Conclusions de la Jornada 20è Aniversari Renda Mínima d'Inserció que va tenir lloc el 22 de setembre de 2010 i que va organitzar la Comissió Interdepartamental de la Renda Mínima d'Inserció.

1. JORNADA 20è ANIVERSARI RMI Barcelona, 22 de setembre de 2010 PRESENTACIÓ DE CONCLUSIONS

3. INTRODUCCIÓ El passat 22 de novembre de 2010 es van celebrar les Jornades per a commemorar els vint anys de la creació de la prestació de la renda mínima d’inserció (RMI). Per primer cop, més de 500 treballadors/es socials de totes les Àrees Bàsiques de Catalunya es van reunir per expressar la seva valoració, balanç i propostes sobre el futur de la prestació, que s’ha consolidat com una de les prestacions més importants en la lluita contra l’exclusió social a Catalunya. Us fem arribar les conclusions d’aquestes Jornades, que inclouen les propostes que es fan des dels Serveis Socials Bàsics per a cadascun dels temes tractats, així com el balanç dels 20 anys de trajectòria de la prestació, des de la seva creació. Així mateix, s’inclouen una sèrie de respostes que es poden donar des de l’estructura de gestió i organitzativa, per tal de donar sortida a aquestes propostes de millora plantejades des de tot Catalunya. L’RMI no és només una prestació econòmica, és un instrument bàsic per afavorir la integració i l’autonomia de les persones, tot incorporant un pla de treball personalitzat que inclou mesures socials i laborals. L’RMI aplica un model de protecció mixta: combina la percepció d’una prestació bàsica mínima, amb una especial protecció per a aquells grups socials que necessiten major empara, els quals perceben diferents complements per garantir una millor resposta i assolir autonomia econòmica. L’RMI ha contribuït a reduir de manera substancial la pobresa extrema a Catalunya, i alhora ha estat un element clau per mantenir la cohesió social.

4. El programa de l’RMI s’ha consolidat, ha madurat i sobretot ha sabut adaptar-se als canvis socials. El programa disposa d’una plataforma tecnològica que permet efectuar tots els tràmits, les comunicacions i el seguiment de qualsevol aspecte per via telemàtica. També es pot accedir a diferents aplicacions per obtenir a la informació necessària per a la tramitació de les sol·licituds. Aquestes actuacions suposen la reducció de tràmits i documents, i permeten consultar en línia la situació dels expedients en qualsevol moment, tot simplificant el procediment i desburocratitzant el tràmit. L’avaluació ha estat sempre un element fonamental per a la millora del programa. Periòdicament s’han fet anàlisis de la situació de la prestació. La darrera que s’ha fet destaca com a aspecte positiu la baixa cronificació, és a dir, més d’un 70% dels expedients vigents fa menys de 3 anys que estan donats d’alta al programa. L’escenari actual planteja molts reptes per al futur de la prestació i, indubtablement, per a les estratègies de treball contra l’exclusió. En aquest sentit s’està treballant en l’anàlisi i la millora de tots els aspectes que permetin una major adaptació a la nova situació socioeconòmica.

9. Representació dels participants dins del territori de Catalunya

10. CONCLUSIONS DELS GRUPS DE TREBALL

27. CONCLUSIONS GENERALS

28. L’increment massiu de la demanda ha sobrecarregat els serveis socials bàsics, la qual cosa ha incidit en l’allargament dels terminis de resolució dels expedients, i la despesa dels ajuntaments en ajuts d’urgència s’ha multiplicat. La pressió sobre els serveis socials bàsics augmenta i es devalua el compromís social de les persones beneficiàries de participar en el Pla individual de reinserció. Cal buscar altres circuits de tràmit per descongestionar els serveis socials bàsics i per mantenir la coherència de la intervenció. Una opció seria que les oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) del Departament de Treball tramitessin les sol·licituds dels casos laborals, per no tenir problemàtica social.

29. CONCLUSIONS GENERALS Cal recuperar el treball social com a concepte dels professionals dels SSBB i el seguiment dels casos amb els/les tècnics/ques del programa de l’RMI, ja que arran l’increment massiu de la demanda, s’ha hagut de prioritzar el tràmit inicial de les sol·licituds i sovint disminuir la intensitat del seguiment dels casos. Cal dissenyar protocols d’intervenció per homogeneïtzar les actuacions i crear models consensuats de seguiment per a tots els professionals que gestionen la prestació de l’RMI. És important fer tasques de prevenció del deteriorament dels casos. Cal crear noves metodologies de treball adequades al context (p. ex., treballar en grups o subgrups de persones beneficiàries). Es considera útil crear un fòrum de bones pràctiques on recollir experiències positives dels diversos municipis. Hi ha manca d’espais de debat entre professionals. Es proposa donar continuïtat a aquestes Jornades. L’heterogeneïtat dels perfils (canvi del tipus de famílies, immigració, tipus de casos, el control dels ingressos reals, el poc temps per valorar) dificulta el bon treball dels equips dels SSB.

30. CONCLUSIONS GENERALS La manca de formació de joves i dones i les poques possibilitats d’accedir a una formació ocupacional més adaptada a les seves necessitats i sumat a la realitat del mercat, incrementa les possibilitats de romandre més temps al programa. Cal fomentar el coneixement de la llengua en el cas dels immigrants creant recursos als territoris. Actualment manquen programes d’alfabetització. Cal afavorir la promoció de l’educació a les dones atès que potenciarà la capacitat per influir i participar en el canvi de la seva situació (Incidència del factor gènere). Les dones són les principals transmisores de valors i les principals afectades pels nous escenaris d’exclusió.

31. CONCLUSIONS GENERALS Calen polítiques socials transversals que impliquin un treball en xarxa dels agents implicats. Es considera imprescindible la coordinació dels SSB i les AB de salut, a més de la millora de les vies de comunicació entre si. Cal aconseguir una atenció integral de la persona amb un sol referente professional (s’economitzarien recursos, temps…). Cal r acionalitzar les prestacions per tal d’eradicar que es sobreposin i que hi hagi contradiccions entre l’RMI i el subsidi d’atur, la RAI o el PRODI, fins i tot amb la possible eliminació d’alguna d’aquestes.

32. CONCLUSIONS GENERALS La cronificació en el programa afecta principalment els casos de persones beneficiàries d’ètnia gitana. El 62% dels casos fa més de 6 anys que estan al programa. Només el 4% de les extincions per motiu laboral corresponen a expedients amb titulars d’ètnia gitana.

34. CONCLUSIONS GENERALS Augment dels casos sense problemàtica social (laborals), derivats, la majoria per les OT (oficines de treball), que poden esdevenir socials si no hi ha sortida laboral. Cal que hi hagi coordinació entre els serveis socials bàsics i els centres de formació ocupacional i el SOC, per poder donar sortida tan aviat com sigui possible en aquests casos. Els dos primers anys en el programa són bàsics per poder assolir la inserció laboral de les persones beneficiàries. És essencial fomentar tots els mecanismes d’inserció en aquest període.

36. PROPOSTES DES DE L’ÒRGAN TÈCNIC