Descripció i exemples de m'etode científic

1. 1

2.  No existeix un mètode científic únic que els científics
utilitzen per estudiar el món que els envolta.
 No és un procés rígid.
 És la manera sistemàtica i lògica que utilitzen la majoria
dels científics per dissenyar experiments, recopilar
informació, predir i comprovar idees.
 Es tracta bàsicament de la manera de trobar respostes a
certs interrogants que sorgeixen d’una observació.
2

3.  Les observacions preliminars (fetes abans
d’iniciar el nou estudi) ajuden al científic a
formular preguntes que poden conduir a
descobriments importants.
 Al realitzar observacions podem emprar
directament els sentits o utilitzar instruments.
 El fenomen estudiat s’ha de poder observar
varies vegades.
3

4. 4

5.  Uns veuen un ànec mirant a l’esquerra,
i altres veuen un conill mirant a la dreta
5

6. 6

7.  Aquí es veuen les dos cares d’una dona...
Segons com les mires, o veus una noia d’esquena, o
una bruixa de perfil...
7

8.  Observació
8

9.  Les observacions originen una o més
preguntes, aquestes preguntes
constitueixen un dubte que el científic
tractarà de resoldre.
 El mètode científic requereix d’un
investigador que puga qüestionar-ne el
perquè i com ocorren les coses.
9

10. Explotaran tots els globus cada
vegada que entren en contacte
amb la flama d’una espelma?
10

11.  És una explicació temptativa a la pregunta.
 Encara que la hipòtesi semble ser una solució
raonable a la nostra pregunta, no serà acceptada
fins que siga provada mitjançant l’experimentació o
recerca de dades científiques prèvies.
 El científic ha de tenir bona intuïció per crear una
hipòtesi i a més una ment oberta per a modificar-la
o rebutjar-la si en l’experiment es prova que no era
correcta.
11

12. Si els globus entren en contacte amb la
flama d’una espelma, llavors tots
explotaran.
12

13.  Amb les observacions i hipòtesis en ment, els
científics utilitzen el raonament deductiu,
para predir el resultat d’experiments o de
noves observacions.
 Una predicció anticipa els resultats esperats
només si la hipòtesi és correcta.
13

14. Tots els globus explotaran al posar-se en
contacte amb la flama d’una espelma
14

15.  És una investigació conduïda sota condicions
molt estrictes on es controlen totes les
variables menys una que es vol estudiar.
 Una variable és un esdeveniment o condició
que està subjecta a canvi.
 Un experiment científic dissenyat pròpiament
utilitza un grup control i un grup experimental.
15

16.  El grup control representa la situació
normal o natural en l’experiment i
s’utilitza per comparar els canvis
ocorreguts en el grup experimental.
16

17.  El grup experimental és aquell al que
se li aplica la variable.
 És important que els experiments es
dissenyen de manera que puguen ser
repetits per altres individus.
 La repetició d’un experiment és molt
important, ja que és la base per
acceptar o rebutjar una hipòtesi.
17

18.  Les dades o resultats obtinguts en la
experimentació són organitzats i analitzats
amb honestedat i objectivitat per determinar
si la hipòtesi formulada és correcta o
incorrecta.
 Durant l'anàlisi s’infereixen conclusions i
s’estableixen possibles fonts d’error en
l’experiment.
18

19.  Les conclusions obtingudes s’han de
comunicar a la comunitat científica
internacional.
 El més habitual és publicar-les en revistes
científiques de referència com:
19

20. 20

21. Ignaz Semmelweis (1818 – 1865)
21

22. A mitjan S-XIX no es coneixien els principis
epidemiológics de la transmissió de les
malalties contagioses. Així, es produïen
vertaderes epidèmies d’infeccions en els
hospitals de l’època, com era el cas de la
Febre Puerperal en l’Hospital General de
Viena.
22

23.  Semmelweis observà que la incidència de
Febre Puerperal era més alta en la Sala 1,
atesa pels metges i estudiants de medicina,
que en la Sala 2, on els parts eren atesos per
les llevadores.
 Comparació de la taxa de mortalitat entre les
divisions de l’hospital:
23
ANY
1844
1845
1846
1848
DIVISIÓ
1
8.2%
6.8%
11.4%
1.27%
DIVISIÓ
2
2.3%
2.0%
2.7%
1.33%

24. Es dóna en els primers
15 dies del puerperi
com a conseqüència
de les modificacions i
ferides que el part
causen sobre l’aparell
genital femení
24
Puerperi : Període de 6 setmanes posterior al part.

25.  Semmelweis es va proposar descobrir
las causes que determinaven
l’enorme diferència de la mortaldat
materna i trobar -ne una solució.
25

26.  A) la diferencia de l’estat social
 B) la de la roba(brutícia)
 C) influències climàtiques
 D) la influència religiosa que significava el
pas del mossèn amb la campaneta
atorgant la benedicció nocturna en les
sales de l’hospital.
 E)Dieta
 F)Amuntegament

27.  Semmelweis va assenyalar que els metges i
estudiants que assistien a la sala 1, assistien
a parteres després de realitzar estudis
d'anatomia forense sense rentar-se les
mans ni canviar-se la roba.

28.  Aquesta sospita fou demostrada en el
moment que un metge amic va morir,
amb un quadre clínic semblant, després
d'haver-se tallat la mà accidentalment
amb un bisturí provinent d’una anàlisi
forense.
28

29. •Doctors i
els
alumnes
feien
pràctiqu
es en les
sales de
autòpsia
.
Etapa 1
•Doctores i
alumnes
es
rentaven
les mans
superficial
ment.
Etapa 2 •Doctors i
alumnes
feien el
reconeixe
ment de
les
pacients.
Etapa 3
•Pacients
infectades
per la
matèria
cadavèrica.
Etapa 4
29

30.  “Si s’injecta matèria cadavèrica en el
torrent sanguini d’una persona sana,
aquesta es contagiarà d’una infecció i
pot arribar a morir”.
 Es fonamental el rentat de les mans dels
metges abans de reconèixer a una
pacient.
 Una substància antisèptica efectiva es
una mescla de cal amb clor.
30

31. In the first sector A, fingers were
gently pressed on the agar plate to
show the normal microbial flora on
the hands. The hands were washed
with water and soap, and pressed on
sector B. Then the hands were
desinfected with 70 - 80 % alcohol,
and pressed on sector C.
The plate was incubated for 24 hours
to allow microbial growth to an extent
where their colonies become visible.
31

32.  Es va demostrar, al poc temps, el gran
impacte de desinfectar-se les mans en
la reducció de la mortalitat materna a
menys d’un 2% i quedant-se allí durant
molts anys.

33.  Semmelweis va informar la comunitat
médica europea de la seua investigació.
Lamentablement, va costar molt de temps
que fos considerada i van morir moltes
persones en aquest interval.
33

34.  Aquest menysteniment provocà en Semmelweis
una gran decepció que va afectar-li l’estat
mental i va acabar autoinfectant-se davant dels
seus alumnes amb matèria cadavèrica i morint
de la mateixa malaltia que ell havia aconseguit
erradicar.
34