El saber científic: origen, característiques i classificació. El métode científic i els seus límits. La dimensió social de la ciència.

2. Introducció “ En l’era moderna s’evidencia un gran interès per la ciència. Aparentment, s’imposa la creença generalitzada que hi ha alguna cosa d’especial en la ciència i els mètodes que utilitza. Quan algunes afirmacions, raonaments o investigacions reben l’etiqueta de científiques, es pretén fer entendre que tenen algun tipus de mèrit o una fiabilitat especial. Però, què és allò que fa d’especial la ciència, si és que hi ha res d’especial? Quin és aquest mètode científic que, segons el que s’afirma, condueix cap a uns resultats especialment meritoris o fiables?” Allan Chalmers, Què és aquesta cosa anomenada ciència ?

10. 2.3. El mètode científic Mètode : procediment fix i estable que permet assolir una finalitat a partir de diverses regles Mètode deductiu Derivació d’una conclusió particular a partir de principis generals Mètode inductiu Derivació d’una conclusió general a partir de dades particulars

11. 2.3. El mètode científic El problema de la inducció: És lícit passar del “ alguns” al “ tots ”? La inducció no pot proporcionar seguretat ni certesa com màxim pot arribar a la probabilitat. Tres famosos científicos, los profesores Black, Brown y Smith, fueron a un congreso en China. Se encontraban en el tren y observaban ese país que no habían visitado nunca. De repente vieron un rebaño de ovejas y entre ellas una oveja negra. Tras un rato de meditación Black dijo: «Veis, colegas, en China hay ovejas negras". Los otros callaron un momento, luego Brown le rebatió: «Siento no estar de acuerdo. Todo lo que podemos saber con seguridad de la observación es que " en China hay una oveja negra». Se quedaron los tres pensativos durante un largo rato y al final Smith concluyó: «No. La única cosa segura es que en China hay una oveja negra por un lado". ¿Quien tenía razón? ¿Quién era mejor científico, el confiado Black, el prudentísimo Smith o Brown, que se mantenía en medio?

12. 2.3. El mètode científic El problema de la inducció ¿Cuál de los tres científicos tenía razón? La postura probabilística justifica la actitud del profesor Black . En realidad para obrar correctamente, Black no debería haber observado sólo ese determinado rebaño, que acaso podía tener una composición anómala. Se debería haber referido a un grupo de ovejas, pongamos cien, elegidas al azar entre todas las ovejas de China. Si en ese grupo hubiera encontrado una negra tendría que haber dicho que para una oveja china la probabilidad de que sea negra es de aproximadamente un uno por ciento (1 / 100). Considerando entonces los millones de ovejas que hay en China habría concluido correctamente que en ese país hay ovejas negras. En cuanto a Brown , debería haber pensado que, si de verdad sólo hubiera existido una única oveja negra en toda China, la probabilidad de que hubiera estado precisamente en el primer rebaño que veía tendría que ser pequeñísima, prácticamente despreciable. Era pues razonable admitir que hubiera otras ovejas negras. Por fin Smith tendría que haber sabido que la probabilidad de que una oveja sea blanca por un lado y negra por el otro es tan pequeña que hace que su cautela sea incluso ridícula.

13. Mètode hipoteticodeductiu

14. Formulació d’hipòtesis Hipòtesi : és una suposició que planteja una explicació a un problema En la formulació d’una hipòtesi intervenen, de vegades, factors que tenen res a veure amb el mètode, com ara la imaginació o la casualitat P. Feyerabend (teoria anarquista de la ciència): Els descobriments científics no segueixen pautes fixes: com més lliures i agosarades siguin les hipòtesis més revolucionàries seran les noves teories científiques

15. Contrastació i confirmació d’hipòtesis La contrastació i la verificació empíriques plantegen les mateixes dificultats que la inducció: quants casos positius calen per considerar confirmada una hipòtesis? K. Popper : distinció entre verificació i falsació Verificació : comprovació de que el previst per la hipòtesis es compleix (es tracta de trobar el màxim nombre de casos que la confirmin) Falsació : cerca de casos en que la hipòtesis no es confirma, quantes més vegades fracassi el científic tractant de invalidar una hipòtesi, aquesta serà més valuosa i vertadera (provisionalment)