En aquest power point està el procés de formació i unificació d'Itàlia i Alemanya. Contingut d'història del món contemporani.

1. LA UNIFICACIÓ D’ITÀLIA I ALEMANYA
RAÚL ALARCÓN

2. ÍNDEX
UNIFICACIÓ D’ITÀLIA UNIFICACIÓ D’ALEMANYA
1. Itàlia després del congrés de Viena......P.3
2. El nacionalisme Italià…….……………..….P.4
3. Les fases de la unificació Italian..…P.5 i 6
4. Els reptes de la nova Itàlia……………..P.7
1. Els antecedents a la unificació…….....P.8
2. El nacionalisme Alemany……….…….….P.9
3. El procés de la unificació..…..P.10,11 i 12

3. 1.1 ITÀLIA DESPRÉS DEL CONGRÉS DE VIENA
El regne de les Dues Sicílies (Sicília i Nàpols),
estava sota la dinastia Borbònica.
AL CENTRE
Els Estats Pontificis, Sota la sobirania del Papa i
els Ducats centrals que eren Toscana, Mòdena,
Parma i Lucca, estaven controlats per Àustria.
AL NORD
La llombardia (Milà), el Vèneto (Venècia), el
Trentino i l’Ístria, sota l’ocupació militar d’
Àustria. El Regne de Sardenya i Piemont era
una monarquia constitucional i liberal, sota la
dinastia dels Savoia.
AL SUD
3

4. 1.2 EL NACIONALISME ITALIÀ (1830-1849)
Itàlia, dividida en estats desiguals i sotmesos en diferents imperis i dinasties, però el sentiment de nació i sobirania
estaven en les societats secretes, però eren minoritàries. En la primera meitat del segle XIX aparèixen dos
nacionalistes que volen la unificació i la creació de l’Estat Italià.
En el 1830, Giuseppe
Mazzini va impulsar el
Risorgimento, que va ser
la primera expressió
política per referirse a la
unificació i l’organització
Jove Itàlia. A partir del
Risorgimento volien crear
una república
democràtica, unitària i
laica per mitjà de la
insurrecció popular.
Els intents revolucionaris
van fracasar al 1849,
llavors, el cap de govern
del Regne de Sardenya i
Piemont (Cavour) va
impulsar una estratègia
moderada per a la
unificació. L’organització
del Regne com un Estat
fort, industrialitzat, amb
exèrcit i diplomàcia va fer
possible la unificació.
Cavour, cap de govern del
Regne de Sardenya i
Piemont durant la unificació.
Giuseppe Mazzini.
4

5. 1.3 LES FASES DE LA UNIFICACIÓ ITALIANA
1. L'ANNEXIÓ DE LA LLOMBARDIA I ELS DUCATS CENTRALS.
(1859-1860)
Cavour va aconseguir amb l’ajuda francesa, els austríacs van ser
derrotats a Magenta i Solferino. El regne de Sardenya i el Piemont
va ocupar la Llombardia (1858) i, més tard els Ducats Centrals
(1860).
*El preu de l’ajut francès van ser les regions de Niça i de Savoia.
2. LA CONQUESTA DEL REGNE DE LES DUES SICÍLIES (SICÍLIA I
NÀPOLS). (1860-1861)
Un republicà Mazzinià, Giuseppe Garibaldi, va conquerir el Regne de
les Dues Sicílies (Sicília i Nàpols) al amb un exèrcit molt reduït que va
aconseguir el recolze popular per eliminar el règim borbònic (1860).
Garibaldi, per no dividir el moviment nacionalista, aquest renuncià a
la perspectiva republicana i va reconèxier a Víctor Manuel II (rei del
Regne de Sardenya i el Piemont) com a rei d’Itàlia (1861).
Entrada de Víctor Manuel II a Milà en el 1859.
5

6. 1.3 LES FASES DE LA UNIFICACIÓ ITALIANA
3. ANNEXIÓ DEL VÈNETO (VENÈCIA). (1866)
El Regne d’Itàlia es va aliar amb Prússia, que estava en guerra
amb l’Imperi Austríac, i així va ser possible la conquesta de
Vèneto (Venècia) a la Itàlia unificada.
4. LA CONQUESTA DELS ESTATS PONTIFICIS. (1870-1871)
Els Italians ja havien ocupat algunes regions Pontifícies com La
Romanya, D’Emilia i Les Marques. El Papa Pius IX va sol·licitar
l'ajuda de França, per protegir Roma, però es van haver de
retirar a causa de la guerra Franco-Prussiana, que va facilitar
l’entrada d’en Víctor Manuel II rei d’Itàlia a Roma on la va
proclamar la nova capital del Regne. A partir d’aquest fet es va
crear L’Estat del Vaticà.
Víctor Manuel II en la plaça Sant Marco de
Venècia en el 1866.
6

7. 1.4 ELS REPTES DE LA NOVA ITÀLIA
1. Les diferències socials entre un Nord avançat i industrialitzat i un
Sud enderredit i agrícola.
2. El trentino i la regió d’Ístria van continuar ocupades militarment
per l’Imperi Austríac.
3. L’hostilitat del Papa i de l'església en una nació majoritàriament
catòlica
7

8. ELS ANTECEDENTS DE LA UNIFICACIÓ
L’antic Imperi Alemany (Sacre Imperi Romano-Germànic) tenia les
seves arrels a l’Edat mitjana.
La invasió napoleònica va acabar amb l’antic Imperi
Alemany i va ser substituït per la Confederació del Rin.
El congrés de Viena va crear la Confederació
Germànica. formada per 38 Estats, amb la presència
de dues potències poderoses com el Regne de
Prússia i l’Imperi Austríac (1815).
8

9. EL NACIONALISME ALEMANY
Des de final del segle XVIII els components del nacionalisme alemany van quedar establert
pels filòsofs Herder i Fichte, que van ser recolzats per el Romanticisme.
Es defineix com “l’esperit del
poble”, és a dir,l'existència d’una
essència propia del poble alemany
que conviu amb la presència de
nuclis liberals i democràtics que
reclamaven el dret a constituir
una nació basada en la voluntat
dels ciutadans.
EL NACIONALISME ALEMANY: EL VOLKSGEIST.
9
Il·lustració dels Alemanys durant la batalla de Sadowa, la
última batalla de la guerra entre Àustria i Prússia (1886).

10. EL PROCÉS DE LA UNIFICACIÓ
1848
1834
1862
La creació del Zollverein o Unió Duanera (eliminació de les
fronteres internes i la lliure circulació de mercaderies)a
instàncies de Prússia (però sense Àustria).
Diversos aixecaments de sectors liberals i democràtics van aconseguir formar un
parlament a Frankfurt amb representants de diferents Estats per sufragi universal
masculí, però la Monarquia Prusiana (rei Frederic Guillem IV) va rebutjar l’oferta
i qualsevol via democràtica cap a la unificació i va imposar l’estratègia del
canciller Otto Von Bismarck.
La unificació la dirigirà Prússia, a partir
de la supremacia política i militar. A
partir d’aquest any, el nou rei de Prússia
Guillem I i el seu canceller Bismarck van
elaborar el pla definitiu per arribar a la
unificació.
(El canciller Otto
Von Bismarck).
10

11. EL PROCÉS DE LA UNIFICACIÓ
1866
1864
1870
Guerra contra Dinamarca. Annexió dels Ducats de Schleswig i
Holstein.
Guerra entre Prússia i Àustria. Prússia va ser la victoriosa, va desfer l’antiga
Confederació Germànica i es crea un nou Parlament Federal, el Reichstag.
Guerra contra França, que aconsegueix
cohesionar els Estats germànics en
contra d’un enemic comú, que va ser
derrotat a Sedan. França va acabar amb la
cessió d’Alsàcia i Llorena.
11
Construcció del Reichstag (1889).

12. EL PROCÉS DE LA UNIFICACIÓ
1871
12
ES PROCLAMA EL SEGON REICH, ÉS
COMPLETADA LA UNIFICACIÓ
D’ALEMANYA
Guillem I és coronat Kàiser d’Alemanya. Estructura confederal amb el domini de Prússia.
QÜESTIONS QUE NO VA RESOLDRE LA UNIFICACIÓ
Proclamació
de Guillem I
com a Kàiser
d’Alemanya
(1871).
La dualitat religiosa entre el luteranisme del nord
i el Catolicisme del sud.
El caràcter inacabat de la unificació per no
integrar els alemanys d’Àustria.