Breu repàs historiogràfic sobre la Història de la cultura material.

1. Universitat Rovira i Virgili.
Historiografia, curs
2016/17.
Aitor García Solé.

2. Objectes i tecnologia que
han estat emprats per
diferents grups humans per
satisfer les seves
necessitats en el passat o el
present.
Mostra
Coneixements
Tecnologia Organització social
Ideologia Ritus i espiritualitat
Relacions de gènere i sexualitat Modes de producció Etc...

3.  Alguns vasos grecs
ens mostren la
seva mitologia. En
aquest podem
apreciar Heràcles i
Iolao matant la
Hidra.

4. L’Antropologia
La Història
La Arqueologia
La Museologia
La Psicologia
La Sociologia
Conèixer
cultures
passades i
presents
La Història de l’Art

5.  Tot i que hi ha
precedents la primera
tendència europea va
ser la coneguda com:
WunderKammer o sales
de meravelles.
 Eren col·leccions
privades amb relíquies.
Ha evolucionat
paral·lelament a les
diferents tendències
metodològiques i
filosòfiques.

6. Lewis Henry Morgan, 1881:
Anàlisi etnogràfic en base a la cultura material i la
ergología.
Eric Hobsbawm, Edward Palmer Thompson i l’escola marxista:
van criticar la història cultural clàssica que donava importància a
la homogeneïtat sobre el conflicte i no a associar la cultura amb la
estructura econòmica. Cercaven substituir la primacia del
materialisme per la noció gramsciana de la hegemonia cultural.

7. 1960 Raquel Carson inicia estudis
de relació entre els humans i el
medi ambient.
Els anys 60 – 70 Edward Evan
Evans-Pritchard, Mary Douglas i
Clifford Geertz :
Defensaven que la cultura és un
patró de significats simbòlics que
declaren, expliquen o
escenifiquen els valors i les
preocupacions d’una societat.
Esdevé una alternativa al model
marxista que relacionava la
cultura i la societat reduint la
primera a un mirall de la segona.
Nou model permetia que
la cultura es comuniqués
per sí mateixa com una
relació entre la creació
cultural i la experiència
social.

8. Nova Història Cultural
Noves visions més amplies
i diversificades de la
realitat aportades pel
Feminisme i
l’anticolonialisme.
Cercaven noves veus en la
narrativa històrica així com
anàlisis més profunds en
les relacions , pràctiques
culturals i la cultura
material.

9. Mijaíl Bajtín:
Nocions de gènere
discursiu i polifonia.
Norbert Elias:
Autocontrol, llindars
de vergonya i
repugnància.
Michel Focault:
Disrupció, construcció
cultural i discurs.
Pierre Bourdieu:
“habitus”, distinció y
camp.

10. Nova narrativa
històrica -
antropològica
Cultura
Material i base
econòmica.
Organització
social, formes
d’associació o
sistema
sociopolític.
Superestructura
ideològica o de la
cultura espiritual.
Esferes
marginals

11. Cultura material de les
necessitats fisiològiques:
Menjar, llar i abric corporal.
Cultura material
popular:
Etnologia.
Cultura material
espiritual
Cultura material
del poder
Cultura material
de gènere
Cultura material
del sexe
Cultura material
dels sentiments
Etc...

12.  Qualsevol àmbit de la vida humana pot ser mostrat.
 Les reconstruccions, diorames i realitat augmentada situen el visitant
com observador omniscient i l’ajuden a viatjar al passat. Com podem
observar en el museu etnogràfic de Ripoll.

13.  L’estudi de la cultura material s’impregna d’altres
disciplines per tal de completar la seva narrativa
històrica; vegem els següents exemples:
Nova història narrativa
Nova història política
Història de la religiositat
Història de la vida quotidiana
història del vestit
Història de les emocions
Història de les dones Gay studies
Estudis subalterns
Estudis postcolonials
Història local Microhistòria

14.  1- Berdichewsky, Bernardo: “Antropología Social: Introducción. Una visión
global de la Humanidad”. LOM ediciones, novembre de 2002. Maturana 9,
Santiago. Imprès a Santiago de Chile.
 2- Burke, Peter: “Hibridismo Cultural”. Traducció de Sandra Chaparro
Martínez. Ediciones Akal S.A., 2010. Sector Foresta, 1, 28760, Tres Cantos –
Madrid. Imprès a Cofás, S.A. Móstoles (Madrid).
 3- Colomer, Laia. González Marcén, Paloma. Montón, Sandra. Picazo,
Marina: “Arqueología y teoría Feminista Estudios sobre Mujeres y Cultura
Material en Arqueologia”. Romanyà/Valls S.A. Verdaguer 1, Capellades
(Barcelona). Icària Editorial S.A, Ausiàs March, 16 3.º 2.ª/ 08010 Barcelona.
 4- J.G. Pounds, Norman: “La vida cotidiana historia de la cultura material”.
Editorial Crítica S.L., Còrsega, 270, 08008 Barcelona. Novembre de 1999.

15. Imatge Descripció Font d'origen.
Portada. Fragment ceràmic civil, vaixella de luxe recuperada
en la intervenció arqueològica Forts dels
Massalucans 2016.
Arxiu privat Aitor García
Solé.
Figura 1 Vas amb vernís negre àtic. Gravat amb Heràcles i
Iolao matant la hidra.
http://histgueb.net/mitos
/caracena/index.htm
[26/10/2016]
Figura 2 Anònim, del Gabinet de Curiositats (finals del segle
XVII). Oli sobre llenç.
http://camara-de-
maravillas.blogspot.com.es
/2011/01/que-es-una-
camara-de-maravillas-
o.html [27/10/2016]
Figura 3 Última fàbrica artesanal de claus que va existir al
Ripollès, concretament de la població de
Campdevànol. Va tancar el 1929. Es va traslladar
peça per peça fins el museu etnogràfic de Ripoll on
s’exposa des del 1932
http://visitmuseum.gencat
.cat/es/museu-etnografic-
de-ripoll/objeto/diorama-
del-clavetaire/
[29/10/2016]