1. Tema: Concepte, característiques
i objecte de la recerca científica.
Ètica i integritat en la recerca
científica
Activitats formatives transversals obligatòries comunEs
ACTIVITAT 2>Bloc 1
3. Índex
1. Recerca
2. La recerca en la universitat
3. Què és la ciència? Enfocament
teòric
4. Ètica i integritat en la recerca
científica
4. SUMARI
Recerca
La recerca en la universitat
Què és la ciència? Enfocament teòric
Classificació de les ciències
Branques del coneixement
Ètica i integritat en la recerca científica
Ètica en la recerca i en la publicació
6. RECERCA
• Etimologia: “Recerca” és un derivat de “cercar”, que ve del llatí “cĭrcāre” que vol dir ‘cercar’
amb molta cura’, ‘buscar amb molta atenció’, amb la intenció de trobar o descobrir alguna cosa.
• Recerca (DIEC2, Diccionari de la Llengua Catalana, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona [2ª
edició])
1 f. Acció de cercar, especialment de cercar amb tota cura, atenció, per trobar o descobrir
alguna cosa. Anar a la recerca de l’or. Les recerques científiques.
2 recerca documental Treball de descobriment, de recuperació, d’investigació i de
comprovació de documents mitjançant la consulta a centres de documentació o a bases de
dades.
3 recerca i desenvolupament Activitat de recerca amb l’objectiu principal d’aplicar els nous
descobriments i avenços científics i tecnològics a la millora de l’activitat productiva.
• Característiques de la recerca: reflexiva, sistemàtica i metòdica
• Finalitat de la recerca: generació de coneixements, productes, processos, mètodes i sistemes
nous, així com també la transferència de coneixement tant tecnològic com humanístic.
8. LA RECERCA EN LA UNIVERSITAT
• LLEI ORGÀNICA D’UNIVERSITATS (Llei Orgànica 6/2001)
• Article 39. La recerca i la transferència del coneixement. Funcions de la universitat.
• “1. La investigación científica es fundamento esencial de la docencia y una herramienta
primordial para el desarrollo social a través de la transferencia de sus resultados a la sociedad.
Como tal, constituye una función esencial de la universidad, que deriva de su papel clave en la
generación de conocimiento y de su capacidad de estimular y generar pensamiento crítico,
clave de todo proceso científico.”
• “2. Se reconoce y garantiza la libertad de investigación en el ámbito universitario.”
• “3. La universidad tiene, como uno de sus objetivos esenciales, el desarrollo de la
investigación científica, técnica y artística y la transferencia del conocimiento a la
sociedad, así como la formación de investigadores e investigadoras, y atenderá tanto a la
investigación básica como a la aplicada.”
9. • EL DOCTORAT (Reial Decret 99/2011)
Ha de jugar un paper fonamental com a intersecció entre l’Espai Europeu d’Educació
Superior (EEES) i l’Espai Europeu d’Investigació (EEI), tots dos pilars fonamentals de
la societat basada en el coneixement. La investigació ha de tindre una clara
importància com a part integral de l'educació superior universitària i la mobilitat
ha de ser valorada tant en l'etapa doctoral com postdoctoral, com a peça essencial en
la formació de joves investigadors.
El procés del canvi del model productiu cap a una economia sostenible necessita els
doctors com a actors principals de la societat en la generació, transferència i
adequació de la I+D+i. Els doctors han de jugar un paper essencial en totes les
institucions implicades en la innovació i la investigació, de manera que lideren el
transvasament des del coneixement fins al benestar de la societat.
LA RECERCA EN LA UNIVERSITAT
10. 3. Què es la
Ciència?
Enfocament
teòric
• Classificació de les ciències
• Branques del coneixement
• Nomenclatura Internacional de la
UNESCO per als camps de Ciència
i Tecnologia
11. QUÈ ÉS LA CIÈNCIA? ENFOCAMENT TEÒRIC
“La ciència no sap de països, perquè el coneixement pertany a la Humanitat i és l’atxa que
il·lumina el món. La ciència és l’ànima de la prosperitat de les nacions i la Font de tot
progres”.
Louis Pasteur (Dôle, França 1822 - Marnes-la-Coquette, França 1895; químic i bacteriòleg)
Del lat. scientia, “ciència” és (DIEC2, Diccionari de la Llengua Catalana, Institut
d’Estudis Catalans, Barcelona [2ª edició]):
1 f. [LC] Coneixença exacta d’un cert ordre de coses.
2 f. [LC] Conjunt de coneixences resultant de l’estudi. És home de grandíssima
ciència.
En la ciència, les explicacions han de ser formulades de manera que puguen ser
sotmeses a proves empíriques, procés que ha d’incloure la possibilitat de
refutació.
La línia divisòria entre el pensament no científic i el pensament científic és que el
primer no exigeix demostració, en la mesura que el segon hi té el seu punt de
partença. Quan una teoria científica és falsa, per la seua essència no podrà ser
demostrada, sinó refutada.
12. QUÈ ÉS LA CIÈNCIA? ENFOCAMENT TEÒRIC
• D’això es deriva que el coneixement no és definitiu, en la mesura que pot
canviar quan nous judicis millor fonamentats així ho demostren. Dues
conclusions: la ciència és fal·lible (Bunge, 1996) i progressiva, sovint una teoria
científica és substituïda per una altra que resulta més completa, més precisa i
més comprehensiva.
• Diferència entre “la veritat” y el “judici de valor”
“La història de les ciències ens demostra que les teories són peridores. Amb cada nova
veritat revelada, tenim una millor comprensió de la natura i les nostres concepcions, i
els nostres punts de vista es modifiquen.”
Nikola Tesla (Smiljan, Imperi austriac, actual Croàcia, 1856-Nova York,1943; inventor, enginyer mecànic, elèctric i
físic)
13. CLASSIFICACIÓ DE LES CIÈNCIES
• “Ciència” hauria de fer-se servir com a terme únic que abastés totes les disciplines.
• En la pràctica, trobem diverses classificacions. La més universal distingeix entre:
Ciències formals: se fonamenten en el mètode deductiu i la seua finalitat és la
demostració de teoremes i postulats. Ex.: la Lògica i les Matemàtiques.
Ciències fàctiques: es basen en la percepció i l’observació del món exterior, en
l’experiència humana. El seu raonament és, en essència, inductiu, per la qual cosa va del que
és particular al que és general. El seu objectiu és la verificació, la qual cosa porta a la
generació d’un coneixement temporal, que s'accepta com a veritat fins que nous
raonaments o tècniques permeten formular explicacions més coherents i àmplies sobre un
fenomen o fins que es reconega un cas singular que no complisca la regla. Ex.: Física,
Química, Biologia, Ecologia, etc.
Ciències socials o humanes: s’hi limita l’enunciació de lleis, atés que les accions de
l’home estan condicionades per la voluntat, situació que no passa o és menys freqüent en
altres ciències. Les ciències socials són també denominades “ciències humanes” perquè
estudien els fets humans o socials que tinguen valor, sentit i meta. Mètodes d’estudi:
l’abstracció. Educació, dialéctica i altres. Ex.: Sociologia, Economia, Educació, Psicologia, etc.
16. NOMENCLATURA INTERNACIONAL DE LA UNESCO
PER ALS CAMPS DE CIÈNCIA I TECNOLOGIA
Camps:
Es refereixen als apartats més generals. Estan codificats amb 2 dígits i
comprén diverses disciplines.
Disciplines:
Impliquen una descripció general de grups d’especialitat en Ciència i
Tecnologia. Són apartats codificats amb quatre dígits. A pesar de ser
distintes entre elles les disciplines amb referències creuades o dins d’un
mateix camp, hom considera que tenen característiques comunes.
Subdisciplines:
Són les entrades més especifiques de la nomenclatura i representen les
activitats que es realitzen dins d’una disciplina. Estan codificades amb
sis dígits. Al seu torn, s’han de correspondre amb les especialitats
individuals en Ciència i Tecnologia.
17. 11 Lògica
12 Matemàtiques
21 Astronomia i Astrofísica
22 Física
23 Química
24 Ciències de la Vida
25 Ciències de la Terra i de l'Espai
31 Ciències Agràries
32 Ciències Mèdiques
33 Ciències Tecnològiques
51 Antropologia
52 Demografia
53 Ciències Econòmiques
54 Geografia
55 Història
56 Ciències Jurídiques i Dret
57 Lingüística
58 Pedagogia
59 Ciència Política
61 Psicologia
62 Ciències de les Arts i les Lletres
63 Sociologia
71 Ètica
72 Filosofia
11 LÒGICA
1101 Aplicacions de la lògica
1102 Lògica deductiva
1103 Lògica general
1104 Lògica inductiva
1105 Metodologia
1199 Altres especialitats relatives a la lògica
(especificar)
http://www.idi.mineco.gob.es/portal/site/MICINN/menuitem.8ce192e94ba842bea3bc811001432ea0/?vgn
extoid=363ac9487fb02210VgnVCM1000001d04140aRCRD&vgnextchannel=28fb282978ea0210VgnVC
M1000001034e20aRCRD
1102 LÒGICA DEDUCTIVA
110201 ANALOGIA
110202 ÀLGEBRA DE BOOLE
110203 LÒGICA FORMAL
110204 LLENGUATGES FORMALITZATS
110205 SISTEMES FORMALS
110206 FONAMENTS DE MATEMÀTIQUES
110207 GENERALITZACIÓ
110208 LÒGICA MATEMÀTICA
110209 LÒGICA MODAL
110210 TEORIA DE MODELS
110211 TEORIA DE PROVES
110212 CÀLCUL PROPOSICIONAL
110213 FUNCIONS RECURSIVES
110214 LÒGICA SIMBÒLICA
110215 TEORIA DE LLENGUATGES FORMALS
110299 ALTRES (ESPECIFICAR)
NOMENCLATURA INTERNACIONAL DE LA UNESCO
PER ALS CAMPS DE CIÈNCIA I TECNOLOGIA
18. 4. Ètica i
integritat en la
investigació
científica
• Ètica en la investigacio biomedica
• Comité d’ètica de la investigació
• Bones pràctiques en la investigació
científica
• Mala conducta científica
• Ètica en la publicació
19. Després de la Segona Guerra Mundial, un dels tribunals de Nuremberg va presidir el
judici dels Metges, en el qual van ser processats diversos professionals mèdics nazis
per haver realitzat experiments amb presoners dels camps de concentració.
El tribunal de Nuremberg va desvelar la importància que els científics actuen dins dels
límits de la ciència. La seua decisió constitueix la base de l'ètica moderna.
El judici va concloure així amb l’enumeració el codi de deu punts sobre ètica de
l’experimentació en humans conegut com el “Codi de Nuremberg”.
Uns anys mes tard, l’Associació Mèdica Mundial (AMM), en la seua reunió celebrada a
Helsinki el 1964, va promulgar la Declaració de Helsinki com una proposta de
principis ètics per a la recerca mèdica en éssers humans, tot reprenent l'esperit del
Codi de Nuremberg a fi de perfeccionar-lo des d’un punt de vista procedimental i
substantiu.
A través de les successives versions, la Declaració va esdevenir clau de volta de
referència internacional en ètica de la recerca biomèdica.
ÈTICA EN LA INVESTIGACIO BIOMEDICA
20. Llei 14/2011, d’1 de juny, de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació
Article 10. Comité Espanyol d’Ètica de la Investigació
1. Es crea el Comité Espanyol d'Ètica de la Investigació, adscrit al Consell de
Política Científica, Tecnològica i d'Innovació, com a òrgan col·legiat, independent
i de caràcter consultiu, sobre matèries relacionades amb l'ètica professional en la
investigació científica i tècnica.
2. Són funcions del Comité Espanyol d'Ètica de la Investigació: a) Emetre informes,
propostes i recomanacions sobre matèries relacionades amb l'ètica professional
en la investigació científica i tècnica. b) Establir els principis generals per a
l'elaboració de codis de bones pràctiques de la investigació científica i tècnica,
que inclouran la resolució de conflictes d'interessos entre les activitats públiques
i privades. Aquests codis seran desenvolupats pels Comités d'Ètica de la
Investigació i pel Comité de Bioètica d'Espanya. c) Representar a Espanya en
fòrums i organismes supranacionals i internacionals relacionats amb l'ètica de la
investigació, excepte en matèria de bioètica en la qual la representació
d'Espanya correspondrà al Comité de Bioètica d'Espanya. d) Impulsar la creació
de comissions d'ètica vinculades als agents executors del Sistema Espanyol de
Ciència, Tecnologia i Innovació. i) Elaborar una memòria anual d'activitats. f)
Aquelles altres que li encomane el Consell de Política Científica, Tecnològica i
d'Innovació o la normativa de desenvolupament d'aquesta llei.
COMITÉ D’ÈTICA DE LA INVESTIGACIÓ
21. Comité d’ètica de la investigació de la Universitat d’Alacant
Els projectes que impliquen investigació amb éssers humans,
utilització de dades personals, mostres biològiques d'origen humà,
experimentació amb animals, amb agents biològics o que empren
organismes modificats genèticament, compten amb l'autorització
expressa emesa pel comité d'ètica del centre en què s'haja de
realitzar la investigació.
COMITÉ D’ÈTICA DE LA INVESTIGACIÓ
22. BONES PRÀCTIQUES EN LA INVESTIGACIÓ
CIENTÍFICA
Planificació i desenvolupament dels projectes d'investigació.
Problemes a abordar, ús de recursos, disseny d'experiments i observacions,
protocols de treball.
Gestió i utilització de les dades i materials resultants de les investigacions.
Sistemes de recollida i conservació de dades. Custòdia i propietat de les
dades.
Obtenció i tractament de dades sobre persones: Normativa sobre
protecció de dades personals.
Publicació
Honesta, transparent i precisa
Conflictes d'interès.
Interès personal, financer, professional, polític o legal.
Propietat industrial i intel·lectual.
Regulada en convenis de col·laboració.
Seguretat, salut i medi ambient.
Autoria de treballs científics, publicacions i patents.
24. MALA CONDUCTA CIENTÍFICA
Fabricació, falsificació o plagi quan es proposa, realitza o revisa una
recerca, o quan se’n comuniquen els resultats.
(a) Fabricació: Inventar dades o resultats i el seu registre o presentació.
(b) Falsificació: Manipular materials de recerca, equips o processos.
Canviar o ometre dades o resultats.
(c) Plagi: Apropiació de les idees, processos, resultats o paraules d’una
altra persona.
(d) La mala conducta en la recerca no inclou errades honrades o
diferències d’opinió.
25. ÈTICA EN LA PUBLICACIÓ
Autoria
Autor: qui ha fet aportacions intel·lectuals considerables en un
estudi publicat
Responsabilitats dels autors:
Reportar únicament dades reals, no inventats o alterats.
Originalitat
Evitar el plagi
Declarar qualsevol interés
Presentar el treball a considerar a una revista cada vegada
26. ÈTICA EN LA PUBLICACIÓ
Plagi
Còpia literal:
Només és acceptable si hom indica la font i inclou el text copiat entre cometes.
Còpia substancial:
Això pot incloure materials de recerca, processos, taules o equips.
“Substancial” pot ser definit tant com la quantitat com la qualitat del que és copiat. Si un treball
conté l’essència del treball d’una persona, ha d’indicar-se, tot citant-ne la Font original.
Fer paràfrasis
Reproduir les idees d’una altra persona, però sense copiar-les literalment, sense permís ni
indicació de la font original.
Fer paràfrasis només és acceptable si se n’indica correctament la font i queda assegurat que
no es canvia el significat de la intenció de la font.
Autoplagi
Reproduir parts del treball en un article i tornar-lo a enviar perquè es publique com un article
completament nou.
27. Eines per a la detecció del plagi.
Programes gratuïts
• DOCODE: permet l’anàlisi de dos documents al dia amb altres que existisquen en
el web. Copyscape: busca còpies en línia d’una pàgina web a partir de la URL.
• Plagium: cerca documents iguals o semblats al text introduït.
• PlagScan: es poden pujar arxius o introduir text directament. Torna resultats
ordenats per preferència.
• The Plagiarism Checker: mostra les pàgines web on hi ha el text introduït.
• Dupli Checker: compara el text introduït amb documents del web.
• Plagiarisma: funciona en Windows, Android, BlacBerry.
• ArticleCheker: compara text i pàgines web en els cercadors de Google i de Yahoo.
• TinEye: motor de cerca d'imatges a la inversa.
• Viper: es un programari que permet comparar documents amb altres del web la
web i amb documents propis.
• Antiplagiarist: és un programari que permet comprovar en documents els
fragments de text copiats.
ÈTICA EN LA PUBLICACIÓ
29. Males conductes en la recerca. Possibles causes
Pressió professional:
Pressió per publicar
La pressió per publicar, ser el primer i tenir un impacte és un factor que pot donar
lloc a errors, generalitzacions apressades o, fins i tot, frau.
‘Publish or Perish’
Pressió per trobar finançament
El biaix de publicació per part dels editors de revistes: cerca d’articles
interessants i propositius.
Hi pot haver preferència per articles que mostren una certa correlació interessant
o important respecte a aquells que no en mostren cap. Ambdues classes
d’articles, tanmateix, són valuoses per a la ciència.
ÈTICA EN LA RECERCA I PUBLICACIÓ
30. Van Noorden, R. (2011). The trouble with retractions. Nature, 478 (7367), 26.
ÈTICA EN LA PUBLICACIÓ
31. Rethinking retractions
Brainard, Jeffrey. Science, Volume 362, Issue 6413, pp. 390-393 (2018)
“Gran part de l'augment en les
retractacions sembla reflectir
una millora en la
supervisió en un nombre
creixent de revistes”
ÈTICA EN LA PUBLICACIÓ
32. ÈTICA EN LA PUBLICACIÓ
Rethinking
retractions
Brainard, Jeffrey.
Science, Volume
362, Issue 6413,
pp. 390-393 (2018)
33. Wager, E., & Williams, P. (2011). Why and how do journals
retract articles? An analysis of Medline retractions 1988–
2008. J Med Ethics. 37 (9): 567-70
ÈTICA EN LA PUBLICACIÓ
35. Declaración de Helsinki de la AMM
https://www.wma.net/es/policies-post/declaracion-de-helsinki-de-la-amm-principios-eticos-para-
las-investigaciones-medicas-en-seres-humanos/
David R. Koepsell, Manuel H Ruiz de Chávez. Ética de la Investigación, Integridad Científica
2015. Comisión Nacional de Bioética/Secretaría de Salud. Mexico.
http://www.cooperacionib.org/libro-etica-de-la-Investigacion-gratuito.pdf
Declaración nacional sobre integridad científica:
http://www.crue.org/Documentos%20compartidos/Informes%20y%20Posicionamientos/Declaraci
%C3%B3n%20Nacional%20Integridad%20Cient%C3%ADfica_.pdf
Red de comités de ética de universidades y organismos públicos de investigación
http://www.ub.edu/rceue/index.htm
Comité de ética de la investigación de la Universidad de Alicante
https://sstti.ua.es/es/comite-etica/presentacion.html
International Center for Academic Integrity:
http://www.academicintegrity.org/icai/home.php
The office of research integrity:
https://ori.hhs.gov/
“What Constitutes Plagiarism?” Harvard Guide to Using Sources
https://usingsources.fas.harvard.edu/what-constitutes-plagiarism
