Cròniques de la Superfície

1. Cròniques de la superfície
CAPÍTOL 2
i
de tan en tan. Enteneu-me, quan portes tota la vida vagant entre túnels foscos i
repugnants, qualsevol companyia és grata per més incòmoda que sigui. Quan la mort i
el perill són una evidència presents en cada cantonada, quan cada dia veus les mateixes
cares de sempre, acabes acostumant-te a tots els teus companys. El silenci torna a
regnar davant nostre. És palpable a tot arreu. Més dens entre els nostre cossos, diluït
aconsegueixo passar el mal gust a la boca seca. El meu cap busca alguna cosa per dir
tot i que sé que és inútil. Hi sol haver milers de silencis com aquests cada dia. De què es
pot parlar quan vius en una caixa de sabates? No trobo res per dir. La Nuba obre la
per un timbre agut que ens penetra el cervell.
Una simple paraula em creua la ment tan de pressa que no puc controlar la reacció que
-
quest so encara em turmenta cada nit,
mai porta bones notí ntre
nosaltres mentre tornem a serenar-nos. No hi ha xivarri, ni crits, tan sols la suor freda
-
del tún
el que tothom creu. En un cau sense pares tampoc hi ha néts. Ningú coneix els seus
pares, de fet ens separen quan som suficientment independents per sobreviure. Els
nens i els adults viuen en zones diferents. Aquí ningú sap com és la dels adults i quan
algú hi va no torna mai per explicar-ho.
les històries de la Nuba, ens fa por no saber on anem. En molts aspectes som els éssers
ignorants de la història; tan sols sabem el que els que manen volen que sapiguem. Els
lligams de sang no existeixen, tots som una família, tots som iguals per a la mort i la
foscor. Sigui com sigui la Nuba sempre li ha tingut una estimació especial a la Leira.
rrat en la que es pot veure ballar el foc. És una cosa que
orprès ,
la falta de llum solar. No entenc gaire aquest concepte, però tampoc és una cosa que
em preocupi, el meu cap és ple de preguntes i frases incomprensibles. La noia té un s
cabells negres os que cauen en cataracta fins a mitja esquena. Els seus ulls
són profunds com els túnels i la seva boca està tenyida am
per
arenosa de casa. Calculadora i intel·ligent. És la noia més pràctica que conec i sovint en
el plec de la parpella pots veure com hi ha amagat un desig, un sentiment curiós. Ja ho
1
PDF created with pdfFactory Pro trial version www.pdffactory.com

2. Cròniques de la superfície
sé, no és moment per encantar- - proxima
i ens treu del nostre somni donant-nos la informació que el cervell reclama.
- Una esllavissada al sector 4, túnel 2 A, a la bifurcació de la dreta. No sé si hi ha
inc atrapats.- La seva veu sona clara i forta, sense cap
nota de pànic. Aquesta noia està feta per manar, per formar par de la gent
poderosa que ens comanda; tothom ho sap.
Calculo la ruta fins al túnel que deia. Acluco els ulls i visualitzo tota la xarxa de
-hi.
Tan sols tardaríem dos minuts en arribar mentre que les patrulles de militars podien
tardar ben bé quinze minuts; dotze si estàvem de sort. Aquest cop una altre veu em
treu de la meva pròpia ment.
- Tots els que tinguin més de tretze anys poden venir però no us asseguro res, us
quedareu a la reraguarda. Els petits quedeu-vos aquí amb la Nuba. Seguiu-me!-
L
Ningú stes situacions
sempre depenent del risc. Quedar-se esperant és horrible, em mortifica, em menja per
dins. La gent va de forma ordenada però sense perdre el temps , escollint el lloc on
col·locar-se e la cua
un somriure. La gentada es posa en marxa. Encapçalant la marxa hi
enraona amb en Ka
Will però per més que ho intento, no aconsegueixo trobar-los
-me
em trobo amb uns ulls blaus que em travessen. En Will em sosté amb mà ferma. Sóc
invisible per tothom excepte per a ell; és la llum que em delata.
- Què hi fas, aquí?- Em diu amb el seu to de veu pla de sempre. Intento dir
Decideixo suplicar-li a ella.
- Jo també puc ajudar! No penso quedar-me sol mentre us jugueu la vida.
- edat...- Em diu amb
blau clar,
tan clar que sembla blanc. Nítid i pur com la seva ànima, plàcid com el seu
caràcter. Un caràcter que ara és ferm i que per tant no canviarà de parer.
Quin parell de corcons! Vaig a replicar quan hi ha una explosió molt a prop, el terra
tremola i en Will em deixa caure al terra. Em dedica una mirada de circumstàncies i
Si creuen que em quedaré aquí ho tenen molt mal
entès. Sense ni plantejar-
s crits i el caos inunden el lloc i
els petits forats que queden els emplena la pols. En mig del túnel hi ha uns rocs
enormes que ens barren el pas. Em piquen els ulls però no em vull perdre cap detall.
eyra, la Nikra, la Shayla, en Jinn i la
Aconsegueixen fer un petit forat però no és suficient per què passin. Veig la meva
2
PDF created with pdfFactory Pro trial version www.pdffactory.com

3. Cròniques de la superfície
oportunitat i en un segon, sense pensar-hi gaire em poso a córrer. Sortejo a la gent,
escalo per sobre les roques i salto dins el forat. Sento que algú em crida però ja és
massa tard. Ningú pot evitar que la mar xoqui contra les roques.
3
PDF created with pdfFactory Pro trial version www.pdffactory.com