SlideShare a Scribd company logo
1 of 34
1
 No existeix un mètode científic únic que els científics
utilitzen per estudiar el món que els envolta.
 No és un procés rígid.
 És la manera sistemàtica i lògica que utilitzen la majoria
dels científics per dissenyar experiments, recopilar
informació, predir i comprovar idees.
 Es tracta bàsicament de la manera de trobar respostes a
certs interrogants que sorgeixen d’una observació.
2
 Les observacions preliminars (fetes abans
d’iniciar el nou estudi) ajuden al científic a
formular preguntes que poden conduir a
descobriments importants.
 Al realitzar observacions podem emprar
directament els sentits o utilitzar instruments.
 El fenomen estudiat s’ha de poder observar
varies vegades.
3
4
 Uns veuen un ànec mirant a l’esquerra,
i altres veuen un conill mirant a la dreta
5
6
 Aquí es veuen les dos cares d’una dona...
Segons com les mires, o veus una noia d’esquena, o
una bruixa de perfil...
7
 Observació
8
 Les observacions originen una o més
preguntes, aquestes preguntes
constitueixen un dubte que el científic
tractarà de resoldre.
 El mètode científic requereix d’un
investigador que puga qüestionar-ne el
perquè i com ocorren les coses.
9
Explotaran tots els globus cada
vegada que entren en contacte
amb la flama d’una espelma?
10
 És una explicació temptativa a la pregunta.
 Encara que la hipòtesi semble ser una solució
raonable a la nostra pregunta, no serà acceptada
fins que siga provada mitjançant l’experimentació o
recerca de dades científiques prèvies.
 El científic ha de tenir bona intuïció per crear una
hipòtesi i a més una ment oberta per a modificar-la
o rebutjar-la si en l’experiment es prova que no era
correcta.
11
Si els globus entren en contacte amb la
flama d’una espelma, llavors tots
explotaran.
12
 Amb les observacions i hipòtesis en ment, els
científics utilitzen el raonament deductiu,
para predir el resultat d’experiments o de
noves observacions.
 Una predicció anticipa els resultats esperats
només si la hipòtesi és correcta.
13
Tots els globus explotaran al posar-se en
contacte amb la flama d’una espelma
14
 És una investigació conduïda sota condicions
molt estrictes on es controlen totes les
variables menys una que es vol estudiar.
 Una variable és un esdeveniment o condició
que està subjecta a canvi.
 Un experiment científic dissenyat pròpiament
utilitza un grup control i un grup experimental.
15
 El grup control representa la situació
normal o natural en l’experiment i
s’utilitza per comparar els canvis
ocorreguts en el grup experimental.
16
 El grup experimental és aquell al que
se li aplica la variable.
 És important que els experiments es
dissenyen de manera que puguen ser
repetits per altres individus.
 La repetició d’un experiment és molt
important, ja que és la base per
acceptar o rebutjar una hipòtesi.
17
 Les dades o resultats obtinguts en la
experimentació són organitzats i analitzats
amb honestedat i objectivitat per determinar
si la hipòtesi formulada és correcta o
incorrecta.
 Durant l'anàlisi s’infereixen conclusions i
s’estableixen possibles fonts d’error en
l’experiment.
18
 Les conclusions obtingudes s’han de
comunicar a la comunitat científica
internacional.
 El més habitual és publicar-les en revistes
científiques de referència com:
19
20
Ignaz Semmelweis (1818 – 1865)
21
A mitjan S-XIX no es coneixien els principis
epidemiológics de la transmissió de les
malalties contagioses. Així, es produïen
vertaderes epidèmies d’infeccions en els
hospitals de l’època, com era el cas de la
Febre Puerperal en l’Hospital General de
Viena.
22
 Semmelweis observà que la incidència de
Febre Puerperal era més alta en la Sala 1,
atesa pels metges i estudiants de medicina,
que en la Sala 2, on els parts eren atesos per
les llevadores.
 Comparació de la taxa de mortalitat entre les
divisions de l’hospital:
23
ANY
1844
1845
1846
1848
DIVISIÓ
1
8.2%
6.8%
11.4%
1.27%
DIVISIÓ
2
2.3%
2.0%
2.7%
1.33%
Es dóna en els primers
15 dies del puerperi
com a conseqüència
de les modificacions i
ferides que el part
causen sobre l’aparell
genital femení
24
Puerperi : Període de 6 setmanes posterior al part.
 Semmelweis es va proposar descobrir
las causes que determinaven
l’enorme diferència de la mortaldat
materna i trobar -ne una solució.
25
 A) la diferencia de l’estat social
 B) la de la roba(brutícia)
 C) influències climàtiques
 D) la influència religiosa que significava el
pas del mossèn amb la campaneta
atorgant la benedicció nocturna en les
sales de l’hospital.
 E)Dieta
 F)Amuntegament
 Semmelweis va assenyalar que els metges i
estudiants que assistien a la sala 1, assistien
a parteres després de realitzar estudis
d'anatomia forense sense rentar-se les
mans ni canviar-se la roba.
 Aquesta sospita fou demostrada en el
moment que un metge amic va morir,
amb un quadre clínic semblant, després
d'haver-se tallat la mà accidentalment
amb un bisturí provinent d’una anàlisi
forense.
28
•Doctors i
els
alumnes
feien
pràctiqu
es en les
sales de
autòpsia
.
Etapa 1
•Doctores i
alumnes
es
rentaven
les mans
superficial
ment.
Etapa 2 •Doctors i
alumnes
feien el
reconeixe
ment de
les
pacients.
Etapa 3
•Pacients
infectades
per la
matèria
cadavèrica.
Etapa 4
29
 “Si s’injecta matèria cadavèrica en el
torrent sanguini d’una persona sana,
aquesta es contagiarà d’una infecció i
pot arribar a morir”.
 Es fonamental el rentat de les mans dels
metges abans de reconèixer a una
pacient.
 Una substància antisèptica efectiva es
una mescla de cal amb clor.
30
In the first sector A, fingers were
gently pressed on the agar plate to
show the normal microbial flora on
the hands. The hands were washed
with water and soap, and pressed on
sector B. Then the hands were
desinfected with 70 - 80 % alcohol,
and pressed on sector C.
The plate was incubated for 24 hours
to allow microbial growth to an extent
where their colonies become visible.
31
 Es va demostrar, al poc temps, el gran
impacte de desinfectar-se les mans en
la reducció de la mortalitat materna a
menys d’un 2% i quedant-se allí durant
molts anys.
 Semmelweis va informar la comunitat
médica europea de la seua investigació.
Lamentablement, va costar molt de temps
que fos considerada i van morir moltes
persones en aquest interval.
33
 Aquest menysteniment provocà en Semmelweis
una gran decepció que va afectar-li l’estat
mental i va acabar autoinfectant-se davant dels
seus alumnes amb matèria cadavèrica i morint
de la mateixa malaltia que ell havia aconseguit
erradicar.
34

More Related Content

What's hot (16)

UD4 - F de la ciència
UD4 - F de la ciènciaUD4 - F de la ciència
UD4 - F de la ciència
 
La ciencia
La cienciaLa ciencia
La ciencia
 
Presentació filosofia de la ciència.
Presentació filosofia de la ciència.Presentació filosofia de la ciència.
Presentació filosofia de la ciència.
 
philosophy
philosophyphilosophy
philosophy
 
Bloc 1
Bloc 1Bloc 1
Bloc 1
 
Activ. 2-bloc 1
Activ. 2-bloc 1Activ. 2-bloc 1
Activ. 2-bloc 1
 
Bloc 1
Bloc 1Bloc 1
Bloc 1
 
Què és la sociologia?
Què és la sociologia?Què és la sociologia?
Què és la sociologia?
 
Ciència i canvi científic
Ciència i canvi científicCiència i canvi científic
Ciència i canvi científic
 
La Ciencia
La CienciaLa Ciencia
La Ciencia
 
Les ciències auxiliars de la historia
Les ciències auxiliars de la historiaLes ciències auxiliars de la historia
Les ciències auxiliars de la historia
 
Diferencia entre sabers
Diferencia entre sabersDiferencia entre sabers
Diferencia entre sabers
 
2 els mètodes de la sociologia
2  els mètodes de la sociologia2  els mètodes de la sociologia
2 els mètodes de la sociologia
 
Activitats tema 1 sap 106
Activitats tema 1 sap 106Activitats tema 1 sap 106
Activitats tema 1 sap 106
 
Les fonts històriques
Les fonts històriquesLes fonts històriques
Les fonts històriques
 
Naturalesa de la ciència
Naturalesa de la ciènciaNaturalesa de la ciència
Naturalesa de la ciència
 

Similar to Metode cientific final2

Tema 2. Filosofia de la ciencia
Tema 2. Filosofia de la cienciaTema 2. Filosofia de la ciencia
Tema 2. Filosofia de la cienciajcalzamora
 
Quan s’apaga el neuroestimulador…
Quan s’apaga el neuroestimulador…Quan s’apaga el neuroestimulador…
Quan s’apaga el neuroestimulador…Jesús Frare Garcia
 
Patologia i diagnòstic veterinari final
Patologia i diagnòstic veterinari finalPatologia i diagnòstic veterinari final
Patologia i diagnòstic veterinari finalRuth Martinez Galindo
 
Trabajo webquest metodo cientifico y medicina
Trabajo webquest metodo cientifico y medicinaTrabajo webquest metodo cientifico y medicina
Trabajo webquest metodo cientifico y medicinasfm-8
 
Salut i malatia
Salut i malatiaSalut i malatia
Salut i malatiarmtordera
 
CMC T 1 l’univers i l’origen de la terra-1 límits de la ciència
CMC T 1 l’univers i l’origen de la terra-1 límits de la ciènciaCMC T 1 l’univers i l’origen de la terra-1 límits de la ciència
CMC T 1 l’univers i l’origen de la terra-1 límits de la ciènciaCV Paunero
 
Qüestionari CMC
Qüestionari CMCQüestionari CMC
Qüestionari CMCsaugch
 
Maneig de les ulceres per pressio
Maneig de les ulceres per pressioManeig de les ulceres per pressio
Maneig de les ulceres per pressiojborra10
 
CMC 2.0
CMC 2.0CMC 2.0
CMC 2.0saugch
 
Ciència contra animals, no és Ciència.
Ciència contra animals, no és Ciència.Ciència contra animals, no és Ciència.
Ciència contra animals, no és Ciència.Jesús Frare Garcia
 
IrsiCaixa_corporatiu
IrsiCaixa_corporatiuIrsiCaixa_corporatiu
IrsiCaixa_corporatiuIrsiCaixa
 
Ins comte de rius patricia gonzalez jurado
Ins comte de rius   patricia gonzalez juradoIns comte de rius   patricia gonzalez jurado
Ins comte de rius patricia gonzalez juradoCRP del Tarragonès
 
Experiment tuskegee
Experiment tuskegeeExperiment tuskegee
Experiment tuskegeeAnnaLlens
 
Patolo gi a i diagnòstic veterinari2
Patolo gi a i diagnòstic veterinari2Patolo gi a i diagnòstic veterinari2
Patolo gi a i diagnòstic veterinari2Ruth Martinez Galindo
 
Unitat 1 que_es_la_ciencia
Unitat 1 que_es_la_cienciaUnitat 1 que_es_la_ciencia
Unitat 1 que_es_la_cienciaadrii24
 
Malalties infeccioses. CMC
Malalties infeccioses. CMCMalalties infeccioses. CMC
Malalties infeccioses. CMCJoaquim Carreño
 

Similar to Metode cientific final2 (20)

T0 ciència
T0 ciènciaT0 ciència
T0 ciència
 
Tema 2. Filosofia de la ciencia
Tema 2. Filosofia de la cienciaTema 2. Filosofia de la ciencia
Tema 2. Filosofia de la ciencia
 
Quan s’apaga el neuroestimulador…
Quan s’apaga el neuroestimulador…Quan s’apaga el neuroestimulador…
Quan s’apaga el neuroestimulador…
 
Patologia i diagnòstic veterinari final
Patologia i diagnòstic veterinari finalPatologia i diagnòstic veterinari final
Patologia i diagnòstic veterinari final
 
Trabajo webquest metodo cientifico y medicina
Trabajo webquest metodo cientifico y medicinaTrabajo webquest metodo cientifico y medicina
Trabajo webquest metodo cientifico y medicina
 
Salut i malatia
Salut i malatiaSalut i malatia
Salut i malatia
 
CMC T 1 l’univers i l’origen de la terra-1 límits de la ciència
CMC T 1 l’univers i l’origen de la terra-1 límits de la ciènciaCMC T 1 l’univers i l’origen de la terra-1 límits de la ciència
CMC T 1 l’univers i l’origen de la terra-1 límits de la ciència
 
Qüestionari CMC
Qüestionari CMCQüestionari CMC
Qüestionari CMC
 
Maneig de les ulceres per pressio
Maneig de les ulceres per pressioManeig de les ulceres per pressio
Maneig de les ulceres per pressio
 
CMC 2.0
CMC 2.0CMC 2.0
CMC 2.0
 
Ciència contra animals, no és Ciència.
Ciència contra animals, no és Ciència.Ciència contra animals, no és Ciència.
Ciència contra animals, no és Ciència.
 
IrsiCaixa_corporatiu
IrsiCaixa_corporatiuIrsiCaixa_corporatiu
IrsiCaixa_corporatiu
 
Ins comte de rius patricia gonzalez jurado
Ins comte de rius   patricia gonzalez juradoIns comte de rius   patricia gonzalez jurado
Ins comte de rius patricia gonzalez jurado
 
Experiment tuskegee
Experiment tuskegeeExperiment tuskegee
Experiment tuskegee
 
Celules
CelulesCelules
Celules
 
Patolo gi a i diagnòstic veterinari2
Patolo gi a i diagnòstic veterinari2Patolo gi a i diagnòstic veterinari2
Patolo gi a i diagnòstic veterinari2
 
FEM català 37
FEM català 37FEM català 37
FEM català 37
 
Unitat 1 que_es_la_ciencia
Unitat 1 que_es_la_cienciaUnitat 1 que_es_la_ciencia
Unitat 1 que_es_la_ciencia
 
Malalties infeccioses. CMC
Malalties infeccioses. CMCMalalties infeccioses. CMC
Malalties infeccioses. CMC
 
Cl vacunes
Cl vacunesCl vacunes
Cl vacunes
 

More from jfaus1

Els ecosistemes 1
Els ecosistemes 1Els ecosistemes 1
Els ecosistemes 1jfaus1
 
La mesura
La mesuraLa mesura
La mesurajfaus1
 
Pictogrames
PictogramesPictogrames
Pictogramesjfaus1
 
Pictogrames Faus
Pictogrames FausPictogrames Faus
Pictogrames Fausjfaus1
 
40 anys de sensacions
40 anys de sensacions40 anys de sensacions
40 anys de sensacionsjfaus1
 
40 anys de sensacions
40 anys de sensacions40 anys de sensacions
40 anys de sensacionsjfaus1
 

More from jfaus1 (6)

Els ecosistemes 1
Els ecosistemes 1Els ecosistemes 1
Els ecosistemes 1
 
La mesura
La mesuraLa mesura
La mesura
 
Pictogrames
PictogramesPictogrames
Pictogrames
 
Pictogrames Faus
Pictogrames FausPictogrames Faus
Pictogrames Faus
 
40 anys de sensacions
40 anys de sensacions40 anys de sensacions
40 anys de sensacions
 
40 anys de sensacions
40 anys de sensacions40 anys de sensacions
40 anys de sensacions
 

Recently uploaded

Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musicalalba444773
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfsilvialopezle
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfErnest Lluch
 

Recently uploaded (8)

Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
 

Metode cientific final2

  • 1. 1
  • 2.  No existeix un mètode científic únic que els científics utilitzen per estudiar el món que els envolta.  No és un procés rígid.  És la manera sistemàtica i lògica que utilitzen la majoria dels científics per dissenyar experiments, recopilar informació, predir i comprovar idees.  Es tracta bàsicament de la manera de trobar respostes a certs interrogants que sorgeixen d’una observació. 2
  • 3.  Les observacions preliminars (fetes abans d’iniciar el nou estudi) ajuden al científic a formular preguntes que poden conduir a descobriments importants.  Al realitzar observacions podem emprar directament els sentits o utilitzar instruments.  El fenomen estudiat s’ha de poder observar varies vegades. 3
  • 4. 4
  • 5.  Uns veuen un ànec mirant a l’esquerra, i altres veuen un conill mirant a la dreta 5
  • 6. 6
  • 7.  Aquí es veuen les dos cares d’una dona... Segons com les mires, o veus una noia d’esquena, o una bruixa de perfil... 7
  • 9.  Les observacions originen una o més preguntes, aquestes preguntes constitueixen un dubte que el científic tractarà de resoldre.  El mètode científic requereix d’un investigador que puga qüestionar-ne el perquè i com ocorren les coses. 9
  • 10. Explotaran tots els globus cada vegada que entren en contacte amb la flama d’una espelma? 10
  • 11.  És una explicació temptativa a la pregunta.  Encara que la hipòtesi semble ser una solució raonable a la nostra pregunta, no serà acceptada fins que siga provada mitjançant l’experimentació o recerca de dades científiques prèvies.  El científic ha de tenir bona intuïció per crear una hipòtesi i a més una ment oberta per a modificar-la o rebutjar-la si en l’experiment es prova que no era correcta. 11
  • 12. Si els globus entren en contacte amb la flama d’una espelma, llavors tots explotaran. 12
  • 13.  Amb les observacions i hipòtesis en ment, els científics utilitzen el raonament deductiu, para predir el resultat d’experiments o de noves observacions.  Una predicció anticipa els resultats esperats només si la hipòtesi és correcta. 13
  • 14. Tots els globus explotaran al posar-se en contacte amb la flama d’una espelma 14
  • 15.  És una investigació conduïda sota condicions molt estrictes on es controlen totes les variables menys una que es vol estudiar.  Una variable és un esdeveniment o condició que està subjecta a canvi.  Un experiment científic dissenyat pròpiament utilitza un grup control i un grup experimental. 15
  • 16.  El grup control representa la situació normal o natural en l’experiment i s’utilitza per comparar els canvis ocorreguts en el grup experimental. 16
  • 17.  El grup experimental és aquell al que se li aplica la variable.  És important que els experiments es dissenyen de manera que puguen ser repetits per altres individus.  La repetició d’un experiment és molt important, ja que és la base per acceptar o rebutjar una hipòtesi. 17
  • 18.  Les dades o resultats obtinguts en la experimentació són organitzats i analitzats amb honestedat i objectivitat per determinar si la hipòtesi formulada és correcta o incorrecta.  Durant l'anàlisi s’infereixen conclusions i s’estableixen possibles fonts d’error en l’experiment. 18
  • 19.  Les conclusions obtingudes s’han de comunicar a la comunitat científica internacional.  El més habitual és publicar-les en revistes científiques de referència com: 19
  • 20. 20
  • 21. Ignaz Semmelweis (1818 – 1865) 21
  • 22. A mitjan S-XIX no es coneixien els principis epidemiológics de la transmissió de les malalties contagioses. Així, es produïen vertaderes epidèmies d’infeccions en els hospitals de l’època, com era el cas de la Febre Puerperal en l’Hospital General de Viena. 22
  • 23.  Semmelweis observà que la incidència de Febre Puerperal era més alta en la Sala 1, atesa pels metges i estudiants de medicina, que en la Sala 2, on els parts eren atesos per les llevadores.  Comparació de la taxa de mortalitat entre les divisions de l’hospital: 23 ANY 1844 1845 1846 1848 DIVISIÓ 1 8.2% 6.8% 11.4% 1.27% DIVISIÓ 2 2.3% 2.0% 2.7% 1.33%
  • 24. Es dóna en els primers 15 dies del puerperi com a conseqüència de les modificacions i ferides que el part causen sobre l’aparell genital femení 24 Puerperi : Període de 6 setmanes posterior al part.
  • 25.  Semmelweis es va proposar descobrir las causes que determinaven l’enorme diferència de la mortaldat materna i trobar -ne una solució. 25
  • 26.  A) la diferencia de l’estat social  B) la de la roba(brutícia)  C) influències climàtiques  D) la influència religiosa que significava el pas del mossèn amb la campaneta atorgant la benedicció nocturna en les sales de l’hospital.  E)Dieta  F)Amuntegament
  • 27.  Semmelweis va assenyalar que els metges i estudiants que assistien a la sala 1, assistien a parteres després de realitzar estudis d'anatomia forense sense rentar-se les mans ni canviar-se la roba.
  • 28.  Aquesta sospita fou demostrada en el moment que un metge amic va morir, amb un quadre clínic semblant, després d'haver-se tallat la mà accidentalment amb un bisturí provinent d’una anàlisi forense. 28
  • 29. •Doctors i els alumnes feien pràctiqu es en les sales de autòpsia . Etapa 1 •Doctores i alumnes es rentaven les mans superficial ment. Etapa 2 •Doctors i alumnes feien el reconeixe ment de les pacients. Etapa 3 •Pacients infectades per la matèria cadavèrica. Etapa 4 29
  • 30.  “Si s’injecta matèria cadavèrica en el torrent sanguini d’una persona sana, aquesta es contagiarà d’una infecció i pot arribar a morir”.  Es fonamental el rentat de les mans dels metges abans de reconèixer a una pacient.  Una substància antisèptica efectiva es una mescla de cal amb clor. 30
  • 31. In the first sector A, fingers were gently pressed on the agar plate to show the normal microbial flora on the hands. The hands were washed with water and soap, and pressed on sector B. Then the hands were desinfected with 70 - 80 % alcohol, and pressed on sector C. The plate was incubated for 24 hours to allow microbial growth to an extent where their colonies become visible. 31
  • 32.  Es va demostrar, al poc temps, el gran impacte de desinfectar-se les mans en la reducció de la mortalitat materna a menys d’un 2% i quedant-se allí durant molts anys.
  • 33.  Semmelweis va informar la comunitat médica europea de la seua investigació. Lamentablement, va costar molt de temps que fos considerada i van morir moltes persones en aquest interval. 33
  • 34.  Aquest menysteniment provocà en Semmelweis una gran decepció que va afectar-li l’estat mental i va acabar autoinfectant-se davant dels seus alumnes amb matèria cadavèrica i morint de la mateixa malaltia que ell havia aconseguit erradicar. 34