Justíciade la Unió Europea
És l’autoritatjudicial de laUnió Europeai encol·laboracióamb elsòrgans jurisdiccionalsdelsEstats
membres,vetllaperl’aplicaciói lainterpretacióuniformedel dretcomunitari.
Es regulapel seuEstatuti té laseua Luxemburg.
8.1. Òrgans
a) Tribunal de Justícia. Es compond’unjutge perEstat membre (28 / 27) i estàassistitpernouo
més advocats generals (ara són 11). Els jutges i els advocats són designats per consens pels governs
delsEstatsmembrespera unperíode de sisanysrenovable.Ellselegeixenel president.Potactuaren
Ple,enGranSala(15) oenSales(3o5) d’acordamblesprevisionsdelETJUE.Coneixelsrecursoscontra
resolucionsdel TribunalGeneral i lesqüestionsdirectesque li toqui.
b) Tribunal General.Escomponde almenysunjutgeperEstatmembre (en2019,56 jutges) Seran
designats per consenspelsgoverns dels Estats membresper un període de sisanys renovable. Entre
ellselegeixenel president.Actuaensales(3o 5) o enjutge únic o enGran Salao enPle.Coneix en1ª
instància els recursos previstos al TFUE, en 2ª instància els recursos contra resolucions dels tribunals
especialitzatsi lesqüestionsprejudicialssobre matèriesdel ETJUE.

7. c) Tribunals especialitzats. El ParlamentEuropeui el consell podencrear tribunalsespecialitzat
adjuntsal Tribunal General.Actualmentestàcreatel Tribunal de laFuncióPúblicade la Unióeuropea
percontenciososentre elsfuncionarisde laUE i aquesta.
8.2. Competències
a) Prejudicials.Potpronunciar-se ambcaràcterprejudicial sobre lainterpretaciódelsTractatsi
sobre la validesai interpretaciódelsactesadoptatsperlesinstitucions,òrgans oorganismesUE.
b) Contencioses.Recursosd’incompliment,d’anul·laciói d’omissió:
● Recursd’incompliment.Si unEstatmembre incompleixlessevesobligacions.
● Recurs d’anul·lació.El TJUE controla la legalitatdelsactesde laUnió enfrontde tercers.Pot
pronunciar-se sobre elsrecursosperincompetència,vicisde forma,violacióTractats,etc.
● Recursi queixaperomissió.PotdeclararlesviolacionsalsTractatsconsistentsenelanegativa
a pronunciar-se perqualsevol institucióeuropeaque sigui requeridaafer-ho.
c) Convencionals. Pot ser competència si així es preveu en alguna clàusula compromissòria
contingudaenun contracte subscritper la Unióo pel seucompte o un compromísal respecte entre
elsEstats membresenunacontrovèrsiarelacionadaambl’objecte delsTractats.
8.3. Disposicionsgeneralsde procediment
Les sentències del TJUE tindran força executiva. El TJUE pot ordenar mesures provisionals i els
recursosinterposatsdavantel TJUE notindranefecte suspensiuautomàtic(s’hade dictaminar)
9. Altres institucions de laUnió Europea
9.1. El Banc Central Europeu (BCE)
El BCE i elsbancscentralsnacionalsdelsEstatsmembresconstitueixenl’anomenatSistemaeuropeu
de Bancs Centrals(SEBC).El seuobjectiuésmantenirl’estabilitatde preusal si de la UE.
El BCE i els bancs centrals nacionals dels Estats membres la moneda dels quals és l’euro formen
l’Eurosistema,encarregatde dirigirlapolíticamonetàriade laUnió.
Té personalitatjurídicai li corresponenexclusivaautoritzarlesemissionsde l’euro.Enlasevagestió
i financesésplenamentindependenttantde la UE com delsgovernsdelsEstatsmembres.Té la seu
a Frankfurt.
9.2. El Tribunal de Comptes
És la institució encarregada de fiscalitzar i controlar els comptes. Es compon d’un nacional de cada
Estat membre,que exerciràlessevesfuncionsambplenaindependènciai eninterèsde UE.Examina
elscomptesde tots elsingressosi despesesde UE i toteslessevesinstitucionsi òrgans,supervisant
la sevalegalitati regularitat.Desprésde cada exercici elaborauninforme que éstransmèsatots els
Estats membresi espublicaal DOUE. Té la seua Luxemburg.
9.3. El Comitè Econòmic i Social
Es preveucomaòrganassessordelConsell,delaComissiói delParlament.Seràconsultatenelscasos
previstosenelsTractatsenlesdiversesmatèriesque s’ocupalaUE.Es componcom a màximde 350
membres que treballen en tres grups en representació dels empresaris (Grup I), dels treballadors
(Grup II) i lesactivitatsdiverses(GrupIII)
9.4. El Comitè de lesRegions
També estàprevistperassessoraral Consell,alaComissiói al Parlament,enparticularenmatèriade
cooperaciótransfronterera.El nombrede membresésde353procedentsde totselsEstatsmembres
de la UE. Els membresi elsseussuplentsserannomenatsper5anys renovablesentre representants
dels ens regionals i locals titulars d’un mandat electoral proposats per cada Estat membre i que el
Consell aprovarà.
S’organitza en sis comissions encarregades d’estudiar les polítiques i d’elaborar els dictàmens que
s’hagin de debatre al Ple: Comissió de Cohesió Territorial; Comissió de Política Econòmica i Social;

8. Comissió d’Educació, Joventut, Cultura i Investigació; Medi Ambient, Canvi Climàtic i Energia;
Ciutadania,Governançai AssumptesInstitucionalsi Exteriors;RecursosNaturals.