Historia y perspectiva de la psicologia

1. Historia i perspectives de la Psicologia del Desenvolupament
Ciència que estudia els canvis que es donen al llarg de la vida (processos evolutius) que neix a finals del segle XX.
 Conceptes bàsics: Aprenentatge (ex. Escola, família... (2 tipus de factors ambientals: Fisicoquímics i Socioculturals), creixement (ex.
creixement dels óssos (factors interns i externs)) i Maduració (ex. cerebral (factors genètic i ambientals)
Concepte Factors que el determinen Relació amb el “desenvolupament”
Creixement - Factors interns
- Factors externs
- Els augments produïts pel creixement (tamany, altura, pes... ) possibiliten el
desenvolupament de capacitats físiques i psíquiques de l’organisme (ex. Parlar
millor).
- Són termes paral·lels.
- El creixement és un tret parcial del desenvolupament
Maduració - Factors endògens/biològics o
genètics/hereditaris
(determinats en gran part per
l’herència genètica)
- No està “tancada” a les
influències del medi
- És condició indispensable per al desenvolupament (el possibilita), però no suficient:
es necessita de l’aprenentatge i exercici.
- Desenvolupament: suma de maduració i aprenentatge
- Influeixen en major mesura en el desenvolupament durant la infància
Aprenentatge - Factors exògens o ambientals
de dos tipus: a) Fisicoquímics
(ex. Nutritius); i b) Socio-
culturals (ex. Cultura de la
societat)
- Desenvolupament: suma de maduració i aprenentatge
- El desenvolupament és un intercanvi continu entre organisme i ambient: per tant,
la conducta pot ser modificada per l’experiència (pràctica, exercici, etc.)
- Condicionat per l’herència genètica (límits): el desenvolupament que es pot assolir
mitjançant l’aprenentatge (condicions ambientals) està limitat pel material genètic
- Tenen major influència en el desenvolupament durant la adolescència
 Paradigmes teòrics: mecanicista (experiència com a font de coneixement), organicista (El organisme com a responsable de les pròpies
accions), dialèctic (estudi de les condicions de desequilibri inestabilitat) i altres.

2. - Perspectiva psicoanalista (Freud - Erikson) (importància de les primeres experiències, pautació per etapes)
- Perspectiva del aprenentatge (Locke, Hume i Mill) (Conducta social adquirida independent el coneixement)
- Perspectiva del Conductisme (Watson) (T. Filosòfica combinació del estímul /resposta) es complementa amb T. Aprenentatge Social.)
- Perspectiva humanista ( Rice) (Psicologia moderna: pensament abstracte)
- Perspectiva cognicista ( Rousseau (No influeix l’entorn al individuo)
- Perspectiva etològica (arrel: Darwin (conductes innates evolutives)
- Perspectiva ecològica (Bronfenbrenner). Consisteix en explicar la relació dels individus amb tot el que els envolta i com, tot això, els afecta.
Divideix aquestes relacions o influències en quatre grups:
Microsistemes (tenen influència immediata amb els subjectes, com la família o l'escola)
Mesosistema ( es la relació entre microsistemes, com s'afecten i influeixen una amb els altres)
Exosistemes (són inflències que reben els subjectes d'àmbits, dels quals no en formen part directament)
Macrosistemes (és el conjunt d'influències culturals) Bronfenbrenner) ens diu que :" els processos de desenvolupament estan afectats
per les relacions entre aquests escenaris i els contextos més amplis en què aquests escenaris són inclosos"
 Mètodes d’investigació:
- Científic
- Positivista/quantitatiu
- Naturalista/interpretatiu
 Paradigmes d’aproximació:
positivista (Mètodes descriptiu (observació), correlacional (relació entre 2 o + fenòmens) i experimental (caus/efecte.),
interpretativa (Mètode investigació acció
(problema concret/situació concreta), observació (anàlisis) i etnografia (investigació social)
i crítica (raons i finalitats).
 Dissenys: longitudinals (diversos anys), transversals (moment determinat), seqüencials (unió de longitudinals i transversals), clínics,
entrevista clínica (auto informes), Micro genètics (observació de canvis individuals) i del cicle vital (Observació canvis individuals i ambientals).
 Teories i models: Els puritans, J.J Rousseau i del sentit comú.
 Psicoanàlisis: desenvolupament segons Freud (fases, funcions i vinculació).

3. FASE EDAT ZONA
ERÒGENA
PERSONA
RELACIONADA
ACTIVITATS O FUNCIONS Vinculació amb el
desenvolupament sexual
Oral 1r any de vida Boca Mare Activitats orals: xuclar,
mossegar, menjar, succió...
Obté plaer i satisfacció
(independentment de l’acte
d’alimentar-se) Mare com a
primer objecte d’amor
Anal 2-3 anys Annus Mare i pare Moviment i eliminació
d’excrements a través de l’anus;
control d’esfínters
Excitació i sentiments de plaer
relacionats amb el control
d’esfínters. Aconsegueix
atenció i premis dels pares .
Fàl·lica 3-4 anys Òrgans genitals Mare i pare
(pot donar-se el
complex d’Edipo i
d’Electra)
Contacte amb els òrgans
genitals
Associació dels òrgans genitals
a l’objecte d’amor. Primeres
orientacions sexuals cap als
progenitors (complexos d’Edipo
i Electra)
De latència 4-5 anys fins la
pubertat
No hi ha No hi ha No hi ha Disminució de les urgències
libidinoses
Sexualitat oculta i
tranquil·litzada (latent)
Genital 14 – 16 fins els
18 - 21 anys
Òrgans genitals Relacions amb nois i
noies de la mateixa
edat
Maduresa genital
Relacions socials amb iguals
Relacions sexuals regides per
regles socials

4. Infància
Primera Infància
(0 a 3 anys)
 Anomalies: Genètiques hereditàries de la gestació o naixement.
 Etapes: físic (sistema nerviós: cervell, medul·la espinal i els nervis), motores (mobilitat i coordinació),
sensorials (veuen, escolten, oloren i tenen gust ) y perceptiva (adaptació cognitiu).
 Canvis psicomotors (maduració motora, adaptació al medi), llenguatge (socialització), cognitius (canvi degut a
la experiència), socials, afectius (adaptació emocions, comportaments, motivacions i valors acceptades a la
societat) i de la personalitat (sèrie de habilitats i destreses; consciencia de la identitat).
 Contextos familiars, iguals i escolars.
 Problemàtiques (agressivitat, víctimes de violència)
 Pautes educatives.
(3 a 6 anys)
Segona Infància
(7 a 8 anys)
(7 a 12 anys-pg
255)
 Contextos familiars, iguals i escolars.
 Canvis psicomotors (), llenguatge ( +7 anys completen el sistema fonètic ( Lèxic-semàntica, gramatical,
morfosintàctic i pragmàtic)), cognitius (“pensador “ amb més recursos, lògica, atenció i velocitat de
processament), socials ( en el grup d’iguals), morals ( consciència lo bo i el dolent, valors i normes),
afectiu/emocional (pas del egocentrisme a altruisme).
 Problemàtiques: dificultats motores, sensitives (sentits), alteracions de la memòria i la imaginació, discapacitat
del llenguatge i la parla: aprenentatge i àmbit social.
 Pautes educatives.

5. Evolució de la parla
ÀREA Principals Avanços Principals limitacions
Sistema
fonemàtic
- Aparició i adquisició dels darrers fonemes (/r/ i /rr/). // Ús del diftong
obert.
(no s’hi especifiquen)
Lèxico-
semàntica
(vocabulari)
- Absorbeixen moltes paraules noves (20 per dia), fent ajustaments
semàntics ràpids.
- Aprenen primer els verbs, adjectius i adverbis, i després les
conjuncions i interrogacions.
- Comencena emprartermes abstractes (paraules sense un referent
immediat en la seua experiència), i d’altre idioma.
- Diferencien semànticament entre sinònims.
- Depèn de la informació cultural i de l’aprenentatge
escolar.
- Empren un llenguatge objectiu i concret (estan limitats pel
que fa a continguts morals i valors abstractes).
- Dificultat per comprendre determinades relacions
semàntiques.
Gramatical
- Noves construccions gramaticals: passiva, comparatius, subjuntiu
i metàfores. - Separen les idees de frases incidentals incloses en les
oracions.
- Ús restringit de les regles gramaticals a situacions
específiques (com les que ocorren en l’educació formal).
Morfosintàctica
- Estableixen relacions verbals d’oposició, contrastamenti successió
de fets en l’espai i temps.
- Apareixen els adverbis, que indiquen subordinació.
- Interpreten oracions ambaspectes del significat subjacent implícits.
- 7-8 anys: oracions atributives, predicatives simples i juxtaposades.
- 9-10 anys: subordinades, predicatives simples i compostes.
- Les descripcions són encara dificultoses,
- L’expressió d’idees abstractes és relegada a un segon
plànol (si no s’exigeix).
Pragmàtica
- Conversa caracteritzada per la permanència.
- Canvien el vocabulari, el contingut i la longitud de les frases, per
tal d’adaptar-se a situacions concretes // Poden contar acudits.
- Controlen el canvi de codi, en funció de l’interlocutor (elaborat o
restringit).
- Dificultats de canvi de codi en els nens d’una tradició
ètnica o regional amb una pronunciació, un vocabulari i una
gramàtica distinta a la del llenguatge normalitzat.
Adolescència

6. Període que separa la infància de la adultesa es denomina adolescència.
Pubertat: Període de ràpid creixement i maduració sexual que deixa pas a l’adultesa (Entre els 8 i 14 anys)
 Canvis físics
(final del creixement i el començament de la capacitat reproductora), cognitiu (raonament hipotètic -deductiu, construcció de la identitat i capacitat
de decisió), recerca del “JO”, auto concepte i desenvolupament efectiu inestable.
Es fa visible un creixement de casi totes les parts del nostre cos; els ossos s’allarguen i s’augmenta de pes, també els òrgans interns augmenten
el dimensions. Apareix l'acne, i el cabell greixós.
Els nens/homes experimenten els canvis cap als 12-16 anys. S'eixamplen de les espatlles, augmenta també la seva massa corporal, els apareix
més pèl a la cara i arreu del seu cos. Els testicles i el penis els creixen; una maduració dels òrgans sexuals que els permetrà ejacular esperma.
A les nenes/dones, els apareix la pubertat entre els 7-13 anys. Els creixen els pits i les malucs s'eixamplen, a més a més, els surt pèl púbic i
axil·lar. Un dels canvis més tardis és la menstruació.
 Fases de Identificació segons Marcia:
Immadura, confusió de la identitat, I. negativa, moratòria (pròrroga) i consecució de la identitat.

7. Identitat immadura: és quan l’adolescent accepta els rols, no té autonomia ni capacitat crítica. Segueix utilitzant de guia als seus pares i als
altres. És conformista. Té por de prendre decisions i sentir-se lliure.
Confusió d’identitat: Totes les persones passem per aquesta fase. És caracteritza perquè no es vol conflictes des del punt de vista adolescent.
No s’accepta el compromís ni les responsabilitats. No saben quin camí escollir en quan estudis o professió. Podríem dir que en certa manera
encara es depèn dels pares.
Identitat negativa: L’adolescent se sent pressionat i busca el control de la vida per sí mateix. Ningú del seu entorn familiar s’espera aquesta
reacció. L’adolescent es rebel·la.
Moratòria: S’intenta escapolir-se de pressions i compromisos dels adults. S’exploren nous rols. Es busquen situacions de prova per
l’autoconeixement. És un procés en el que es prepara per prendre decisions.
Consecució de la identitat: És busca l’obtenció de la identitat interaccionant amb els altres i s’intenta reflexar la imatge que es té sobre un mateix
a la resta. Augmenta l’autoconfiança. Però moltes vegades sorgeix la crisi d’identitat, perquè aquest procés no s’ha aconseguit. Els motius poden
ser:
1- Falta de motivació i interès per escollir uns estudis que t’agraden per poder treballar en un futur.
2- Canvis de vida constant (atur, adaptació a noves feines o residència)
 Socials: familiars (estil democràtic, autoritari, permissiu i no implicació), grup d’iguals (desitjats i no desitjats socialment) i l’escola
(socialització i culturització de la maduració, efectiva, moral, cultural i cognitiva).

8. Els diferents estils educatius dins la família poden potenciar o dificultar la individualització del adolescent;
- Estil democràtic (adolescents que han tingut aquest estil educatiu tenen una elevada autoestima i èxit acadèmic)
- Estil autoritari (els pares utilitzen la força i al càstig. L’adolescent pot tenir bons resultats acadèmics. Poc probable que participin en actes
antisocials)
- Estil permissiu (donen massa llibertat als fills, no hi ha cap regla a seguir ja que prenen les seves decisions)
- Estil de no implicació (poc compromís per part dels pares. Rendició acadèmica baixa, poc control emocional, propens a participar en
actes delinqüents i ha consumir drogues)
 Problemàtiques grups d’iguals no desitjats: Ocasionalment delictius, tribus urbanes i bandes delinqüents juvenils.
 Problemàtiques la drogoaddicció (alcohol, tabac, cànnabis, psicoestimulants, tranquil·litzant i s. Volàtils (inhalables i dissolvents).
- Percepció del risc: els adolescents tenen una actitud lliberal cap a les substàncies il·legals, considerant-les igual de perilloses que les
legals.
- Motivació per usar-les: pot se deguda a aspectes lúdics, per la superació de certs problemes o per curiositat.
- Motius pels que no han de consumir drogues: per motius de salut, reafirmació de la pròpia personalitat davant pressions externes i
per por als accidents.
- Problemes que creuen que poden tenir si consumeixen drogues: problemes més o menys greus en la salut i tornar-se addictes.
- Problemes que diuen que han tingut per consumir drogues: físics, de salut, estats depressius, conflictes amb altres persones i el cost
que tenen les drogues.
- Informació que tenen els escolars: en general, avui en dia estan molt ben informats per tots els medis de comunicació.
- Facilitat per aconseguir-la: en general els adolescent tenen molta facilitat per aconseguir substàncies tòxiques.
- El noi d'aquest cas no percep el risc que comporta el consum d'aquest tòxic, per la forma que ho diu, te facilitat per aconseguir-la. L'usa
per motius lúdics, per estar amb els amics i per relaxar-se a més a més d'estar més tranquil a classe.
ADOLESCENT
Persona que es troba en l'adolescència (entre els 7-15/16 anys). Període de la vida que separa la infància de l'edat adulta.
Caracteritzada per una sèrie de canvis físics i un seguit de modificacions de la personalitat que tenen per objectiu trobar l a pròpia identitat.

9. Mesures de protecció

10. - Acolliment familiar: Mesura temporal per oferir als infants i joves en un entorn millor que a la seva família fins que aquesta es recuperi. Comporta uns requisits
per part de la família acollidora.
- Guarda i tutela en centres públics o privats: Són centres residencials d’atenció immediata i transitòria de les persones entre 0 i 18 anys que ha de ser separat
del seu nucli familiar.
- Adopció: Procés legal, psicològic i social d’integració plena i definitiva en una família en la que no s’ha nascut.
Mesures de reforma: Es diferencien entre les següents edats: 14-16 anys, 16-18 anys, 18- 21 anys.
-Amonestació: Advertència que el jutge fa a l’acusat fent veure les conseqüències del delicte comès. Si reincideix se l’imposarà una sanció major.
-Prestació en servei de la comunitat: Els treballs en benefici de la comunitat (TBC) són
serveis que el penat/ada, sota determinades condicions, pot realitzar com a alternativa al compliment de mesures penals tradicionals.
-Internament: L’ingrés dels joves després d’una detenció, d’un mandat o d’una sentència. Tots els ingressos s’han de comunicar al jutge competent.
-Assistència a un centre de dia: Aquesta mesura serveix per proporcionar al menor un ambient estructurat durant bona part del dia, aquí es fan activitats
socioeducatives on es poden compensar les mancances de l’ambient familiar del menor.
-Llibertat vigilada: El menor infractor està sotmès,durant el temps que estableix la sentència, a una vigilància i una supervisió a càrrec de personal especialitzat,
amb la finalitat que adquireixi les habilitats, les capacitats i les actituds necessàries per a un desenvolupament personal i social correctes.
-Realització d’activitats socioeducatives: Consisteix a portar a terme activitats específiques de contingut educatiu que li facilitin la reinserció social.
-Tractament ambulatori: Els menors rebran un tractament terapèutic que els ajudarà a superar les addiccions.
-Permanència de cap de setmana: El jove s’ha de quedar a casa seva des del divendres a la nit fins al diumenge, excepte si està fent tasques socioeducatives
manades pel jutge.
-Conviure amb un persona, família o grup educatiu: És la convivència del jove amb unes altres persones on s’intenta proporcionar-li un altre ambient
socialitzador més positiu.
-Privació de conduir qualsevol vehicle: Mesura imposada en aquells casos en què el fet comès tingui relació amb l’activitat que porta a terme el menor i que
necessiti autorització administrativa.

11. Juventut
El començament de la joventut és la fi de la infància social, produïda quan s'han completat les transformacions psicofisiològiques de la pubertat
i l'adolescència.
Fases d’evolució:
Inicial (finalització de la pubertat (durada 2 anys)
f. transició ( fi de l’ensenyament obligatori, es pot començar a treballar i s’adquireix una responsabilitat jurídica y dret de participació social),
final (emancipació: econòmica, auto administració, autonomia i construcció d’una llar pròpia).
Problemàtiques socials (per problemes comportament , de aprenentatge i maduresa);
Delinqüent juvenil menor de 18. (termes)
- Inadaptats socials: accepten els fins però no el medi per aconseguir-los; no accepta les normes de convivència. Dins aquest grup
podem distingir els que tenen una conducta inadaptada i els que tenen una conducta disruptiva.
- Marginats socials: quasi bé no participen en la vida social marcada per la cultura dominant. Rebutgen els valors, recursos, normes i
medis per integrar-se.
- Asocials: no tenen cap connexió amb la societat. Viu fora de la comunitat, són astuts, insensibles i no diferencien el bé del mal.
- Gamberro: no respecta les normes de convivència i busca la satisfacció personal sense tenir en compte les altres persones. Tenen
una crisi de valors. En aquest grup trobaríem en Brian que, gaudeix i es sent orgullós dels seus actes.
- Predelinqüent: persona que actua de forma mol agressiva podent violar les lleis i danyar a terceres persones.
Causes
- Models de conducta erronis que han estat apresos.
- Situacions de fracàs i frustració.
- Manca de ensenyança, entreno modelatge.
- Rebre sols reforç negatiu, adverç i càstigs
Edat adulta
Modificar, extingir o implantar aquestes condictes, es feina de la família i dels professors; han de
captar els missatges implícids, establir pautes de conducta tant teòrica com pràctica i tenir clar
que, els nens no obeeixen sinó que imiten, precisament el que veuen... als pares, professors i
adults en general.

12. - Segons Piagget, adult és aquella persona que ha arribat al pensament formal.
- Socialment s’entén com adult, aquella persona que s’independitza, treballa i forma la seva pròpia família.
- Cal diferenciar entre l’edat adulta primerenca o inicial (dels 20 als 40) i l’edat madura intermèdia (dels 40 als 65)
 Desenvolupament Físic:
- Edat adulta inicial: Es caracteritza per tenir gran resistència i energia. Els sentits es troben a la seva màxima perfecció i no solen
existir problemes de salut.
- Edat adulta intermèdia: ja no es troba en la màxima esplendor com l'anterior, es comença a notar petits canvis de decaiguda, així
també com la pèrdua de força i coordinació. Més endavant, trobem uns canvis més transcendentals amb la disminució de capacitat
reproductora, per a les dones la menopausa i, per als homes, la insuficiència sexual, cansansi... Ambdós sexes perden capaci tats
físiques.
 Desenvolupament Intel·lectual des de diferents tipus d’enfocament:
- Psicometristes- intenten saber si la intel·ligència augmenta o disminueix en aquest període mitjançant estudis transversals o
longitudinals, però no aconsegueixen dades concloents perquè intervenen molts factors a l’hora de determinar resultats.
- Estadis cognitius segons K.Warner Schaie- 1r Adquisició de l’estadi 200/30 2n- Estadi de responsabilitat 30/60 i 3r- Estadi executiu –
dues etapes 30-40 i 50-60.
- Cattell i Horn diferencien entre la intel·ligència fluida (adquisició de nous coneixements) i la cristal·litzada (habilitat per a resoldre
problemes partint d’informació emmagatzemada)
- R. Sternberg – Teoria triárquica- divideix la intel·ligència en 3 subcatergories – Componencial, experimental i contextual
- Segons Baltes la pràctica i la familiaritat són la base del desenvolupament del funcionament cognitiu adult.
 Diferents estadis o situacions que es produeixen al llarg d’ aquesta etapa i que influeixen directament en el desenvolupament de l’individu :
o Introducció en el mercat laboral / atur.
o Matrimoni ( Satisfacció matrimonial representada en forma de U).
Etapes de la relació matrimonial:

13. Etapa 1. Inici de la relació matrimonial: etapa de compromís, adaptació a l’altre, nous rols, tindre un projecte en comú...
Necessitat: adaptació al canvi.
Etapa 2. Aparició del primer fill: focalització en el nou fill, mare en condicions físiques no favorables.
Necessitat: reestructuració i adaptació a la nova situació.
Etapa 3. Els fills marxen de casa: problemes per a mares que han estat dedicades plenament a la criança (i no tenen treball fora
del llar); altres mares busquen omplir amb hobbies (ex. Esport) o intensifiquen la seua activitat laboral.
Necessitat: la parella s’ha d’adequar a aquest nou estil de vida.
Etapa 4. Aparició dels nets: la parella es torna a implicar, Necessitat: trobar un no rol per funcionar com a parella (ser avis).
Factors que poden influir i millorar la relació matrimonial:
En quan a la parella: Comunicació verbal i afectiva de la parella, Bona gestió de la resolució de problemes, Capacitat d’empatitzar amb l’altre,
Ajuda mútua en les dificultats que es presenten, Intimitat física, Acords econòmics. Fills – valors que aporten i que comporten als pares pel fet de
convertir-se en pares.
Valors que aporten els fills a la família: (segons Hoffman): Són la felicitat de la família, Potencien l’amor, Exerceixen control sobre els/les
pares/mares, Són una ajuda per als/les pares/mares majors.
Com a progenitors (pel fet de ser pare o mare): Una identitat i estatus, Milloren el control de la impulsivitat i assumpció de valors, Els sentiments
de competència i assoliment, Satisfacció per haver tingut un/a fill/a, Assoliment de major edat biològica.
MATRIMONI
Inici de la relació matrimonial: Aparició del primer fill: Els fills marxen de casa: Aparició dels néts
Comprometre'sambl'altre
persona,adaptar-se al'altre i
iniciarunprojecte comú.
La parellacentratotala seva
atencióenel seufill.
Els paresque s'han acostumata la vidadedicada
alsfills,quanaquestsse'nvan,hande substituirel
tempsque dedicavenalsfillsambaltresactivitats.
Un altre cop,dedicarel seutempsaun
altre, en aquest cas al nét. Tot i que
d'una forma més pausada.
La comunicació és un elementbàsic en la parella matrimonial perquè ajuda a afrontar les diferents etapes,a resoldre problemes i a empatitzar amb l'altre.
També és molt important la comunicació física en la intimitat. Aquests aspectes aporten satisfacció i benestar al matrimoni.

14. Vellesa
Canvis dels processos cognitius:
CANVIS DELS PROCESSOS COGNITIUS BÀSICS DEGUT A L'EDAT
Processos
Perceptius
Processos psicològics bàsics
Sentits Atenció Aprenentatge Memòria
A partir dels 45
anys, els sentits
pateixen canvis
que poden derivar
a malalties que
dificulten el dia a
dia de les
persones grans;
fent que aquestes,
tinguin una
percepció diferent
de la informació.
Al voltant dels 64 anys,
disminueix la capacitat d'atenció.
Podem trobar-ne quatre tipus
diferents:
1- Sostinguda.
(Molt precisa)
2- Dividida.
(Quan es necessita atendre a
més d'una cosa simultàniament.)
3- Selectiva.
(descartant segons la
importància)
4- Canvi d'atenció.
(lentitud degut als canvis
sensorials).
A partir dels 60 anys, les
persones tenen dificultats per
organitzar la informació; per
aquesta raó els costa més
l'aprenentatge, aquest fet
està subjecte també, al
recorregut personal pel que
fa a l'adquisició continuada i
adequada de nou material.
La memòria canvia amb el pas del temps. Trobem la
sensorial (mitjançant els sentits), la de curt termini
(dificultosa per a la gent gran ja que es necessita
l'emmagatzematge d'informació). A llarg termini, (la
que conserva els records i els coneixements més
primerencs); aquest estil de memòria pot estar limitat
per dèficits d'emmagatzematge, de recuperació o de
codificació.
La de mol llarg termini està dividida entre els
continguts procedulars, que són les habilitats
cognitives, o motòriques automatitzades, i, els
continguts declaratius, que el que s'aprèn en vivència
pròpia que sí que estan influïts per l'edat.
Atenció:
- Sostinguda: la precisió en la vigilància disminueix.
- Dividida: disminueix quan han de fer diferents tasques a la vegada.
- Selectiva: seleccionen la informació rellevant únicament.
- Canvis d’atenció: disminueix la memòria a curt termini, això els fa més lents i menys precisos.
Aprenentatge:
Dificultats en l’aprenentatge d’aquelles persones que no han tingut possibilitat d’estudis, i dificultats en l’organització del material organitzats per
categories.

15. Memòria:
Estructura de la memòria:carència de la memòria visual.
- A curt termini: dificultats degut a la falta de recursos en el processament de la informació, carència de la flexibilitat o per la informació
irrellevant. Quan la informació és coneguda pel subjecte les diferencies són menys significatives.
- A llarg termini: la informació són emmagatzemats com records i coneixements del món, això comporta dèficits:
o Codificació: grans beneficis.
o Emmagatzematge: pèrdua d’informació.
o Recuperació: problemes en el record.
- A molt llarg termini: cap dificultat en recordar successos recents, la informació s’oblida a l’inversa de com s’aprèn.
*C. Procedurals: habilitats cognitives i motóriques del cicle vital de la persona.
*C. Decaratius: coneixements que té el subjecte sobre el món. Memòria declarativa episòdica, vivències personals i relacionades amb
el temps i llocs que influencien a l’envelliment. Memòria declarativa semàntica és el coneixement organitzat (llenguatge) que no es
deterioren per l’envelliment.