7. Clau de sol - G clef - Treble clef
La clau és un signe que té la funció d'indicar l'altura de les notes escrites.
When the G-clef is placed on the second line of the stave, it is called the treble clef.
For this reason, the terms G-clef and treble clef are often seen as synonymous.
Evolució clau de sol:
8. Notes per països anglosaxons
http://razielmusica.com/nivel-basico/cifrado-americano/
Per músics alemenys la B correspon al Si bemol, i la H al Si
9. BACH
Inici de la primera fuga sobre BACH op 60
Richard schumann
https://www.youtube.com/watch?v=GmuU6K1i8o4
https://www.youtube.com/watch?v=I0-T-pBVOUA
Bach: The art of fuge, inacabada
11. El ritme: Figures i silencis
El ritme és l’element de la música que combina les durades dels sons.
A continuació hi ha l'adreça per veure un vídeo fet
amb estris casolans.
http://www.youtube.com/watch?v=5UdmwJhM190
13. El compàs
1
2
4
8
16
Número inferior del
compàs indica el que
correspont a una
pulsació
Recorda:
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=21539&p_ex=ritme
Número superior del
compàs indica el
número de pulsacions
16. Les pulsacions i el tempo
El ritme és l’element de la música que combina les durades dels sons.
La pulsació és un moviment periòdic i regular que permet mesurar el ritme.
Adagio Lent
Andante Velocitat semblant a la de caminar
Moderato Moderat
Allegro Alegre
Presto Ràpid
17. Signes per allargar la nota: La lligadura
Lligadura: Quan dues notes de la mateixa altura estan unides per una
lligadura, al valor de la primera figura se li suma el de la segona.
18. Signes per allargar la nota: El puntet
El puntet és un punt que es col·loca darrera d’una figura i indica que aquesta
s’allarga la metiat del seu valor.
19. El calderó
Calderó: És un signe que es col·loca sobre una figura i indica que l’intèrpret
pot allargar aquell so tan temps com ho cregui necessari, tenint en compte
sempre el caràcter de l’obra.
21. Les claus
Una melodia és una successió de sons que té un sentit per a qui l'ha creada.
La melodia és l’element horitzontal de la música
Clau de sol: instruments aguts (violí, trompeta i flauta) i
veus agudes
Clau de fa: instruments més greus (contrabaix, la tuba i
el fagot) i les veus de baríton i baix
Clau de do: instruments intermedis (viola, a vegades el
violoncell)
22. Àmbit
L’àmbit és la distància (interval) entre la nota més greu i la més aguda d’una melodia
Per exemple, la cançó popular catalana, La filadora, la nota més greu és el do, i la n
Per tant, el seu àmbit és el següent:
23. La línia melòdica
La línia melòdica és el disseny que segueixen les notes d’una melodia.
Melodia de notes conjuntes
Melodia de notes amb
predomini de salts
Melodia de notes amb
combinació de salts i notes
conjuntes
24. Les dinàmiques
Són indicacions pròpies sobre la interpretació
pp (pianissimo): molt suau.
p (piano): suau.
mp (mezzo piano): mig piano. Menys suau
mf (mezzo forte): mig fort.
f (forte): fort.
ff (fortissimo): molt fort.
25. L’armadura
Indicació al principi de la cançó o partitura amb sostinguts, bemolls o sense cap alter
El to Major o menor es pot
saber mirant la última nota
de la cançó o partitura.
26. L’estructura
Les idees musicals s’expressen per mitjà de frases musicals.
frase suspensiva (acaba amb una nota
diferent de la tònica)
frase conclusiva (acaba amb la nota
tònica)
Repetició
Contrast una nova idea
completament
dife
Variació es repeteix el
fragment amb més o
menys canvis
es torna a repetir el
mateix fragment
27. L’estructura - Exercici
Felix Mendelssohn
https://www.youtube.com/watch?v=Ny4yzZy-9Ps
Minut 16:25
Intermezzo (allegro con motto – allegro di molto)
Quartet Op 13 La menor
M = Motiu
R = Repetició
Vs = Variació amb final suspensiu
Vc = Variació amb final conclusiu
M Vs R Vc
28. Formes musicals
Binària: Consta de dues parts diferents, que poden repetir-se: AB – AABB.
Ternària: Consta també de dues parts diferents, però en aquest cas la
primera es repeteix al final: ABA – AABABA.
29. Formes musicals
Rondó: En aquesta forma, el primer fragment actua com a tornada i s’alterna
amb fragments diferents: ABACADA...
Reexpositiva: Consta de dues parts diferents. La primera part es repeteix, i
a més, torna a aparèixer després de la segona:AABA.
https://www.youtube.com/watch?v=iCBCyYyU0E0
Mozart: Rondo in Major K485, pianista: Horowitz
31. Signes de repetició
Repeticions indicades amb doble barra i puntets o Fine i D.C. O signes:
Opció 1
Opció 2
Opció 3
Opció 4
Opció 5
32. Signes de repetició
Opció 6
Opció 7
Opció 8
D.C. = da Capo ( al principi)
D.C. al Fine = Da capo al Fine
Opció 9
D.C. al Coda = Da capo a la coda
D.S. al Coda = Dal Segno al Coda
Al Segno i quan arribem a la Coda
saltem a la següent Coda
33. Signes d’articulació
Picat = staccato Martellato
(Més intens que accent)
Accent:Staccatissimo
(més curta que staccato)
Tenuto:
Lligadura d’expressió
Glenn Miler, In the mood
Trompeta : https://www.youtube.com/watch?v=_CI-0E_jses
Piano: https://www.youtube.com/watch?v=D2HwvcDJwJU
Portato o Picado-ligado:
Interpretació suau i palpitant.
Mescla entre legato i staccato`.
Depèn del instrument.
Mantenir-la fins al final
Més marcada del normal
34. Glenn Miler, In the mood
Trompeta : https://www.youtube.com/watch?v=_CI-0E_jses
Piano: https://www.youtube.com/watch?v=D2HwvcDJwJU
35. El treset
Grup de tres figures iguals amb un tres a sobre o a sota, té el mateix valor que
dues d’aquestes figures
https://www.youtube.com/watch?v=O6txOvK-mAk
Clar de Lluna, Beethoven
37. L’harmonia
L’harmonia s’ocupa de com es combinen diferents sons per tal de que sonin a la vegada
Un acord és un grup de notes que sonen al mateix temps
tònica dominant
1 5
l’escala de Do Major
l’escala de Re Major
. Els principals termes de tempo són:
Grave - És el tempo més lent de tots
Largo - Molt lent, però no tant com en el Grave
Larghetto - Una mica menys lent que el Largo
Adagio - Moderadament lent
Andante - Moderat, ni ràpid ni lent
Andantino - Semblant a l'andante, però una mica més accelerat
Allegretto - Moderadament ràpid
Allegro - Tempo veloç i lleuger
Vivace - Una mica més accelerat que l'allegro
Presto - Tempo molt ràpid
Prestissimo - És el tempo més ràpid de tots
Alguns exemples de combinacions de tempo i més detalls expressius:
Allegro moderato - Moderadament ràpid.
Presto con fuoco - Extremadament ràpid i amb expressió intensa.
Andante cantabile - Velocitat moderada i entonant les notes com en una cançó.
Adagio melancolico - Lent i malenconiós
Altres indicacions informen de variacions en el tempo:
Rallentando. Indica que l'execució ha de ser gradualment més lenta.
Accelerando. Indica que l'execució ha de ser cada vegada més ràpida.
A tempo o Tempo primo. Torna al tempo original.
Tempo rubato. Indica que el músic pot executar amb petites variacions del tempo segons el seu propi criteri.
Els primers compositors de la història no indicaven a les seves partitures ni les dinàmiques ni el tempo ni els instruments que les havien de tocar. Poc a poc els compositors i les compositores van anar incorporant a les seves obres musicals indicacions pròpies sobre la interpretació. Amb el metrònom podien fixar el tempo i amb les dinàmiques podien indicar la intensitat.
Els primers compositors de la història no indicaven a les seves partitures ni les dinàmiques ni el tempo ni els instruments que les havien de tocar. Poc a poc els compositors i les compositores van anar incorporant a les seves obres musicals indicacions pròpies sobre la interpretació. Amb el metrònom podien fixar el tempo i amb les dinàmiques podien indicar la intensitat.
Les idees musicals s’expressen per mitjà de frases musicals. Segons quina sigui la nota on acaba la frase, el sentit musical serà com una pregunta –frase suspensiva– o com una resposta –frase conclusiva (acaba amb la nota tònica)–.
Repetició
Després d’una idea musical més o menys llarga, es torna a repetir el mateix fragment: AA.
Contrast
Després d’una idea musical més o menys llarga apareix una nova idea completament diferent: AB.
Variació
Després d’una idea musical més o menys llarga es repeteix el fragment amb més o menys canvis, però se segueix reconeixent: AA’.
Les idees musicals s’expressen per mitjà de frases musicals. Segons quina sigui la nota on acaba la frase, el sentit musical serà com una pregunta –frase suspensiva– o com una resposta –frase conclusiva (acaba amb la nota tònica)–.
Repetició
Després d’una idea musical més o menys llarga, es torna a repetir el mateix fragment: AA.
Contrast
Després d’una idea musical més o menys llarga apareix una nova idea completament diferent: AB.
Variació
Després d’una idea musical més o menys llarga es repeteix el fragment amb més o menys canvis, però se segueix reconeixent: AA’.
Binària: Consta de dues parts diferents, que poden repetir-se: AB – AABB.
Ternària: Consta també de dues parts diferents, però en aquest cas la primera es repeteix al final: ABA – AABABA.
Reexpositiva: Consta de dues parts diferents. La primera part es repeteix, i a més, torna a aparèixer després de la segona:AABA.
Rondó: En aquesta forma, el primer fragment actua com a tornada i s’alterna amb fragments diferents: ABACADA...
Binària: Consta de dues parts diferents, que poden repetir-se: AB – AABB.
Ternària: Consta també de dues parts diferents, però en aquest cas la primera es repeteix al final: ABA – AABABA.
Reexpositiva: Consta de dues parts diferents. La primera part es repeteix, i a més, torna a aparèixer després de la segona:AABA.
Rondó: En aquesta forma, el primer fragment actua com a tornada i s’alterna amb fragments diferents: ABACADA...
Glenn Miler, In the mood
Trompeta : https://www.youtube.com/watch?v=_CI-0E_jses
Piano: https://www.youtube.com/watch?v=D2HwvcDJwJU