Gramàtica de la Llengua Catalana

2. Josep-Manel Alarcó
https://sites.google.com/site/jmalarco/
https://sites.google.com/site/catalapacfgs/
jmalarco@gmail.com

3. 5. Accentuació

4. 5.1 Classes
de
mots

5. Per aplicar a una paraula
les normes d'accentuació,
cal saber primer quantes síl·labes té
i on recau la síl·laba tònica.
Després ja es veurà
quan convé marcar la tònica
amb l'accent gràfic.

6. 1. Segons el nombre de síl·labes,
els mots es classifiquen
en monosíl·labs,
si es componen d'una sola síl·laba,
o en polisíl·labs,
si en tenen més d'una.

7. 2. Segons la posició de la síl·laba tònica
o forta d'un mot polisíl·lab,
aquest es classificarà d'agut,
si és l'última,
de pla, si és la penúltima,
o d'esdrúixol,
si la síl·laba tònica és l'antepenúltima.

8. Els monosíl·labs,
al seu torn,
poden ser
tònics o àtons.

9. Així, a la frase
"el pis de dalt",
es troba que tots els mots
són monosíl·labs:
"el" / "de",
àtons, i "pis" / "dalt",
tònics.

10. En canvi,
el mot "replicar“
és un polisíl·lab agut,
que passa a pla
en la forma "ell replica“
i esdevé esdrúixol
en el nom "la rèplica".

11. 2. Normes
de
l'accentuació

13. En general,
els mots monosíl·labs
no s'accentuen,
excepte alguns que duen accent
per distingir-se d'altres que s'escriuen igual.
En canvi,
els polisíl·labs s'accentuen
si reuneixen les condicions següents:

14. 1. Els mots aguts s'accentuen
si acaben en vocal,
vocal s,
en / in.

15. O sigui,
si acaben en les terminacions
a, e, i, o, u; as, es, is, os, us; en, in.

16. Les terminacions
"i", "u",
però, han de ser vocals
i no semivocals.
O sigui,
no han de formar part d'un diftong.

17. Així:
seré, camí, hindú,
però sereu, servei.

19. Així:
érem, éreu, dèbil,
però serem seran, dia.

20. 3. Els mots esdrúixols,
en canvi,
s'accentuen tots.

21. Així:
música, vídua,
sínia, càlida,
íntima, única.

23. Segons el grau d'obertura
o tancament de les vocals,
l'accent pot ser obert (`)
o tancat (´)
[anomenats també
"greu“(`) o "agut“(´) ].

24. Així,
cal fixar-se en les vocals tòniques
dels mots:
pa (à), neu (é),
peu (è), pi (í),
fosc (ò), suc (ú).

25. -La a sempre es pronuncia oberta;
en canvi, la i i la u es pronuncien sempre tancades.
Per això,
quan hagin de dur accent
damunt la "a" serà sempre obert
i damunt la "i" i la "u", sempre tancat.

26. -En canvi,
la e i la o sonen
a vegades obertes i,
d'altres, tancades.
En aquest cas,
l'accent serà obert
en uns mots i tancat
en uns altres.

28. Exemples:
Aquest serà l'únic camí;
fa un cel serè;
passa'm un terròs de sucre;
hi seré a les vuit;
aquest color tira a terrós.

29. Comentari
Generalment,
la pronunciació del català central
indica quan les "e" / "o" sonen
obertes o tancades.

30. En cas de dubte,
cal fixar-se que la majoria
de "e" / "o" en mots plans
i la gran majoria
en esdrúixols
són obertes.

31. Així,
memòria,
història,
dèria,
ciència,
pròleg,
biòleg,
èxit,
mèrit.

32. Tot i així,
cal exceptuar alguns mots
a aquesta norma general:
església,
fórmula,
cérvol,
estómac,
Sóller,
pólvora,
tómbola.

33. Cal notar,
però,
que hi ha sobretot algunes terminacions
que varien segons els dialectes.
Així,
la terminació -ència sona tancada en gironí
(per exemple, en el mot "paciència")
i la que marca l'origen -ès
(com en els mots "francès, anglès"),
són tancades en valencià.