ELS DÍGRAFS 
SSEE SSEEPPAARREENN 
• rr: ar-ri-bar, cor-re-foc, ... 
• ss: cos-set, pis-sar-ra 
• l·l: no-vel-la, col-le-gi, ... 
• tx: cot-xe, car-tut-xe-ra, 
... 
• ix: co-nei-xi-a, ca-lai-xe-ra, 
... 
• tj: plat-ja, cor-ret-ja, ... 
• tg: for-mat-ge, pa-ti-nat-ge, 
... 
NNOO SSEE SSEEPPAARREENN 
• ll: u-llets, co-lla, ... 
• ny: ba-nya, a-ra-nya, ... 
• gu: es-ti-gués, for-mi-gues, 
... 
• qu: pe-ri-qui-to, pa-quet, ... 
• ig: raig, maig, de-go-teig,
DIFTONGS DECREIXENTS 
La primera vocal és forta (a, e, o) i la segona és feble (i,u), per això 
es diu decreixent 
AI - Es-pai AU- Pa-lau 
EI – Re-mei EU- Per-deu 
II - Enovii IU – Piu-lar 
OI - Co-foi OU-Cou-re 
UI – Cui-na UU- Duu
DITONGS CREIXENTS 
La primera vocal és feble i la segona és forta, en els casos 
següents (per tant no sempre) 
Gua, Güe, Güi, Guo Ai-gua, Pin-güí 
Qua, Qüe, Qüi, Quo – Qua-tre, Quo-ta 
Quan la i/u van entre vocals Pe-uet Re-ien Ma-io-ne-sa 
Quan la i/u van a principi de mot + vocal forta 
Io-de Hie-na
ELS HIATS 
• Dues vocals juntes que no fan diftong i que per tant hem de 
separar 
CCAASSOOSS 
Quan la i/u van entre consonant i vocal 
Ci-èn-ci-es, Ru-a 
Quan es troben dues vocals fortes (a,e,o) 
A-e-ro-port , Po-e-tes-sa , Re-a-li-tat 
Quan trenquem els diftongs amb un cop de veu 
Ra-ül Pa-ís Ve-ï-na
ELS TRIFTONGS 
Són tres vocals juntes que fan una sola síl·laba. 
La vocal forta sol anar en mig del mot 
Pa-ra-guai 
Al-guai-re 
Es-biai-xat
ELS TRIFTONGS 
Són tres vocals juntes que fan una sola síl·laba. 
La vocal forta sol anar en mig del mot 
Pa-ra-guai 
Al-guai-re 
Es-biai-xat

La separació de síl·labes (dígrafs, diftongs, triftongs i hiats)

  • 1.
    ELS DÍGRAFS SSEESSEEPPAARREENN • rr: ar-ri-bar, cor-re-foc, ... • ss: cos-set, pis-sar-ra • l·l: no-vel-la, col-le-gi, ... • tx: cot-xe, car-tut-xe-ra, ... • ix: co-nei-xi-a, ca-lai-xe-ra, ... • tj: plat-ja, cor-ret-ja, ... • tg: for-mat-ge, pa-ti-nat-ge, ... NNOO SSEE SSEEPPAARREENN • ll: u-llets, co-lla, ... • ny: ba-nya, a-ra-nya, ... • gu: es-ti-gués, for-mi-gues, ... • qu: pe-ri-qui-to, pa-quet, ... • ig: raig, maig, de-go-teig,
  • 2.
    DIFTONGS DECREIXENTS Laprimera vocal és forta (a, e, o) i la segona és feble (i,u), per això es diu decreixent AI - Es-pai AU- Pa-lau EI – Re-mei EU- Per-deu II - Enovii IU – Piu-lar OI - Co-foi OU-Cou-re UI – Cui-na UU- Duu
  • 3.
    DITONGS CREIXENTS Laprimera vocal és feble i la segona és forta, en els casos següents (per tant no sempre) Gua, Güe, Güi, Guo Ai-gua, Pin-güí Qua, Qüe, Qüi, Quo – Qua-tre, Quo-ta Quan la i/u van entre vocals Pe-uet Re-ien Ma-io-ne-sa Quan la i/u van a principi de mot + vocal forta Io-de Hie-na
  • 4.
    ELS HIATS •Dues vocals juntes que no fan diftong i que per tant hem de separar CCAASSOOSS Quan la i/u van entre consonant i vocal Ci-èn-ci-es, Ru-a Quan es troben dues vocals fortes (a,e,o) A-e-ro-port , Po-e-tes-sa , Re-a-li-tat Quan trenquem els diftongs amb un cop de veu Ra-ül Pa-ís Ve-ï-na
  • 5.
    ELS TRIFTONGS Sóntres vocals juntes que fan una sola síl·laba. La vocal forta sol anar en mig del mot Pa-ra-guai Al-guai-re Es-biai-xat
  • 6.
    ELS TRIFTONGS Sóntres vocals juntes que fan una sola síl·laba. La vocal forta sol anar en mig del mot Pa-ra-guai Al-guai-re Es-biai-xat