Un petit repàs a un dels nous estudis historiogràfics sorgits després de la col·lapsació dels models historiogràfics de principis del segle XX.

1. LA NOVA HISTÒRIA
POLÍTICA
Sergi Davila Bel Historiografia
2/XI/2016

2. Índex
 Enunciat
 Introducció
 D’on sorgeix?
 Característiques principals
 Principals autors
 Crítiques

3.  Relació amb altres moviments historiogràfics.
 Conclusions.
 Taula d’imatges.
 Bibliografia i webgrafia.

4. Enunciat
 a) Heu de reflexionar (en forma de ppt) sobre les tendències recents.
Cadascú/una en triarà una del llistat que us poso a continuació, farà el
ppt i el penjarà a http://www.slideshare.net per a compartir-lo amb la
resta de la classe. Us obro un fòrum per notificar públicament quien
tema heu triat, per tal que la tendència que ja estigui triada no es
repeteixi. A l'assaig, a l'apartat a) posareu el link del slideshare.
 LLISTAT:
 Posmodernisme / Decolonialisme / Gir antropològic / Gir
cultural / Microhistòria
 – Històries alternatives: nova història narrativa, retorn de la biografia,
nova història política, història de la religiositat, història social del
llenguatge, història de la vida quotidiana, història de la cultura material,
història del vestit, història del cos, història de les emocions, història de
les dones, gay studies, estudis subalterns, estudis postcolonials
 Història del medi ambient / Història global / Història comparada
 b) Esquema de treball científic (el tema pot ser el del vostre TFG o
un altre):

5.  3.3. Perspectiva historiográfica: en quina
corrent de la historiografia em situo / perquè
l’he triat? / quines aportacions
historiogràfiques d’aquesta corrent em són
útils per a desenvolupar el tema
 Recordeu que heu d’incorporar el que s'ha
plantejat i discutit a l'aula, a més del material
de la pràctica, i els aspectes formals apresos a
arxivística (cites, biblio-webgrafia, llistat
d'imatges, portada, índex).

6. Introducció
 En aquest powerpoint volem entendre:
 D’on sorgeix la nova història política.
 Quines són les característiques fonamentals
d’aquest moviment.
 Els principals autors i detractors.
 Relacionar-ho amb les tendències
postmodernistes.

7. D’on sorgeix?
 La crisi dels grans paradigmes (dècada de
1970):
 Agotament dels models historiogràfics (Annals,
marxisme, quantitativisme).
 Sensibilitat postmodernista basada
en un relativisme general.
 Nova representació lingüística del món.
Imatge 1: Revista dels Annals
de 1965.

8.  Naixement de la microhistòria:
Carlo Ginzburg el 1976 estableix
una reducció en l’escala de
l’observació.
 Nova Història Cultural: concepció
eclèctica entre la història cultural i
social. Robert Darnton és un autor
destacat.
Imatge 2: Carlo Ginzburg

9.  Es fuig de les tendències estructurades.
 François-Xavier Guerra: “Hacia una nueva
historia política. actores sociales y actores
políticos” (1989).

10. Característiques principals
 Nou rol dels subjectes històrics.
 Exploració de noves vies per explicar les
relacions amb el poder.
 S’estudien les històries polítiques des d’una
perspectiva clarament revisionista (concepte
de nació).

11.  Valoració més clara del procés narratiu en
detriment del quantitativisme.
 Desconfiança en els models teleològics i
interés amb l’acció humana com a dimensió
de la interpretació històrica.
 Forta implantació a Amèrica.

12.  Vol posar en tensió les perioditzacions
tradicionals.
 Desplaçament del concepte de la “política” al
concepte de “polític” (modificació del campus
de la reflexió).
 Pren molta força la micropolítica.

13. Principals autors
 François-Xavier Guerra (1942-2002)
 La història aludeix a una
dimensió de les pràctiques
humanes que son inseparables
dels altres.
 Tema central: problema del
poder com a dimensió
pública.
Imatge 3: François-Xavier Guerra

14.  Article destacat: “Hacia una nueva historia
política. actores sociales y actores políticos”
(1989).
 Eix de l’estudi de la política: interacció entre els
actors col·lectius.

15.  Hilda Sábato (1947-)
 La política s’ha d’explicar en
base de les dimensions del
social.
 La interrogació sobre el poder
polític s’estimula pels problemes
del present.
Imatge 4: Hilda Sábato

16.  S’associa la renovació de les problemàtiques en
la història política als debats contemporanis
sobre la democràcia i les seves transicions.

17. Crítiques
 Alan Knight: “aunque puede
explicar una cantidad considerable
de procesos históricos, no en pocos
casos pierde su potencia explicativa.”
Imatge 5: Alan Knight

18.  Florencia Mallon: ¿Debemos hacer
uso del concepto de cultura política?
[…]¿Es este un concepto que
interactúa con otros postulados
teóricos sobre cómo entender
“lo político” desde abajo?
Imatge 6: Florencia Mallon

19. Relació amb altres moviments
historiogràfics
 Nova Història Social de les Pràctiques
Culturals:
 Metodologia fa destacar la llibertat dels actors
individuals, així com la Nova Història Política.
 Reivindicació d’una història social
diferent,destacant la dialèctica
individu-estructura.
Imatge 7: Roger Chartier

20.  Microhistòria:
 La Nova Història Política dóna molta més prioritat
als estudis des d’una perspectiva molt més
concreta.
 Estudis subalterns:
 Diferència per la forta tensió entre pràctiques
literàries i metodologia històrica.

21. Conclusions
 La Nova Història Política és una corrent
postmodernista.
 Intenta explicar d’una nova manera les
relacions amb el poder.
 Tot i rebre crítiques sobre el seu discurs
narratiu, aquest rep una forta importància.

22.  Molt relacionada amb la Nova Història Social
de les Pràctiques Culturals i amb la
Microhistòria.
 Implantació clau a Amèrica.

23. Taula d’imatges
 Imatge 1: exemplar de la revista Annales de la
dècada de 1960, símbol d’una de les grans
escoles que patirà la crisi historiogràfica de
1970.
Font: articulo.mercadolibre.com
 Imatge 2: Carlo Ginzburg, màxim representant
de l’escola de la microhistòria.
Font: balzan.org

24.  Imatge 3: Françoise-Xavier Guerra, un dels
màxims exponents de la Nova Història
Política.
Font: nexos.com.mx
 Imatge 4: Hilda Sábato, una de les principals
autores de la Nova Història Política.
Font: introduccionalahistoria.wordpress.com
 Imatge 5: Alan Knight, un dels crítics amb la
Nova Història Política.
Font: milenio.com

25.  Imatge 6: Florencia Mallon, historiadora que
ha realitzat alguna crítica a la Nova Història
Política.
Font: history.wisc.edu
 Imatge 7: Roger Chartier, màxim representant
de la Nova Història Social de les Pràctiques
Culturals
Font: latramainvisible.blogspot

26. Bibliografia i webgrafia
 https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codig
o=864947
 http://revista-hc.com/includes/pdf/09_04.pdf
 http://historiapolitica.com/tag/nueva-historia-
politica/
 http://cdsa.aacademica.org/000-010/1020.pdf
 http://nuevasperspectivashistoriograficas.blogs
pot.com.es/2016/02/la-nueva-historia-politica-
o-la.html

27.  http://www.contemporaneaugr.es/files/Capitulo
_MiguelACabrera.pdf
 https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codig
o=3856784
 http://servicios.educarm.es/templates/portal/im
ages/ficheros/revistaEducarm/10/revsita9_art0
3.pdf
 https://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/5547
/1/PYM_04_07.pdf

28.  https://introduccionalahistoriajvg.wordpress.co
m/2013/05/28/%E2%9C%8D-la-nueva-
historia-1978/
 Totes les pàgines web van ser consultades el
dia 1 de novembre de 2016.
 Material del moodle i de les classes.