1. Els Perfums
Marta Segura
UNA MICA D'HISTÒRIA
Les aromes dels perfums van ser utilitzades a l'antiguitat per a conservar els difunts , per
guarir malalties, per conservar els aliments i en els actes de culte als Déus.
Els primers mètodes de preparació de perfums, van ser desenvolupats pels àrabs i
penetren a Europa a través d'Espanya gràcies a les creuades. Per altra banda Venècia i
Lisboa juguen un paper actiu dins el comerç de les espècies (com pebre, canyella, mesc,
clau) i productes aromàtics (mesc, civet, càmfora, bàlsam).
Els químics que van fer progressar el coneixement de les essències són diversos, podem
destacar M.E.Chevreul (1786-1889) el qual desenvolupar els principis de l'anàlisi
orgànic 1824; Berthelot, Bredt, Villiger, Komppe, realitzen la síntesi dels compostos
que formen part d'algunes essències...
De sempre la indústria dels perfums ha estat un sector important dins la societat, gràcies
això la indústria química ha desenvolupant noves tècniques que han permès abaratir el
cost de les matèries primeres que s'utilitzen actualment per fer perfums. El fet de
produir substàncies sintètiques que tenen el mateix olor que productes naturals permet la
conservació de molts animals i plantes que fins fa pocs anys desapareixien ràpidament
per obtenir un component d'olor molt preuada. Aquest desenvolupament de les diverses
tècniques de síntesi a permès també que l'ús dels perfums i les substàncies aromàtiques
no estigui limitat a una classe social, sinó que la major part de la societat pugui gaudir
de les olors més exòtiques i capritxoses que és poden arribar a amagar dins un petit
flascó de vidre...
LA TEORIA DE L'OLOR
Segons aquest model, existeixen set olors anomenades primaries. Aquestes olors són:
olor camforada, moscada, floral, mentolada, etèria, picant i pútidra. Altres olors se'ls
pot considera derivats i combinats d'aquests, per exemple l'olor afruitada, és la
combinació de l'olor floral, mentolada i etèria.
La nostra capacitat per apreciar les diferències entre els olors, ve donada per l'existència
en el nostre nas de receptors olfactius. A escala molecular és creu que els receptors són
depressions d'una mida i forma concreta, cadascuna d'aquestes depressions és capaç
d'acceptar una molècula d'una determinada grandària i forma. Aquest acoblament
condueix a la percepció d'una determinada olor. En alguns casos no són importats ni la
mida ni la forma de la molècula, sinó que el factor dominat és la seva càrrega, aquest és
el cas de l'olor picant i pútrida. L'olor picant bé donat per una molècula amb càrrega
positiva, mentre que l'olor pútrida correspon a una molècula amb càrrega negativa.

2. Les 7 olors fonamentals
Algunes de les molècules poden encaixar en més d'una localització donant així
combinacions dels olors primaris. Per altra banda la modificació de l'estructura química
d'una molècula també pot fer variar el seu olor, ja que encaixa en un altre receptor.
Però una substància natural, perquè faci olor, ha de complir una sèrie de característiques
físico-químiques. Apart de la seva forma, grandària o càrrega... una molècula per fer
olor ha de ser prou volàtil com per poder arribar als receptors olfactius, ha de ser soluble
en aigua (de no ser així no podrà arribar a les terminacions nervioses que estan cobertes
per una fina pel·lícula aquosa). Finalment han de ser solubles en els lípids; aquesta
solubilitat li permet penetrar dins les terminacions nervioses, travessant el coixí lipídic
que es troba en la membrana cel·lular. Per altra banda la presència de determinats grups
funcionals dins d'una molècula li proporcionen una determinada olor. Aquests grups
funcionals s'anomenen grups osmòfors.
COMPONENTS DELS PERFUMS
Els components principals dels perfums són els següents: olis essencials d'orígens
naturals (animals o vegetals), compostos sintètics, fixadors de l'olor i els dissolvents.
Olis essencials: són materials formats per molècules volàtils. Un determinat oli
essencial no està constituït per una sola substància sinó que agrupa a un conjunt que li
dona una olor molt característica, molts cops, impossible d'imitar de forma sintètica.
Aquest olis s'extreuen normalment de plantes o de determinades glàndules animals
mitjançant diferents tècniques com l'extracció, la destil·lació o la dissolució en fred o en
calent...

3. Compostos sintètics: són substàncies produïdes mitjançant una síntesis química
absoluta, sense l'intervenció del producte natural. Dins de les substàncies sintètiques
trobem les que imiten l'olor natural, però la molècula sintetitzada és diferent a les
molècules del producte natural o bé les substàncies químiques idèntiques a les naturals,
però que s'han obtingut per una via sintètica com és el cas de l'alcohol feniletílic, (oli de
roses).
Un dels tipus de substàncies sintètiques més utilitzades per la indústria de la perfumeria
són els esters. Un ester és una molècula que conté un grup funcional R-COO-R ( on R
simbolitza una cadena hidrocarbonada, és a dir formada per carbonis i hidrògens).
Aquest tipus de molècules s'obtenen per combinació d'un àcid orgànic i un alcohol.
Aquesta tipus de reacció acostuma a ser molt lenta, per augmentar la seva velocitat
s'utilitza l'àcid sulfúric concentrat que actua com a catalitzador i deshidratant.
Alguns exemples dels esters més utilitzats són els següents: Acetat d'amil CH3-COO-CH2--
CH2-CH2-CH2-CH3 olor a plàtan, acetat de benzil CH3-COO-CH2-C6H6 olor a
gessamí, acetat d'etil CH3-COO-C2H3, olor a coles, acetat de geraniol CH3-COO-C10H7 ,
essència artificial de lavanda.
Apart dels esters, existeixen altres substàncies sintètiques que també formen part dels
perfums i que també s'obtenen mitjançant reaccions químiques. Aquest productes
químics normalment són àcids orgànics (com l'àcid benzoic o l'àcid cinàmic), aldehids
(com l'aldehid fenilacètic o l'aldehid nonílic), alcohols (com l'alcohol benzílic, alcohol
cinàmic o l'alcohol feniletílic...).
Fixadors de l'olor: són substàncies poc volàtils que tenen un elevat poder de dissolució
i que impedeixen que les substàncies que fan olor s'evaporin ràpidament del perfum.
Aquest productes contenen substàncies resinoses i balsàmiques com mesc, ambre i
perfums artificials entre d'altres... També s'utilitzen fixadors inodors o de poc olor, com
el benzoat de benzil i esters d'àcid ftàlic. En la perfumeria fina s'utilitza com a fixador
una petita quantitat de glicerina.
La funció final dels fixadors tan si són naturals com sintètics és disminuir la volatilitat
dels compostos que formen part dels perfums. L'addició dels fixadors és un dels passos
més importats en la fabricació dels perfums i aquesta s'ha de fer perquè un perfum pugui
sortir al mercat.
Dissolvents: en perfumeria el dissolvent més utilitzat és alcohol etílic. L'alcohol metílic
no s'utilitza ja que és tòxic i per altra banda l'olor pròpia d'aquest alcohol molesta en
l'elaboració dels perfums fins. L'alcohol isopropil no s'ha d'utilitzar per motius sanitaris,
encara que el trobem en alguns productes cosmètics donant bons resultats. De tota
manera els alcohols utilitzats han de tenir un grau de puresa molt elevat; això comporta
tractaments especials que encareixen aquest producte.
També podem trobar perfums que no continguin alcohol: són els anomenats Water
Perfume o Without alcohol. Per prepara aquest tipus de productes s'utilitzen olis
essencials desterpenats (que no tenen uns hidrocarburs anomenats terpens, com el cas de
l'essència de pi), alguns dels quals són bastant més concentrats que l'essència natural.
També poden utilitzar-se com perfums aquosos algunes essències químiques artificials

4. com alcohol fenitetílic, la yonona... Per evitar l'envelliment del perfum s'afegeix 0,2%
d'àcid salicílic.
EXPERIÈNCIA Nº1: Extracció d'un oli essencial:
limoné
Per extreure les substàncies que proporcionen una olor característica a un producte
natural, podem utilitzar diverses tècniques. La tècnica més coneguda és la destil·lació,
però existeixen d'altres, com són la dissolució i l'extracció.
Material Utilitzat:
· Baló de fons rodó de 250cm3.
· Kit de destil·lació.
· Termòmetre.
· Vas de precipitats de 250cm3.
· Vas de precipitats de 1000 cm3.
· Cremador Bunsen.
· Trespeus.
· Reixeta.
· Sis taronges.
· 500 cm3 d'aigua destil·lada.
· Vidre de rellotge.
· Manta calefactora.
Procediment Experimental:
Pelem les taronges intentant no tallar la pell blanca. Seguidament tallem la pela a trocets
petits. Escalfem 500 cm3 d'aigua destil·lada mitjançant el bec Bunsen, quan estigui
bullint hi afegim els trocets de pell de taronja, tapem el recipient amb un vidre de
rellotge i ho continuem escalfant durant 5 minuts.
Passats els 5 minuts, triturem la mescla fins que obtinguem una mena de puré.
Introduïm el puré dins un baló de fons rodó de 250cm3, juntament amb una mica de
pedra porosa. Seguidament destil·lem aquesta mescla durant 1 hora 30 minuts, podem
observar que quan la temperatura arriba a 100ºC comença a destil·lar l'aigua i juntament
amb ella el oli essencial. La mescla destil·lant és incolora i fa una olor característica de
taronges amargues.
Finalitzada la destil·lació obtenim un líquid transparent en el que podem observar una
fina pel·lícula d'oli a la part superior del vas, aquest oli correspon al limonè.
Cal tenir en compte que apart de les sis taronges utilitzades, només obtenim
aproximadament 3 cm3 d'oli essencial. Això indica un rendiment molt baix del
procediment, de manera que no és estrany que en molts casos s'utilitzin substàncies
sintètiques per obtenir determinades olors.
EXPERIÈNCIA Nº2: Fabricació d'esters

5. En la indústria de la perfumeria s'utilitzen molt aquests components sintètics, La síntesis
d'un ester es produeix combinant un alcohol amb un àcid orgànic. Aquesta reacció està
catalitzada per àcid sulfúric concentrat. La reacció que té lloc escrita de forma general
és la següent:
R-OH + R'-COOH R-OOC-R' + H2O
Material utilitzat:
· 3 matrassos de fons pla de 250 cm3.
· 2 vasos de precipitats de 100 cm3.
· 1 espàtula.
· Ulleres protectores.
Procediment Experimental:
Per fer aquesta experiència hem de prendre vàries mesures de seguretat, ja que estem
manipulant substàncies nocives, irritants i molt corrosives. Per tant és molt important
portar posades les ulleres protectores durant tot aquest experiment, si ens caigués
àcid sulfúric a qualsevol part del cos és molt important netejar la zona afectada amb
aigua de l'aixeta i avisar ràpidament al professor o encarregat del laboratori.
Per dur a terme aquesta experiència disposem damunt la taula de diversos àcids o sals
derivades de determinats àcids i alcohols, aparti d'aquest reactius podem fer diverses
combinacions que doni lloc a diferents esters.
Introduïm dues puntes d'espàtula acetat de sodi, NaOOCCH3, dins d'un dels matrassos
de fons pla, seguidament afegim aproximadament 10 ml d'alcohol etílic, CH3CH2OH,
agitem el matràs fins que s'hagi dissolt tot el sòlid i a continuació afegim una mica de
H2SO4 concentrat, hem d'afegir l'àcid sulfúric lentament, ja que reacciona violentament i
es poden produir esquitxos. Finalment agitem el matràs amb força fins que notem una
olor molt característica. Podem comprovar com el matràs s'escalfa molt, això bé donat
perquè la reacció és molt exotèrmica i allibera energia en forma de calor.
L'ester que obtenim s'anomena acetat d'etil i el seu olor recorda a una cola d'enganxar
que té com a nom comercial "Imedio".
La resta d'ésters és fabriquen seguint el procediment anterior, l'únic que canviem és el
tipus d'alcohol o d'àcid orgànic utilitzat.
ALCOHOL SAL ORGÀNICA ESTER OLOR
Alcohol etílic Acetat de sodi Acetat d'etil "Imedio"
Alcohol amílic Acetat de sodi Acetat d'amil Fruites (plàtan, pera...)
Alcohol etílic Valerat d'amoni Valerat d'etil Maduixes
EXPERIÈNCIA Nº3: Manipulació d'essències.

6. Fins ara només hem manipulat substàncies sintètiques, però la majoria dels perfums
contenen un gran part de components naturals. Aquests components naturals són les
anomenades essències, aquestes essències correctament barrejades ens proporcionen
diferents composicions que presentaran notes d'olor també diferents.
Els autèntics perfumistes utilitzen alhora de fer les seves composicions el que
s'anomena un orgue de perfums. Aquest orgue està format per un gran nombre
d'essències diferents. Mitjançant una pipeta i una balança el perfumista elabora diferents
receptes fins obtenir el perfum desitjat. La balança serveix per saber d'una forma precisa
la quantitat que hem posat de cada essència.
Nosaltres utilitzarem un "mini" orgue de perfums i elaborarem algunes combinacions
característiques. Per últim només resta crear el nostre propi perfum, per fer això només
cal un bon olfacte i una mica d'imaginació. Les receptes que obtinguem les podem
escriure en un paper i després posar-les en comú amb la resta de participants, per veure
quin és l'efecte que produeix la nostra creació amb la resat de públic.
1. ORIENTAL
7 gotes de bergamota.
6 gotes de sàndal.
10 gotes de base ambre.
2. EXÒTICA
2 gotes de flor de taronja.
3 gotes de base afruitada.
4 gotes de sàndal.
8 gotes de base ambre.
3. BOUQUET FLORAL
4 gotes de flor de taronja.
3 gotes de lavanda.
3 gotes de gerani.
2 gotes de base afruitada.
4 gotes de base ambre.
4. LAVANDA CLÀSSICA
3 gotes de bergamote.
10 gotes de lavanda.
2 gotes de flor de taronja.
3 gotes de base ambre.
5. Personal
???

7. Orgue de Perfums (utilitzat en el transcurs del Vespre Científic)
Reproducció d'un Alambic (utilitzat en el transcurs del Vespre Científic)
Els perfums
Marta Segura
Grup Científic KOSMOS