1. Unitat 1: Què és la ciència?
1. Ciència i filosofia
 Etimològicament ciència prové del verb llatí scire o sare, que significa
SABER.
 En un principi filosofia i ciència van de la mà i la filosofia pretén explicar
les CAUSES del que succeeix.
 Filosofia i ciència es separen quan s’introdueix la necessitat de la
EXPERIMENTACIÓ o contrastació empírica i la MATEMATITZACIÓ de la
realitat. Va ser en el Renaixement amb Galileu, Bacon o Descartes que
introdueixen el MÈTODE CIENTÍFIC.
Ciència = Coneixement

2. Unitat 1: Què és la ciència?
El coneixement científic
S’hi arriba a través del mètode científic i constitueix una organització teòrica i
sistemàtica del coneixement del món que explica els fenòmens que observem,
es pot contrastar experimentalment i és capaç d’efectuar prediccions.
Clasificación de las ciencias
Formales Empíricas/experimentales
Naturales Sociales
Lógica
Matemáticas
Física
Química
Biología
Geología
Astronomía
Medicina…
Sociología
Psicología
Economía
Historia
Lingüística…
Básicas Matemáticas, física, química, biología, geología
Aplicadas Arquitectura, medicina, farmacia, ingeniería, informática,
antropología, arqueología…

3. Unitat 1: Què és la ciència?
Ciències formals
Es basen en deduccions/raonaments abstractes:
 No es basen en l’experiència.
 Es centren en argumentacions i raonaments numèrics i simbòlics.
 Són l’eina fonamental pel desenvolupament de les ciències empíriques.
 Exemples: lògica, matemàtiques
Ciències empíriques
Es basen en l’experiència i es divideixen en dos:
 Les Ciències naturals: estudien la naturalesa i els fenòmens que hi tenen lloc.
Exemples: física, astronomia, medicina
 Les Ciències socials: es dediquen a l’estudi de l’ésser humà, la seva cultura,
societat, comportament, etc.
Exemples: història, dret, psicologia

4. També es distingeix entre:
 Ciències bàsiques, que estudien la realitat física i proporcionen els
fonaments teòrics de totes les altres ciències.
Exemples: matemàtiques, física, biologia
 Ciències aplicades, porten a la pràctica els coneixements desenvolupats
per les altres ciències.
Exemples: medicina, enginyeria, antropologia
Les diferents disciplines científiques estan cada vegada més dividides i
especialitzades, però és necessària la INVESTIGACIÓ
INTERDISCIPLINAR.
Unitat 1: Què és la ciència?

5. Unitat 1: Què és la ciència?
2. Epistemologia
Branca de la filosofia que estudia el coneixement i els seus mètodes, valors i límits.
Diferents maneres de concebre el coneixement
 Racionalisme: El coneixement es basa en la raó. (Descartes, Pascal)
 Empirisme: El coneixement es basa en l’experiència. (Bacon, Hume)
 Immanuel Kant → Coneixement = Raó + Experiència (= teoria + pràctica)
Estableix 3 graus de coneixement:
- L’opinió: es considera alguna cosa com a vertadera, però no es té la seguretat de que
ho sigui i s’és conscient de la manca d’objectivitat.
- La creença: convenciment que allò que pensem és veritat, tot i no poder justificar-ho
de manera acceptable ni objectiva.
- El saber en sentit estricte: opinió fonamentada tan subjectivament com objectivament.

6. Unitat 1: Què és la ciència?
• El dogmatisme: doctrina filosòfica segons la qual es poden adquirir coneixements
segurs i universals, i tenir-ne l’absoluta certesa.
• L’escepticisme: teoria filosòfica oposada al dogmatisme; nega el coneixement ja que
dubta que sigui possible un coneixement ferm i segur.
• El subjectivisme: teoria filosòfica que propugna que la veritat depèn del subjecte.
• El perspectivisme: doctrina filosòfica que defensa que cada ésser humà té una visió
de la veritat, sense que això impliqui que sigui subjectiva. (José Ortega y Gasset).
• El criticisme: doctrina filosòfica que admet la possibilitat de trobar la veritat, però
sense que aquesta veritat sigui definitiva, sinó una veritat criticable. (Immanuel Kant)
• El pragmatisme: teoria que relaciona el coneixement amb la seva utilitat pràctica,
identifica la veritat amb la idea de la utilitat
• Etc
L’epistemologia es pregunta si el coneixement és possible. Davant la
possibilitat del coneixement històricament hi ha hagut diferents actituds:

7. Unitat 1: Què és la ciència?
3. Els mètodes de les ciències:
Ciències formals → Mètodes deductius
Ciències experimentals → Mètodes inductius
a) Mètodes o processos d’investigació deductius:
DEDUCCIÓ: Procés de raonament lògic que permet derivar d’una o més
proposicions donades (premisses) una altra proposició que n’és la conseqüència
necessària i lògica (conclusió).
Exemple: Premissa 1: Tots els homes són mortals
Premissa 2: Sòcrates és un home
Conclusió: Per tant, Sòcrates és mortal.
La conclusió només evidencia alguna cosa que ja es diu en les premisses.
Exemple: Tots els gats són mamífers.
Els mamífers alleten els seus nadons.
Per això, quan neixin els gatets que esperem, la meva gata
els alletarà.

8. Unitat 1: Què és la ciència?
• En les Ciències Formals:
Premisses AXIOMES
Conclusions TEOREMES
AXIOMA : Proposició o evidència que no és susceptible de demostració.
“Donats dos punts només es pot traçar una única recta”
Un axioma o sistema axiomàtic ha de ser consistent, complet i independent.
TEOREMA: Afirmació que pot ser demostrada com a vertadera dintre d’un marc
lògic.
“ En un triangle rectangle, la hipotenusa al quadrat és igual a la suma
dels catets al quadrat”
“La suma dels tres angles interiors de qualsevol triangle fan 180° "

9. b) Mètodes o processos d’investigació inductius:
INDUCCIÓ: Raonament en el qual s’arriba a una conclusió general a partir d’un
conjunt de casos particulars o premisses obtinguts a través de l’experiència.
Una inducció pot ser completa o incompleta. (Veure pàg 12)
Exemples:
Els trossos de coure c1, c2, c3..., cn, s’escalfen quan són colpejats amb una pedra.
Els trossos de coure c1, c2, c3..., cn s’escalfen quan són colpejats amb un martell.
El coure s’escalfa quan es colpejat amb un objecte sòlid.
El Segre és un riu i porta aigua. El Ter és un riu i porta aigua. L'Ebre és un riu i porta
aigua. Tots els rius porten aigua
Unitat 1: Què és la ciència?

10. Unitat 1: Què és la ciència?
El mètode científic és un mètode HIPOTÈTIC-DEDUCTIU.
 Observació i plantejament del problema
 Cerca d’informació ( DOCUMENTACIÓ)
 Formulació d’hipòtesis
 Predicció (Deducció) Models teòrics
 Disseny experimental i experimentació (INVESTIGACIÓ)
 Anàlisi de dades: (PRESENTACIÓ DE RESULTATS)
Si es confirma la hipòtesi Conclusions Lleis i Teories Científiques
Si no es confirma la hipòtesi Cal formular una altra hipòtesi
 Observació i plantejament del problema
 Cerca d’informació ( DOCUMENTACIÓ)
 Formulació d’hipòtesis
 Predicció (Deducció) Models teòrics
 Disseny experimental i experimentació (INVESTIGACIÓ)
 Anàlisi de dades: (PRESENTACIÓ DE RESULTATS)
Si es confirma la hipòtesi Conclusions Lleis i Teories Científiques
Si no es confirma la hipòtesi Cal formular una altra hipòtesi

11. Hipòtesi: Possible resposta o explicació.
Llei: Hipòtesi confirmada reiteradament. Proposició universal que descriu un
fet o conjunt de fets i dóna una explicació de per què succeeixen.
Teoria científica : Conjunt de lleis sobre fets empírics interconnectats.
Les hipòtesis s’han de contrastar per verificació o falsació per convertir-les
en lleis o refutar-les.
VERIFICACIÓ: S’actua per inducció. Cal comprovar que tots els casos
verifiquin la hipòtesi.
FALSACIÓ: Consisteix en posar a prova la hipòtesi buscant fets que
demostrin que és falsa. Un sol cas és suficient per “falsejar” la hipòtesi.
Unitat 1: Què és la ciència?
Hipòtesis, lleis i teories

12. Unitat 1: Què és la ciència?
4. La investigació científica
Llegiu aquest apartat del llibre (pàgines 15 -18) i
feu-ne un esquema o resum de les idees clau.
Algunes idees a recordar:
 Característiques de la investigació científica.
 Serendipitat = Descobriment casual o inesperat fet per un investigador en el curs d'una
recerca orientada a altres objectius diferents.
Un exemple va ser el descobriment de la penicil·lina per Fleming.
Un cultiu bacterià es va contaminar al laboratori i la seva observació
va posar de manifest la capacitat de la floridura per a inhibir el
creixement dels microbis. Es descobria així el primer antibiòtic.

13. Unitat 1: Què és la ciència?
 El procés de la investigació científica:
 Documentació,
 Investigació
 Presentació dels resultats
 Disseny experimental: Variables dependents, independents i estranyes.
 Variables independents: les modifica l’investigador
 Variables dependents : varien segons les independents
 Variables estranyes : alienes a la investigació però que poden influir
en els resultats.
 Discussió de resultats: possibles fonts d’error, contrast de resultats amb hipòtesi
inicial i alternatives, evitar dogmatismes, proposar línies d’investigació futures, ...

14. Unitat 1: Què és la ciència?
Llegeix el text següent i identifica les variables dependents, independents i
estranyes:
“L’objectiu d’un experiment era mesurar la intensitat sonora –en decibels- que
absorbeix un tipus de plàstic usat en la construcció per aïllar el soroll. Amb
aquesta finalitat, es va observar la intensitat sonora que absorbia aquest
material plàstic, quan es variaven l’espessor del material o la freqüència acústica
dels sons utilitzats. Els resultats han demostrat que, pel que sembla, els sons
greus (freqüències baixes) s’absorbien millor que els aguts (freqüències altes) i
que, com més espès sigui el plàstic, més absorció hi haurà. No obstant això, els
paràmetres mediambientals incontrolables, com la temperatura, la humitat i la
pressió, han pogut influir en les mesures de l’experiment”

15. Unitat 1: Què és la ciència?
 Coneixement ordinari és un conjunt de sabers i creences heretades i
apreses, teòriques o pràctiques, algunes amb base científica i d’altres no
(refranys, proverbis, dites, contes populars, mites, supersticions).
Exemple: “ Beure aigua fa aprimar”
“ Qui canta els seus mals espanta”
 Pseudociència es caracteritza per usar un llenguatge aparentment científic,
evitar la justificació, presentar resultats no reproduïbles ni avaluables
empíricament; fer passar per científic un coneixement ordinari, i referir-se a
sabers ancestrals als quals només uns escollits hi poden accedir .
Exemple: l’astrologia ( els horòscops)
5. Coneixement ordinari i pseudociència