3. ÉPOCA - BARROC
Aquest període va de l’any 1600 fins l’any
1760 quan comença el classicisme.
Durant aquest període s’estableix l’afinació
dels instruments i la notació. També els
compositor preferiran la composició en els
modes major i menors que en els modes
eclesiàstics. A l’harmonia s’origina la
composició tonal.
EPOCA
Renaixement
Barroc
Classicisme
Romanticisme
Segle XX
ANYS
1400-1600
1600-1760
1730-1820
1815-1910
1900-...
En la primera etapa d’aquest període trobem la melodia acompanyada, aquí
va néixer el drama musical o l’òpera primitiva i l’oratori. Posteriorment va
néixer la suite, la sonata i el concert.
En la interpretació de la música del barroc hi ha dues formes legato i
staccato.
En els manuscrits del segle XVII i de la primera meitat del segle XVIII les
indicacions de matís, fraseig i articulació són
escasses. Això és perquè els intèrprets de
l'època eren sovint compositors i coneixien
les normes d'interpretació pels tractats i per
la transmissió oral. A més, la improvisació
era un aspecte important, sobretot en la
música de teclat. Cada intèrpret podia variar
l'obra original segons el seu gust personal.
BARROC ALEMANY
A Alemanya aquest període va ser protagonitzat per quatre principals
compositors com per exemple:
Heinrich Schütz: Iniciador de l'estil barroc a alemanya i compositor
de música religiosa.
Georg Philipp Telemann: Compositor de música religiosa i música
instrumental.
Johann Pachlbel: Compositor de música per instruments de teclat.
Johann Sebastian Bach: Treballà tots els generes musical menys
l’òpera.
3
4. COMPOSITOR - TELEMANN
Georg Philipp Telemann, va néixer a
Magdeburgo, Alemanya, l’any 1681 i va morir a
Hamburg, Alemanya, el l’any 1767. Va ser un
compositor del barroc alemany.
Autodidàctic en música i va estudiar dret a la
Universitat de Leipzig. Va ser de la època de
Bach1 i amic de Händel2. La música de Telemann
va ser molt més coneguda que la de Bach.
INFANCIA
Telemann va començar a descobrir la música als
10 anys,va composar el seu primer opus als 12 anys.
La seva mare el va enviar l’any 1693 a una escola a Zellerfeld, factor
important que van fer que Telemann es convertís en el compositor més
famós de la seva època a Alemanya.
TIPUS D’OBRES
Telemann
Música sacra
Va escriure 406
composicions
d’aquest tipus de
musica
Música de cambra
Música per
entrega
Va escriure
diverses sonates
d’aquest tipus de
música
Der getreure
Musikmeister, va ser
un mètode que va
escriure.
4
5. RECONEIXEMENTS
Va abandonar Leipzig al 1705 per fer de mestre de capella a la cort del
compte de Erdmann II. Allà va aprendre l’estil francès.
Va visitar París en 1707 i després va ser
reconegut com director dels cantors a la cort de
Eisenach.
Va ser reconegut al 1721 com director musical de
les cinc principals esglésies de Hamburg. Allà va
composar molt, a més d’ensenyar cant i teoria
musical i dirigir un altre col·legi musical.
CURIOSITATS
A la universitat de Leipzig, quan el lloc de treball
de Kuhnau3, li van oferir a Telemann i aquest va
dir que no. Finalment aquest càrrec el va assumir
Bach.
La seva producció musical va començar a disminuir a partir de l’any 1740.
En els últims any la seva visió va començar a disminuir. Durant aquella
època va treballar amb joves i nous compositors.
Quan el seu fill va morir, va assumir la responsabilitat del seu net.
Telemann va composar 406 obres de música sacra:cantates, oratoris i
diverses sonates.
El llibre Guinness menciona a Telemann com el compositor més prolífic.
Uns estudis recents diu que el catàleg temàtic de les seves obres publicades
a la dècada de l’any 1980, mostra que es coneixen més de 3000 composicions
de la seva autoria, encara que moltes s’han perdut.
5
6. OBRA – CONCERT PER A VIOLA I ORQUESTRA O
VIOLA I PIANO EN SOL MAJOR TWN 51: G9
Dels concerts que actualment coneixem de Telemann, el seu Concert per a
Viola en Sol major, es un dels més
coneguts avui en dia i encara
s’interpreta amb regularitat. És
el primer concert per a viola conegut el
qual va ser composat al voltant de l’any
1716-1721.
Consta de quatre moviments:
Largo: Aquest moviment escrit en el
compàs de 3/2,és un moviment suau,
relaxat amb notes llargues que
introdueix la obra. Juga amb el disseny
de negre amb punt lligada amb una
corxera, entre dues blanques. La part
de l’acompanyament únicament té
protagonisme a les part en les quals la
viola té diversos compassos de pausa, en
els altres moments en els quals el
solista està sonant predomina un baix
continu. Tota aquesta part està escrita
en clau de do sense cap canvi de clau, en aquest moviment predomina la
tècnica del vibrat.
Allegro:Aquest moviment escrit en el compàs de 4/4,és el moviment més
conegut i el moviment que més vegades a estat reproduït comença tocant
només la part de l’acompanyament i després de sis compassos comença amb
el disseny que caracteritza aquest moviment, que és l’acord de primer grau
de sol major desplegat en quatre corxeres desprès de quatre compassos més
d’espera tornem a sentir el mateix disseny. Després a continuació trobem un
seguit de semicorxeres amb alguna corxera i els finals de frase sempre
acaben amb una negra. Per la meitat del moviment trobem unes corxeres
picades i després trobem un repetit de ritme, fins que comencen dotze
compassos d’escales en semicorxeres i després segueixen unes corxeres. En
aquest canvi de ritme trobem un canvi de posició i un canvi de clau, passem
de clau do en tercera a clau de sol, i passem d’una primera posició a una
tercera posició i per acabar trobem un altre repetit de ritme fins que acabem
amb quatre corxeres ja repetides al llarg del moviment i una negra per
acabar la frase com hem trobat al llarg de tot el moviment.
Andante:Aquest moviment escrit en el compàs de 4/4, aquest moviment
tècnicament té molta complexitat tant amb els canvis de posició com amb els
vibrat a les notes llargues. En aquest fragment de la obra hi ha moltes notes
atonals. La part de l’acompanyament és bastant complexa a les parts en les
6
7. quals l’instrument solista no toca, quan el solista està tocant, en el cas de
que l’acompanyant sigui el piano només toca amb la ma dreta (a la primera
frase del moviment), després el piano comença a fer ritmes més complexes.
Al final del moviment el solista fa una cadència és en el moment en que la
melodia es queda completament sola.
Presto: Aquest moviment està escrit en compàs de 4/4, aquest és el
moviment més ràpid de la obra, el solista, toca frases regulars de corxeres, i
acaba les frases amb notes llargues, tots aquest conjunts rítmic s’acceleren
per motiu del indicador que ens diu que aquest moviment que s’ha de tocar
presto això fa que la dificultat creixi en els moments que hi ha un seguit de
corxeres perquè fa que s’hagin de toca com semicorxeres. Cap al final del
moviment hi ha un moment en que es toquen un conjunt de negres i
blanques per després tornar a les semicorxeres i al final es torna a repetir
aquest succés molt més reduït per acabar. I així finalitzar la obra amb un
gran “ritardando” i un calderó.
Aquesta obra tocada a un ritme adequat té la duració mitjana d’uns 14
minuts.
7
8. ANNEXES
1Bach:
Johann Sebastian Bach nascut a Alemanya, 21 de març de 1685 i va
morir a Leipzig el 28 de juliol de 1750 fou un organista i compositor alemany
del barroc, de la família de músics més extraordinària de la història amb
uns 120 músics.
2Händel:
Georg Friedrich Händel nascut a Halle, 23 de febrer de 1685
i mort a Londres, 14 d'abril de 1759, fou un compositor del Barroc britànic
nascut a Alemanya. La seva obra més coneguda és El Messies, típica de
l’època nadalenca.
3Kuhnau:
Johann Kuhnau nascut a Geising, 6 d'abril de 1660 va morir a
Leipzig, 5 de juny de 1722 va ser un compositor alemany del Barroc,
organista i clavecinista. Va obtenir el càrrec de cantor a l'església de Sant
Tomàs de Leipzig, precedint en aquest càrrec a Bach.
BARROC ESPANYOL
A España van destacar compositors com:
Gaspar Sanz: Compositor i Guitarrista de Teruel.
Antonio de Literes: Compositor de sarsueles de Mallorca.
Juan Hidalgo: Compositor i arpista de Madrid.
José Marín: Compositor i cantant de Madrid.
José de Nebra: Compositor de Calatayud.
José de Torres: Compositor i organista de Madrid.
Tomás de Torrejón y Velasco: Compositor i organista d’Albacete.
INSTRUMENTS DEL BARROC
Clavicèmbal: Instrument de corada polsada.
Orgue: Instrument musical de teclat que sona quan l’aire passa per
uns tubs de diferents longituds.
Violí:Instrument de quatre cordes, de corda fregada.
Viola:Instrument de quatre cordes, de corda fregada, més greu que el
violí.
Viola da gamba: Instrument cordòfon d’arc, és semblant al violoncel i
té una extensió de re a re.
Laúd: Instrument de corda polsada, que té origen a l’Edat Mitjana.
Fagot: Instrument de vent-fusta
Violoncel:Instrument de corda fregada més greu que el violí i que la
viola.
Flauta:Instrument de vent-fusta.
Oboè:Instrument de vent-fusta.
8
9. LA VIOLA
La viola és un instrument de corda fregada que al llarg de la historia a anat
evolucionant, al llarg de la historia hem anat trobant violes com per
exemple:
La viola quinton
La viola a spalla
La viola da braccio
La viola da gamba
La viola d’amore
Etc.
Aquestes violes van anar evolucionant fins que es va arribar a la viola
actual.
PAPER DE LA VIOLA
Al segle XVII la viola tenia la funció de reforçar el baix, al segle següent la
viola té un paper amb més importància, fins que Telemann va composar el
primer concert escrit expressament per viola del que hem parlat en el
treball. Altres compositor també van composar més de 150 concerts per a
viola com van ser: Lionel Tertis, Paul Hindermith, Vadim Borisovskiy o
William Primrose.
IMPORTACIA DE LA VIOLA
Durant l’Edat Mitjana la viola ja era coneguda amb aquest nom, però va ser
durant el barroc romanticisme que el violí va agafar més importància que la
viola i fa que el paper de la viola es redueixi fonamentalment a la orquestra,
però tampoc s’oblida de la gran varietat de concerts i sonates que s’han
composat també per viola, encara que no supera a les que s’han composat
per a violí. La viola té una importància menor dintre dels instrument de
corda fregada que això ja s’ha vist així des de el començament de l’orquestra
moderna.
VIOLISTE CONEGUT AL LLARG DE LA HISTÒRIA
Gérard Caussé: Violista francès
Jhon Cale: Músic, compositor gal·lès que a part de la viola tocava
altres instruments.
Lionel Tertis: Un dels primers violistes solistes, de Anglaterra.
Etc.
9
