SlideShare a Scribd company logo
1 of 39
UNITAT 2: LA MÚSICA SOBRE PAPER
EDUCACIÓ MUSICAL – 1 ESO
Escola Betúlia
Chapter 1
Ritme
Diferents tipus de notació
musical
Música barroca
Música actual
Notació per percussió
Notes
Notes
Pentagrama - Staff
English: Stave (UK)
Staff (US)
Plural: Staves (UK and US)
5 línies 4 espais
Clau de sol - G clef - Treble clef
La clau és un signe que té la funció d'indicar l'altura de les notes escrites.
When the G-clef is placed on the second line of the stave, it is called the treble clef.
For this reason, the terms G-clef and treble clef are often seen as synonymous.
Evolució clau de sol:
Notes per països anglosaxons
http://razielmusica.com/nivel-basico/cifrado-americano/
Per músics alemenys la B correspon al Si bemol, i la H al Si
BACH
Inici de la primera fuga sobre BACH op 60
Richard schumann
https://www.youtube.com/watch?v=GmuU6K1i8o4
https://www.youtube.com/watch?v=I0-T-pBVOUA
Bach: The art of fuge, inacabada
Símbol
El ritme: Figures i silencis
El ritme és l’element de la música que combina les durades dels sons.
A continuació hi ha l'adreça per veure un vídeo fet
amb estris casolans.
http://www.youtube.com/watch?v=5UdmwJhM190
Note duration
US UK
Semibreve
Minim
Crotchet
Quaver
Semiquaver
Thirty-second Demisemiquaver
El compàs
1
2
4
8
16
Número inferior del
compàs indica el que
correspont a una
pulsació
Recorda:
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=21539&p_ex=ritme
Número superior del
compàs indica el
número de pulsacions
El compàs
Binari
Ternari
Quaternari
Binari Ternari Quaternari
Compassos compostos
Compassos simples
Compàs
Les pulsacions i el tempo
El ritme és l’element de la música que combina les durades dels sons.
La pulsació és un moviment periòdic i regular que permet mesurar el ritme.
Adagio Lent
Andante Velocitat semblant a la de caminar
Moderato Moderat
Allegro Alegre
Presto Ràpid
Signes per allargar la nota: La lligadura
Lligadura: Quan dues notes de la mateixa altura estan unides per una
lligadura, al valor de la primera figura se li suma el de la segona.
Signes per allargar la nota: El puntet
El puntet és un punt que es col·loca darrera d’una figura i indica que aquesta
s’allarga la metiat del seu valor.
El calderó
Calderó: És un signe que es col·loca sobre una figura i indica que l’intèrpret
pot allargar aquell so tan temps com ho cregui necessari, tenint en compte
sempre el caràcter de l’obra.
Chapter 2
Melodia
Les claus
Una melodia és una successió de sons que té un sentit per a qui l'ha creada.
La melodia és l’element horitzontal de la música
Clau de sol: instruments aguts (violí, trompeta i flauta) i
veus agudes
Clau de fa: instruments més greus (contrabaix, la tuba i
el fagot) i les veus de baríton i baix
Clau de do: instruments intermedis (viola, a vegades el
violoncell)
Àmbit
L’àmbit és la distància (interval) entre la nota més greu i la més aguda d’una melodia
Per exemple, la cançó popular catalana, La filadora, la nota més greu és el do, i la n
Per tant, el seu àmbit és el següent:
La línia melòdica
La línia melòdica és el disseny que segueixen les notes d’una melodia.
Melodia de notes conjuntes
Melodia de notes amb
predomini de salts
Melodia de notes amb
combinació de salts i notes
conjuntes
Les dinàmiques
Són indicacions pròpies sobre la interpretació
pp (pianissimo): molt suau.
p (piano): suau.
mp (mezzo piano): mig piano. Menys suau
mf (mezzo forte): mig fort.
f (forte): fort.
ff (fortissimo): molt fort.
L’armadura
Indicació al principi de la cançó o partitura amb sostinguts, bemolls o sense cap alter
El to Major o menor es pot
saber mirant la última nota
de la cançó o partitura.
L’estructura
Les idees musicals s’expressen per mitjà de frases musicals.
frase suspensiva (acaba amb una nota
diferent de la tònica)
frase conclusiva (acaba amb la nota
tònica)
Repetició
Contrast una nova idea
completament
dife
Variació es repeteix el
fragment amb més o
menys canvis
es torna a repetir el
mateix fragment
L’estructura - Exercici
Felix Mendelssohn
https://www.youtube.com/watch?v=Ny4yzZy-9Ps
Minut 16:25
Intermezzo (allegro con motto – allegro di molto)
Quartet Op 13 La menor
M = Motiu
R = Repetició
Vs = Variació amb final suspensiu
Vc = Variació amb final conclusiu
M Vs R Vc
Formes musicals
Binària: Consta de dues parts diferents, que poden repetir-se: AB – AABB.
Ternària: Consta també de dues parts diferents, però en aquest cas la
primera es repeteix al final: ABA – AABABA.
Formes musicals
Rondó: En aquesta forma, el primer fragment actua com a tornada i s’alterna
amb fragments diferents: ABACADA...
Reexpositiva: Consta de dues parts diferents. La primera part es repeteix, i
a més, torna a aparèixer després de la segona:AABA.
https://www.youtube.com/watch?v=iCBCyYyU0E0
Mozart: Rondo in Major K485, pianista: Horowitz
Chapter 3
Altres signes musicals
Signes de repetició
Repeticions indicades amb doble barra i puntets o Fine i D.C. O signes:
Opció 1
Opció 2
Opció 3
Opció 4
Opció 5
Signes de repetició
Opció 6
Opció 7
Opció 8
D.C. = da Capo ( al principi)
D.C. al Fine = Da capo al Fine
Opció 9
D.C. al Coda = Da capo a la coda
D.S. al Coda = Dal Segno al Coda
Al Segno i quan arribem a la Coda
saltem a la següent Coda
Signes d’articulació
Picat = staccato Martellato
(Més intens que accent)
Accent:Staccatissimo
(més curta que staccato)
Tenuto:
Lligadura d’expressió
Glenn Miler, In the mood
Trompeta : https://www.youtube.com/watch?v=_CI-0E_jses
Piano: https://www.youtube.com/watch?v=D2HwvcDJwJU
Portato o Picado-ligado:
Interpretació suau i palpitant.
Mescla entre legato i staccato`.
Depèn del instrument.
Mantenir-la fins al final
Més marcada del normal
Glenn Miler, In the mood
Trompeta : https://www.youtube.com/watch?v=_CI-0E_jses
Piano: https://www.youtube.com/watch?v=D2HwvcDJwJU
El treset
Grup de tres figures iguals amb un tres a sobre o a sota, té el mateix valor que
dues d’aquestes figures
https://www.youtube.com/watch?v=O6txOvK-mAk
Clar de Lluna, Beethoven
Chapter 4
L’harmonia
L’harmonia
L’harmonia s’ocupa de com es combinen diferents sons per tal de que sonin a la vegada
Un acord és un grup de notes que sonen al mateix temps
tònica dominant
1 5
l’escala de Do Major
l’escala de Re Major
Acords acompanyament
Obstinat melòdic
L' obstinat melòdic consisteix en una repetició d’una cèl·lula melòdica més o
menys llarga.

More Related Content

What's hot

História da Música I - 7ª e 8ª aulas (Renascimento)
História da Música I - 7ª e 8ª aulas (Renascimento)História da Música I - 7ª e 8ª aulas (Renascimento)
História da Música I - 7ª e 8ª aulas (Renascimento)Leonardo Brum
 
La música en el siglo xx
La música en el siglo xxLa música en el siglo xx
La música en el siglo xxmusicapiramide
 
GéNeros O TaxonomíAs De La MúSica
GéNeros O TaxonomíAs De La MúSicaGéNeros O TaxonomíAs De La MúSica
GéNeros O TaxonomíAs De La MúSicaRodrigo Latorre
 
Folclore musical (música).
Folclore musical (música).Folclore musical (música).
Folclore musical (música).María Valdés
 
DURACIÓN DEL SONIDO
DURACIÓN DEL SONIDODURACIÓN DEL SONIDO
DURACIÓN DEL SONIDOPinstrumental
 
Historia de la música Introducción siglo XX por Erika Trujillo
Historia de la música Introducción siglo XX por Erika Trujillo Historia de la música Introducción siglo XX por Erika Trujillo
Historia de la música Introducción siglo XX por Erika Trujillo paolavivas
 
Folclore musical español
Folclore musical españolFolclore musical español
Folclore musical españolJuan Moreno
 
La forma sonata en el clasicismo
La forma sonata en el clasicismoLa forma sonata en el clasicismo
La forma sonata en el clasicismoMara Araco
 

What's hot (20)

História da Música I - 7ª e 8ª aulas (Renascimento)
História da Música I - 7ª e 8ª aulas (Renascimento)História da Música I - 7ª e 8ª aulas (Renascimento)
História da Música I - 7ª e 8ª aulas (Renascimento)
 
Musica Medieval
Musica MedievalMusica Medieval
Musica Medieval
 
El Cante Flamenco Historia Y Musica
El Cante Flamenco   Historia Y MusicaEl Cante Flamenco   Historia Y Musica
El Cante Flamenco Historia Y Musica
 
Análisis Musical
Análisis MusicalAnálisis Musical
Análisis Musical
 
La música en el siglo xx
La música en el siglo xxLa música en el siglo xx
La música en el siglo xx
 
GéNeros O TaxonomíAs De La MúSica
GéNeros O TaxonomíAs De La MúSicaGéNeros O TaxonomíAs De La MúSica
GéNeros O TaxonomíAs De La MúSica
 
Zborník Š(umenie) I.
Zborník Š(umenie) I.Zborník Š(umenie) I.
Zborník Š(umenie) I.
 
Rock and roll
Rock and rollRock and roll
Rock and roll
 
El musical
El musicalEl musical
El musical
 
Renacimiento
RenacimientoRenacimiento
Renacimiento
 
Folclore musical (música).
Folclore musical (música).Folclore musical (música).
Folclore musical (música).
 
El barroco musical
El barroco musicalEl barroco musical
El barroco musical
 
DURACIÓN DEL SONIDO
DURACIÓN DEL SONIDODURACIÓN DEL SONIDO
DURACIÓN DEL SONIDO
 
Historia de la música Introducción siglo XX por Erika Trujillo
Historia de la música Introducción siglo XX por Erika Trujillo Historia de la música Introducción siglo XX por Erika Trujillo
Historia de la música Introducción siglo XX por Erika Trujillo
 
El Romanticismo musical
El Romanticismo musicalEl Romanticismo musical
El Romanticismo musical
 
Renacimiento profana
Renacimiento profanaRenacimiento profana
Renacimiento profana
 
Folclore musical español
Folclore musical españolFolclore musical español
Folclore musical español
 
El canto gregoriano
El canto gregorianoEl canto gregoriano
El canto gregoriano
 
La forma sonata en el clasicismo
La forma sonata en el clasicismoLa forma sonata en el clasicismo
La forma sonata en el clasicismo
 
Symphony
SymphonySymphony
Symphony
 

Viewers also liked

Fitxa 2n ud musica popular
Fitxa 2n ud musica popularFitxa 2n ud musica popular
Fitxa 2n ud musica popularRaquelIssa
 
Resum Tema 3 i 4
Resum Tema 3 i 4Resum Tema 3 i 4
Resum Tema 3 i 4Carles
 
Expressió ritmico-musical
Expressió ritmico-musicalExpressió ritmico-musical
Expressió ritmico-musicalgemmacabanillas
 
Unitat formativa 2 llenguatge rítmico musical
Unitat formativa 2 llenguatge rítmico musicalUnitat formativa 2 llenguatge rítmico musical
Unitat formativa 2 llenguatge rítmico musicalLaura Garcinuño Velayos
 
LA MUSICA EN LA ESCUELA INFANTIL
LA MUSICA EN LA ESCUELA INFANTILLA MUSICA EN LA ESCUELA INFANTIL
LA MUSICA EN LA ESCUELA INFANTILVivian Quiroga
 
Desenvolupament TAC-TIC de la Música a l'aula
Desenvolupament TAC-TIC de la Música a l'aulaDesenvolupament TAC-TIC de la Música a l'aula
Desenvolupament TAC-TIC de la Música a l'aulaFlora Terensi RIbelles
 
Història de la Música en el Romanticisme
Història de la Música en el RomanticismeHistòria de la Música en el Romanticisme
Història de la Música en el RomanticismeVMREVERT
 

Viewers also liked (11)

Fitxa 2n ud musica popular
Fitxa 2n ud musica popularFitxa 2n ud musica popular
Fitxa 2n ud musica popular
 
Resum Tema 3 i 4
Resum Tema 3 i 4Resum Tema 3 i 4
Resum Tema 3 i 4
 
Expressió ritmico-musical
Expressió ritmico-musicalExpressió ritmico-musical
Expressió ritmico-musical
 
Canço primavera
Canço primaveraCanço primavera
Canço primavera
 
So I Silenci
So I SilenciSo I Silenci
So I Silenci
 
Unitat formativa 2 llenguatge rítmico musical
Unitat formativa 2 llenguatge rítmico musicalUnitat formativa 2 llenguatge rítmico musical
Unitat formativa 2 llenguatge rítmico musical
 
Violi
VioliVioli
Violi
 
Peer Gynt
Peer GyntPeer Gynt
Peer Gynt
 
LA MUSICA EN LA ESCUELA INFANTIL
LA MUSICA EN LA ESCUELA INFANTILLA MUSICA EN LA ESCUELA INFANTIL
LA MUSICA EN LA ESCUELA INFANTIL
 
Desenvolupament TAC-TIC de la Música a l'aula
Desenvolupament TAC-TIC de la Música a l'aulaDesenvolupament TAC-TIC de la Música a l'aula
Desenvolupament TAC-TIC de la Música a l'aula
 
Història de la Música en el Romanticisme
Història de la Música en el RomanticismeHistòria de la Música en el Romanticisme
Història de la Música en el Romanticisme
 

Similar to Musica 1r eso La musica sobre paper

Música 2n eso La musica sobre paper
Música 2n eso La musica sobre paperMúsica 2n eso La musica sobre paper
Música 2n eso La musica sobre paperJoan Sèculi
 
1 ESO Música - Les figures
1 ESO Música - Les figures1 ESO Música - Les figures
1 ESO Música - Les figuresJoan Sèculi
 
Repas llenguatge musical
Repas llenguatge musicalRepas llenguatge musical
Repas llenguatge musicaljopape72
 
Música 2n eso Estructura de la música
Música 2n eso Estructura de la músicaMúsica 2n eso Estructura de la música
Música 2n eso Estructura de la músicaJoan Sèculi
 
Resum Tema 3
Resum Tema 3Resum Tema 3
Resum Tema 3Carles
 
El barroc musical
El barroc musicalEl barroc musical
El barroc musicalJoanescoda
 
Resum Tema 10 i 11
Resum Tema 10 i 11Resum Tema 10 i 11
Resum Tema 10 i 11Carles
 
Simfonia 8, Fa Major, L.V Beethoven
Simfonia 8, Fa Major, L.V BeethovenSimfonia 8, Fa Major, L.V Beethoven
Simfonia 8, Fa Major, L.V Beethovenchat32noir
 
Fem una Cançó - Frederic Sesé
Fem una Cançó - Frederic SeséFem una Cançó - Frederic Sesé
Fem una Cançó - Frederic SeséFrederic Sesé
 
Classicisme Definitiu
Classicisme DefinitiuClassicisme Definitiu
Classicisme Definitiummart754
 
Guia d'aula de Música. El desenvolupament de les unitats del llibre de l’alumne
Guia d'aula de Música. El desenvolupament de les unitats del llibre de l’alumneGuia d'aula de Música. El desenvolupament de les unitats del llibre de l’alumne
Guia d'aula de Música. El desenvolupament de les unitats del llibre de l’alumneEditorial Barcanova
 
Tema 2 complet
Tema 2 completTema 2 complet
Tema 2 completrsalort
 
Estructura melodica
Estructura melodicaEstructura melodica
Estructura melodicarsalort
 
Tocar Plegats - Frederic Sesé
Tocar Plegats - Frederic SeséTocar Plegats - Frederic Sesé
Tocar Plegats - Frederic SeséFrederic Sesé
 
1 ESO - Música - El ritme
1 ESO - Música - El ritme1 ESO - Música - El ritme
1 ESO - Música - El ritmeJoan Sèculi
 
Tema 7 el so del món copia
Tema 7 el so del món   copiaTema 7 el so del món   copia
Tema 7 el so del món copiajopape72
 
Història de la Música en el Barroc
Història de la Música en el BarrocHistòria de la Música en el Barroc
Història de la Música en el BarrocVMREVERT
 
Programa de ma simfonic 06 [11-12]
Programa de ma   simfonic 06 [11-12]Programa de ma   simfonic 06 [11-12]
Programa de ma simfonic 06 [11-12]Apuntador
 

Similar to Musica 1r eso La musica sobre paper (20)

Música 2n eso La musica sobre paper
Música 2n eso La musica sobre paperMúsica 2n eso La musica sobre paper
Música 2n eso La musica sobre paper
 
1 ESO Música - Les figures
1 ESO Música - Les figures1 ESO Música - Les figures
1 ESO Música - Les figures
 
Telemann
TelemannTelemann
Telemann
 
Repas llenguatge musical
Repas llenguatge musicalRepas llenguatge musical
Repas llenguatge musical
 
Música 2n eso Estructura de la música
Música 2n eso Estructura de la músicaMúsica 2n eso Estructura de la música
Música 2n eso Estructura de la música
 
Resum Tema 3
Resum Tema 3Resum Tema 3
Resum Tema 3
 
Autumn leaves
Autumn leaves Autumn leaves
Autumn leaves
 
El barroc musical
El barroc musicalEl barroc musical
El barroc musical
 
Resum Tema 10 i 11
Resum Tema 10 i 11Resum Tema 10 i 11
Resum Tema 10 i 11
 
Simfonia 8, Fa Major, L.V Beethoven
Simfonia 8, Fa Major, L.V BeethovenSimfonia 8, Fa Major, L.V Beethoven
Simfonia 8, Fa Major, L.V Beethoven
 
Fem una Cançó - Frederic Sesé
Fem una Cançó - Frederic SeséFem una Cançó - Frederic Sesé
Fem una Cançó - Frederic Sesé
 
Classicisme Definitiu
Classicisme DefinitiuClassicisme Definitiu
Classicisme Definitiu
 
Guia d'aula de Música. El desenvolupament de les unitats del llibre de l’alumne
Guia d'aula de Música. El desenvolupament de les unitats del llibre de l’alumneGuia d'aula de Música. El desenvolupament de les unitats del llibre de l’alumne
Guia d'aula de Música. El desenvolupament de les unitats del llibre de l’alumne
 
Tema 2 complet
Tema 2 completTema 2 complet
Tema 2 complet
 
Estructura melodica
Estructura melodicaEstructura melodica
Estructura melodica
 
Tocar Plegats - Frederic Sesé
Tocar Plegats - Frederic SeséTocar Plegats - Frederic Sesé
Tocar Plegats - Frederic Sesé
 
1 ESO - Música - El ritme
1 ESO - Música - El ritme1 ESO - Música - El ritme
1 ESO - Música - El ritme
 
Tema 7 el so del món copia
Tema 7 el so del món   copiaTema 7 el so del món   copia
Tema 7 el so del món copia
 
Història de la Música en el Barroc
Història de la Música en el BarrocHistòria de la Música en el Barroc
Història de la Música en el Barroc
 
Programa de ma simfonic 06 [11-12]
Programa de ma   simfonic 06 [11-12]Programa de ma   simfonic 06 [11-12]
Programa de ma simfonic 06 [11-12]
 

More from Joan Sèculi

Dibiux tècnic - Perspectiva frontal - Obejcte
Dibiux tècnic - Perspectiva frontal - ObejcteDibiux tècnic - Perspectiva frontal - Obejcte
Dibiux tècnic - Perspectiva frontal - ObejcteJoan Sèculi
 
Dibuix tècnic - perspectiva obliqua
Dibuix tècnic - perspectiva obliquaDibuix tècnic - perspectiva obliqua
Dibuix tècnic - perspectiva obliquaJoan Sèculi
 
Perspectiva frontal - Escala
Perspectiva frontal - EscalaPerspectiva frontal - Escala
Perspectiva frontal - EscalaJoan Sèculi
 
Perspectiva forntal - 1 punt de fuga - Número 4
Perspectiva forntal - 1 punt de fuga - Número 4Perspectiva forntal - 1 punt de fuga - Número 4
Perspectiva forntal - 1 punt de fuga - Número 4Joan Sèculi
 
Plàstica - la geometria a l'espai - 3r ESO v2.0
Plàstica - la geometria a l'espai - 3r ESO v2.0Plàstica - la geometria a l'espai - 3r ESO v2.0
Plàstica - la geometria a l'espai - 3r ESO v2.0Joan Sèculi
 
3 ESO - Visual i plàstica - La composició - La proporció àuria
3 ESO - Visual i plàstica - La composició - La proporció àuria3 ESO - Visual i plàstica - La composició - La proporció àuria
3 ESO - Visual i plàstica - La composició - La proporció àuriaJoan Sèculi
 
El color - 3r ESO - Visual i Plàstica
El color - 3r ESO - Visual i PlàsticaEl color - 3r ESO - Visual i Plàstica
El color - 3r ESO - Visual i PlàsticaJoan Sèculi
 
Iris day Dermot Flynn
Iris day Dermot FlynnIris day Dermot Flynn
Iris day Dermot FlynnJoan Sèculi
 
Ireland presentation Escola Betulia Dermot Flynn
Ireland presentation Escola Betulia Dermot FlynnIreland presentation Escola Betulia Dermot Flynn
Ireland presentation Escola Betulia Dermot FlynnJoan Sèculi
 
3 ESO - Visual i Plàstica - Joan Brossa
3 ESO - Visual i Plàstica - Joan Brossa3 ESO - Visual i Plàstica - Joan Brossa
3 ESO - Visual i Plàstica - Joan BrossaJoan Sèculi
 
1 ESO - Visual i plàstica- La percepció del color
1 ESO - Visual i plàstica- La percepció del color1 ESO - Visual i plàstica- La percepció del color
1 ESO - Visual i plàstica- La percepció del colorJoan Sèculi
 
Visual i Plàstica - La publicitat - 3r ESO
Visual i Plàstica - La publicitat - 3r ESOVisual i Plàstica - La publicitat - 3r ESO
Visual i Plàstica - La publicitat - 3r ESOJoan Sèculi
 
Visual i Plàstica - La geometria plana - 3r ESO
Visual i Plàstica - La geometria plana - 3r ESOVisual i Plàstica - La geometria plana - 3r ESO
Visual i Plàstica - La geometria plana - 3r ESOJoan Sèculi
 
1r ESO - Visual i Plàstica - La línia
1r ESO - Visual i Plàstica - La línia1r ESO - Visual i Plàstica - La línia
1r ESO - Visual i Plàstica - La líniaJoan Sèculi
 
2 ESO Música - Frases i temes musicals
2 ESO Música - Frases i temes musicals2 ESO Música - Frases i temes musicals
2 ESO Música - Frases i temes musicalsJoan Sèculi
 
1 ESO - Música - El compàs
1 ESO - Música - El compàs1 ESO - Música - El compàs
1 ESO - Música - El compàsJoan Sèculi
 
3 ESO - Visual i plàstica - La composició - llei de la pregnància
3 ESO - Visual i plàstica - La composició - llei de la pregnància3 ESO - Visual i plàstica - La composició - llei de la pregnància
3 ESO - Visual i plàstica - La composició - llei de la pregnànciaJoan Sèculi
 
1 ESO Música - El so
1 ESO Música - El so1 ESO Música - El so
1 ESO Música - El soJoan Sèculi
 
Plastica la geometria a l' espai - 3r ESO - Perspectiva obliqua - Lletres "IF"
Plastica la geometria a l' espai - 3r ESO - Perspectiva obliqua - Lletres "IF"Plastica la geometria a l' espai - 3r ESO - Perspectiva obliqua - Lletres "IF"
Plastica la geometria a l' espai - 3r ESO - Perspectiva obliqua - Lletres "IF"Joan Sèculi
 
Visual i Plàstica la geometria a l'espai - 3r ESO - perspectiva frontal "casa"
Visual i Plàstica la geometria a l'espai - 3r ESO - perspectiva frontal "casa"Visual i Plàstica la geometria a l'espai - 3r ESO - perspectiva frontal "casa"
Visual i Plàstica la geometria a l'espai - 3r ESO - perspectiva frontal "casa"Joan Sèculi
 

More from Joan Sèculi (20)

Dibiux tècnic - Perspectiva frontal - Obejcte
Dibiux tècnic - Perspectiva frontal - ObejcteDibiux tècnic - Perspectiva frontal - Obejcte
Dibiux tècnic - Perspectiva frontal - Obejcte
 
Dibuix tècnic - perspectiva obliqua
Dibuix tècnic - perspectiva obliquaDibuix tècnic - perspectiva obliqua
Dibuix tècnic - perspectiva obliqua
 
Perspectiva frontal - Escala
Perspectiva frontal - EscalaPerspectiva frontal - Escala
Perspectiva frontal - Escala
 
Perspectiva forntal - 1 punt de fuga - Número 4
Perspectiva forntal - 1 punt de fuga - Número 4Perspectiva forntal - 1 punt de fuga - Número 4
Perspectiva forntal - 1 punt de fuga - Número 4
 
Plàstica - la geometria a l'espai - 3r ESO v2.0
Plàstica - la geometria a l'espai - 3r ESO v2.0Plàstica - la geometria a l'espai - 3r ESO v2.0
Plàstica - la geometria a l'espai - 3r ESO v2.0
 
3 ESO - Visual i plàstica - La composició - La proporció àuria
3 ESO - Visual i plàstica - La composició - La proporció àuria3 ESO - Visual i plàstica - La composició - La proporció àuria
3 ESO - Visual i plàstica - La composició - La proporció àuria
 
El color - 3r ESO - Visual i Plàstica
El color - 3r ESO - Visual i PlàsticaEl color - 3r ESO - Visual i Plàstica
El color - 3r ESO - Visual i Plàstica
 
Iris day Dermot Flynn
Iris day Dermot FlynnIris day Dermot Flynn
Iris day Dermot Flynn
 
Ireland presentation Escola Betulia Dermot Flynn
Ireland presentation Escola Betulia Dermot FlynnIreland presentation Escola Betulia Dermot Flynn
Ireland presentation Escola Betulia Dermot Flynn
 
3 ESO - Visual i Plàstica - Joan Brossa
3 ESO - Visual i Plàstica - Joan Brossa3 ESO - Visual i Plàstica - Joan Brossa
3 ESO - Visual i Plàstica - Joan Brossa
 
1 ESO - Visual i plàstica- La percepció del color
1 ESO - Visual i plàstica- La percepció del color1 ESO - Visual i plàstica- La percepció del color
1 ESO - Visual i plàstica- La percepció del color
 
Visual i Plàstica - La publicitat - 3r ESO
Visual i Plàstica - La publicitat - 3r ESOVisual i Plàstica - La publicitat - 3r ESO
Visual i Plàstica - La publicitat - 3r ESO
 
Visual i Plàstica - La geometria plana - 3r ESO
Visual i Plàstica - La geometria plana - 3r ESOVisual i Plàstica - La geometria plana - 3r ESO
Visual i Plàstica - La geometria plana - 3r ESO
 
1r ESO - Visual i Plàstica - La línia
1r ESO - Visual i Plàstica - La línia1r ESO - Visual i Plàstica - La línia
1r ESO - Visual i Plàstica - La línia
 
2 ESO Música - Frases i temes musicals
2 ESO Música - Frases i temes musicals2 ESO Música - Frases i temes musicals
2 ESO Música - Frases i temes musicals
 
1 ESO - Música - El compàs
1 ESO - Música - El compàs1 ESO - Música - El compàs
1 ESO - Música - El compàs
 
3 ESO - Visual i plàstica - La composició - llei de la pregnància
3 ESO - Visual i plàstica - La composició - llei de la pregnància3 ESO - Visual i plàstica - La composició - llei de la pregnància
3 ESO - Visual i plàstica - La composició - llei de la pregnància
 
1 ESO Música - El so
1 ESO Música - El so1 ESO Música - El so
1 ESO Música - El so
 
Plastica la geometria a l' espai - 3r ESO - Perspectiva obliqua - Lletres "IF"
Plastica la geometria a l' espai - 3r ESO - Perspectiva obliqua - Lletres "IF"Plastica la geometria a l' espai - 3r ESO - Perspectiva obliqua - Lletres "IF"
Plastica la geometria a l' espai - 3r ESO - Perspectiva obliqua - Lletres "IF"
 
Visual i Plàstica la geometria a l'espai - 3r ESO - perspectiva frontal "casa"
Visual i Plàstica la geometria a l'espai - 3r ESO - perspectiva frontal "casa"Visual i Plàstica la geometria a l'espai - 3r ESO - perspectiva frontal "casa"
Visual i Plàstica la geometria a l'espai - 3r ESO - perspectiva frontal "casa"
 

Recently uploaded

ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdf
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdfELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdf
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdfMarinaRiera1
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfErnest Lluch
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfsilvialopezle
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musicalalba444773
 

Recently uploaded (11)

ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdf
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdfELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdf
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdf
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
 

Musica 1r eso La musica sobre paper

  • 1. UNITAT 2: LA MÚSICA SOBRE PAPER EDUCACIÓ MUSICAL – 1 ESO Escola Betúlia
  • 3. Diferents tipus de notació musical Música barroca Música actual Notació per percussió
  • 6. Pentagrama - Staff English: Stave (UK) Staff (US) Plural: Staves (UK and US) 5 línies 4 espais
  • 7. Clau de sol - G clef - Treble clef La clau és un signe que té la funció d'indicar l'altura de les notes escrites. When the G-clef is placed on the second line of the stave, it is called the treble clef. For this reason, the terms G-clef and treble clef are often seen as synonymous. Evolució clau de sol:
  • 8. Notes per països anglosaxons http://razielmusica.com/nivel-basico/cifrado-americano/ Per músics alemenys la B correspon al Si bemol, i la H al Si
  • 9. BACH Inici de la primera fuga sobre BACH op 60 Richard schumann https://www.youtube.com/watch?v=GmuU6K1i8o4 https://www.youtube.com/watch?v=I0-T-pBVOUA Bach: The art of fuge, inacabada
  • 11. El ritme: Figures i silencis El ritme és l’element de la música que combina les durades dels sons. A continuació hi ha l'adreça per veure un vídeo fet amb estris casolans. http://www.youtube.com/watch?v=5UdmwJhM190
  • 13. El compàs 1 2 4 8 16 Número inferior del compàs indica el que correspont a una pulsació Recorda: http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=21539&p_ex=ritme Número superior del compàs indica el número de pulsacions
  • 14. El compàs Binari Ternari Quaternari Binari Ternari Quaternari Compassos compostos Compassos simples
  • 16. Les pulsacions i el tempo El ritme és l’element de la música que combina les durades dels sons. La pulsació és un moviment periòdic i regular que permet mesurar el ritme. Adagio Lent Andante Velocitat semblant a la de caminar Moderato Moderat Allegro Alegre Presto Ràpid
  • 17. Signes per allargar la nota: La lligadura Lligadura: Quan dues notes de la mateixa altura estan unides per una lligadura, al valor de la primera figura se li suma el de la segona.
  • 18. Signes per allargar la nota: El puntet El puntet és un punt que es col·loca darrera d’una figura i indica que aquesta s’allarga la metiat del seu valor.
  • 19. El calderó Calderó: És un signe que es col·loca sobre una figura i indica que l’intèrpret pot allargar aquell so tan temps com ho cregui necessari, tenint en compte sempre el caràcter de l’obra.
  • 21. Les claus Una melodia és una successió de sons que té un sentit per a qui l'ha creada. La melodia és l’element horitzontal de la música Clau de sol: instruments aguts (violí, trompeta i flauta) i veus agudes Clau de fa: instruments més greus (contrabaix, la tuba i el fagot) i les veus de baríton i baix Clau de do: instruments intermedis (viola, a vegades el violoncell)
  • 22. Àmbit L’àmbit és la distància (interval) entre la nota més greu i la més aguda d’una melodia Per exemple, la cançó popular catalana, La filadora, la nota més greu és el do, i la n Per tant, el seu àmbit és el següent:
  • 23. La línia melòdica La línia melòdica és el disseny que segueixen les notes d’una melodia. Melodia de notes conjuntes Melodia de notes amb predomini de salts Melodia de notes amb combinació de salts i notes conjuntes
  • 24. Les dinàmiques Són indicacions pròpies sobre la interpretació pp (pianissimo): molt suau. p (piano): suau. mp (mezzo piano): mig piano. Menys suau mf (mezzo forte): mig fort. f (forte): fort. ff (fortissimo): molt fort.
  • 25. L’armadura Indicació al principi de la cançó o partitura amb sostinguts, bemolls o sense cap alter El to Major o menor es pot saber mirant la última nota de la cançó o partitura.
  • 26. L’estructura Les idees musicals s’expressen per mitjà de frases musicals. frase suspensiva (acaba amb una nota diferent de la tònica) frase conclusiva (acaba amb la nota tònica) Repetició Contrast una nova idea completament dife Variació es repeteix el fragment amb més o menys canvis es torna a repetir el mateix fragment
  • 27. L’estructura - Exercici Felix Mendelssohn https://www.youtube.com/watch?v=Ny4yzZy-9Ps Minut 16:25 Intermezzo (allegro con motto – allegro di molto) Quartet Op 13 La menor M = Motiu R = Repetició Vs = Variació amb final suspensiu Vc = Variació amb final conclusiu M Vs R Vc
  • 28. Formes musicals Binària: Consta de dues parts diferents, que poden repetir-se: AB – AABB. Ternària: Consta també de dues parts diferents, però en aquest cas la primera es repeteix al final: ABA – AABABA.
  • 29. Formes musicals Rondó: En aquesta forma, el primer fragment actua com a tornada i s’alterna amb fragments diferents: ABACADA... Reexpositiva: Consta de dues parts diferents. La primera part es repeteix, i a més, torna a aparèixer després de la segona:AABA. https://www.youtube.com/watch?v=iCBCyYyU0E0 Mozart: Rondo in Major K485, pianista: Horowitz
  • 31. Signes de repetició Repeticions indicades amb doble barra i puntets o Fine i D.C. O signes: Opció 1 Opció 2 Opció 3 Opció 4 Opció 5
  • 32. Signes de repetició Opció 6 Opció 7 Opció 8 D.C. = da Capo ( al principi) D.C. al Fine = Da capo al Fine Opció 9 D.C. al Coda = Da capo a la coda D.S. al Coda = Dal Segno al Coda Al Segno i quan arribem a la Coda saltem a la següent Coda
  • 33. Signes d’articulació Picat = staccato Martellato (Més intens que accent) Accent:Staccatissimo (més curta que staccato) Tenuto: Lligadura d’expressió Glenn Miler, In the mood Trompeta : https://www.youtube.com/watch?v=_CI-0E_jses Piano: https://www.youtube.com/watch?v=D2HwvcDJwJU Portato o Picado-ligado: Interpretació suau i palpitant. Mescla entre legato i staccato`. Depèn del instrument. Mantenir-la fins al final Més marcada del normal
  • 34. Glenn Miler, In the mood Trompeta : https://www.youtube.com/watch?v=_CI-0E_jses Piano: https://www.youtube.com/watch?v=D2HwvcDJwJU
  • 35. El treset Grup de tres figures iguals amb un tres a sobre o a sota, té el mateix valor que dues d’aquestes figures https://www.youtube.com/watch?v=O6txOvK-mAk Clar de Lluna, Beethoven
  • 37. L’harmonia L’harmonia s’ocupa de com es combinen diferents sons per tal de que sonin a la vegada Un acord és un grup de notes que sonen al mateix temps tònica dominant 1 5 l’escala de Do Major l’escala de Re Major
  • 39. Obstinat melòdic L' obstinat melòdic consisteix en una repetició d’una cèl·lula melòdica més o menys llarga.

Editor's Notes

  1. . Els principals termes de tempo són: Grave - És el tempo més lent de tots Largo - Molt lent, però no tant com en el Grave Larghetto - Una mica menys lent que el Largo Adagio - Moderadament lent Andante - Moderat, ni ràpid ni lent Andantino - Semblant a l'andante, però una mica més accelerat Allegretto - Moderadament ràpid Allegro - Tempo veloç i lleuger Vivace - Una mica més accelerat que l'allegro Presto - Tempo molt ràpid Prestissimo - És el tempo més ràpid de tots Alguns exemples de combinacions de tempo i més detalls expressius: Allegro moderato - Moderadament ràpid. Presto con fuoco - Extremadament ràpid i amb expressió intensa. Andante cantabile - Velocitat moderada i entonant les notes com en una cançó. Adagio melancolico - Lent i malenconiós Altres indicacions informen de variacions en el tempo: Rallentando. Indica que l'execució ha de ser gradualment més lenta. Accelerando. Indica que l'execució ha de ser cada vegada més ràpida. A tempo o Tempo primo. Torna al tempo original. Tempo rubato. Indica que el músic pot executar amb petites variacions del tempo segons el seu propi criteri.
  2. Els primers compositors de la història no indicaven a les seves partitures ni les dinàmiques ni el tempo ni els instruments que les havien de tocar. Poc a poc els compositors i les compositores van anar incorporant a les seves obres musicals indicacions pròpies sobre la interpretació. Amb el metrònom podien fixar el tempo i amb les dinàmiques podien indicar la intensitat.
  3. Els primers compositors de la història no indicaven a les seves partitures ni les dinàmiques ni el tempo ni els instruments que les havien de tocar. Poc a poc els compositors i les compositores van anar incorporant a les seves obres musicals indicacions pròpies sobre la interpretació. Amb el metrònom podien fixar el tempo i amb les dinàmiques podien indicar la intensitat.
  4. Les idees musicals s’expressen per mitjà de frases musicals. Segons quina sigui la nota on acaba la frase, el sentit musical serà com una pregunta –frase suspensiva– o com una resposta –frase conclusiva (acaba amb la nota tònica)–. Repetició   Després d’una idea musical més o menys llarga, es torna a repetir el mateix fragment: AA. Contrast   Després d’una idea musical més o menys llarga apareix una nova idea completament diferent: AB. Variació   Després d’una idea musical més o menys llarga es repeteix el fragment amb més o menys canvis, però se segueix reconeixent: AA’.
  5. Les idees musicals s’expressen per mitjà de frases musicals. Segons quina sigui la nota on acaba la frase, el sentit musical serà com una pregunta –frase suspensiva– o com una resposta –frase conclusiva (acaba amb la nota tònica)–. Repetició   Després d’una idea musical més o menys llarga, es torna a repetir el mateix fragment: AA. Contrast   Després d’una idea musical més o menys llarga apareix una nova idea completament diferent: AB. Variació   Després d’una idea musical més o menys llarga es repeteix el fragment amb més o menys canvis, però se segueix reconeixent: AA’.
  6. Binària: Consta de dues parts diferents, que poden repetir-se: AB – AABB.   Ternària: Consta també de dues parts diferents, però en aquest cas la primera es repeteix al final: ABA – AABABA. Reexpositiva: Consta de dues parts diferents. La primera part es repeteix, i a més, torna a aparèixer després de la segona:AABA. Rondó: En aquesta forma, el primer fragment actua com a tornada i s’alterna amb fragments diferents: ABACADA...  
  7. Binària: Consta de dues parts diferents, que poden repetir-se: AB – AABB.   Ternària: Consta també de dues parts diferents, però en aquest cas la primera es repeteix al final: ABA – AABABA. Reexpositiva: Consta de dues parts diferents. La primera part es repeteix, i a més, torna a aparèixer després de la segona:AABA. Rondó: En aquesta forma, el primer fragment actua com a tornada i s’alterna amb fragments diferents: ABACADA...  
  8. Glenn Miler, In the mood Trompeta : https://www.youtube.com/watch?v=_CI-0E_jses Piano: https://www.youtube.com/watch?v=D2HwvcDJwJU