Practica sobre corren historiografíc, Eduard Lozano

1. ETNOHISTÒRIA
TENDÈNCIES RECENTS
EDUARD LOZANO
HISTORIOGRAFIA

2. Etnostoria, nº1-2, 2015; Centro Internazionale di Etnostoria di Palermo

3. ORÍGENS DE L’ETNOHISTÒRIA
L’antropòleg Bernard Cohn, afirma que el terme
etnohistòria va sorgir a la dècada de 1940 entre
antropòlegs, historiadors i arqueòlegs
nordamericans que estudiaven als “aborígens”
americans.
En aquests estudis principalment sobre
aculturació es mesclaven materials etnogràfics i
històrics. L’antropòleg Melville Herskovits va ser el
primer que va parlar de mètode etnohistòric (“the
etnohistorical method”).(M.CARVAJAL: 5)

4. Melville J. Herskovits 1895-1963

5. Problemes metodològics i teòrics
No hi ha un concens sobre la definició del terme
etnohistòria actualment.
L’historiador James Atxwell a The Emperor’s Mirror:
Understanding Cultures Through Primary Sources, 1998
afirma que l’etnohistòria és un creuament d’història i
antropologia.
Per molts historiadors “fer” etnohistòria és un acte
controversial, ja que no considera aquest tipus
d’investigació com a història.

6. L’antropòleg nordamericà Dennis Wiedman creu que
l’etnohistòria és una subdivisió de l’antropologia.
Alfredo Jiménez Núñez seguint a Wiedman “creu que
l’etnohistòria és un mètode o part de l’antropologia cultural
al mateix nivell que l’arqueologia i l’etnología”. (Ibidem).
Hi ha una gran quantitat d’històries que sense cap dubte
podrien ser classificades com a “etnohistòries” com els
treballs d’Angel López Cantos sobre el Puerto Rico del segle
XVIII.
Hi ha diverses institucions dedicades a l’etnohistòria
cadascuna estudia pobles diversos seguint una metodologia
de contextualització històrica i etnografica.

8. Definint etnohistòria
És la rama de la història i l’antropologia que estudia la cultura
material i inmaterial i els costums de qualsevol poble i dels
indígenes en particular.
En termes generals examina la història, els records històrics o
la vida d’aquests pobles entre d’altres fonts d’informació,
utilitzant dades històriques i etnogràfiques…
Permet mostrar el món de l’altre, independentment de que
aquest es trobi al passat o al present, es tracti d’un grup
marginat o dominant poseeixi o no escriptura com a forma
comunicativa i de preservació de la memòria.

10. PRINCIPALS INFLUÈNCIES
ETNOHISTÒRIA
HISTÒRIA
ANTROPOLOGIA
ETNOLOGIAETNOGRAFIA
ARQUEOLOGIA

11. ALTRES INFLUÈNCIES
HISTÒRIA CULTURAL
HISTÒRIA ORAL
LINGÜÍSTICA

12. Perquè serveix?
Per conèixer plenament una
cultura dins del seu context
històric, ja que no és possible
adquirir un conèixement de la
cultura actual d’una regió o àrea
del món, sense revisar les fonts i
arxius històrics. (Ibidem).

13. En que es diferencia de la història?
Segons l’historiador John Axtell a
diferència de la història
l’etnohistòria aporta una nova
dimensió amb l’ús crític de
conceptes i materials etnològics
en l’exàmen de les fonts
històriques. (Ibidem:7).

15. Característiques d’estudi
1. Cultura com a subjecte d’estudi
2. Énfasi en el canvi sociocultural; enfasi que comparteix
amb la història i l’antropologia
3. Ús de mètodes i materials històrics. Competències
múltiples.

16. Fonts d’estudi
Les fonts d’estudi combinen història i etnografia
Combinació de l’estudi de documents, manuscrits, mapes,
música, pintura, fotografia, folklore, tradició oral, materials
arqueològics, col·leccions de museus, costums
permanents, llenguatge, nomenclators…

17. Institucions etnohistòriques
destacades
Escuela Nacional de Antropología y
Historia; Mèxic, 1953
American Society of etnohistory; Estats
Units, 1966
Centro Internacionale di Etnostoria di
Palermo; Itàlia, 1970

18. Escuela Nacional de Antropología y
Historia
L’ENAH va crear al 1953 l’area d’etnohistòria com a
especialització per abordar documents de l’escriptura
mesoamericana i validar-los amb dades etnogràfiques.
Per tant, l’ENAH utilitza l’etnohistòria per a tenir una
millor aproximació sobre el tema central que són els
estudis mesoamericans. No destaca cap figura concreta
però es pot mencionar l’arqueòleg Robert Wauchope
amb l’obra Handbook of Middle American Indians, el qual
posteriorment va crear multiples volums sobre
l’etnohistòria mesoamericana.

19. American Society of Etnohistory
Amb la reclamació dels drets dels Indis americans la
Indian Claims Act de 1946 va començar la Societat. A la
dècada dels 50 treballs històrics i arqueològics es van
utilitzar com a evidència dels drets dels natius americans
davant el govern d’Estats Units. El Congrés Indià Americà
Etnohistòric afiliat a la Universitat d’Indiana va ser la
institució que va seguir amb la disciplina etnohistòrica.
Al 1966 el Congrès va passar a ser la Societat Americana
d’Etnohistòria amb la publicació de la revista Etnohistory
des del 1954.
Actualment la Societat té 500 membres actius i 700
institucions adscrites. No destaca cap membre en
concret.

20. Centro Internacionale di
Etnostoria di Palermo
Creat a la dècada dels 70 pel professor de la Universitat de
Palerm Aurelio Rigoli el centre s’ha caracteritzat per
estudiar la cultura siciliana en totes les seves basants des
de la vida i costums fins als cants populars sicilians.
En destaca una figura clau que és qui ha elaborat més
treballs el doctor en patologia mèdica i folclorista sicilià
Salvatore Salomone Marino.

22. Bibliografia
 M.CARVAJAL, Historia Antropologia y Etnohistoria: una
relación entrecortada, Revista de la Asociación de
Estudiantes Graduados de Historia, Vol.1, Núm.1, 2013;
Data de consulta 1/11/2016
 https://www.dukeupress.edu/ethnohistory
 http://www.etno-storia.it/biblioteca.html#
 http://www.enah.edu.mx
 https://en.wikipedia.org/wiki/Ethnohistory
 https://es.wikipedia.org/wiki/Etnohistoria