Anàlisis sintètic de la corrent historiogràfica Historia Global.

1. Historia Global
Joan Olivares Hoyo
Pràctica 4

2. Índex
• 1. Introducció
• 2. Estat de la questió de la historia global
• 3. Pensar globalment
• 4. Diferencies amb altres corrents historiogràfiques
semblants
• 5. Debat sobre l’Origen de la globalització
• 6. Evidencies de un món globalitzat
• 7. A tall de conclusió obro el debat: La Globalització
suposa el neixament d’un nou període històric i la
historia global serà l’encarregada del seu estudi?
• 8.Bibliografia / Webgrafia
• 9. Llistat d’imatges

3. 1. Introducció
El primer que hem vaig plantejar va ser si els meus avis, pares o
tiets tenien consciencia de la globalització.
En un dinar familiar vaig preguntar que era la globalització per
ells i els meus avis no sabien el que era quan eren joves, que
nomes saben el que ara escolten per la televisió.
Els meus pares i tiets si que hem van dir que per ells la
globalització era un concepte que ja quan eren joves (Anys 70’s)
estava bastant acceptat.
Per confirmar aquesta teoria vaig fer la mateixa pregunta als avis
de la meva novia i a clients habituals del bar on treballo que
quadraven en aquesta edat.
Tots coincidien en el mateix.

4. 2. Estat de la questió de la historia global
Mazlihs:
1. La historia global és completament nova i
original.
2. No és podria parlar d'Història Global abans
dels anys 50 i és possible que ni tan sols abans
dels 70.
3. La definició d'Història Global té dos parts:
-l'anàlisi de processos que s'estudien millor en
un nivell global més que local, nacional o
regional.
-l'estudi dels factors històrics que han portat a
l'existència d'un món globalitzat,
4. Dona importància als aspectes que o bé van
tenir caràcter global en el passat, o bé van
posar les bases de la Globalització a nivell
planetari
1.

5. Conrad:
1. Un món global és un món connectat.
2. Un historiador global ha de pensar en termes
d'integració, mirant per les dinàmiques que
connecten les diverses peces d'aquell
trencaclosques que anomenem passat.
3. Te un paradigma diferent, un enfocament
posat en la integració i transformacions globals
estructurades, la història global és una
aproximació molt específica.
4.La història global no només significa
mobilitat, interaccions i connexions sinó també
els mecanismes que van fer que el món es
tornés globalitzat.
2

6. 3. Pensar globalment
Per parlar de Historia Global hem de pensar
diferent, hem d’intentar tenir una concepció global
de la nostre historia mes recent, i mirar tots els fets
que han succeint partint de la base de que tot ests
connectat a nivell planetari.
Pareu-vos un moment a pensar en la Primera o
Segona Guerra Mundial, els dos grans conflictes del
s. XX, van afectar a tot el planeta, i van suposar la
confluència de moltes cultures diferents, i no és
poden explicar ni entendre si no pensem
globalment.

7. 4. Diferencies amb altres corrents
historiogràfiques semblants
-Història Ecumènica, segons Mazlish
1. La de més llarga tradició
2. Seria la història religiosa, la història en la concepció hegeliana,
amb la Raó com a motor, o fins i tot el materialisme històric de
Marx.
-La Historia Mundial, segons Mazlish
1. Confusió que existeix alhora de trobar una definició.
2. S'interpreta com "tota la història del mon".
3. El problema de la historia mundial és que els pobles i cultures no
occidentals han estat arrastrades a un sistema global comú, i això
nomes ho explica la historia global.
*El tret distintiu de la historia globa és l'estudi dels factors històrics
que han portat a l'existència d'un món globalitzat.

8. 5. Debat sobre l’Origen de la
globalització
1. La globalització podria sorgir amb l’inici de les primeres civilitzacions
humanes, fa uns dos o tres mil·lennis, quan comença a desenvolupar-se la
activitat comercial com a motor de l’intercanvi cultural.
2. La globalització també podria haver començat quan
comença el procés d’expansió i conquesta d’Amèrica al
s.XV per part dels europeus i és van iniciar les primeres
veritables rutes comercials mundials.
3
4

9. 2. La revolució industrial entre el 1870-1914 a partir de millores en
les comunicacions físiques: la màquina de vapor de James Watt de
1763 va permetre sumi ús en vaixells de vapor i de locomotores.
L'evolució tecnològica v permetre la transmissió d'informació.
Tots aquests avenços van produir un augment de la activitat
comercial i del trànsit de persones, el que va permetre l'emergència
d'una veritable economia global.
5
6
7
8

10. 4. Després de la Segona Guerra Mundial i que és va
consolidar entre les dècades de 1980 i 1990.
La globalització presenta vincles estructurals amb
desenvolupaments passats, però ara es desenvolupa
totalment. La globalització a partir d’aquests anys és
evident.
9

11. 6. Evidencies de un mon globalitzat
1. El planeta és una sola història.
2. El món s'ha convertit en un entramat social, econòmic,
polític i cultural on el temps preval sobre l'espai, i on
pràcticament tot recorda a un món globalitzat.
3. Probablement et despertes amb l'alarma de la teva
cel·lular, fabricat i publicitat en diferents països i el venen
al teu.
4. Els productes que consumim són d’arreu del món.
5. Veus la televisió hi ha anuncis de Nike, Nestlé, Ford, i
altres companyies que tenen presència a tot el món, en
general tota la programació és global.

12. 7. A tall de conclusió obro el debat: La Globalització
suposa el neixament d’un nou període històric i la
historia global serà l’encarregada del seu estudi?
En que s’assembla el mon d’avui amb el món de l’any 1789?
1. La historiografia tradicional ha estat eurocentrista, perquè
fins al s.XV nomes existien els europeus i uns homes amb la
pell groguenca que vivien molt lluny. La geografia limitava la
historiografia, però ara aquestes barreres s’han superat i ja
podem parlar d’un planeta global.
2. A banda de que no tenien ni iphone ni McDonald’s, és una
societat totalment diferent i el món sencer és transforma en
categoria històrica.

13. 3. Els problemes mes importants són globals, canvi
climàtic, desigualtat, terrorisme (ISIS).
4. Els grans avenços tecnològics també s’expandeixen
globalment.
5. De la mateixa manera que existeix la historia medieval
o moderna, ha sorgit la historia global per estudiar
aquesta nova etapa.
6. La necessitat per una història global és real. S’ha de
trencar amb el local, el nacional, i fins i tot amb les
fronteres continentals del coneixement.
7.Tornant a la meva hipòtesis inicial de que la
globalització és un fet recent he de dir que continu
pensant el mateix, la difusió de la informació ara és
instantània, i permet un món connectat o mes ben dit
globalitzat a temps real.

14. 8.Bibliografia / Webgrafia
• Bibliografia
Mazlish, B. (2006). The new global history. New York, NY: Routledge.
Conrad, S. (2016). What is global history?. Prinston universitary press.
• Webgrafia
Dx.doi.org. (2016). Sobre los orígenes del proceso de globalización. [online]
Available at: http://dx.doi.org/10.17502/m.rcs.v1i1.22 [Accessed 3 Nov.
2016].
https://www.academia.edu/6366075/Historia_global_historia_mundial
http://historiaglobalonline.com/2016/09/21/como-ser-un-historiador-global-
por-serge-gruzinski/

15. 9. Llistat d’Imatges
• 1. Bruce Mazlish neix el 15 de septiembre de, 1923, i actualment és
professor emèrit del Departamento de Historia en el Massachusetts
Institute of Technology. Destaca pels seus estudis en la historia de la
globalització i la historia de la ciutadania global, i ha treballat dur per
difondre aquestes noves corrents.
• 2. Sebastian conrad neix al 1966 a Heidelberg, és un alemany historiador
amb un enfocament en la història mundial, història colonial, la història de
la historiografia i la història de l'Àsia oriental. Des de 2010 és professor
d'Història Moderna a la Universitat Lliure de Berlín.
• 3. http://webs.xadica.cat/cervesaencatala/104-hist-sumer.htm
• 4. Rutes comercials s.XVII.
• 5. Vapor de James Watt.
• 6. Daguerrotip.
• 7. Tren de Vapor.
• 8. Marconi i la patent de la radio.
• 9. Logotips de empreses globals.