Comentari PAU de "La llibertat guiant el poble" de E.Délacroix.

1. Eugène Delacroix: La llibertat
guiant el poble.

2. Fitxa tècnica
 Títol: La llibertat guiant al poble.
 Autor: Eugène Delacroix (París,






1798–1863).
Cronologia : 1830.
Tècnica: oli sobre tela.
Dimensions: 2,60 x 3,25 m.
Estil: romàntic.
Tema: al·legòric i històric.
Localització: Musée du Louvre
(París).

3. Obres del mateix autor:
La matança de Quios (1824).

4. La mort de Sardanàpal (1827-1828)

5. Biografia de l’autor
 Eugène Delacroix fou el pintor francès més
destacat del moviment romàntic. Deixeble
de Géricault, Delacroix va centrar la seva
formació en la còpia dels vells mestres del
Louvre especialment de Rubens i de
l’escola veneciana. El descobriment de
l’obra de Constable, la tècnica d’aquest
pintor i la manera que emprava els colors
per crear un ambient, el va fer viatjar a
Anglaterra l’any 1825, on va quedar
entusiasmat per la pintura anglesa de
Gainsborough.
P. P. Rubens: Les tres Gràcies (1639).
J. Constable: Catedral de Salisbury vistade la del palau(1819)
T. Gèricault: El Vista de Suffolk de l’arquebisbe (1823).
T. Gainsborough: Rai des Medusa(c. 1750).

6.  Atret per tot l’exòtic, com era la moda de l’època, l’any 1832,
Delacroix va visitar el Marroc, on va descobrir la lluïssor de la
llum i del color dels paisatges, a més d’adquirir una rica i
variada imatgeria visual que apareix posteriorment en la seva
pintura.
 Quan va tornar a França, va rebre encàrrecs oficials per pintar i
decorar edificis públics, i va arribar a ser, al final de la seva
carrera, el pintor de murals més conegut del país.
Salon du Roi, Palais Bourbon (1833-37)
Dones d’Alger (1834)

7. Descripció formal
 Delacroix estructura la composició a partir d’un triangle en
què la bandera tricolor de França ocupa el vèrtex superior i els
cossos morts, al primer terme de l’escena, ocupen la base. La
figura femenina esdevé l’eix central en relació amb el qual es
distribueixen els altres personatges.
 Un aspecte molt remarcable d’aquesta pintura és la gran
mobilitat que Delacroix imprimeix a l’escena, donant més
importància a la línia corba i elevant lleugerament la figura
principal, de manera que cap obstacle visible no pot deturarne en progrés.
 D’aquesta manera, Delacroix aconsegueix que l’acció s’adreci
directament vers l’espectador i el fa participar de l’escena. Al
fons s’intueix la silueta d’alguns edificis de París, així com les
dues torres de Notre-Dame, un detall que permet situar
l’escenari dels fets.

8.  Cromàticament, l’obra està denominada per les tonalitats
fosques i ocres. Delacroix trenca aquesta monotonia amb la
inclusió, a zones determinades de la tela, dels colors de la
bandera francesa: blanc, vermell i blau. Aquests colors són
il·luminats per un focus irreal que l’artista disposa
expressament per destacar aquestes zones. Tot això ens
indica que Delacroix ha supeditat les funcions naturalistes del
color i de la llum a la seva voluntat de crear un dinamisme
intern que reforci el caràcter abrandat del quadre.

9. Temàtica
 Aquest quadre transforma en al·legoria els fets revolucionaris
que es van produir a París els dies 27, 28 i 29 de juliol de 1830 i
que van posar fi al regnat dels Borbó a França i van donar pas
a una monarquia constitucional. La finalitat d’aquesta tela era
remarcar l’esperit combatiu i de rebel·lia que va unir el poble
francès.
 Amb aquesta intenció hi ha representades classes i categories
social diferents: la burgesia, personificada en la figura que
porta barret de copa alta i que agafa un fusell, la classe
menestral, amb camisa blanca, un barret amb l'escarapel·la i
un sabre a la mà dreta; els joves, que simbolitzen el canvi
futur, armats amb pistoles, i la gran massa popular que ocupa
el segons terme i el fons de l’obra.

10.  Guiant tots aquests personatges
hi ha una figura femenina mig
nua i armada amb un fusell, que
fa onejar la bandera tricolor. És
Marianne, la personificació de la
llibertat i, per assimilació, de la
nova França per la qual lluïten.
 El gran impacte de l’obra va fer
que, amb el temps, se n’oblidés
la funció propagandística inicial i
que se li anés atribuint un
caràcter més commemoratiu.

11. Models i influències
 L’obra de Delacroix recull la influència de diferents creadors:
la força dinàmica de Rubens, la terribilità de Miquel Àngel, el
clarobscur de Caravaggio i el tractament del color de l’escola
veneciana, sobretot de Ticià. Tampoc no va ser aliè a pintors
més propers com Goya o el seu mestre Géricault, de qui
sembla haver tret alguna de les figures mortes o agonitzants
de la part inferior de la tela, que recorden les del Rai de la
Medusa.
 Considerat l’exponent màxim de l’art romàntic francès,
Delacroix va ser un dels pintors principals de la temàtica
exòtica, que vesteix amb una gran riquesa cromàtica. Això va
tenir molta repercussió posterior i va inspirar l’obra d’un gran
nombre d’artistes com Renoir, Seurat i Van Gogh, entre
d’altres.
Georges Seurat Vincent Van Gogh: Lade l’illaGalette(1819) Jatte (1886).
P. A. Renoir: El ball ald’estiu nitlala de la Grande
: Un diumenge Moulina estelada (1889).
T. Gèricault: El Rai de Medusa (1876)